Sentencia CIVIL Nº 219/2020, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 798/2018 de 18 de Junio de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4312342120178017909

Recurs d'apel·lació 798/2018 D

Matèria: Judici verbal precari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus

Procediment d'origen: Judici verbal (desnonament precari - art. 250.1.2) 656/2017

Part recurrent / Sol·licitant: IG.OCUP.PARCELA NUM000 URB. DIRECCION000, Doroteo, Doroteo

Procurador/a: Lourdes Perez Requena

Advocat/ada: JOSEP MARIA PUJOL MASIP

Part contra la qual s'interposa el recurs: BANCO POPULAR ESPAÑOL, S.A.

Procurador/a: Jose Farre Lerin

Advocat/ada: PABLO CALVO-SOTELO IBAÑEZ-MARTIN

SENTÈNCIA NÚM. 219/2020

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

JOAN PERARNAU MOYA (President)

LUIS RIVERA ARTIEDA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 18 de juny de 2.020.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓinterposat pel Sr. Doroteorepresentat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Pérez Requena i defensat pel Lletrat Sr. Pujol Masip, contra la Sentència de 14 de març de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus, judici verbal (desnonament per precari) núm. 656/17, al qual figura com a part demandant BANCO POPULAR ESPAÑOL, S.A. representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Farré Lerín i assistit pel Lletrat Sr. Calvo-Sotelo Ibáñez-Martín, i com a part demandada l'apel·lant.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que, estimando íntegramente la demanda interpuesta en nombre BANCO POPULAR ESPAÑOL SA frente a los ignorados ocupantes de la vivienda sita en Urbanización DIRECCION000 nº NUM000, en Alforja, condeno a los IGNORADOS OCUPANTES, en particular D. Doroteo, a abandonar de inmediato el inmueble indicado con apercibimiento de lanzamiento.

Se imponen las costas procesales a la parte demandada.'

Segon.Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal del Sr. Doroteo d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.

Tercer.Per la representació processal de la part apel·lada BANCO POPULAR ESPAÑOL, S.A. es va presentar escrit d'oposició al recurs.

Quart.En data 10-12-2018 es va dictar per aquesta Sala Interlocutòria acordant no admetre la prova proposada en aquesta alçada per la part apel·lant.

Fundamentos

Primer.Pronunciaments impugnats.

1. Interposa el Sr. Doroteo el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de desnonament per precari.

2. Al·lega el recurrent la vulneració de la Llei 1/2013 modificada per RDL 5/2015, manifestant que segueix ocupant la vivenda i que no té ingressos 'al habérsele otorgado el derecho a la justicia gratuita, que se concede a personas que perciben menos de los indicadores de renta por debajo del umbral'(foli 54), afegint que es tracta d'una persona d'especial vulnerabilitat.

Segon. Resolució del recurs.

1. De conformitat amb el que disposa l' article 217 de la LEC, corresponia a la part demandada ara apel·lant acreditar que té un títol que justifiqués la seva possessió de l'immoble, la qual cosa no ha realitzat.

2. Respecte a la vulneració de la Llei 1/2013 modificada per RDL 5/2015, aquest a Tribunal ha assenyalat, per exemple en Sentència del 16-04-2020 (ROJ: SAP T 330/2020): 'La Ley 24/2015, de 29 de Julio, de medites urgents para afrontar la emergència en el àmbit de la vivien da y la pobresa energética exige en el art. 5.2 que 'antes de interponer cualquier demanda judicial de ejecución hipotecaria o de desahucio por impago de alquiler, el demandante debe ofrecer a los afectados una propuesta de alquiler social, si el procedimiento afecta a personas o unidades familiares que no tengan una alternativa propia de vivienda y que estén dentro de los parámetros de riesgo de exclusión residencial definidos por la presente ley, lo cual debe comprobar el propio demandante, requiriendo previamente la información a los afectados, y siempre que se dé uno de los siguientes supuestos:

a) Que el demandante sea persona jurídica que tenga la condición de gran tenedor de vivienda.

b) Que el demandante sea persona jurídica que haya adquirido posteriormente al 30 de abril de 2008 viviendas que sean, en primera o en ulteriores transmisiones, provenientes de ejecuciones hipotecarias, provenientes de acuerdos de compensación de deudas o de dación en pago o provenientes de compraventas que tengan como causa la imposibilidad de devolver el préstamo hipotecario.

Como se ve, la norma solo está prevista para los procesos de ejecución hipotecaria y para los procesos de desahucio por falta de pago, pero no para los juicios de de desahucio por precario como ocurre en el presente caso. No obstante, la citada norma se ha visto modificada por el Decreto-ley 17/2019, de 23 de Diciembre, de medidas urgentes para mejorar el acceso a la vivienda, al añadir a la misma una disposición adicional, la primera, en la que se indica que la obligación a que hace referencia el artículo 5.2 , de ofrecer una propuesta de alquiler social antes de interponer determinadas demandas judiciales, se hace extensiva en los mismos términos a cualquier acción ejecutiva derivada de la reclamación de una deuda hipotecaria y a las demandas de desahucio por expiración del termino y a las de desahucio por precario cuando el demandante tenga la condición de gran tenedor de acuerdo con la letra a) del apartado 9 del artículo 5 y con la letra a) del apartado 3 de esta disposición, siempre que concurran las circunstancias siguientes:

1.º Que la vivienda se encuentre en la situación de utilización anómala a que hace referencia el artículo 41.1.a de la Ley 18/2007, de 28 de diciembre , del derecho a la vivienda.

2.º Que los ocupantes acrediten por cualquier medio admitido en derecho que la ocupación sin título se inició, como mínimo, seis meses antes de la entrada en vigor del Decreto-ley de 23 de diciembre de 2019, de medidas urgentes para mejorar el acceso a la vivienda.

3.º Que los ocupantes no hayan rechazado ninguna opción de realojamiento social en los últimos dos años ofrecida por cualquier Administración pública o de acuerdo con el artículo 5.2.

4.º Que los servicios municipales informen favorablemente sobre el cumplimiento, por parte de los ocupantes, de los parámetros de riesgo de exclusión residencial y sobre el arraigo y la convivencia en el entorno vecinal.

Lo que regula la Ley, de nuevo, es una obligación que puede ser sancionable administrativamente, pero no un requisito de procedibilidad ni que impida dictar una sentencia en un proceso de desahucio. El recurso no puede prosperar'.

4. Finalment i citant la SAP de Còrdova, secció 1ª, del 28-05-2019 (ROJ: SAP CO 199/2019), 'Ello no supone desconocer el derecho que pueda ostentar quien se encuentre en situación de penuria que le impida contar una vivienda, pues ello afectará, primero, a la actuación de los poderes públicos, y segundo, a la posibilidad de demorar los lanzamientos en vía judicial, en su caso, pues es esto y no otra cosa lo que se contempla en las diferentes normas que se han promulgado sobre el particular, entre ellas la modificación introducida en el artículo 441 1 bis de la Ley de Enjuiciamiento Civil por la Ley 5/2018 de 11.6, a propósito de comunicar la entrega y desalojo de vivienda a los 'servicios públicos competentes en materia social, para que, en el plazo de siete días, puedan adoptar las medidas de protección que en su caso procedan'. Es claro que nada afecta ello a lo que aquí se resolver sobre la procedencia o no del desahucio interesado, pues en otro caso se trataría de desconocer la adecuada protección al que es propietario de esas viviendas y se ve desposeído de ellas o simplemente no puede disponer de ellas porque las ha pasado a ocupar un tercero sin su consentimiento, mediante conductas que incluso puedan tener relevancia penal. Otra cosa será a la hora de proceder al lanzamiento, en la que se puede acordar lo conducente para que, por quien corresponda -no ya los Tribunales-, se pueda dar respuesta a esa situación de necesidad, entre otras razones, por que serán quienes tengan a su alcance tanto los medios para evaluar la situación, como las posibles medidas de solución, dentro de la disponibilidad que tenga, a las que se refiere la Disposición Adicional de la citada ley 5/2015'. I enllaçant amb tot lo anterior, hem d'afegir que aquest Tribunal està sotmès a l'imperi de la llei; per tant, entenent perfectament l'al·legació de la necessitat urgent de vivenda, aquesta haurà de ser invocada, al seu cas, al moment processal oportú.

5. En definitiva, el present recurs d'apel·lació ha de ser desestimat.

Tercer. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC, la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA ÍNTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pel Sr. Doroteo contra la Sentència de 14 de març de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus , judici verbal (desnonament per precari) núm. 656/17 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

Procedeix donar als dipòsits que al seu cas s'haguessin constituït la destinació legalment prevista.

Contra la present resolució les parts legitimades poden interposar recurs de cassació i/o extraordinari per infracció processal, davant d'aquest Tribunal en el termini de vint dies comptats des del següent a la seva notificació, de conformitat amb els criteris legals i jurisprudencials d'aplicació.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

INFORMACIÓ PER ALS USUARIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

D'acord amb el que disposen el Reial decret llei 16/2020 i l'Ordre JUS/394/2020, dictats com a conseqüència de la situació sobrevinguda arran de laCOVID-19, durant l'estat d'alarma i fins a tres mesos després que finalitzi:

- L'atenció al públic en qualsevol seu judicial o de la fiscalia s'ha de fer per via telefònica o a través del correu electrònic habilitat a aquest efecte, ambdós detallats més amunt, i en tot cas, s'ha d'ajustar al que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

- En els casos en què sigui imprescindible acudir a la seu judicial o de la fiscalia, cal obtenir prèviament la cita corresponent.

- Els usuaris que accedeixin a l'edifici judicial amb cita prèvia han de fer servir mascaretes pròpies i utilitzar el gel desinfectant a les mans.