Sentencia Civil Nº 228/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 281/2011 de 12 de Junio de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 281/2011

JUDICI VERBAL Nº 934/09

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Nº 2 - VALLS

SENTENCIA

MAGISTRAT

IL·LM. SR. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, a 12 de juny de 2.012.

Vist en aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el recurs d'apel·lació interposat per LINEA DIRECTA ASEGURADORA, S.A. representada en aquesta instància pel Procurador dels Tribunals Sr. Garrido Mata i defensada per la Lletrada Sra. Huerta Gormaz, contra la Sentència de data 8 de juny de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Valls en el procediment de judici verbal núm. 934/09 , al qual figura com a part demandant l'ara apel·lants i D. Jacinto , i com a part demandada CESPA COMPAÑIA ESPAÑOLA DE SERVICIOS PUBLICOS AUXILIARES, S.A.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"DESESTIMO LA DEMANDA interpuesta por la procuradora Sra. Fermín, en nombre y representación de "LINEA DIRECTA ASEGURADORA, S.A. COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS" y D. Jacinto frente a "CESPA COMPAÑIA ESPAÑOLA DE SERVICIOS PUBLICOS AUXILIARES S.A."

Condeno a la actora al pago de las costas procesales."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de LINEA DIRECTA ASEGURADORA, S.A. d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la representació processal d'aquesta es va presentar escrit d'oposició.

QUART. Incoat el present Rotllo, per diligència d'ordenació es va tenir per personada com apel·lant a LINEA DIRECTA, mentre que per diligència d'ordenació de 01-03-2012, i al no haver presentat escrits de personació ni CESPA ni D. Jacinto , es va declarar preclòs el tràmit.

CINQUE. En la tramitació del procediment en aquesta alçada s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER. Amb caràcter previ i respecte del recurs d'apel·lació interposat per D. Jacinto (v. foli 119 de les actuacions), el qual no s'ha personat en aquesta alçada, s'ha d'assenyalar que, com hem dit reiteradament en aquesta Secció Tercera (v. per totes sentència de 11-11-2011 ), "Constatándose la falta de personación de la parte apelante Sr. xxx en esta alzada, no obstante haber sido debidamente emplazada, y habiendo reconsiderado esta Sala su criterio mantenido en precedentes resoluciones -según se ha venido poniendo de manifiesto de forma reiterada desde el Auto dictado el 13-09-2005- en orden a las consecuencias de esa falta de personación, -según el cual sólo provocaba la pérdida de la posibilidad de llevar a cabo actuación alguna en esta instancia y, por ende, el rechazo "a limine" de la prueba que en su caso hubiese sido propuesta, sin que hubiese lugar a notificarle resolución alguna, salvo la que ponga fin a la misma-, a la vista de la doctrina que de forma reiterada ha sido expuesta a partir de los Autos de fecha 17-5-05 , 24-5-05 , 31-5-05 , 7-6-05 y 21-6-05 por el Tribunal Supremo , que de forma contundente señala textualmente ""...La consecuencia de no comparecer la parte recurrente, dentro del término de emplazamiento de treinta días, es la declaración del recurso como desierto, pues en la vigente redacción de esos artículos 472 y 482.1 de la L.E.C. 2000 es evidente y lógico que el recurre tiene la obligación de personarse en tiempo y forma ante el tribunal "ad quem", del que precisamente solicita la tutela, siendo la deserción el efecto implícito ahora en esos preceptos, como resulta claramente deducible de su literalidad, así como del contexto normativo en que se hallan ubicados, resultando tradicional en nuestro ordenamiento procesal la declaración como desierto del recurso devolutivo, caso de no personarse en el plazo fijado, y ante el órgano jurisdiccional competente la parte que lo presenta (vid arts 840 , 1696 y 1704 de la antigua L.E.C . de 1881), de tal modo que la deserción no puede entenderse que limite el acceso al recurso, cuando no se produce la personación en el tiempo oportuno que establece la Ley de Enjuiciamiento Civil para el emplazamiento que, específicamente, se configura en el art 149, 2 º como un acto de comunicación judicial, "para personarse y para actuar dentro de un plazo". Así lo ha señalado también el Tribunal Constitucional, en el Auto 244/2004, de 6 de julio .

Por tanto, la consecuencia que debe anudarse a la falta de personación de la parte apelante es la declaración del recurso como desierto" .

SEGON. Interposa la representació processal de LINEA DIRECTA ASEGURADORA, S.A. el present recurs d'apel·lació al·legant error en la valoració de la prova "puesto que ha quedado acreditada la responsabilidad de la demandada, CESPA SA, mediante la prueba practicada en el juicio oral" (foli 119).

Assenyala la SAP de A Coruña, secció 6, de 21-12-2011 (ROJ: SAP C 3739/2011): "la responsabilidad por los daños causados en el supuesto del art. citado [ article 1.908 del Codi Civil ] tal y como se regula es de naturaleza objetiva, siendo suficiente la causación del daño por el árbol para imponer la responsabilidad a su propietario no requiriéndose que los daños sobrevengan a falta de las precauciones necesarias por no estar las cosas en lugar seguro y adecuado ( STS 14 de mayo de 1963 ), correspondiendo al demandado la prueba en el caso de fuerza mayor." El Tribunal Supremo en sentencia de fecha de 17 de mayo de 1998 , como recoge la sentencia de 20 de julio de 2007 de la Audiencia Provincial de Madrid , analiza los ámbitos aplicativos de los artículos 1908.3 º y 1902 del Código Civil art.1902 EDL 1889/1 art.1908.3 EDL 1889/1 : "Señala el TS que el art. 1902 tiene un sentido general y se extiende a toda acción u omisión que causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, mientras que el artículo 1908-3º tiene un sentido específico, por cuanto se refiere al propietario y a un evento determinado ("caída de árboles.."), con lo cual el supuesto generador del deber de resarcir el daño reside en la creación de un riesgo previsible y evitable de mediar por su parte la elemental diligencia de cuidado. En el supuesto contemplado en el art. 1908.3, continúa señalando el Tribunal Supremo, no se exige directamente la culpa del propietario, lo que le diferencia del supuesto general del art. 1902, y esa diferencia, no carece de interés dado que, pese a las doctrinas sobre la inversión de la carga de prueba, riesgos aportados, etc., que tienden a una aproximación de la culpa extracontractual con la responsabilidad objetiva, en aquella no puede faltar el reproche culpabilístico, mientras que la responsabilidad que deriva del artículo 1908-3º se considera, junto con otros casos, como ejemplos dentro del Código Civil EDL1889/1 de responsabilidad objetiva... , con lo cual la acción que confiere el art. 1908 otorga al actor un plus de facilitación del éxito de su pretensión, superior al reconocido por el artículo 1902". Así pues, el caso que nos ocupa es un claro ejemplo de responsabilidad objetiva, que opera automáticamente ante la situación de riesgo que la plantación del árbol conlleva. Estamos ante un "árbol corpulento que se cae de modo que causa perjuicios en una finca ajena" como reza en los arts. 390-391, al que por imperativo legal, es de aplicación el 1908: "responderá el propietario de los daños causados: 3º por la caída del árbol". Basta el hecho de caer y de causar con ello daño a otro para que surja la responsabilidad. La inversión de la carga de la prueba que ello conlleva es de tal magnitud, que hace que sea la demandada quien para librarse de tal responsabilidad deba probar que ha mediado una fuerza mayor " .

O com diu la SAP de Barcelona, secció 19, de 20-09-2011 (ROJ: SAP B 9439/2011), "SEGUNDO.- El art. 1.908.3º del Código Civil ("Igualmente responderán los propietarios de los daños causados (...) por la caída de árboles colocados en sitios de tránsito, cuando no sea ocasionada por fuerza mayor"), precepto que establece una responsabilidad de claro matiz objetivo por razón del riesgo creado, alcanzando al propietario la obligación de resarcir por los daños causados, salvo concurrencia de fuerza mayor (no basta el caso fortuito), sin necesidad de que tales daños sobrevengan por falta de precauciones, de modo que surgido el perjuicio, el propietario del árbol debe indemnizarlo" .

Reexaminada la prova practicada a les actuacions, resulta que consta acreditat segons la sentència objecte del present recurs, que un arbre va caure sobre el vehicle de l'actor Sr. Jacinto i assegurat per LINEA DIRECTA, causant-li uns danys, pronunciament no impugnat i, per tant, ha esdevingut ferma i inatacable en aquesta alçada.

Aplicant la doctrina citada, era càrrega processal de la part demandada CESPA provar que s'havia produït un supòsit de força major a més de haver tingut un actuar diligent respecte a l'arbre ocasionant dels danys. La sentència recorreguda manifesta que "Tampoco ha probado la parte demandada que nos encontremos ante un supuesto de fuerza mayor" (Fonament Jurídic Segon, foli 96), i aquest pronunciament no ha estat impugnat, per la qual cosa igualment es ferma i inatacable en aquest moment processal.

I, a més, tampoc la part demandada ha acreditat la seva diligència en el manteniment adequat de l'arbre, no compartint la decisió de la Jutgessa a quo de que era la part actora la que devia provar el deficient manteniment del mateix.

En definitiva, s'ha d'estimar aquest primer motiu d'impugnació del recurs.

TERCER. L'anterior decisió implica que s'hagi d'examinar l'al·legació de pluspetició efectuada per la part demandada la qual, s'ha d'avançar ja, ha de ser desestimada, atès que CESPA únicament va impugnar el document nº 1 de la demanda (foli 11) (v. en aquest sentit, DVD 15:47" i ss.), no impugnant ni el peritatge que consta als folis 18 i ss. respecte als danys patits pel vehicle, ni la factura de reparació de Taller Claudi, S.L. (foli 22), ni els pagaments al Taller dels importes de la reparació (folis 23 i ss.). A més, els danys van ser reconeguts pel Policia Local de Valls NUM000 .

QUART. Finalment, s'ha de fer referència a la manifestació de la part apel·lada al sentit de que "cas de procedir-se a una nova valoració probatòria, aquesta hauria de portar-se a terme sobre la globalitat de la prova existent a les actuacions, en el sentit que hauria de tornar-se a resoldre sobre totes i cadascuna de les al·legacions realitzades per les parts" (foli 131), ja que si bé es correcta la primera part referent a la valoració de la prova, no lo és en quant a la segona part atès que únicament es poden resoldre al recurs d'apel·lació els pronunciaments que hagin estat expressament impugnats ja que la resta, com també s'ha dit, són fermes i inatacables en aquesta alçada.

No obstant i a efectes merament expositius, assenyalar que es considera correcte el rebuig que fa la Jutgessa d'instància de la al·legació de falta de legitimació activa, al constar en les actuacions documents dels quals es desprèn aquesta legitimació com, per exemple, el document nº 3 ( Condiciones particulares seguro de automóvil póliza nº NUM001 , folis 14 i ss.) al qual es fa referència als actors i al vehicle assegurat, o els documents nº 6, 7 i 8 de pagament de la reparació del vehicle (folis 23 a 25), document per altra banda no impugnats per l'adversa.

Per tot el que s'ha exposat, es procedent la estimació del recurs d'apel·lació interposat per LINEA DIRECTA ASEGURADORA, i amb revocació parcial de la sentència d'instància, procedeix estimar íntegrament la demanda formulada per LINEA DIRECTA ASEGURADORA, condemnant a CESPA pagar a la companyia asseguradora la quantitat de 958,51.- euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del Codi Civil des de la interposició de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la L.E.C . des de la data de la present resolució, amb imposició de les costes de la instància derivades de l'acció exercitada per LINEA DIRECTA a la part demandada (ex. article 394 de la L.E.C .).

CINQUE. De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al estimar-se el recurs d'apel· lació interposat per LINEA DIRFECTA, no s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

En canvi, i respecte del recurs del Sr. Jacinto que es declara desert, procedeix imposar les costes causades en aquesta instància, si existeixen.

Per tot el que s'ha exposat i de conformitat amb els articles de pertinent aplicació,

Fallo

* Es declara DESERT el recurs d'apel·lació interposat per D. Jacinto contra la Sentència de data 8 de juny de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Valls en el procediment de judici verbal núm. 934/09, i ferma dita resolució respecte del mateix, amb imposició de les costes causades en aquesta instància derivades d'aquest recurs, si existeixen.

* Que ESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de LINEA DIRECTA ASEGURADORA, S.A. contra la Sentència de data 8 de juny de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Valls en el procediment de judici verbal núm. 934/09 , ES REVOCA PARCIALMENT la mateixa i s'efectuen els pronunciaments següents:

1r.- Estimar íntegrament la demanda formulada per LINEA DIRECTA ASEGURADORA, condemnant a CESPA pagar a la companyia asseguradora la quantitat de 958,51.- euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del Codi Civil des de la interposició de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la L.E.C . des de la data de la present resolució, amb imposició de les costes de la instància derivades de l'acció exercitada per LINEA DIRECTA a la part demandada.

2n.- No s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

S'acorda donar al dipòsit constituït el destí legalment previst.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día catorce de junio de dos mil doce. Doy fe.