Sentencia Civil Nº 222/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 15, Rec 119/2013 de 27 de Mayo de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ 15a

rotlle núm. 119/2013-1a

INCIDENT CONCURSAL 247/2011 (acumulat 248/2011)

JUTJAT MERCANTIL 3 BARCELONA

CONCURS 738/2010

SENTÈNCIA núm. 222/2013

Magistrats.:

JUAN F. GARNICA MARTÍN

MARTA RALLO AYEZCUREN

LUIS GARRIDO ESPA

Barcelona, 27 de maig de 2013.

Vistes en grau d'apel·lació davant la Secció 15a d'aquesta Audiència Provincial, les actuacions d'incidents concursals acumulats números 247/2011 i 248/2011 , seguides davant el Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, en el concurs 738/2010, d 'HIPHERFO, S.L., a instàncies de la concursada, representada pel procurador Sr. Francesc Fernández Anguera i defensada per la lletrada Sra. María Bianchi Gorostegui, contra CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA, ara CAIXABANK, S.A., representada pel procurador Sr. Jordi Fontquerni Bas i defensada pel lletrat Sr. Marc Bernabeu Anton i contra l'ADMINISTRACIÓ CONCURSAL. Aquest tribunal coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel· lació interposat per CAIXABANK, S.A., contra la sentencia dictada pel jutjat el 13 de setembre de 2011 .

Antecedentes

1.La sentència del jutjat diu en la part dispositiva: 'Estimando el incidente concursal planteado por la representación en autos de la mercantil HIPHERFO, S.L., se requiere a la administración concursal para que, en su informe definitivo, incluyan los créditos reconocidos a la entidad mercantil Caixa D'Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa) como crédito concursal ordinario, desestimándose parcialmente lo pretendido por la entidad financiera. No hay condena en costas.'

2.CAIXABANK S.A. va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència i, admès a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Sala, prèvia citació a termini de les parts. Comparegudes aquestes, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar per votació i decisió el dia 15 de maig de 2013.

Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.

Fundamentos

1.La sentència objecte d'impugnació resol dos incidents concursals acumulats pel Jutjat mercantil número 3 de Barcelona, referits a la classificació del crèdit de CAIXABANK, S.A. derivat del contracte de leasing número 5448.309.022024, subscrit l'11 de març de 2008 amb la concursada, HIPHERFO, S.L.

Segons els escrits d'ambdues parts, l'administració concursal (AC), en l'informe corresponent, havia classificat el crèdit per import total de 17.689,14 euros, com a crèdit concursal amb privilegi especial. La comissió de gestió de cobrament de quotes impagades, per import de 210 euros, la penalització de quotes pendents, per 180,48 euros i l'IVA sobre la penalització, de 28,88 euros (en total, 419,36 euros) havien estat classificats com a crèdit subordinat.

- El primer incident, amb el número 247/2011 del jutjat, va ser instat per HIPHERFO, en sol·licitud que es declarés que el crèdit no tenia privilegi especial.

- El segon incident, 248/2011, el va instar CAIXABANK, que demanava la modificació de la classificació en el sentit que les quotes del leasing pendents de venciment després de la declaració de concurs es consideressin crèdit contra la massa -sens perjudici del privilegi especial- i es considerés crèdit ordinari l'import de 419,36 euros abans referit.

2.La sentència del jutjat estima la demanda d'HIPHERFO i acorda classificar el crèdit de CAIXABANK com a crèdit concursal ordinari (incloent les despeses; no les penalitzacions, que considera crèdit subordinat), amb desestimació parcial de la pretensió de l'entitat financera.

CAIXABANK apel·la i reitera les pretensions de la demanda incidental.

Són dos, per tant, els punts que han de ser examinats per virtut del recurs:

1) Si el crèdit és privilegiat especial, com sosté la part apel·lant.

2) Si les liquidacions del leasing posteriors a la declaració de concurs tenen caràcter de crèdit contra la massa, com també pretén CAIXABANK.

3. Sobre el privilegi especial

La sentència del jutjat afirma que la falta d'inscripció de l'arrendament financer en el registre corresponent, conformement amb l' article 90.2 de la Llei concursal (LC ), en relació amb la Llei 28/1998, de venda a terminis de béns mobles, determina que no es pugui reconèixer el privilegi especial al crèdit derivat del contracte d'arrendament financer.

En la sentència de 21 de novembre de 2012 (rotlle d'apel·lació 398/2012), aquest tribunal ha resolt una qüestió idèntica objecte d'un altre incident del concurs d'HIPHERFO. En aquella sentència transcrivíem part del fonament cinquè de la Sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 28 de juliol de 2011 ( STS 559/2011 ), que convé reproduir aquí:

' En cuanto a las formalidades precisas para que los créditos mencionados en los ordinales primero a quinto de su apartado 1 [de l'article 90 LC ] merezcan la calificación de especialmente privilegiados-entre ellos, los del tipo a que pertenece el de la recurrente-, se remite la norma que en el motivo se dice infringida a lo establecido en la legislación específica en orden a su oponibilidad a terceros.

El artículo 15 de la Ley 28/1988, de 13 de julio , de venta a plazos de bienes muebles, exige, para que las reservas de dominio o las prohibiciones de disponer sean oponibles a terceros, la inscripción en el Registro correspondiente.

Sin embargo, la misma Ley, tratándose de contratos de arrendamiento financiero -regulados en la disposición adicional séptima de la Ley 26/1988, de 29 de julio , sobre disciplina e intervención de las entidades de crédito- que se refieran a bienes muebles que reúnan las características señaladas en el artículo 1, contempla la inscripción como una mera posibilidad no revestida del carácter de esencialidad-apartado 1 de la disposición adicional primera-. A la vez, dicha disposición adicional -apartado 2- faculta al arrendador financiero para reclamar el cumplimiento de las obligaciones derivadas del contrato, mediante el ejercicio, entre otras, de la acción ejecutiva sobre el patrimonio del deudor, si es que aquel consta en alguno de los documentos a que se refieren los ordinales cuarto y quinto del apartado 2 del artículo 517 de la Ley de Enjuiciamiento Civil .

Finalmente, la misma norma -apartado 3- permite al arrendador, en caso de incumplimiento del contrato, la recuperación del bien, con tal de que aquel conste en documento del tipo dicho o inscrito en el Registro de venta a plazos de bienes muebles.

De otro lado, el artículo 56 de la Ley 22/2003 , al referirse a la ejecución de garantías reales, tampoco exige como requisito necesario o esencial la inscripción del contrato de arrendamiento financiero en el referido registro. Antes bien, admite como alternativa para el ejercicio de la acción de recuperación del bien arrendado, la formalización de aquel en documento que lleve aparejada ejecución.

En definitiva, no cabe negar que el contrato fuente del crédito de la recurrente, dado el documento en que se formalizó, era oponible a terceros, conforme a su legislación específica'.

Per aquestes raons, el TS estima el motiu del recurs de cassació i declara que el crèdit de l'arrendadora financera té la condició de privilegiat en relació amb l'objecte del contracte de leasing, en els termes de l' article 90.1.4t LC . I per les mateixes raons, aquesta Secció 15a, en la sentència esmentada de 21 de novembre de 2012 va considerar que el crèdit derivat del leasing era privilegiat especial, com ja ho havia considerat en la sentència de 5 d'octubre de 2011 , que invoca CAIXABANK en el recurs que ara examinem.

Per tant, hem d'estimar en aquest punt el recurs d'apel·lació de CAIXABANK, sense necessitat de més raonaments.

4. Sobre les quotes del leasing meritades després de la declaració de concurs

CAIXABANK impugna també la sentència, tot reiterant la sol·licitud que va fer en la demanda incidental: que el crèdit corresponent a les quotes pendents de venciment a la data de la declaració del concurs, sigui considerat un crèdit contra la massa -sense perdre el caràcter de privilegiat especial-, en lloc de crèdit concursal.

Al·lega que es tracta d'un contracte bilateral, amb obligacions recíproques pendents de compliment i que, mentre continuï en vigor després de la declaració de concurs, a l'empara del que disposen els articles 84.2.6 è i 7è de la Llei concursal (LC ), el crèdit que se'n deriva ha de tenir la consideració de crèdit contra la massa i haurà d'ésser satisfet conformement amb el que disposa l' article 154 LC (abans de procedir al pagament dels crèdits concursals, l'administració concursal deduirà de la massa activa els béns i drets necessaris per satisfer els crèdits contra aquesta).

En suport de la tesi que defensa, la part recurrent invoca opinions doctrinals i sentències dels tribunals, incloses d'aquesta Secció 15a.

5.Aquest tribunal, que havia mantingut el criteri que sosté la part apel·lant, va reconsiderar la qüestió en la sentència de 9 de novembre de 2010 (rotlle d'apel·lació 359/2010 ). A partir d'aquella resolució, hem estimat que els crèdits per les quotes de leasing que es meritin després de la declaració de concurs tenen la consideració de crèdits concursals.

En la sentència de 26 de gener de 2011 , en la qual era part l'entitat avui apel·lant, citàvem les sentències anteriors i dèiem que, tot i que sovint s'insisteixi en el caràcter atípic del contracte d'arrendament financer o leasing, en la pràctica no ho és tant, perquè rep certa regulació en la disposició addicional 7a de la Llei de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit , en l' article 1.1.c) del Reial Decret 692/1996, sobre Règim Jurídic dels Establiments Financers de Crèdit, i en la disposició addicional 1a de la Llei de Venda a Terminis de Béns Immobles . La jurisprudència, amb suport en aquesta normativa i tenint en compte el principi d'autonomia de la voluntat aplicat als contractes ( article 1255 del Codi civil ), el concep com un contracte pel qual una empresa especialitzada cedeix l'ús d'un producte -que ella no ha produït, sinó que ha adquirit d'un tercer- en arrendament a l'usuari, amb l'opció de compra, finalitzat l'arrendament, per un preu, normalment molt baix ( Sentències del Tribunal Suprem de 14 de desembre de 2004 i de 4 de desembre de 2007 ).

Manifestàvem que, als efectes concursals que ara ens ocupen, es tracta de determinar quin dels apartats de l' article 61 de la LC , que regula els efectes del concurs sobre els contractes amb obligacions recíproques, és aplicable al contracte de leasing pendent de compliment quan es declara el concurs de creditors. L' article 61.1 LC estableix que, quan al moment de la declaració de concurs una de les parts hagués complert íntegrament les seves obligacions i l'altra tingués pendent el compliment total o parcial de les obligacions recíproques al seu càrrec, el deute del concursat s'inclourà dins la massa passiva del concurs. L'article 61.2 es refereix a les obligacions recíproques pendents de compliment tant a càrrec del concursat com de l'altra part i disposa que les prestacions a les quals estigui obligat el concursat es realitzaran amb càrrec a la massa.

No es discuteix que l'arrendatari financer té pendents de compliment les quotes encara no vençudes. Pel que fa a l'arrendador financer, havíem entès, com la part avui apel·lant, que l'obligació al seu càrrec de mantenir en la possessió del bé a l'arrendatari financer determinava que hi haguessin obligacions recíproques pendents de compliment per a ambdues parts, apreciació que conduïa a aplicar l' article 61.2 LC .

6.En la sentència de 5 d'octubre de 2011 i altres, hem considerat significatiu que els béns objecte de leasing són adquirits per l'entitat financera amb l'única finalitat de cedir-ne l'ús a l'arrendatari financer, el qual, prèviament, ha seleccionat aquells béns al seu propi interès. La companyia de leasing s'eximeix de responsabilitat respecte de qualsevol acció derivada dels vicis o defectes dels béns i arriba fins i tot a incorporar una clàusula contractual en aquest sentit (en el cas que examinem, condició general 2, f. 14 de les actuacions, en còpia de mala llegibilitat).

Hem entès que d'aquesta previsió resulta que l'entitat financera dóna per complida íntegrament la prestació al seu càrrec amb el lliurament a l'arrendatari dels béns adquirits prèviament al proveïdor, salvada la transmissió de la titularitat del bé en cas d'exercitar l'arrendatari l'opció de compra. Per tant, un cop perfeccionat el contracte mitjançant la posta a disposició del bé a favor de l'arrendatari, s'ha d'estimar que només estan pendents de compliment les obligacions de pagament a càrrec de l'arrendatari financer, en essència, les quotes convingudes per fraccionar el pagament.

Les quotes pactades no responen tant al concepte de renda que compensa la privació temporal del bé al propietari, com a permetre a l'entitat financera recuperar el preu satisfet per l'adquisició del bé, a més de la càrrega financera que constitueix pròpiament el benefici de l'arrendadora financera. Això, dèiem, justifica la previsió legal que, per al cas d'incompliment, no només legitima la resolució amb una clàusula penal que, si més no, compensa la inversió feta per l'arrendador en adquirir el bé, sinó també amb la possibilitat d'exigir el compliment íntegre del contracte i de cobrar el crèdit, amb caràcter preferent a qualsevol altre creditor, amb l'execució del mateix bé.

No constitueix obstacle el fet que, si s'exerceix l'opció de compra, l'arrendadora hagi de complir l'obligació d'entrega a l'arrendatari de la titularitat del bé. Si l'arrendatari, pagades totes les quotes, exerceix l'opció, no serem davant d'un mer acte d'execució del contracte de leasing, sinó d'un negoci jurídic que exigeix noves declaracions de voluntat.

7.La sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 19 de febrer de 2013 , dictada en el recurs de cassació contra la sentència d'aquesta Secció 15a de 26 de gener de 2011 , declara, en el fonament de dret tercer:

' Para que, conforme al artículo 61, apartado 2, de la Ley 22/2003, de 9 de julio , puedan ser considerados con cargo a la masa los créditos contractuales contra el concursado es necesario que el deber de prestación de éste sea recíproco del asumido en el mismo contrato por el acreedor y que ambos estén pendientes de cumplimiento al declararse el concurso. De la exposición de motivos de la Ley resulta que se trató de poner remedio a la deficiente regulación de la materia en la legislación derogada y de conseguir que la declaración de concurso no afecte a la vigencia -y funcionamiento- de los contratos con prestaciones recíprocas pendientes de cumplimiento por ambas partes.

Como consecuencia de la norma del apartado 2 del artículo 61, la reciprocidad del vínculo contractual se ha convertido en un dato determinante del ámbito de aplicación de dicho artículo, así como de la calificación de los créditos contractuales contra el concursado, de conformidad con el artículo 84, apartado 2, ordinal sexto.

Quan examina la reciprocitat de les obligacions del leasing, el TS declara que ' para identificar el contenido de ese derecho del arrendatario financiero y del correlativo deber de prestación de la entidad de leasing, es necesario estar a lo válidamente pactado y en defecto de pacto al contenido natural del contrato.

Para lo último, puede servir de modelo el arrendamiento de cosas, por su completa regulación. Pero, en general y como regla, cabe decir que el obligado onerosamente a mantener a otro en el uso de su cosa debe abstenerse de actuar en contra de lo pactado -garantía por hecho propio-; debe defender al cesionario frente a las perturbaciones de los terceros -excepto de las de hecho: artículo 1560 del Código Civil -; y debe efectuar las reparaciones necesarias para mantener la cosa en estado de servir al uso para el que fue destinada -artículo 1554, ordinal tercer -.

Para lo primero se impone examinar la validez de las reglas contractuales y precisar el recto sentido de las mismas. Como regla, en nuestro sistema es la reglamentación negocial válida la que marca el contenido de la relación jurídica.

Por ello, si algún reproche hubiera que efectuar a las sentencias de las dos instancias derivaría de que, aparentemente, se han basado en argumentos referidos a un modelo o tipo abstracto de leasing y no al resultante de las cláusulas del que celebraron en Badalona, el uno de julio de dos mil cinco, Caixabank, SA y Centro Mecanizado de Chapa, SA, sobre una máquina Trumabend V50. Si bien, hay que añadir inmediatamente que lo dicho por ambos Tribunales con carácter general vale también para el caso concreto que estamos enjuiciando.

En efecto, no hay que olvidar que nuestro sistema de contratos reconoce a los interesados una potencialidad normativa creadora -autonomía de la voluntad: artículos 1091 y 1255 del Código Civil -, no solo para contratar, sino también para determinar el contenido de la reglamentación contractual respecto de las obligaciones exigibles a cada parte, siempre con respeto de los límites previamente establecidos.

De ello deriva que, para poder conocer si la relación jurídica nacida del contrato de leasing financiero mobiliario sigue funcionando como sinalagmática después de declarado el concurso, en el sentido antes indicado -por estar pendientes de cumplimiento obligaciones recíprocas a cargo de las dos partes-, habrá que atender a las cláusulas válidamente convenidas, en cada caso, por los contratantes.

Y de las cláusulas contractuales del contrato litigioso interesan, a los efectos que nos ocupan, la segunda, que libera a Caixabank, SA del saneamiento por evicción y por los defectos de la máquina -con cesión de los derechos de la misma contra el proveedor-, y la cuarta, que hace lo propio respecto de las reparaciones necesarias para mantener aquella en perfecto estado de uso, las cuales quedan a cargo de la arrendataria financiera. La validez de una y otra regulación no ha sido discutida y no hay razón para negarla 'apud acta'.

Es cierto que, pese a dichas cláusulas Caixabank, SA sigue obligada a abstenerse de perturbar, con sus propios actos, la posesión de Centro Mecanizado de Chapa, SA sobre la máquina Trumabend V50, incluso después de declarado el concurso de la arrendataria. Pero ello no impide considerar correctamente calificado por el Tribunal de apelación, como concursal, el crédito de Caixabank, SA contra Centro Mecanizado de Chapa, SA, incluso en cuanto a las cuotas exigibles después de declarado el concurso, dado que la indicada y desnuda garantía por hecho propio, no constituye, a los efectos del artículo 61, más que un deber de conducta general, implícito en el 'pacta sunt servanda', en su contenido sustancial ya cumplido con la propia entrega y, en todo caso, insuficiente, por sí solo, para atribuir al crédito de la arrendadora el tratamiento en el concurso que la recurrente pretende.

8.Pel que fa a les clàusules concretes del contracte de leasing en examen, subscrit entre Caixa Girona (absorbida per La Caixa) i HIPHERFO, res no s'al·lega en la demanda incidental ni en el recurs d'apel·lació.

La lectura de la còpia del contracte (de mala llegibilitat) que es va unir a la demanda de CAIXABANK no permet establir una conclusió diferent de la que hem mantingut en casos anteriors. Ben al contrari, la referma pel que fa a aquest cas concret. Així, quan la condició general 2 diu, literalment, que ' l'arrendatari financer allibera Caixa de Girona de tota responsabilitat per la idoneïtat, pel funcionament, per l'estat o per qualsevol altra circumstància o condició predicable dels béns adquirits per Caixa de Girona i cedits en arrendament. Pels motius exposats, Caixa de Girona cedeix a l'arrendatari financer, el qual s'hi subroga, tots els drets i les accions que li corresponguin enfront del proveïdor o fabricant pels perjudicis que li pugui ocasionar el no-lliurament dels béns objecte del contracte, amb vista al sanejament en cas d'evicció, per vicis ocults o defectes en els béns esmentats, o a l'efecte d'exigir el compliment de les garanties ofertes pel proveïdor. En virtut de la susdita cessió, l'arrendatari financer podrà fer valer enfront del proveïdor totes les pretensions que la Llei o el contracte de compravenda confereixen a l'adquirent. L'arrendatari financer no podrà pretendre disminucions en el preu ni sol·licitar cap mena d'indemnització ni resoldre el contracte per no poder fer ús del material, sigui quina sigui la causa que provoca la manca d'ús d'aquest material'.

Per tant, com en les sentències anteriors, hem de concloure en el sentit que, quan es va declarar el concurs, el contracte de leasing estava pendent de compliment només per la societat concursada. L'obligació de pagar les quotes no vençudes havia nascut al moment de signar el contracte, encara que no fossin exigibles fins als venciments pactats. Era procedent aplicar, com van entendre l'AC i el jutge, l' article 61.1 LC i considerar el crèdit com a concursal. Això determina la desestimació del recurs en aquest punt

9.Atesa l'estimació, en part, del recurs d'apel·lació, no és procedent imposar les costes de la segona instància ( articles 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil i 196.2 de la LC ).

Fallo

Estimem, en part, el recurs d'apel·lació interposat per CAIXABANK, S.A., contra la sentencia dictada pel Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, el 13 de setembre de 2011 , en les actuacions d'incidents concursals acumulats números 247/2011 i 248/2011 , del concurs 738/2010 , d'HIPHERFO, S.L.

Revoquem la sentència del jutjat, en el sentit que acordem que es classifiqui com a crèdit concursal amb privilegi especial el derivat de les quotes del contracte de leasing subscrit entre les parts el dia 11 de març de 2008, amb el número 5448.309.022024, incloent les quotes pendents de venciment després de la declaració de concurs.

Sense imposició de les costes de la segona instància.

Torni's a la part apel·lant el dipòsit fet per recórrer.

Contra aquesta resolució les parts legitimades podran interposar recurs de cassació i/o extraordinari per infracció processal, davant aquest Tribunal, en el termini de 20 dies, de conformitat amb els criteris legals i jurisprudencials d'aplicació.

Ferma aquesta resolució, es tornaran les actuacions originals al jutjat de procedència, amb testimoni per compliment.

Així per aquesta sentència, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.-En el dia de la data, i en audiència pública, la magistrada ponent Sra. MARTA RALLO AYEZCUREN ha llegit i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.