Sentencia CIVIL Nº 220/2020, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 1062/2019 de 17 de Febrero de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1707942120188226568

Recurs d'apel·lació 1062/2019 1

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 1124/2018

Part recurrent / Sol·licitant: COFIDIS SA SUCURSAL EN ESPAÑA, Carlos Miguel

Procurador/a: Jessica Garcia Casadevall, Rosa Maria Bartolomé Foraster

Advocat/ada: Marta Alemany Castell, ANGEL MIGUEL NAVARRO VILLAREJO

Part contra la qual s'interposa el recurs:

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 220/2020

Magistrat: Carles Cruz Moratones

Girona, 17 de febrer de 2020

Antecedentes

PRIMER.El 9 de setembre de 2019 es van rebre les actuacions de Judici verbal (250.2) (VRB) 1124/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pels procuradors Jessica Garcia Casadevall i Rosa Maria Bartolomé Foraster en representació de Carlos Miguel i COFIDIS SA SUCURSAL EN ESPAÑA, contra la sentència de data 15/02/2019.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'DECISIÓEstimo parcialment la demanda interposada per cofidis s.a. sucursal en españa contra Carlos Miguel i el condemno a satisfer a l'actora la suma de dos mil nou cents cinquanta-set euros i vuit cèntims (2.957,08), més interessos legals des de la presentació de la demanda. Cada part assumirà com a pròpies les costes causades a intància seva i les comunes per meitats.'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Fundamentos

Primer.Accepto els de la Sentència contra la qual s'apel·la.

Segon.En el present procediment de judici verbal, provinent d'un judici monitori, iniciat per COFIDIS SA SUCURSAL EN ESPAÑA (en endavant CONFIDIS), en reclamació de quantitats derivades d'un contracte denominat 'Créd. Directo NUM000' concedit en 8.11.16, la sentència estima parcialment la demanda i condemna a pagar al demandat únicament el capital rebut.

Contra tal decisió s'alcen les dues parts.

Tercer.Recurs de COFIDIS,SA

L'objecte principal del recurs de l'entitat financera és el de impugnar el criteri de comparació de la sentència d'instància sobre la desproporció de l'interès fixat en el contracte del 22,12% (1,84% aplicat cada mes) i un TAE del 24,51%, i que no es altra que el recollit en la important sentència del Tribunal Suprem de 25.11.15 que transcriu de manera extensa. Atès que la part recurrent ja diu que la sentència és 'archiconocida' (sic) ens abstenim de tornar-ho a fer. Però el que resulta objecte de debat és si realment el fet d'haver canviat l'estadística del Banc d'Espanya (BdE) i recollir a partir del mes de març de 2017 un apartat específic dins dels tipus d'interès del Crèdit al Consum, és suficient perquè arribem a la conclusió que una operació creditícia (més aviat un préstec, com després comentarem) tingui un interès TAE del 24,51%. Per començar, hem de dir que la informació estadística del regulador bancari no és una norma sinó un referent més per les decisions que el propi regulador pugui adoptar en el sector i que tingui el seu suport en el que esta esdevenint en la realitat financera del país. Això vol dir que, no pel fet que reculli dades estadístiques dels interessos de les targes de crèdit (majoritàriament destinades al consum) significa que la mitjana ponderada dels tipus d'interès resultants no puguin resultar abusives o usuràries, Dit en altre paraules, perquè 'ho facin tots' (interessos tan elevats) no justifica la irresponsabilitat corporativa en la concessió de préstecs o crèdit fomentant el sobre endeutament privat i les greus conseqüències que comporta pel sistema econòmic general i per a la ciutadania en el seu conjunt. És com si les clàusules sòl s'haguessin justificat com vàlides perquè totes les entitats bancàries i d'estalvi les havien incorporat a les seves operacions hipotecàries.

Però a més d'això, afegirem dos criteris més aplicables al cas concret. Aquí el Sr. Carlos Miguel no va fer disposicions dels diners ingressats en el seu compte per import de 3.000€. I el que va signar comprometre's era que les havia de retornar en 41 mensualitats de 105€ mensuals. No va fer cap altra disposició, amb la qual cosa ni disposava de tarja de crèdit. O sigui que per a un consumidor/adherent mitjà es podria concebre que li havien fet un préstec de 3.000€ i que el tenia que tornar en 41 mesos a raó de 105€ cada mes. La transcendència real de la seva operació era aquesta, a la vista del redactat carregós, poc clar i gairebé il·legible de la sol·licitud que va signar. Curiosament la va signar en el seu centre de treball, com ja es habitual veure en la nostra demarcació, excepte el full de 'Información Normalizada Europea sobre el Crédito al Consumo' en el que apareix una signatura diferent i en la data hi consta la seva data de naixement (!). El fet de ser un préstec almenys en la part inicial de la relació (com és aquí el cas) no es veuria exclòs de l'aplicació de la Llei de 23.7.1908 perquè el seu article 9 ja admet altres formes de contractació. Òbviament no s'inclogueren interessos moratoris 8sempre més vulnerables per ser impugnats) però s'incorporava una indemnització per venciment anticipat que complia amb la mateixa finalitat.

És a dir, que en el cas present estem allunyats del funcionament d'una tarja de crèdit (que no va existir ni físicament, ni va ser substituïda per l'altra opció d'enviar sms, trucada telefònica, fax, com recull la Condició general segona del full de sol·licitud).

Això fa que en aquest cas no es pugui fer servir de referència el tipus d'interès de les targetes de crèdit, com postula la part apel·lant i demandant.

I finalment afegirem que encara que no fos així, les dades facilitades ho són a partir del mes de març de 2017 i el contracte es, com a molt tard, de 8.11.16 quan se li va ingressar l'import al compte, segons l'extracte aportat per la pròpia COFIDIS.

Finalment, cal contestar les justificacions de la recurrent en base a un dictamen econòmic aportat sobre les bondats del producte ofert en el sentit que davant tal risc d'impagaments es justifiquen els interessos més elevats, fins i tot que els d'un préstec personal (el qual lògicament ha de tenir més interès que un préstec hipotecari per la manca de garantia real compromesa en l'operació). Però aquella justificació dels riscos no pot ser emparada per la Llei quan arribi a quotes d'interès tan elevades pels efectes perniciosos per a l'economia que ja hem dit, però es que, a més, l'argumentació de que 'totes les entitats ho fan' (com element normalitzador) fa dubtosa l'existència 'd'extraordinari de risc', perquè malgrat aquest risc es segueix posant al mercat aquest producte de manera massiva i per moltes entitats, i normalment s'ofereix a persones assalariades de la industria i del comerç (que tenen una nòmina), sense avaluar, almenys pel regulador (que és el que hi està obligat) els greus riscos d'elevat sobre endeutament del deute privat amb els efectes negatius que genera sobre l'economia d'un país. Cap referència tampoc al cas present a les 'circumstàncies del cas' (com especifica l' article 1 de la Llei d'Azcárate de 23 de juliol de 1908 aplicada) que justifiqui la desproporció de l'interès TAE, adherit pel treballador Sr. Carlos Miguel en la seva sol·licitud.

Per totes aquestes raons no es estimar la pretensió de la part recurrent i demandant de que la comparativa es faci amb les dades estadístiques posteriors del BdE sobre targes de crèdit que a partir d'un moment determinat (març 2017) va incorporar.

Quart.Com argument de reforç i únicament a efectes d'ampliar el màxim la resposta a la part recurrent, cal aportar algunes observacions: 1) ja hem tingut ocasió de veure els denominats contractes 'revolving' des de les diferents òptiques que ens han proposat les parts; 2) hem estimat en ocasions que el contracte era nul per manca de la deguda transparència (material) exigible a les condicions generals de la contractació; 3) altres ocasions ha estat declarat nul per la lletra il·legible del seu contracte que impedia al consumidor/adherent tenia un coneixement suficient de la literalitat de la seva redacció (control d'inclusió o transparència formal); 4) en altres s'han declarat nul·les clàusules puntuals com les dels interessos remuneratoris, comissions, indemnitzacions per venciment, entre d'altres.

Hem constatat com tampoc es segueixen en aquesta classe de contractes en massa les recomanacions de bones pràctiques del BdE que ja especifica la SAP de Barcelona (Sec. 1a) en la seva sentència d'11.3.19 i que consisteixen bàsicament en informació detallada i periòdica al client. I també constatem (com molt bé recull la SAP de Lleida de 11.4.19) l'absència de cap informació al client de quina part de cada quota correspon a capital amortitzat, el qual a la vegada es torna a reconstituir com a capital i, per això, continua pagant d'aquesta part l'interès convingut, o millor dir, adherit. D'aquesta manera el client no pot saber mai quin és el cost del crèdit, cosa que ja el fa no transparent.

Per tot el que s'ha explicat i en aplicació del criteri general seguit per la STS de 25.11.15 sobre la referència dels crèdits al consum, cal desestimar el recurs interposat per COFIDIS,SA.

Cinquè.La desestimació del recurs d'apel·lació comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant com a conseqüència del seu recurs, en aplicació de l' article 398.1 de la LEC.

Sisè.Recurs del Sr. Carlos Miguel

En el seu recurs, la part demandada insisteix en demanar la nul·litat del contracte per acumulació de clàusules abusives i, de fet, és cert que el contracte està trufat de clàusules així qualificades pel jutjat d'instància i no impugnades (interessos remuneratoris, comissió per devolucions, indemnització per venciment anticipat), però el fet és que encara que no es digui expressament que es declara nul el contracte per aplicació de l' article 3 de la Llei de 23.7.1908, els efectes són exactament els que preveu aquest article quan concorre les circumstancies del seu article 1 (matisades per la jurisprudència del TS quant a la innecessarietat de concorre els elements subjectius del dit 'article).

Això significa que la part dispositiva de la sentència únicament condemna a retornar el Sr. Carlos Miguel la suma de capital lliurada més els interessos des de la presentació de la demanda (i no des de que va rebre els diners, com obligaria l'aplicació de l' article 1.303 del CC en els casos de nul·litat contractual no regulats de manera distinta, com passa amb els que són nuls per usuraris. En conseqüència, és que procedia la declaració de nul·litat del contracte per aplicació de l' article 3 de la Llei de 23.7.1908 tot i que no té efectes distints als incorporats en la part dispositiva de la sentència. Pel que fa a la petició de desestimació íntegra de la demanda, no pot ser atesa perquè la declaració de nul·litat d'un contracte per usura, comporta la devolució del capital entregat, com ja especifica l'article 3 de la tantes vegades esmentada Llei de 1908.

En conseqüència, cal estimar parcialment el recurs i afegir en la part dispositiva la declaració de nul·litat del contracte i mantenir la resta del pronunciament.

Setè.L'estimació del recurs comporta no fer cap pronunciament de condemna respecte la imposició de les costes d'aquesta alçada, en aplicació de l' article 398.2 de la LEC.

Fallo

1. ESTIMAR PARCIALMENTel recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Carlos Miguel.

2. REVOCAR PARCIALMENTla Sentència de data 15/02/2019 dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Girona, en les actuacions de judici verbal núm. 1124/2018 de les quals dimana aquests Rotlle en el sentit que en la part dispositiva ha de contenir a més el següent pronunciament: Es declara nul el contracte denominat 'Créd. Directo NUM000'concedit en 8.11.16 subscrit entre el Sr. Carlos Miguel i COFIDIS SA SUCURSAL EN ESPAÑA. Es manté la resta del pronunciament de condemna.

No faig especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

3. DESESTIMOel recurs interposat per la representació processal de COFIDIS SA SUCURSAL EN ESPAÑA,amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent i pèrdua del dipòsit per recórrer.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3ª i 3de la LEC.

Aquesta és la meva Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronuncio, mano i signo, la qual es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

Així ho pronuncio, ho mano i ho signo.