Sentencia Civil Nº 229/2015, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 622/2014 de 28 de Julio de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 622/2014

JUDICI ORDINARI Nº 424/2013

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Nº 2 - REUS

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 28 de juliol de 2.015.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per RAMOS & ARROYO, ABOGADOS S.C.P.representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Fabregat Ornaque i assistit per la Lletrada Sra. Solé Gil, contra la Sentència de 30 de desembre de 2.013 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Reus , judici ordinari núm. 424/2013, al qual figura com a part demandant l'apel·lant, i com a part demandada D. Pedro Francisco i D. Agustín representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. López Cano i defensats pel Lletrat Sr. Coma González.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Desestimo la demanda de judici ordinari, en exercici d'acció de reclamació de quantitat, promogut pel procurador Sr. Pujol Alcaine, actuant en nom i representació de l'entitat Ramos & Arroyo, abogados SCP, contra Pedro Francisco i Agustín , i absolc aquesta part demandada de les pretensions contra ella deduïdes.

Amb expressa imposició de costes a l'actora.'

SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de RAMOS & ARROYO, ABOGADOS S.C.P..

TERCER.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART.Per Interlocutòria de 01-12-2014 dictada per aquesta Secció Tercera es va acordar no admetre la prova proposada en aquesta alçada per la representació de la part apel·lant.

Fundamentos

PRIMER. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal de RAMOS & ARROYO, ABOGADOS S.C.P. el present recurs d'apel·lació al·legant contra la sentència d'instància que desestima íntegrament la seva demanda en reclamació dels seus honoraris professionals com a advocat dels demandats, assenyalant que 'El Juez confunde lo que es una provisión de fondos con una minuta. Mi mandante reclama el pago de dos minutas de honorarios por los servicios profesionales prestados'(foli 448 de les actuacions), afegint que 'Los importes recibidos no son honorarios definitivos sino provisiones de fondos'(foli 449), fonamentant-lo amb caràcter primordial amb el document acompanyat amb l'escrit d'interposició del present recurs i que no ha estat admès, raó per la qual no es pot tenir en compte, igualment manifesta que 'Sí existen pruebas en las presentes actuacions que acrediten la conformidad con las minutas y sus importes'(foli 450 revers).

SEGON. Doctrina general sobre la relació contractual Lletrat / client i els honoraris professionals.

S'ha de partir per tal de resoldre el present recurs, de que com posa de relleu la STS de 28-06-2012 (ROJ: STS 5762/2012 ), 'la relación contractual existente entre abogado y cliente se desenvuelve normalmente en el marco de un contrato de gestión que la jurisprudencia construye, de modo no totalmente satisfactorio, con elementos tomados del arrendamiento de servicios y del mandato ( SSTS de 28 de enero de 1998 , 23 de mayo de 2006 y 27 de junio de 2006 , 30 de marzo de 2006, RC n.º 2001/1999 , 14 de julio de 2005, RC n.º 971/1999 , 26 de febrero de 2007, RC n.º 715/2000 , 2 de marzo de 2007, RC n.º 1689/2000 , 21 de junio de 2007, RC n.º 4486/2000 , 18 de octubre de 2007, RC n.º 4086/2000 , 22 de octubre de 2008, RC n.º 655/2003 )'.

A més, declara la STS de 21-juliol-2014 (ROJ: STS 3564/2014 - ECLI:ES:TS:2014:3564): '7. Fuera del concurso de acreedores, la cuantificación de los honorarios del letrado por los servicios prestados con ocasión de un procedimiento judicial, puede llegar a suscitarse en dos escenarios distintos: el primero, cuando existe una controversia entre el cliente y su letrado; el segundo, cuando ha existido condena en costas, y para la reclamación de los honorarios de letrado a la otra parte, se procede a la preceptiva tasación de costas, con ocasión de la cual se impugnan los honorarios del letrado por excesivos.

i) En el primer caso, ya hemos afirmado en alguna ocasión que rige el principio de libre determinación de la remuneración de los servicios jurídicos prestados por un letrado, sin que tengan carácter vinculante las normas del Colegio de Abogados correspondiente, por ser meramente orientadoras ( Sentencia 314/2013, de 17 de mayo ). Este principio ha quedado reforzado con la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, que traspone la Directiva 2006/123/ CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de diciembre, relativa a los servicios en el mercado interior, que prohíbe toda ' restricción a la libertad de precios, tales como tarifas mínimas o máximas o limitaciones a los descuentos ' [ art. 11. g)]. Y por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre , de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, que introduce un nuevo art. 14 a la Ley de 2/1974, de 13 de febrero , sobre Colegios Profesionales, según el cual '(l) os Colegios Profesionales y sus organizaciones colegiales no podrán establecer baremos orientativos ni cualquier otra orientación, recomendación, directriz, norma o regla sobre honorarios profesionales, salvo lo establecido en la Disposición Adicional Cuarta '. Esta disposición adicional justifica la existencia de los baremos orientativos para la tasación de costas y la jura de cuentas.

ii) Y en el segundo caso (tasación de costas), es reiterada la doctrina de esta Sala de que 'en materia de impugnación de los honorarios de Letrado por excesivos, debe atenderse a todas las circunstancias concurrentes, tales como trabajo realizado en relación con el interés y cuantía económica del asunto, tiempo de dedicación, dificultades del escrito de impugnación o alegaciones, resultados obtenidos, etc., sin que por tanto sean determinantes por sí solos ni la cuantía ni los criterios del Colegio de Abogados, precisamente por ser éstos de carácter orientador' [Auto de 12 de abril de 2011 (recurso núm. 1018/2008)]'.

A més i com ja hem dit en resolucions anteriors (v. per exemple, sentències de 08-01-2010 , de 13-07-2011 , de 16-07-2013 i de 19-11-2013 ): ' SEGON.- Com dèiem a la nostra Sentència de 8 de gener de 2010 , estableix l'art. 44 de l'Estatut General de l'Advocacia, '1. L'advocat té dret a una compensació econòmica adequada pels serveis prestats, com també al reintegrament de les despeses que se li hagin causat. La quantia dels honoraris ha de ser convinguda lliurement entre el client i l'advocat, amb respecte a les normes deontològiques i sobre competència deslleial. A falta d'un pacte exprés en contra, per a la fixació dels honoraris es poden tenir en compte, com a referència, els barems orientadors del col·legi en l'àmbit del qual actuï, aplicats d'acord amb les regles, els usos i els costums d'aquest, normes que, en tot cas, tenen caràcter supletori d'allò convingut i que s'apliquen en els casos de condemna en costes a la part contrària. (...)'. Del anterior precepte resulta, per quan, com al present cas, no s'han pactat entre advocat i client els honoraris del primer, que aquests honoraris del contracte de serveis existent entre les parts s'han de determinar, a falta d'acord, pels Tribunals, atenent fonamentalment a proves pericials, com són els dictàmens aplicant els barems orientadors del col·legi respectiu. Així ho reitera la Jurisprudència, com la Sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a, S 25-6-2007, núm. 780/2007 ....... . Per tant, els Tribunals han de calcular-los tenint en compte, com a referència merament orientadora, els barems orientadors del col·legi, sense perjudici de valorar també altres factors, com la complexitat del plet, naturalesa de l'assumpte o interès econòmic del mateix.......' .

TERCER. Aplicació al cas.

La part demandada reconeix haver realitzat verbalment a l'entitat actora dos encàrrecs professionals: la revocació d'una escriptura de donació de bens, havent pagat 5.000.- euros, i la impugnació d'acords socials davant el TAB, havent pagat 30.000.- euros (foli 419 revers), i cap altre més.

Per tant, de conformitat amb l' article 217 de la LEC que regula la càrrega processal probatòria, corresponia a la part actora acreditar els fets constitutius de la seva pretensió, es a dir, que aquelles quantitats satisfetes pels demandats ho eren en concepte de provisions de fons i no en concepte del total d'honoraris professionals, tenint present que no es va signar, o al menys no consta, full d'encàrrec professional, ni el preu dels serveis prestats.

El cert és que examinada la prova practicada a les actuacions, aquest Tribunal no coincideix amb el Jutjador d'instància al sentit de que la part actora no ha acreditat amb la suficiència necessària l'existència i abast del deute que reclama a l'adversa. Efectivament, com diu la part apel·lant, a la sentència recorreguda 'no hay ni rastro de referencia a estos importantes correos electrónicos'(foli 451): així, a l'e-mail enviat per l'advocat al client en data 28-07-2011 (foli 405) es fa referència a l'arbitratge del TAB i imports pendents de pagament, sense que per l'adversa consti que es manifestés la seva disconformitat amb els mateixos; a l'e-mail de 11-10-2012 (foli 406) es recorda que 'Fa temps us estem reclamant de forma reiterada que ens aboneu les minutes pendents d'altres procediment que hem portat'; i finalment, a l'e-mail de 04-03-2013 es diu que 'En cuanto a las facturas, o minutas, tan pronto esté en disponibilidad, me pondré en contacto contigo'(foli 407).

De tot el que s'ha exposat, la conclusió és que el recurs ha de ser estimat, i amb revocació de la sentència d'instància, condemnar a la part demandada a abonar a l'actora la quantitat de 66.214,69 euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC des de la data de presentació de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la LEC des de la data de la present resolució. L'estimació íntegra de la demanda implica la imposició de les costes de la instància a la part demandada ( article 394 de la LEC ).

QUART. Costes de la segona instancia.

Ex. article 398 LEC , l'estimació del recurs d'apel·lació determina la no imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

De conformitat amb els articles de pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per RAMOS & ARROYO, ABOGADOS S.C.P. contra la Sentència de 30 de desembre de 2.013 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Reus , judici ordinari núm. 424/2013, i REVOQUEM aquesta resolució, efectuant els pronunciaments següents:

1. S'estima totalment la demanda interposada per RAMOS & ARROYO, ABOGADOS S.C.P. i condemnem solidàriament a D. Pedro Francisco i D. Agustín a abonar a la part actora la quantitat de 66.214,69 euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC des de la data de presentació de la demanda, i amb els interessos de l' article 576 de la LEC des de la data de la present resolució. S'imposen les costes de la instància a la part demandada.

2. No s'efectua imposició de les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.