Sentencia Civil Nº 227/2007, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 46/2006 de 11 de Junio de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 46/06

Verbal 238/04 del Jutjat de 1ª Instància 2 d'Amposta

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 11 de juny de 2007.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Gaspar ,

representat en aquesta instància pel Procurador Sr. Farré Lerín i defensat pel Lletrat Sra. Navarro Pascual, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 2 d'Amposta de data 12-9-2005 , en procediment Verbal 238/04, en el que figuren com a

demandant/demandats Gaspar i Camila , i com a part el Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.- En data 28-10-2005 es va presentar per Gaspar recurs d'apel·lació contra la Sentència de instància que disposava: "Que estimando la demanda reconvencional formulada por la Procuradora Sra. Anna Sagristá González en nombre y representación de D. Gaspar contra Dª Camila , debo acordar y acuerdo la adopción de las siguientes medidas en relación con la hija común Carolina , en la actualidad menor de edad.

1) La guarda y custodia de la menor se atribuye a la madre, Dª Camila , siendo ésta última quien ejercerá en exclusiva la patria potestad sobre la hija común.

2) Régimen de visitas: no ha lugar a fijar régimen de visitas de la hija menor, Carolina , a favor del padre D. Gaspar , en tanto continúe la situación de privación de libertad del mismo y sin perjuicio de que cualquiera de los progenitores pueda instar modificación de medidas una vez que éste haya recuperado la libertad.

No obstante lo anterior, mientras dure la situación de privación de libertad del padre éste podrá comunicarse y relacionar con su hija menor por cualquier medio distinto (postal telefónico, telemático, etc...).

3) Se fija una pensión de alimentos a favor de la hija común y a cargo de D. Gaspar por importe de 60 mensuales, (sesenta euros mensuales) y al atribuirse la madre la guarda y custodia de la hija, será ella quien administre sus necesidades económicas. La mencionada cantidad, que se abonará por mensualidades anticipadas, deberá ser ingresada por el padre en los cinco primeros días de cada mes en la cuenta corriente o libreta de ahorros abierta por la madre al efecto sin que le sea admisible ninguna otra forma de pago. Dicha cantidad deberá ser actualizada directamente y sin necesidad de requirimiento previo, por el obligado al pago cada primero de año, en la misma proporción que exprimente de variación el IPC que para el conjunto nacional señale el INE u otro organismo que legalmente le sustituya".

SEGON.- Camila en data 9-12-2005 es va oposar al recurs.

El Ministeri Fiscal en data 11-1-2006 es va oposar al recurs, no havent però comparegut en aquesta instància.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- S'interposa recurs al·legant error en la valoració de les proves, impugnant tres qüestions: La privació de la pàtria potestat del pare acordada; la pensió d'aliments imposada al pare i la denegació de règim de visites del pare a la filla.

En aquests procediments, la doctrina assenyala que "el interés de los hijos debe ser la consideración primordial en todos los procedimientos relativos a la custodia de aquellos. Por ello, se hace preciso atender a los elementos personales, familiares, materiales y sociales, o culturales, que concurren en la familia, buscando lo que se entiende mejor para los hijos, su desarrollo integral, su personalidad, su formación psíquica y física, teniendo presente las necesidades de atención, de cariño, de sosiego y de tranquilidad que debe proporcionarse al menor, y ello en relación con las posibilidades para ofrecer todo lo que materialmente y en el ámbito de la educación exige dicho menor, pues es trascendental encontrar un clima de equilibrio personal, familiar y psicológico, procurando pautas de conductas adecuadas, en el entorno del menor y el de sus progenitores. En este sentido, y para resolver la cuestión planteada, se ha de atender prioritariamente al beneficio del menor. En suma, si se parte de la base de un conflicto personal y de lealtades, no obstante la separación física y personal de los progenitores, debe adoptarse siempre la medida que menos perjudique a dicho menor.

Como se indica por reiterada doctrina jurisprudencial, ha de partirse de la base de que en los supuestos de ruptura de las relaciones conyugales o extraconyugales las medidas que se adopten respecto de los hijos han de ser, necesariamente, en interés de éstos, por encima de los particulares e interesados de sus progenitores; y la relación de los padres con los hijos que no estén confiados a su cuidado ha de ser considerada como un derecho y a la vez como un deber, teniéndose en cuenta todas las circunstancias concretas, no pudiendo ser objeto de interpretación restrictiva, ello a fin de evitar que se rompan definitivamente las relaciones paterno-filiales".

SEGON.- Respecte a la privació de la pàtria potestat del pare acordada i a la pensió d'aliments imposada al pare, procedeix estimar el recurs, però per motius bens diferents als al·legats pel recurrent.

Examinant el tràmit processal, es va interposar demanda per Camila sol·licitant la privació de la pàtria potestat del demandat respecte a la seva filla Carolina i que s'establissin aliments a càrrec del pare i a favor de la filla. Gaspar es va oposar i va presentar reconvenció sol·licitant que s'establís un règim de visites per ell respecte a la seva filla, al·legant estar a la presó complint una pena de 10 anys de presó i no veure a la seva filla des de desembre de 2003 - quan va ingressar-, sol·licitant poder veure a la filla un dia al mes durant les quatre hores que el centre penitenciari permet per a les visites dels presos. Es va fer el judici. Posteriorment, Camila va desistir de la seva demanda, sol·licitant el sobreseïment del procediment. Aquest desistiment va ser acceptat pel demandat, que va demanar que continués el procediment pel que fa a la seva reconvenció. El Ministeri Fiscal, tot i la acceptació del demandat al desistiment, va manifestar únicament "que es procedeixi conforme el que disposa l' art. 20-3-3 LEC ("Si el demandado se opusiera al desistimiento, el juez resolverá lo que estime oportuno")". Seguidament es va dictar Interlocutòria, en data 21-7-2005, tenint a l'actora per desistida, acordant el sobreseïment parcial del procediment i continuar aquest únicament per que fa a la reconvenció, resolució que va quedar ferma. En data 12-9-2005 es va dictar sentència en la que, no obstant el sobreseïment parcial del procediment decretat, es va acordar la privació de la pàtria potestat del pare per l'únic fet d'estar aquest a presó condemnat per un delicte que res a veure té amb la seva família, i establir una pensió d'aliments de 60 euros/mes a càrrec del pare i a favor de la filla donat, es diu, que com està pres està en disposició d'obtenir guanys pel seu treball. Interposat recurs d'apel·lació per Gaspar , tant Camila -que havia desistit del procediment-, com el Ministeri Fiscal, es varen oposar al recurs sol·licitant la confirmació de la sentència.

Vist que es va decretar el sobreseïment parcial del procediment donat el desistiment de l'actora, sobreseïment correcte conforme al art. 751-2 LEC , cap mena de pronunciament es podia fer respecte a les pretensions de l'actora, per la qual cosa procedeix estimar el recurs i deixar sense efecte tant la privació de la pàtria potestat del pare acordada, com la pensió d'aliments imposada al pare a favor de la filla.

TERCER.- Respecte a l'altre motiu d'impugnació, la denegació de règim de visites del pare a la filla, pretensió deduïda en la reconvenció del pare i aquí recurrent, procedeix desestimar el recurs.

En la necessària valoració conjunta de la prova, resulta que el pare està a la presó de València complint una pena de 10 anys de presó, la filla -de 7 anys actualment- viu a Cantiveros (Avila) i no veu al seu pare des de desembre de 2003 -quan aquest va ingressar a la presó-, sol·licitant el recurrent poder veure a la filla un dia al mes durant les quatre hores que el centre penitenciari permet per a les visites dels presos.

En primer lloc, no és factible articular un règim de visites com el sol·licitat donades les distàncies existents entre Avila i València (uns 500 km); en segon lloc, un centre penitenciari no és el lloc més adient ni per portar-hi nens, ni per reiniciar els contactes entre pare i filla, donat que, i això és decisiu, no es veuen des de finals de 2003, per la qual cosa el reinici dels contactes pare- filla precisarà d'un sistema força més complexa, amb la progressivitat necessària i els seguiments precisos per a evitar desequilibris o danys a la nena. Tot això fa que s'hagi de denegar el règim de visites sol·licitat, sense perjudici que es pugui demanar una modificació de mesures quan variï la situació existent.

QUART.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per Gaspar , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 2 d'Amposta de data 12-9-2005, en procediment Verbal 238/04 , fent els següents pronunciaments:

1é. Es deixa sense efecte tant la privació de la pàtria potestat del pare, com la pensió d'aliments imposada al pare a favor de la filla, establerts a la sentència impugnada.

2n. No es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.