Sentencia CIVIL Nº 23/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 129/2018 de 29 de Enero de 2019

Encabezamiento

Sección nº 03 de la Audiencia Provincial de Tarragona. Civil

Avenida Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona - C.P.: 43005

TEL.: 977920103

FAX: 977920113

EMAIL:aps3.tarragona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 4315542120178004776

Recurso de apelación 129/2018 -C

Materia: Juicio verbal desahucio

Órgano de origen:Sección Civil. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 1 de Tortosa

Procedimiento de origen:Juicio verbal (Desahucio por expirac.legal/contract del plazo art. 250.1.1) 188/2017

Parte recurrente/Solicitante: Rita

Procurador/a: JOSEP GIL VERNET

Abogado/a: Assumpció Roig Bigorra

Parte recurrida: Rosaura

Procurador/a:

Abogado/a:

SENTENCIA Nº 23/2019

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 29 de gener de 2019

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Rita , representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Gil Vernet i defensada pel Lletrat/da Sra. Roig Bigorra, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tortosa de data 27-12-2017 , en procediment Verbal 188/17, en el que figura com a demandant la recurrent i com a demandada Rosaura , en rebel lia processal.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Estimo substancialment la demanda interposada per Rita contra Rosaura , declarada en situació de rebel lia, declaro la resolució del contracte d'arrendament subscrit en data 30-3-2012 i condemno a la part demandada a deixar lliure, vacu, expedit i a disposició de la part actora l'immoble situat al c/ DIRECCION000 , NUM000 , NUM001 , de Tortosa, constant l'entrega de les claus per la demandada en aquest Jutjat. Tanmateix, condemno la demandada a pagar a l'actora la quantitat de 3.000 euros, més els interessos legals des de la data de la demanda (24-4- 2017). Amb expressa condemna en costes de la demandada'.

SEGON.-En data 25-1-2018 es va presentar per Rita recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda de desnonament i reclamació de rendes.

La sentència impugnada estima parcialment la demanda, acordant el desnonament però donant únicament 3.000 euros per rendes, que serien les corresponents únicament a l'any 2017, considerant d'ofici que reclamar les anteriors és abusiu per extemporani, al considerar que estar 3 anys sense reclamar-les 'puede ser considerada como una dejadez exagerada e incomprensible en la diligencia que cabe atribuir a cualquier ciudadano en el cuidado de su patrimonio'.

SEGON.-Com ja analitzàvem detalladament a la nostra sentència de 30 d'abril de 2007 , entre altres, els requisits necessaris perquè es pugui aplicar l'anomenada doctrina del retard deslleial en l'exercici del dret(verwirkung)són:

-L'omissió en l'exercici del dret, sempre que es conegués l'existència del dret, durant un llarg període de temps.

-La confiança legítima, derivada d'aquella omissió, que el dret ja no s'exercitarà, creant raonablement en l'altra part l'expectativa que aquell dret ja no serà exercit.

- Un perjudici a l'altra part derivat de l'exercici retardat, desproporcionat en relació al dret que s'exercita.

Ara bé, també la Jurisprudència assenyala límits clars a tal doctrina:

És una doctrina que s'ha d'aplicar de forma restrictiva.Així diu, per exemple, la AP Burgos, sec. 3ª, S 14-3-2006, nº 138/2006, rec. 477/2005 que 'debe ser de aplicación restrictiva, y en casos en que el transcurso del plazo haya sido excesivamente dilatado, causando con ello un excesivo perjuicio al obligado, ya que, en caso contrario, se desnaturalizaría la institución de la prescripción, provocando la consiguiente inseguridad jurídica (...) al tratarse de un remedio extraordinario solo puede acudirse a su doctrina en casos patentes'.

Exigeix no solament que hagi passat un temps desmesurat, si no també que, per accions o omissions, la part beneficiada pel dret generi objectivament en altra part una confiança seriosa que el dret ja no serà exercitat. Com diu la AP Lleida, sec. 2ª, S 27-1-2006, nº 32/2006, rec. 526/2005 , 'el mer transcurs del temps sense exercir els drets no ésper seuna conducta contrària al principi de la bona fe. El simple transcurs del temps, en els terminis assenyalats pel legislador, desembocarà en la prescripció o caducitat dels drets, però no necessàriament en la Verwirkung'. I com diu la STS de 16 desembre de 1991 , 'no se puede afirmar que ejercita sus derechos de mala fe quien lo hace dentro del plazo legal, sin que previamente existan hechos, actos o conductas suyos que engendren, rectamente entendidos, en el obligado la confianza de que aquellos no se ejercitarán'.

Aquesta doctrinaverwirkungés de molt difícil aplicació en les obligacions recíproques, quan una part ha complet amb les seves obligacions i el que reclama és el compliment de l'altra. Així diu la AP Huesca, sec. 1ª, S 21-3-2006, nº 74/2006, rec. 350/2005 , que 'el retraso desleal no se puede predicar allí donde ambas partes han de cumplir respectivas pretensiones, y una de ellas ha cumplido, conociendo la otra su obligación de cumplir. En similar sentido se ha pronunciado también, por citar sólo las más recientes, la sección novena de la Audiencia Provincial de Valencia en su sentencia de 27 de octubre de 2005 y la sección tercera de la Audiencia Provincial de Burgos en su sentencia de 29 de noviembre de 2005 '.

Examinant ja la Jurisprudència del TS, certament diu aquest que 'actúa contra la buena fe el que ejercita un derecho en contradicción con su anterior conducta en la que hizo confiar a otro (prohibición de ir contra los actos propios) y, especialmente, infringe el mismo principio el que ejercita su derecho tan tardíamente que la otra parte pudo efectivamente pensar que no iba a actuarlo (retraso desleal), vulnerando, tanto la contradicción con los actos propios, como el retraso desleal, las normas éticas que deben informar el ejercicio del derecho, las que determinan que el derecho se torne inadmisible, con la consiguiente posibilidad de impugnarlo por antijurídico al amparo de la preceptiva contenida en el art. 7.1 del Código Civil '( TS Sala 1ª, S 19-12-2005, nº 1018/2005 ). Ara bé, en els contractes recíprocs, assenyala que 'El derecho pierde la acción para ser reclamado cuando se produce la prescripción, institución contraria a la justicia, pero conforme con la seguridad jurídica. Pero mientras no haya prescripción, el derecho de crédito puede exigirse su cumplimiento, sin que pueda atribuirse deslealtad a un simple retraso' ( TS Sala 1ª, S 18-10-2004, nº 992/2004 ); que 'Para la aplicación de la doctrina del retraso desleal es necesario que la conducta de una parte pueda ser valorada como permisiva de la actuación de la otra parte, o clara e inequívoca de renuncia, pues el mero transcurso del tiempo, vigente la acción, no es suficiente para deducir una conformidad que entrañe una renuncia, nunca presumible (S. 4 febrero 1994)'( TS Sala 1ª, S 22-10-2002, nº 994/2002 ); i que'Ha de recordarse, sin embargo, que la doctrina del enriquecimiento injusto debe ser aplicada con extraordinaria cautela, ya que de otro modo, es decir, si todas las atribuciones patrimoniales debiesen ser sometidas a revisión, se generaría una inseguridad realmente perturbadora e inconveniente para el tráfico jurídico. Por ello, según reiteradamente ha declarado esta Sala no cabe aplicar dicha doctrina cuando el beneficio patrimonial de una de las partes es consecuencia de pactos libremente asumidos ( sentencia de 26 de junio de 2002 ) o existe una expresa disposición legal que lo autoriza (sentencia de 31 de julio del mismo año), debiendo exigirse para considerar un enriquecimiento como ilícito e improcedente que el mismo carezca absolutamente de toda razón jurídica, es decir, que no concurra justa causa, entendiéndose por tal una situación que autorice el beneficio obtenido, sea porque existe una norma que lo legitima, sea porque ha mediado un negocio jurídico válido y eficaz ( sentencia de 18 de febrero de 2003) ' (TS Sala 1 ª, S 8-7-2003, nº 681/2003 , i en el mateix sentit STS 16-2-2006, nº 128/2006 ).

En base a aquesta Jurisprudència, aquesta Audiència ve reiterant (SAP Tarragona, sec. 3a, de 30 d'abril de 2007 ) la no aplicació de la doctrina del retard deslleial en l'exercici del dret (verwirkung) en aquests casos, perquè, com diu la S 24-1-2003 'los demandados eran perfectamente conocedores de que no habían satisfecho la totalidad de la deuda que tenían contraída con la entidad crediticia, y que ésta se incrementaba con los intereses moratorios que habían expresamente pactado, sin que le hecho de que por la actora, que se trata de una entidad de crédito, hubiera dejado pasar más de cuatro años (...) permita presumir que por aquella se hubiese procedido graciosamente a la condonación de la deuda, sino todo lo contrario, que conociendo que no habían satisfecho la totalidad de la deuda y aceptando el clausulado de la escritura del crédito hipotecario sabían que cuanto más tiempo dejaran transcurrir sin hacer frente a aquélla mayor sería la cantidad adeudada'. I en el mateix sentit la SAP Tarragona de 11-1-2005 (en un supòsit de 12 anys de retard en l'exercici de l'acció) i la SAP Tarragona de 12-1-2007 .

Igualment, com diuen les SSTS 5-4-2006 i 15-11-2000 , aquesta doctrina mai es pot aplicar quan el retard en el compliment obligacional resulta unilateral e injustificat, com en el present cas, doncs 'haría siempre de mejor condición a la parte incumplidora de sus obligaciones dentro de su plazo señalado, que a la que actúa con absoluta corrección jurídica, que por haber cumplido no puede utilizar la supuesta aplicación de tal cláusula'.

I tampoc es podria anar a l'equitat del art. 3-2 CC , ja que, com diu el TS Sala 1ª, S 12-11-1990,'la aplicación de la equidad sólo es predicable cuando la Ley expresamente lo permita, lo que no se da en el caso actual en el que existe un convenio entre partes, al que hay que concederle fuerza de Ley para las mismas y que no puede ser lícitamente desconocido por una de ellas'.

TERCER.-En el present cas, queda provat que la demandada, que està en rebel lia processal, no paga les rendes (que són de 3.000 euros/any o 250 euros/mes) des de gener de 2013. L'actora reclama 1.500 euros per les rendes de l'any 2013 i els 3.000 euros de les rendes dels demés anys, fins a l'entrega de les claus per part de la demandada, cosa que es va produir el dia 12-12-2017.

En absolut es pot considerar que la reclamació de tals rendes sigui abusiva per extemporània per haver passat 3 anys des del primer incompliment per part de l'arrendatària. Ni és un període llarg (no estarien ni prescrites), ni s'ha creat raonablement en l'altra part l'expectativa que la reclamació no es farà, ni cap perjudici desproporcionat es crea a la deutora per la reclamació, ni, finalment,aquesta doctrina es pot aplicar quan el retard en el compliment obligacional resulta unilateral e injustificat en un contracte sinal lagmàtic, com succeeix en el present cas.

Per tant, procedeix estimar el recurs, revocar parcialment la sentència, estimar íntegrament la demanda i condemnar a la demandada a pagar a l'actora la quantitat de 13.500 euros (1.500 euros per l'any 2013 i 3.000 euros/any pels anys 2014 a 2017) més els interessos legals.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , en estimar el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

ESTIMEMel recurs interposat per Rita contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tortosa de data 27-12-2017 , en procediment Verbal 188/17, que es REVOCA PARCIALMENT, fent els següents pronunciaments:

1.- Estimem íntegrament la demanda i condemnem a la demandada a pagar a l'actora la quantitat de 13.500 euros, més els interessos legals.

2- No es fa imposició de les costes d'aquesta alçada.

3.- Retorneu el dipòsit per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.