Sentencia Civil Nº 224/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 61/2008 de 19 de Junio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 61/2008

Procediment ordinari núm. 667/2003

Jutjat d'Instrucció núm 1 de Lleida

SENTÈNCIA núm. 224/2008

President:

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LM. SR. ANTONI VAQUER ALOY

Lleida, dinou de juny de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 667/2003, del Jutjat d'Instrucció núm. 1 de Lleida , en virtut del

recurs interposat per Verónica , representada per la procuradora Eulalia Culleré Lavilla i assistida pel lletrat

Enric Rodes Cabau contra la sentència de data 10 de setembre de 2007 dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala

núm. 61/2008. La part apel·lada és Amanda, Jose Miguel i Guillermo, representats pel procurador José Maria Guarro Callizo i assistits pel lletrat Juan Manuel Nadal Reimat , els quals s'oposen a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm.Sr. ALBERT GUILANYA FOIX, Magistrat President d'aquesta Audiència Provincial .

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data 10 de setembre de 2007 , és la següent: "DECISIÓ.- F A L L O Que ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por la procuradora de los tribunales Sra. Culleré Lavilla, en nombre y representación de Verónica, contra Amanda, Jose Miguel y Guillermo, debo:

1º.- ABSOLVER Y ABSUELVO a los codemandados Guillermo y Jose Miguel de la petición de condena solidaria de ambos a pagar a la actora en concepto de principal la suma de 11.069,01 euros, así como los intereses desde la interposición de la demanda.

2º.- CONDENAR Y CONDENO a Guillermo a pagar a la actora la cantidad de 3.894,56 euros, así como los intereses desde la interposición de la demanda.

3º.- CONDENAR Y CONDENO a Amanda a pagar a la actora la suma de 1.102,59 euros, así como los intereses desde la interposición de la demanda.

Y todo ello sin que proceda expresa condena en las costas a ninguna de las partes. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, Verónica va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que s'hi va oposar la part contrària , i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part actora recorre la sentència de primera instància i ho fa tot posant de manifest un presumpte error en la valoració de la prova, i en especial, pel que fa a la prova documental (en aquest apartat els documents, 5 referit al vehicle Nissan Patrol, i 2 i 9 referits a préstecs del Sr Abelardo), així com un error també en l'aplicació incorrecta de la doctrina dels actes propis ates que la jutge a quo no ha tingut en consideració que ella en l'escriptura notarial de manifestació i acceptació l'herència no va actuar en nom propi sinó en el del seu fill i per tant està mal aplicada. Acaba concloent que al no haver-hi cap contradicció en la seva conducta i ates el caràcter concloent i manifest dels documents acreditatius dels deutes per ella satisfets, cal que s'estimi totalment els pediments que va fer en la demanda i per tant es revoqui la sentència.

La representació de la part demandada Sr Jose Miguel, es va oposar al recurs tot manifestant que no existeix l'error de valoració denunciat i que si que és aplicable la doctrina dels actes propis, raó per la que cal desestimar el recurs i confirmar la sentència

SEGON. Tres són els extrems concrets als que es refereix la part apel·lant en el seu escrit de recurs i que són a saber: el préstec que va servir de base per comprar el vehicle Nissan Patrol; la cancel·lació en data 6 de maig del préstec de la Caixa que constava a nom de Abelardo i per import de 598,93 €; i l'ingres efectuat en data 14 de març de 2003 de 1.500 € en el compte de la Caixa titularitat del difunt senyor Abelardo i d'ella mateixa i per tal de aplicar-ho al pagament de rebuts pendents de préstec. Els analitzarem separadament.

Així i pel que fa a la cancel·lació del préstec que va servir per adquirir el Nissan Patrol, el cert és que aquell es va demanar i obtenir a l'any 1995 i que la cancel·lació és de l'any 1998, per tant 4 anys abans de la mort del senyor Abelardo, essent que el vehicle es va posar a nom del fill Guillermo i que sempre ha estat el vehicle de la família, que ha estat utilitzant la senyora Verónica (si més no des de l'any 1998) i que de fet és ella mateixa qui ara el té al seu poder, el que fa que en cap cas pugui arribar a considerar-se com a pagament fet per tercer, quan és ella qui ha tingut i té el gaudi del vehicle sense que hom li discuteixi, poden entendre perfectament, i com de fet fa la sentència de primera instància, que no estem enfront d'un bé aliè sinó propi. Vegis sinó que el senyor Guillermo ni en té les claus, ni la documentació ni n'ha disposat mai del vehicle.

Pel que fa a la cancel·lació del préstec i que consta al document 2 de la demanda, aquí sí que té la raó la part apel·lant, atès que contràriament al que sosté la sentència, entenem que no consta quin és el destí que s'hagués donat als diners d'aquell préstec i per tant no consta s'haguessin destinat a l'aixecament de carregues de caràcter familiar o al gaudi de la família, essent que es tracta d'un préstec exclusiu del Sr Abelardo i que va cancel·lar la demandant, a diferencia del que succeeix amb l'ingres que consta com a document 9 i que es fa en un compte titularitat d'ambdós i que té per finalitat pagar quotes pendents de rebuts que no se sap a quins préstecs obeeixen, qui en són els titulars i a que es varen destinar aquells.

En tot cas, en el que si que estem completament d'acord amb la part apel·lant, és en que no és d'aplicació la doctrina dels actes propis. Aquests venen definits a l' article 111.8 del CCCat que fa " Ningú no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat si aquesta tenia una significació inequívoca de la qual deriven conseqüències jurídiques incompatibles amb la pretensió actual.". No pot considerar-se que el fet d'actuar en representació d'un hereu al temps que s'és creditor de l'herència, i no es faci cap manifestació en el moment d'acceptar en nom d'altri l'herència, sigui un acte d'una significació inequívoca que pugui arribar a considerar-se que "causa estado", segons la terminologia que empra el TS, i que efectuar ara una reclamació contra els hereus vulneri els actes propis. Indica la jurisprudència del Tribunal Suprem en sentències de 20 de gener i 9 de maig de 2000, i en la de 21 de maig de 2001, que: "Esta Sala tiene declarado que para la aplicación de la doctrina de los actos propios es preciso que los hechos tengan una significación y eficacia jurídica contraria a la acción ejercitada (SSTS de 6 de abril y 4 de julio de 1962) y como ha señalado la STS de 28 de enero de 2000 "el principio general de derecho que veda ir contra los propios actos (`nemo potest contra proprium actum venire'), como límite al ejercicio de un derecho subjetivo o de una facultad, cuyo apoyo legal se encuentra en el art. 7.1 del Código Civil que acoge la exigencia de la buena fe en el comportamiento jurídico, y con base en el que se impone un deber de coherencia en el tráfico sin que sea dable defraudar la confianza que fundadamente se crea en los demás, precisa para su aplicación la observancia de un comportamiento (hechos, actos) con conciencia de crear, definir, fijar, modificar, extinguir o esclarecer una determinada situación jurídica, para lo cual es insoslayable el carácter concluyente e indubitado, con plena significación inequívoca, del mismo, de tal modo que entre la conducta anterior y la pretensión actual exista una incompatibilidad o contradicción, en el sentido que, de buena fe, hubiera de atribuirse a la conducta anterior, y esta doctrina (recogida en numerosas SSTS como las de 27 de enero i 24 de junio de 1996, 19 de mayo i 23 de julio de 1998, 30 de enero, 3 de febrero, 30 de marzo y 9 de julio de 1999) no es de aplicación cuando la significación de los precedentes fácticos que se invocan tienen carácter ambiguo e inconcreto (SSTS de 23 de julio de 1997 y 9 de julio de 1999), o carecen de la trascendencia que se pretende para producir el cambio jurídico". Por demás, la construcción jurisprudencial respecto a los requisitos para que los actos propios vengan a ser vinculantes exige que los mismos como expresión del consentimiento han de realizarse con el fin de crear, modificar, obrar o extinguir algún derecho, causando estado y definiendo unilateralmente la situación jurídica del mismo y para que tengan naturaleza de sujeción han de ser concluyentes y definitivos (SSTS de 16 de febrero de 1988, 25 de enero de 1989, 6 de noviembre de 1990, 14 de mayo de 1991 y 27 de junio de 1991), con lo que viene a ser del todo necesario que el acto se presente como solemne, preciso, claro, determinante y perfectamente delimitado, no ambiguo ni inconcreto (SSTS de 22 de septiembre y 10 de octubre de 1988 y 4 de junio de 1992)". És clar que en aquest cas aquella significació no pot donar-se-li, raó per la qual no podem estar d'acord amb la sentència de primera instància i si més no, hem d'admetre la pètita relativa a la cancel·lació del préstec del que n'era únic titular el Sr Abelardo i que consta documentat en la certificació acompanyada a la demanda com a Doc.2 i per les raons abans esmentades.

TERCER. Tampoc podem estar d'acord, en que l'admissió de la demanda en els punts concrets en que ho ha estat, pugui donar lloc a una condemna de caràcter solidari quan els condemnats siguin hereus i en la seva condició de tals (així es demana per l'actora), atès que l' article 1 del Codi de successions , que és el aquí aplicable i no el Codi civil, en el segon paràgraf diu "Si concorren a la successió, simultàniament, una pluralitat d'hereus adquireixen el patrimoni hereditari en proporció a les respectives quotes. Nogensmenys, les obligacions i les càrregues de l'herència es divideixen en proporció a les respectives quotes sense solidaritat entre els hereus.". Pel demes cal ratificar la sentència al no haver-se apel·lat altres extrems o no haver- se acreditat l'error de valoració denunciat.

QUART. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i atesa l'estimació parcial del recurs no s'imposen les costes d'aquesta alçada.

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Culleré contra la sentència de data 10 de setembre de 2007 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida que REVOQUEM en l'únic sentit de CONDEMNAR a Jose Miguel i Guillermo a que pagui cadascun d'ells la quantitat de 299,5 € a Verónica, així com els interessos de mora processal corresponents. Confirmem la resta de la Sentència de primera instància i no fem especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.