Sentencia Civil Nº 228/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 547/2007 de 10 de Abril de 2008

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 228/08

Barcelona, deu d'abril de dos mil vuit

Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze

Magistrats:

Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)

Marta Font Marquina

Rosa Maria Agulló Berenguer

Rotlle n.: 547/2007

Judici Ordinari n.: 331/2006

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 1 de Barcelona

Objecte del judici: reclamació per lesions derivades d'accident de circulació ( art. 1902 C.c .)

Motiu del recurs: error en la apreciació dels dies de baixa i seqüeles i infracció de l' art. 20 de la Ley de Contrato de Seguros (LCS )

Apel·lant: Juan Francisco i Agustín

Advocadessa: G. Peralta Porcel

Procurador: J. Guillem Rodríguez

Apel·lats: Benito , Esther i Cornelio i el Consorcio de Compensación de Seguros

Advocat: Jordi Verdaguer López, pels primers

Procurador: M. Puig-Serra Santacana, pels primers

Antecedentes

1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dia 11 d'abril de 2006 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es condemni els demandats al pagament de 17.377,60 euros, amb responsabilitat civil directa del Consorci, més els interessos legals des de la interpel·lació judicial i els interessos indemnitzatoris de l' article 20 LCS , i al pagament de les costes. Relaten els actors que el 10 d'agost de 2004 el seu fill, de tres anys, va ser atropellat pel Sr. Benito , que conduïa un ciclomotor, en un pas de vianants de Manlleu. Reclamen 7 dies d'hospital, 40 impeditius i 222 no impeditius i 12 punts per una seqüela de dismetria de 3 cm. Diuen que la consignació del Consorci no és suficient i està obligat a pagar interessos de l' art. 20 LCS .

El Consorci s'oposa. Accepta que el ciclomotor estava assegurat per ells, però sosté que va consignar el import degut de la indemnització. Afirma que hi ha pluspetició, perquè al retirar el guix la fractura estava ja consolidada (per tractar-se d'un nen, que no necessita rehabilitació) i que no es poden reclamar tants dies, i afegeix que la dismetria es menor de la que reclamen els actors (segons perícia del Sr. Carlos Francisco ). Conclou que hi ha causa justificada per a no meritar interessos comminatoris de l' art. 20 LCS .

Els demandats persones físiques van contestar a la demanda. Admeten també que el Consorci és l'asseguradora i acullen les valoracions Don. Carlos Francisco .

La sentència recorreguda, de data 22 de març de 2007, reconeix 7 dies d'hospital, 50 dies impeditius i 70 no impeditius i una seqüela de dismetria de entre 0.5 i 1 cm. El jutge quantifica conforme al barem, constata que la demandada ofereix més i entén que el Consorci va consignar dintre dels tres mesos des de que va tenir notícia de les lesions (a la data de l'informe forense), per quin motiu no està obligat a pagar interessos. En definitiva, estima en part la demanda i condemna solidàriament els demandats a pagar als actors 8.430,75 euros, la qual condemna, diu, ha estat ja complida per consignació anterior a la resolució, i no fa pronunciament quant a costes.

2. QUESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ

La part recorrent argumenta que els dies de baixa i seqüeles han de ser els que consten en els informes mèdics (ja reclamats en la demanda) i no els que diu el pare del nen i el pèrit del Consorci, respectivament. Afegeix que és aplicable l' art. 20 LCS , perquè el Consorci va consignar de forma insuficient, abans de l'informe forense i molt després dels tres mesos de l'accident.

Els apel·lats Srs. Cornelio - Esther s'oposen al recurs i defensen la valoració probatòria de la sentència. Afegeixen que el Consorci va consignar dintre de termini i no dèu interessos.

L'altra part apel·lada, el Consorci, diu que va fer el possible per pagar i finalment va consignar, retirant els actors el import de la consignació. Afegeix que no és possible una aplicació automàtica de l'art. 20.

3. TRÀMITS EN LA SALA

L'assumpte ha estat registrat a la Secció el 23 de juliol de 2003. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia deu d'abril de dos mil vuit. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .

Fundamentos

1. LA VALORACIÓ DELS DIES DE BAIXA I DE LA SEQÜELA

Un nou estudi de les actuacions posa de manifest que la valoració probatòria recollida a la sentència d'instància és correcte. A la consideració de les declaracions del pare del nen sobre la seva immediata reincorporació a l'escola després de retirat el guix (als 40 dies de l'accident) el jutge uneix la consideració de millor qualitat en el dictamen del pèrit Don. Carlos Francisco i és el cert que, en diligència final, aquest facultatiu dona tota mena d'explicacions sobre les maniobres de medició de la cama i l'abast de la seqüela i sobre la durada dels dies de baixa.

L'actor no ha provat la rehabilitació posterior a l'alta per retirada del guix (el 29 d'abril de 2005, f. 22 i 60) i el cert és que Don. Carlos Francisco ja recull 75 dies impeditius i 15 dies per la rehabilitació (o 30 dies, en el judici, com a complement d'altres 60 impeditius) i el jutge concedeix 50 més 70 (a part de 7 d'hospitalització).

Els informes de l'hospital de Sant Joan de Déu no diuen que la baixa durés més, sinó, primer, que van haver 7 dies d'hospitalització (f.21). A continuació, el Dr. Romeo recull, el 29 d'abril de 2005 (f.22), visites de control i que en la última visita el menor estava recuperat i amb una dismetria (a 20 de setembre de 2004, just en el moment de retirar-li el guix) de 3 cm, però no diu que li doni l'alta en la data de l'informe. Tampoc el Dr. Luis Angel , de neurologia (6 de maig de 2005, f.23) diu que doni l'alta en la data de l'informe, sinó que afirma que a la visita de control de 22 de desembre de 2004 l'estat del menor "fue" normal (encara que el dia de l'informe reculli la persistència d'alguna cefalea ocasional, però tot acreditant la involució cranial, per raig X i palpació).

És possible que el metge forense (5 de juliol de 2005, f.53) confongués la data de l'informe Don. Romeo amb la data de l'alta, però el fonamental és que Don. Carlos Francisco argumenta sòlidament sobre la durada final de les lesions i sobre l'abast de la seqüela, rebatent l'informe del metge forense i la apreciació Don. Romeo .

Davant d'això, el Dr. Jaime (un any després, 4 d'abril de 2006, f.60), tot i tenir a la vista l'informe Don. Carlos Francisco (que cita) no rebat les seves apreciacions, sinó que es limita a donar per bones les valoracions del metge forense, sense ni tan sols fonamentar les seves apreciacions en els documents hospitalaris. Per últim, és il·lustratiu que el dia del judici accepti que normalment aquest tipus de lesions guareixen als 90 dies i que no va mesurar la cama del nen, fiant-se de la telemetria de l'hospital (prova que no consta practicada).

2. ELS INTERESSOS, RESPECTE AL CONSORCI

L' article 9 del Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 d'octubre, remet a l'article 20.9 LCS , pel que fa a la meritació d'interessos a càrrec del Consorci, i aquest precepte diu que el termini de tres mesos des de la data de sol·licitud de la indemnització, com a criteri per a establir el dies a quo de la mora, i l'exempció de la obligació de pagament del import mínim només s'apliquen quan el Consorci actua com a fons de garantia. Però si l'entitat pública actua com asseguradora (és a dir, segons el precepte, "En lo restante"..."y, sin excepciones, cuando el Consorcio contrate como asegurador directo"), l'article 20 serà íntegrament aplicable (i, per tant, els seus apartats 3 i 4).

La part actora exposa a la demanda que el Consorci era la asseguradora, segons pòlissa n. NUM000 (f.3) i els demandats accepten, clarament (f.136 i 157), que el Consorci assegurava el ciclomotor (no que actués com a fons de garantia). És raonable deduir (a manca de millor prova i vist el silenci de les parts) que l'activitat exigible al Consorci, en aquests casos, és idèntica a la que s'exigeix a qualsevol alta asseguradora.

L'accident es va produir el 10 d'agost de 2004 i la consignació es va fer el 8 de setembre de 2005 (f.63), per quantitat superior fins i tot a la deguda, quantitat que els actors van acceptar, finalment, el 26 de gener de 2006 (f.81). Havien passat més de tres mesos, per quin motiu es meriten interessos de l' article 20 LCS des del dia del accident a la data de la consignació (els legals, incrementats en un 50%).

3. LES COSTES

Les costes del recurs no s'han d'imposar al recorrent, d'acord amb les previsions dels arts. 398.1 i 394 LEC .

Fallo

1. Estimen en part el recurs d'apel·lació i revoquem la sentència d'instància en l'únic sentit de establir que la quantitat fixada a la sentència (8.430,75 euros) merita els interessos de l' article 20 LCS des del 10 d'agost de 2004 al 8 de setembre de 2005 , i confirmem la resolució en tots els seus altres pronunciaments.

2.No ens pronunciem sobre les costes del recurs.

Un cop notificada aquesta sentència es tornaran les actuacions al Jutjat d'Instància amb testimoni de la mateixa, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

DILIGÈNCIA.- Barcelona, . Faig constar que en el dia d'avui he rebut, signada l'anterior resolució i que seguidament es procedeix a donar-ne compliment. En dono fe.