Sentencia Civil Nº 22/2015, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 740/2014 de 05 de Febrero de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 740/2014

Actuacions: procediment ordinari núm. 1968/2012

Jutjat Primera Instància 2 Girona (ant.CI-6)

SENTÈNCIA NÚM. 22/15

PRESIDENT

Fernando Ferrero Hidalgo

MAGISTRATS

Carles Cruz Moratones

Núria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, cinc de febrer de dos mil quinze

Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 740/2014, en el qual ha estat part apel·lant Berta , representada per la procurador EDURNE DIAZ TARRAGÓ i dirigida pel lletrat Xavier Hereu Torrent, i part apel·lada GIRQUATRE, S.L., representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS i dirigida per la lletrada MARIA ORRIOLS FERRERES . Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.

Antecedentes

Primer.El Jutjat Primera Instància 2 Girona (ant.CI-6), en les actuacions 1968/2012, que se segueixen a instància Berta , representat per la procuradora Edurne Díaz Tarragó i defensat pel lletrat Xavier Hereu Torrent, contra GIRQUATRE, S.L. , representada pel procurador Carlos javier Sobrino Cortés, i defensat per la lletrada Maria Orriols Ferreres, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: ' Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales Dª. Edurne Díaz Tarragó en nombre y representación de Dª. Berta frente a GIRQUATRE S.L. debo declarar y declaro el incumplimiento de la condición suspensiva contenida en la estipulación tercera contenida en la escritura pública de cesión onerosa de 24 de marzo de 2005, cuyo contenido obligacional deviene ineficaz, condenando a GIRQUATRE S.L. a estar y pasar por la anterior declaración, sin hacer expreso pronunciamiento sobre costas.

Que estimando parcialmente la demanda reconvencional interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Carlos Javier Sobrino Cortés en nombre y representación de GIRQUATRE S.L. debo condenar y condeno al demandado en reconvención, Dª. Berta al pago de 25.093,64 euros y al pago de los intereses legales desde la fecha de la presente resolución sin hacer expreso pronunciamiento sobre costas '.

Segon.La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer.En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.

Segon.En el present litigi la part demandant va demanar la resolució d'un contracte de cessió de finca a canvi de construcció futura signat en data de 24.3.04 signat amb la demandada com a conseqüència d'haver-se exhaurit el termini previst per dur-lo a terme. La part demandada va oposar-se a la resolució perquè el contracte havia esdevingut ineficaç per raó de la condició suspensiva interposada i va demandar de manera reconvencional el pagament de 60.000 € en concepte dels perjudicis soferts i també de l'enriquiment injust que obtindria la part demandant amb la ineficàcia del contracte.

la sentència d'instància estima parcialment la demanda principal i també parcialment la demanda reconvencional (només per l'enriquiment injust). Només l'actora principal s'alça contra la decisió de la jutgessa.

Tercer.En el seu recurs, la part demandant Sra. Berta només impugna la decisió de la instància d'haver estimat parcialment la demanda reconvencional en el sentit de considerar que a conseqüència de l'actuació de la part demandada davant l'Ajuntament de Setcases i de la Comissió Provincial d'Urbanisme, la seva finca registral NUM000 de la dita localitat i amb una superfície de 423,14 m2 ha passat d'estar qualificada com a zona verda privada (353,14 m2) i espais lliures (70 m2) a zona urbanitzable de 247,14 m2 i sostre de 454,75 m2 que permet una edificació de planta baixa més dues plantes d'alçada, equivalent a 4 habitatges en les plantes superiors, 1 habitatge en la planta baixa, amb la cessió -com a equipament públic- d'un altre local de 80,25 m2 (15 % de l'aprofitament urbanístic) de la planta baixa, destinat a oficina municipal com a equipament.

Aquest canvi ha estat degut a que les gestions efectuades per la part demandada durant 8 anys per aconseguir la modificació de les normes subsidiàries de Setcases amb l'ajut de dos projectes arquitectònics, reunions amb els tècnics de l'Ajuntament i amb la participació de la part demandant i del seu marit. És cert com diu la sentència que han quedat desbordats els terminis previstos en el contracte per obtenir la llicència d'edificació (que arribava fins al 24.3.12) però en canvi uns dies abans es va publicar en el DOGC (dia 21) l'acord del canvi de Normes subsidiàries de l'Ajuntament aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Girona. Ó sigui que les gestions encara que fora de termini han aconseguit uns fruits (el canvi de qualificació de zona verda privada a edificable amb un aprofitament urbanístic de 535,00 m2 en benefici de la propietat.

Quart.La sentència d'instància condemna a pagar una determinada quantitat (després l'analitzarem) sota el principi de la interdicció de l'enriquiment injust. Aquesta classe d'enriquiment (que ja forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per està previst en el Digest i que ha estat reconegut com a font d' obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques -'Nemo debet lucrari ex alieno damno' (ningú ha d'obtenir lucre dels dany aliè, D. 4,3,28), 'Nemo cum alterius detrimento locupletior fieri debet' (ningú ha d'enriquir-se en detriment d'un altre, D. 12,6,14)- , és aquell que és contrari a la equitat, que no té una justa causa objectiva. Es a dir, aquell enriquiment que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l' altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho. Ho diu el Tribunal Suprem, entre d'altres, en la seva STS de 18 de juny de 2014 que explica aquesta doctrina i reitera que no hi cap quan entre les parts existeix una relació contractual no invalidada:

'SEGUNDO.- (...) Como señala la STS de 6 de febrero de 1992 , el enriquecimiento injusto, carente de la adecuada y necesaria regulación legal, ha sido reiteradamente reconocido por la jurisprudencia como principio general de derecho y como fuente de carácter subsidiario. Viene a operar, fundamentalmente, en aquellas relaciones en las que se da carencia de causa o justificación, produciendo el enriquecimiento de una parte, que no ha de proceder necesariamente de medios probados o de mala fe, bastando que se ocasionen unas ganancias, ventajas patrimoniales o beneficios sin un derecho que le apoye o adeude, con un correlativo empobrecimiento patrimonial de la otra parte afectada...

en el documento suscrito por las partes, que contiene un contrato de sociedad civil, de 19 de enero de 2000'cuya literalidad no deja lugar a dudas ( art. 1281.1 CC )', según interpreta la sentencia recurrida (Fundamento de Derecho Quinto). Interpretación que no ha sido combatida debidamente. Contrato de sociedad, del que nacen obligaciones para las partes que deben respetar y sujetar a él su comportamiento, por lo que, conforme a la STS núm. 777/2012, de 17 de noviembre , la invocación de dicha doctrina está vedada cuando existe entre los presuntos enriquecidos y empobrecidos una relación contractual que no ha sido invalidada, ya que, constituye un mecanismo subsidiario ( STS núm. 1170/2007, de 5 de noviembre )'.

Cinquè.En el present cas, la relació contractual ha esdevingut ineficaç per voluntat, precisament, de la propietària de la finca per no acomplir-se la condició suspensiva (obtenir llicència d'edificació) en el termini màxim pactat (24.3.12). Això vol dir que si bé no ha obtingut el resultat final que venia condicionat pel canvi de les Normes Subsidiàries, ara, un cop obtingut aquest canvi normatiu, pot beneficiar-se en el futur de les gestions dutes a terme durant 8 anys, principalment per les gestions fetes per la demandada. Doncs precisament perquè ja no hi ha vinculació contractual vàlida i eficaç entre les parts, no resulta justificat l'enriquiment objectiu que comporta per a la propietat que la seva finca tingui ara una edificabilitat (un total de 5 habitatges) que abans no tenia. Tant si vol edificar (ara o en el futur quan millori la situació econòmica) com si vol vendre la finca, aquesta ja té un valor diferent que el que tenia abans del canvi de Normes Subsidiàries i, a més, en disposa del 100% (en el contracte anterior n'hi quedava un 15%). En conseqüència, el motiu del recurs, centrat en impugnar el naixement d'un enriquiment injust, si no es dóna lloc a la demanda reconvencional, ha de ser desestimat.

Sisè.El següent motiu es centra en impugnar el quantum que ha vingut determinat -segons la recurrent- per l'arquitecta Sra. María Angeles (testimoni de la part demandada) que el valora en 50.000 €. Aquest argument no és pot sostenir en base a que la dita testimoni actuava de part de la demandada GIRQUATRE,SL. En efecte, la part demandant no va impugnar el quantum de 60.000 € que era el principal de la demanda reconvencional quan la va contestar. Únicament va impugnar els conceptes que s'incloïen en aquella suma global i que eren les partides dels pagaments fets per GIRQUATRE,SL. Aleshores, el que ha fet la jutgessa d'instància ha estat descomptar de la suma global no impugnada (60.000 €), les partides de factures reclamades en el si d'aquella suma (34.906,36 €) i la resta (25.093,64 €) atribuir-ho a la diferència de valor de la finca abans i després del canvi de la qualificació urbanística. Per atenir-se al principi de congruència, la sentència d'instància no ha tingut en compte la valoració feta per Doña. María Angeles sobre la diferència de valor (50.000 €). En conclusió, doncs, la suma final ha vingut determinada perquè no va ser impugnada per la demandada reconvencional Sra. Berta la suma global reclamada en la demanda reconvencional.

El motiu també ha de fracassar.

Setè.La desestimació del recurs d'apel lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel·lació formulat pel procurador de la part apel·lant Edurne Díaz Tarragó, i CONFIRMEMíntegrament la decisió de la resolució de data 16/10/2014, que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Girona en les actuacions núm. 1968/2012 de Procediment Ordinari, de què dimana aquest rotlle, i imposar a la part apel·lant les costes d'aquesta alçada.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Ordenem la pèrdua del dipòsit de la part demandant en aplicació de la DA 15.9 de la LOPJ .

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel· lació.

PUBLICACIÓ.En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.