Sentencia Civil Nº 22/1999, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 34/1999 de 13 de Septiembre de 1999

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Recurs de cassació núm. 34/99

S E N T È N C I A NÚM. 22

President:

Il.lma. Sra. Núria Bassols Muntada

Magistrats:

Il.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il.lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

Barcelona, 13 de setembre de 1999.

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs

extraordinari de cassació interposat pel Sra. Almudena representada pel Procurador Sr.

Sergio Rubio i Carrera i dirigit per lŽadvocat Sr. Jaume Culleré Calvís contra la Sentència de 26-11-98 dictada per la Secció 2a de la Audiència Provincial de LLeida en el recurs dŽapel.lació interposat

per la dita Sra. Almudena contra la sentència que en 21.5.98 havia dictat el Jutjat de Primera

Instància núm. 7 de LLeida en el judici de menor quantia sobre nulitat de contracte de compravenda

instat pel Sr. Narciso , éssent en el present recurs part contra la que es recorre,

representat pel Procurador Sra. Magdalena Julibert Amargós i defensat per lŽadvocat Sr. Jesús

Condomines Pereña.

Antecedentes

Primer.- El procurador del Tribunals Sr. Guarro, actuant en nom i representació Don. Narciso , va formular una demanda de judici declaratiu de menor quantia, que per torn de repartiment, va correspondre al Jutjat de Primera Instáncia núm. 7 de Lleida, contra la Sra. Almudena , en què després dŽexposar els fets i esmentar els fonaments de dret que va considerar dŽaplicació, va acabar suplicant que es dictés sentència de confirmitat amb el que sol.licitava en el seu escrit de demanda. Després dels tràmits legals previs, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 21.5.98, la part dispositiva de la qual diu així: 'FALLO: Que estimando como estimo la demanda formulada por el procurador Guarro en nombre y representación de Narciso contra Almudena DEBO DE DECLARAR Y DECLARO la nulidad del contrato de compraventa otorgado por Camila a favor de su hija Almudena y referido a la finca rústica a la que se hace referencia en los antecedentes de esta resolución y en su consecuencia DEBO DE CONDENAR Y CONDENO a Almudena a reintegrar a la herencia de su difunta madre la dicha finca ordenándose al tiempo la cancelación de los asientos registrales de inmatriculacióon obrantes al folio NUM000 , del tomo NUM001 , finca numero NUM002 del Registro de la Propiedad núm. 3 de Lleida expidiendose para ello los oportunos mandamientos de cancelación. Asimismo condeno a la demandada al pago de las costas causadas en la presente instancia.'.

Segon.- Contra la Sentència anterior, la demandada Sra. Almudena va interposar un recurs dŽapel.lació, que va ser admès 9, després de substanciada lŽalçada, la Secció 2º de lŽAudiència Provincial de LLeida va dictar sentència amb data 26.11.98 , la decisió de la qual és la següent: 'FALLAMOS: DESESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de doña Almudena contra la sentencia del Tribunal de 1ª Instancia núm. 7 de Lleida de 21 de mayo de 1988 , que CONFIRMAMOS ÍNTEGRAMENTE'.

Tercer.- Contra aquesta Sentència, el procurador Sr.Sergio Rubio Carrera, en representació de la Sra. Almudena , va formular un recurs de cassació que va fonamentar en els motius següents: 1r.- A lŽempara dŽallò que disposa lŽ article 1687.1r de la L.E.C . 2.- Existència dŽabús, exés i defecte en lŽexercici de la Jurisdicció (Motiu 1r de l Ž art. 1692 de la L.E.C.).3r.- A lŽempara del motiu 3r de l árt. 1692 de la L.E.C . per infracció de les normes reguladores de la sentència. 4rt.- A lŽempara de lŽ art. 1692 L.E.C . per infracció de les normes de lŽordenament jurídic i de la jurisprudencia aplicable al cas.

Quart.- Un cop admès a tràmit el recurs i evacuat el tràmit dŽimpugnació, es va assenyalar per a la decissió i votació el dia 9 del mes corrent, dia en què va tenir lloc.

Hi ha actuat com a ponent el. Magistrat Il.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Fundamentos

PRIMER.- LŽordre públic processal imposa lŽanàlisi preferent de lŽal.legació de la impugnant del recurs respecte a la seva inadmissibilitat per raó de la quantia. SŽaddueix, entre altres manifestacions, que... 'como consta en autos, la cuantía del presente procedimiento se consideró como inestimada y las sentencias de primera y segunda instancia son conformes de toda conformidad, por lo que es aplicable el apartado b) del art. 1.687 de la L.E.C .'.

I, al respecte, cal dir, en la línia ya assenyalada per aquest Tribunal en la sentència, entre dŽaltres, de data 4-6-98, resolutoria del Recurs de cassació núm. 61/97, que:

a).- El present plet es tramità com de quantia indeterminada, ja que així ho manifestà la part demandant en lŽescrit inicial de les actuacions (fol. 4) acceptant-ho la demandada ara recorent en la seva contestació (fet setè, a fol. 47). Tal indeterminació resulta tanmateix de la Interlocutòria de lŽA.P. de Lleida de 17-12-1998, la qual, proveïnt lŽescrit dŽinterposició del present recurs, ratifica que (fol. 34)... 'la cuantía del procedimiento no ha sido determinada', raó per la qual es procedí, malgrat allò disposat en lŽ article 1.687 b) de la LEC , a lŽesmentada quantificació.

b),. Això considerat, sŽha dŽestar a la més moderna jurisprudència del T.S., que nega lŽaccés a la cassació en aquells supòsits en que la quantia, essent determinable no hagi estat determinada per les parts en el curs del procediment si la sentència de primera instància i la dŽapel.lació són conformes.

Així resulta de les sentències del T.S. de 24-12-1998 i 28-5-1997 . La primera recorda que... 'La Sala ha sentado la preferencia de la regla del art. 1.687, 1º b) de la LEC sobre el párrafo segundo de su art. 1694, relativo al incidente de determinación de cuantía' i la segona, recolzant- se al seu torn en la S. de 28-12-1996 i també en un supòsit en que, com en el present, la part demanda admeté el caràcter dŽindeterminada de la quantia litigiosa, que... 'Esta Sala ha de plantearse de oficio, de modo ineludible y con carácter previo, dada la naturaleza de orden público que tiene las normas reguladoras del proceso, si la sentencia de la Audiencia, en cuanto confirmatoria de la del Juzgado, era suscetible o no de recurso de casación', concloent que en tals supòsits dŽinterminació de la quantia per les parts...' deviene ilegítimo el acceso a la casación y no puede sanarse ni por la Audiencia, ni por la voluntad de las partes, ni siquiera por la admisión a trámite del recurso realizado por esa Sala...'.'

En aquest sentit haurà de pronunciar-se, doncs, aquest Tribunal sense que el seu aparent rigor pugui qualificar-se dŽexcessiu a lŽempara del principi 'pro actione', ja que és el propi T.S. el que commina a actuar amb lŽesmentada severitat. En efecte, diu lŽAlt Tribunal que, encara que aquesta interpretació meni a 'una indudable restricción del acceso a la casación, ello no implica merma alguna del derecho constitucional a la tutela judicial efectiva, que no se vulnera, según ha declarado el Tribunal Constitucional, por la sumisión de los recursos legalmente previstos a requisitos o concidionamientos predeterminados por normas cuya interpretación, al ser de legalidad ordinaria, corresponde a los Tribunales de Justicia y, muy singularmente, en virtud de la función complementaria del sistema de fuentes que el art. 1.6 del Código Civil reconoce a la Jurisprudencia del Tribunal Supremo, a esta Sala en el recurso de casación civil, cuyo carácter especialmente restrictivio y exigente fue afirmado por el propio Tribunal Constitucional en su sentencia 6/1989'...; fent-se també al.lusió ' al párrafo 2º del apartado 3º de la Exposición de Motivos de la Ley 10/1992, de 10 de Abril, de Medidas Urgentes de Reforma Procesal, que habla de 'adecuar el recurso de casación a las tendencias actuales, que consideran que sirve mejor a su función si se refuerza su carácter protector de la norma, alejándolo de cualquier semejanza con un tercera instancia y en este sentido argumenta que no debe olvidarse, de un lado, que en tales supuestos de plena conformidad el caso ha sido decidido y examinado de una forma igual por cuatro jueces, el de Primera Instancia y los otros tres de la apelación, o cuando menos por tres si alguno de estos últimos hubiera formulado voto particular, y, de otro, que la restricción de que se trata responde a una tendencia de los ordenamientos jurídicos europeos en la que el español parece querer integrarse decididamente' (S. del T.S. de 22-7-1997).

c).- Tot el que precedeix provoca, doncs, la claudicació del recurs, en aplicació de la reiterada doctrina legal de que el que era causa dŽinadmissió, es converteix en aquest tràmit en causa de desestimació.

SEGON.- La desestimació del recurs comporta la imposició de costes a la part que recorre i la pèrdua del dipòsit constituït, segons lŽ art. 1.715 LEC .

ATESOS els preceptes legals esmentats i els demés dŽaplicació.

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CTALUNYA

Fallo

DESESTIMAR íntegrament el recurs de cassació interposat per la representnció de la senyora Almudena contra la sentència de lŽAudiència Provincial de LLEIDA ( Secció 2) de 26 de Novembre de 1988 , dictada en el Recurs dŽapel.lació nº 313/98, dimanant del judici declaratiu de menor quantia nº 368/1997 del Jutjat de Primera Instància nº 7 de Lleida promogut contra la indicada recorrent pel Don. Narciso , condemnat a la referida Sra. Almudena al pagament de les costes dŽaquesta alçada i a la pèrdua del dipòsit constituït.

SŽha de lliurar el testimoni corresponent al president del tribunal esmentat i sŽ han de retornar les actuacions i el rotllo que van trametre. Doneu la publicació establerta legalment a aquesta sentència.

Aquesta és la nostra sentència, que pronuciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Aquesta sentència ha estat llegida, signada i publicada el mateix dia de la seva data i en acte dŽaudiència pública, pel Magistrat dŽaquesta Sala, ol.lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa, designat ponent en aquestes actuacions. En dono fe.