Sentencia Civil Nº 223/2010, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 533/2009 de 27 de Mayo de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 533/2009

Oposició mesures en protecció de menors( art.780) núm. 1072/2008

Jutjat Primera Instància 7 Lleida

SENTÈNCIA núm. 223/2010

PRESIDENT

En ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS

En ALBERT MONTELL GARCIA

Na ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-set de maig de dos mil deu

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de oposició mesures en protecció de menors ( art.780) número 1072/2008 , del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Lleida, en virtut del recurs interposat per la demandant, Valentina , representada per la procuradora NATALIA PUIGDEMASA DOMENECH i assistida per la lletrada MARTA BARBE ILLA contra sentència de data sis de maig de dos mil nou dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 533/2009. La part demandada, DIRECCCIÓ GENERAL D'ATENCIÓ A L'INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA, representada i assistida pel Lletrat de la Generalitat i el MINISTERI FISCAL, impugnen l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYA I FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data sis de maig de dos mil nou, és la següent: "FALLO. QUE DESESTIMO la demanda de oposicion a la resolucion de la Direcció General d'Atencio a la Infancia i l'Adolescencia de 11 de octubre de 2.007 interpuesta por la procuradora Doña Natalia Puigdemasa Domenech, en nombre y representación de Valentina , confirmando dicha resolucion.

Pongase en conocimiento de la DGAIA por si a la vista de la nueva realidad familiar y laboral de la actora consideran oportuno variar la situacion de la menor Bernarda .

Sin condena en costas. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la demandant, Valentina va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 25 de maig de 2010 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part actora recorre contra al sentència de primera instància i ho fa al·legant que estem en front d'una impugnació d'una resolució de caràcter administratiu i que aquesta matèria regeix el principi d'executivitat que suposa que quan en un expedient administratiu es recorre l'acte principal, si el recurs és admès, queden afectats tots els actes posteriors que es sustentin en aquell. Manifesta així mateix la seva disconformitat en relació a l'apreciació que fa el jutge a quo de que la impugnació no hagués hagut d'haver-se admès a tràmit atès que donada la data de la resolució, res es deia en aquella. Per últim es sosté que és incorrecta la postura de la sentència d'entendre que el que cal resoldre és solament la resolució de l'administració tenint en compte solament com estava la situació en el moment en que es va dictar la resolució recorreguda.

El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la resolució recorreguda.

La representació de l'administració així mateix s'oposa al recurs manifestant la seva disconformitat amb tots i cadascun dels arguments esgrimits fent notar la incorrecció de l'argument relatiu a l'aplicació del principi d'executivitat, a que totes les resolucions administratives que es varen anar dictant en l'expedient es varen notificar i en definitiva a que la situació que va donar lloc a la declaració de desemparament i l'adopció de mesures per part de l'administració encara continua.

SEGON. Començant per l'anàlisi del requisit temporal per tal de presentar la demanda, el cert és que la mesura va ser adoptada per la Generalitat de Catalunya (DGAI) en el mes d'octubre de 2007 sent que la nova redacció donada a l' article 780 de la LEC i que disciplina aquests procediments va ser modificada per la Ley 54/2007 de Adopción Internacional (BOE de 29 de desembre de 2007) i que va entrar en vigor el dia 30 de desembre de 2007, de manera que no és aplicable al supòsit d'autos.

Pel que fa al caràcter administratiu que la part actora apel·lant predica del procediment en que es va acordar aquella resolució, estem d'acord amb que així és, però malgrat tot no podem oblidar que la funció de la jurisdicció civil en matèria de menors es limita, per imperatiu legal, a ser merament revisora dels acords de l'entitat publica a la que en els respectius territoris correspongui la protecció de menors, en el nostre cas la DGAI, per quan es tracta de resoldre l'oposició a les resolucions administratives ( art 780 LEC ) concretes. De fet l'oposició a aquestes resolucions hauria de fer-se per la via administrativa davant dels òrgans de la jurisdicció contenciosa un cop esgotada la via administrativa, però resulta que la LEC instaura un procediment especial en l'esmentat article 780 , de naturalesa estrictament civil (no administrativa) i en que llur finalitat és, precisament, afavorir una oposició a aquest tipus de resolucions davant dels tribunals civils que són, en definitiva, els que en darrera instància han de decidir en matèria de desemparament, acolliments i adopcions. Per tant no es pot parlar d'aplicació del principi d'executivitat, de manera que la jurisdicció civil és solament competent per revisar la concreta resolució que s'impugna i atès l'estat de coses existent en el moment en que aquella va ser dictada. Solució diferent seria tant com deixar oberta la possibilitat de que la jurisdicció civil es pronuncií sobre resolucions que encara no han estat dictades en que no és coneixen ni els fonaments ni els raonaments i amb clara indefensió per a la part demandada.

Però és que a mes l' article 36 de la LJCA estableix que "1. Si antes de la sentencia se dictare o se tuviere conocimiento de la existencia de algún acto, disposición o actuación que guarde con el que sea objeto del recurso en tramitación la relación prevista en el art. 34 , el demandante podrá solicitar, dentro del plazo que señala el art. 46 , la ampliación del recurso a aquel acto administrativo, disposición o actuación....". Per tant és necessari impugnar expressament els actes successius que es puguin produir, establint-se expressament la necessitat d'ampliar el recurs, cosa que aquí no s'ha fet, al punt que s'ha arribat a dictar resolució administrativa per la que s'inicien els tràmits per un acolliment preadoptiu sense que consti que la part aquí apel·lant hagi, ni tan sols, recorregut aquella resolució.

Per últim, i encara que no existissin els esmentats obstacles, l'informe de l'EATAV no és precisament favorable a les tesis de la part actora i fa avinent la situació de risc de la menor que ha comportat l'adopció d'altres mesures posteriors a la que ara s'impugna i que, recordem, no han estat recorregudes per la part actora.

TERCER. Atesa la matèria sobre la que versa el recurs no escau fer expressa declaració de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Puigdemasa contra la sentència de data 6 de maig de 2009 del Jutjat de Família de Lleida que CONFIRMEM en tots els seus extrems i sense fer expressa declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.