Sentencia CIVIL Nº 231/2017, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 868/2015 de 25 de Mayo de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 868/15

Procedent del procediment ordinari núm. 401/14

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 57 de Barcelona

S E N T È N C I A NÚM. 231

Barcelona, a 25 de maig de 2017.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il lma. Sra. Isabel Adela GARCÍA DE LA TORRE FERNÁNDEZ, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número868/15,interposat contra la sentència dictada en data 14 de maig de 2015 en el procediment núm. 401/14, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 57 de Barcelona . Ha estat recurrentENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U. iapel ladaAXA SEGUROS GENERALES, S.A.Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: 'Que estimando íntegramente como estimo la demanda formulada por la representación procesal de AXA SEGUROS GENERALES, S.A., contra ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L., debo condenar y condeno a la demandada a abonar a la actora la cantidad de DOCE MIL NOVECIENTOS DOS EUROS CON UN CÉNTIMO (12.902,01 euros), que devengará el interés legal desde la interpelación judicial, incrementado en dos puntos desde la fecha de la presente resolución, hasta su completo pago.

Se imponen a la demandada las costas causadas en el presente procedimiento.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi.

I. Axa Seguros, a l'empara de l'article 43 LCAsseg, exercita acció de responsabilitat contractual contra Endesa Distribución Eléctrica SLU a qui reclama la indemnització que ha abonat al seu assegurat.

Al lega a la demanda que el dia 17 de febrer de 2014 es van produir distintes alteracions en el subministrament elèctric del local que van causar danys en aparells i equips elèctrics i electrònics remetent-se a l'informe tècnic que acompanya a la demanda.

II. Endesa oposa, en primer lloc, l'excepció de falta de legitimació activa perquè no s'ha acreditat el pagament que legitima la d'asseguradora. A continuació oposa la seva falta de legitimació perquè la incidència es va produir a les instal lacions de REE. Explica que un incident a les instal lacions de REE va interrompre el transport d'energia elèctrica i per tant la seva distribució per part d'Endesa a més de 12.000 clients durant poc més de 3 minuts que és el que va tardar aquesta entitat a donar energia als seus clients des d'una altra subestació. Afegeix que, en qualsevol cas, aquesta interrupció no pot haver provocat danys. A més no s'acredita que s'hagi efectuat la reparació la qual, i en tot cas, tindria un cost superior al valor que tenia una màquina antiga i descatolagada com aquesta. Oposa, per tant, enriquiment injust i pluspetició. Finalment refereix que no s'ha acredita per la demandant que la instal lació compleixi amb el reglament electrotècnic de baixa tensió i s'ajusti a les necessitats de l'empresa.

III. La sentència desestima les excepcions de falta de legitimació activa i passiva perquè no es pot apreciar força major ni incidència causada per acció de tercer. I estima la demanda perquè la prova practicada permet descartar que la causa fossin problemes de la pròpia màquina i per constar demostra que la màquina va resulta danyada a causa d' una alteració en el subministrament elèctric que va provocar un 'pic de tensió'. Les obligacions del client per protegir-se de les sobretensions no allibera de responsabilitat a la distribuïdora. A falta d'una valoració alternativa, la demanda és estimada en la quantitat reclamada.

IV.- Endesa recorre contra aquesta resolució. Insisteix que no se li pot reclamar responsabilitat perquè la interrupció del subministrament va ser a causa d'un tercer, REE. Subsidiàriament, invoca errònia valoració de la prova en relació al nexe de causalitat entre la interrupció del subministrament i els danys pels que es reclama així com la reparació de la màquina que no s'ha acreditat. Insisteix que la instal lació del local havia de tenir les proteccions necessàries contra sobre intensitats i sobretensions.

V. La demandant sol licita la confirmació de la sentència.

SEGON.- Responsabilitat contractual d'Endesa per mala prestació del servei. Legitimació passiva.

I. És reiterada i constant la jurisprudència que assenyala que la imputació de responsabilitat, qualsevol que sigui el criteri que s'utilitzi( subjectiu o objectiu), exigeix com a requisit indispensable, la determinació de nexe causal entre l'agent i la producció del dany ( SSTS 11 de febrer de 1998 , 30 de juny del 2000 ), que s'ha de basar en una certesa probatòria. La càrrega de la prova correspon al demandant i és constant la jurisprudència que descarta que es pugui justificar tan sols per l'aplicació de la teoria del risc o de inversió de la càrrega de la prova ( SSTS s 17 desembre de 1998 , 2 d' abril 1998 , 21 d'abril de 2005 , 21 de març del 2006 , 12 de juliol de 2007 ). Per contra, s'exigeix una prova perquè, com es raona entre d'altres a la sentència de 31 de juliol de 1999 , no són suficients meres conjectures o deduccions.

Altrament cal indicar que aquest indispensable nexe de causalitat es perfila com un problema de imputació. D'aquesta manera s'apreciarà nexe o relació de causalitat quan els danys i perjudicis pels quals es reclama indemnització es produïren o necessàriament derivarien d'un acte o una omissió d'aquell a qui s'imputa la responsabilitat ( STS 25 de setembre del 2003 ).

II. En els casos, com el present, en què es reclama per danys derivats d'una anomalia en la prestació del servei de subministrament elèctric no és d'aplicació el Títol 5è del llibre II del RDLeg 1/2007, de 16 de novembre( article 115). El que estableix precisament l ' article 139 és que el perjudicat (o l'asseguradora que exercita les accions que li corresponien a l'empara de l ' article 43 LCA ) que pretengui obtenir la reparació dels danys causats ha d'acreditar el defecte, el dany i la relació de causalitat, és a dir que s'ha produït un mal servei i que aquesta ha estat la causa del dany. En tot cas, en aquest àmbit purament valoratiu de la prova, lògicament, no es podrà deixar d'observar el principi de facilitat probatòria expressament recollit a l' article 217 LEC .

És la Llei 54/1997 de 27 de novembre la que regula la prestació d'energia elèctrica. En el seu article 41 recull l'obligació de les companyies distribuïdores, com ho és la demandada, de prestar aquest servei de distribució de manera regular i continua i amb els nivells de qualitat que es determinin així com mantenir les xarxes de distribució elèctrica en adequades condicions de conservació i idoneïtat tècnica.

Pel seu cantó el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre que la desenvolupa fixa com a un dels objectius aconseguir 'el manteniment d'un nivell adequat de connexió entre producció i demanda, així com garantir la seguretat i la qualitat del subministrament elèctric al menor cost possible per als consumidors'. És en el seu article 99 que es configura aquest nivell adequat tant pel que fa a la quantitat del producte com a la continuïtat del servei.

III.- Endesa, després d'admetre que el dia 17 de febrer de 2014 cap a les 12h del migdia( concretament a les 12.17h) es va produir una interrupció en el subministrament elèctric, oposa la seva falta de legitimació perquè la causa fou una incidència en les instal lacions del REE. Explica que es va produir un 'disparo de cabecera' que va interrompre el transport d'energia i li va impedir de poder-la distribuir fins que va aconseguir donar-li una solució.

Entén Endesa que ens troben en el supòsit previst a l' article 27.8 del Reial Decret 1955/2000 pel que quedaria alliberada de responsabilitat havent d'acudir la demandant a reclamar a REE.

L'argument de la demandada no ha estat acollit en la primera instància i tampoc ho ha de ser en apel lació.

L' article 27 RD1955/00 es troba en el capítol que regula la qualitat del servei en la xarxa de transport. Aquest precepte es refereix concretament a les conseqüències de l'incompliment de la qualitat d'aquell servei. I el seu apartat 8è el que assenyala és que 'no se considerarán incumplimientos de calidad los provocados por causa de fuerza mayor o las acciones de terceros. A estos efectos, no se considerarán causas de fuerza mayor las que se establezcan en las instrucciones técnicas complementarias. En ningún caso los fenómenos atmosféricos que se consideren habituales o normales en cada zona geográfica, de acuerdo con los datos estadísticos de que se dispongan, podrán ser alegados como causa de fuerza mayor'.

Doncs bé, no pot la distribuïdora demandada emparar-se en aquest apartat per al legar la seva falta de legitimació quan (a) aquell precepte, el 27, es troba en el Títol I relatiu al transport d'energia elèctrica i no pas en el Títol II que és el relatiu a la distribució i (b) quan aquella pretesa 'acció de tercer' que invoca la demandada no és més que una anomalia en la xarxa de transport per causa que en aquest procediment no consta.

En definitiva, la falta de legitimació oposada davant la reclamació d'un client perjudicat per la falta de subministrament ha estat correctament desestimada pel Jutjat i en aquest punt la sentència ha de ser confirmada sense perjudici de les accions que la demandada consideri oportú exercir contra qui consideri responsable d'aquella incidència.

TERCER.- Valoració de la prova.

I. El legal representant de l'assegurada d'Axa, en comparèixer com a testimoni, ha explicat que aquell dia estaven treballant amb la màquina de tall i de sobte se'n va anar la llum i, al cap d'una estona quan va tornar, la màquina ja no funcionava.

Endesa insisteix que aquella interrupció no podia causar els danys pels que se li reclama. Nega, per tant, la relació de causalitat entre un i altre i invoca errònia valoració de les proves practicades.

II. En l'àmbit de valoració de les proves practicades, resulta convenient començar per recordar que el Tribunal Suprem, ja durant la vigència de la Llei d'enjudiciament civil-LEC- de 1881, havia reiteradament assenyalat que les proves han de ser lliurament valorades pels Jutges i Tribunals ( STS de 22 de desembre del 2000 ) els quals en aquest procés valoratiu, queden sotmesos a les regles de la sana crítica (resolucions de 16 de novembre de 1999 i de 20 de març del 2001). Les regles de la sana crítica no són altres que les del raciocini lògic i el bon sentit ( STS de 24 de juliol del 2001 ) o les més elementals directrius de la lògica humana ( STS 2 d'octubre de 1997 , 14 d'octubre del 2000 ) la qual cosa és contrària a l'admissió de conclusions arbitràries, incoherents, irracionals o absurdes ( STS de 27 de juliol i 15 de desembre del 2005 , 30 de març del 2007 ). En resum , es diu a la STS de 17 de juny de 2015 que la valoració només està subjecte als límits inherents al principi constitucional de proscripció de l'arbitrarietat, al mandant legal de respectar les regles de la lògica que formen part del comú sentir de les persones i a l'obligació de motivar les sentències.

Altrament, cal afegir que en aquesta lliure apreciació de les proves, la convicció judicial es pot obtenir atorgant un valor superior a determinades proves en relació a unes altres.

En concret i pel que fa a la prova pericial i la seva valoració, la STS de 14 d'octubre del 2000 manté que per principi general la prova de perits és d'apreciació lliure, no taxada i valorable pel Jutge segons el seu prudent criteri, sense que existeixin regles preestablertes que regeixin la seva estimació fins el punt que el jutge no està obligat a subjectar-se al dictamen pericial emès. Així es recorda a la STS de 5 de gener del 2010 que'la función del perito es la de auxiliar al juez, ilustrándolo sobre las circunstancias del caso, pero sin privar al juzgador de la facultad de valorar el informe pericial'(En el mateix sentit, STS de 20 de novembre del 2002 que es remet a les de 19 de febrer de 1996, 16 d'octubre de 1998 i 18 de maig de 1999, entre d'altres).

Actualment l' article 348 LEC 1/2000 estableix de forma expressa que ' el Tribunal valorarà els dictàmens pericials segons les regles de la sana crítica'. Al respecte raona la STS de 23 de maig de 2006 que 'estas facultades de valoración son inherentes al ejercicio de la potestad jurisdiccional y están justificadas por las posibles discrepancias hermenéuticas provenientes del nivel relativo alcanzado por la ciencia, del diverso grado de conocimiento que sobre ella tienen los distintos peritos, de la posibilidad de que el dictamen se ajuste con mayor o menor rigor al método científico y formule conclusiones asequibles de ser apreciadas desde el punto de vista de su posible refutación o aceptación general y frecuencia estadística, y de la necesidad de que el juez considere las aportaciones de los expertos en su conexión con la realidad social que debe ser tenida en cuenta en la interpretación de las normas( artículo 3. 1 CC ) y desde el punto de vista de su trascendencia jurídica en armonía con los principios y valores que informan el ordenamiento jurídico en su conjunto'.

D'aquesta manera, en cas de dictàmens contradictoris, els tribunals hauran de ponderar no només la competència professional dels perit que els han emès i les circumstàncies que porten a presumir la seva objectivitat, sinó també les operacions, anàlisis i estudis realitzats per arribar a aquelles conclusions, i en definitiva les dades en les què es fonamenten i raonar de forma motivada la seva decisió respectant d'aquesta manera l'apreciació racional dels dictàmens, que és el que, en definitiva, preveu actualment l' article 348 LEC .

III. Un cop fetes aquestes consideracions, i entrant ja en l'anàlisi de la prova practicada en el present procediment, la valoració que en fa la sentència de primera instància no només s'ajusta als criteris esmentats sinó que és compartida per aquest Tribunal per les raons que s'exposen a continuació.

L'enginyer que l'asseguradora demandant ha aportat com a pèrit explica en el seu informe que, com a conseqüència d'aquella incidència a la xarxa, es va originar una alteració concretament un pic de tensió que sobrepassà les proteccions de la xarxa pròpies provocant que quedés afectada una màquina de tall per plasma. A l'acte del judici va precisar que es va tractar d'una alteració important i que es podia produir quan es va reactivar el servei perquè en aquell moment és quan es produeixen més alteracions fins que s'equilibra a causa del nombre d'abonats que es connecten de cop.

En el seu informe afegeix que ha tingut en compte per arribar a aquesta conclusió que'un conductor activo no puede autogenerar una alteración eléctrica de sobretensión sin causa externa'. D'altra banda, descarta'un cortocircuito franco en las instalaciones del asegurado y/o efecto Joule al no actuar las protecciones de red con anterioridad al daño eléctrico ni posterior en el rearme de las operaciones de máquina'. Insisteix que'la sobretensión externa recayente en la instalación del riesgo asegurado al caracterizarse ésta por emitir ondas reflejo con unos polos y/o nodos muy pronunciados que superan las protecciones de red ocasionando patologías electrónicas en aquellos componentes que, por sus características, son más sensibles a estos fenómenos, por lo que se atribuye, sin lugar a dudas y con fundamento de hecho, la responsabilidad de los daños a la empresa de suministro eléctrico'i afegeix que'el hecho que hayan resultado afectados situados en diferentes componentes de la máquina del corte de plasma y en especial los componentes de potencia (siendo éstos los que reciben la corriente eléctrica) explica de forma inequívoca que se trata de una alteración eléctrica exterior'.

Aquest enginyer va exposar a l'acte del judici que havia examinat bé les possibles causes del sinistre perquè si hagués pensat que podia haver estat un defecte o averia de la màquina o de la pròpia instal lació del local el sinistre hauria quedat exclòs de cobertura i la companyia que l'havia contractat no havia d'indemnitzar.

Pel seu cantó la pèrit de la demandada, si bé es refereix a certes irregularitats en la instal lació interior del local, atribueix la causa dels danys de la màquina a una qüestió interna i puntual de la pròpia màquina per falta de manteniment la qual temporalment va coincidir amb aquella interrupció en el subministrament elèctric. I raó per la que descarta que la causa pogués ser una alteració al tallar-se i reanudar-se el subministrament elèctric és perquè la màquina no disposa de rearmament automàtic.

Pel seu cantó el tècnic de la fabricant de la màquina que va acudir a les instal lacions quan la màquina va deixar de funcionar ha estat cridat com a testimoni. A preguntes d'ambdues parts, ha explicat que la màquina presentava danys importants i es van endur el generador a la fàbrica per examinar-lo. Estaven danyats diversos sectors tant abans com després del transformador, la targeta de control, la targeta de potència, la bobina i el relé i afirmà que, si bé podien ser varies les causes, ell s'inclinava per pensar que la causa havia estat una important alteració en el subministrament elèctric pels elements afectats que van quedar danyats.

Aquest tècnic comparteix, doncs, la tesis del pèrit de la part demandant i malgrat que es va pronunciar en el sentit d'atribuir la causa dels danys a una important alteració en el subministrament elèctric cap pregunta se li va efectuar en relació a les explicacions donades per la pèrit d'Endesa per descartar que fos així.

Així, una nova valoració d'aquesta prova ens porta a tenir per acreditada la qüestionada relació de causalitat entre l'anomalia en el servei de subministrament d'energia i els danys de la màquina pels que Axa va indemnitzar a la seva assegurada.

Altrament cap transcendència han de tenir en la resolució del present litigi les al legacions que fa la pèrit d'Endesa en relació a les irregularitats normatives de la instal lació interna del local quan ni aquesta tècnica atribueix la causa dels danys a defectes o anomalies en aquesta instal lació sinó a un problema puntual de la mateixa màquina. Refereix falta de conservació i manteniment sense donar la més mínima explicació. I pel que fa a la falta de proteccions que hauria de tenir l'usuari d'acord amb el RD 843/2002 tampoc se'n dóna majors explicacions ni s'ha practicat més prova que el simple anunciat de defectes que efectua aquesta pèrit en el seu informe per acabar concloent que la causa dels danys pels que es reclama va ser un defecte o averia de la pròpia màquina que va coincidir temporalment amb la interrupció de subministrament.

TERCER.- Indemnització.

Axa reclama a Endesa 12.902,01€ dels 15.232,89€ que va abonar a la seva assegurada. La diferència rau entre el valor a nou que va indemnitzar a la seva assegurada i el valor real que és el que ara reclama a la distribuïdora.

En la primera instància Endesa havia oposat enriquiment injust i pluspetició però en apel lació ja no hi insisteix. El seu argument en apel lació és només la falta d'acreditació de la reparació de la màquina.

Limitat el recurs en aquest punt, la sentència no pot ser més que confirmada també en relació a aquesta darrera qüestió.

Resulta absolutament indiferent que l'assegurat d'Axa hagi o no reparat la màquina perquè prosperi l'acció de responsabilitat exercida. Acreditada la causació d'uns danys, el perjudicat pot reclamar indemnització al causant pels danys que se li han causat i això tant si es poden o no reparar. El litigi es podrà plantejar llavors en relació a la seva valoració o quantificació de la indemnització però no en els temes que ho ha volgut plantejar la demandada.

En qualsevol cas, però, no sembla que aquí existeixi un dubte raonable sobre si s'ha efectuat o no la reparació quan la mateixa pèrit d'Endesa, en el decurs del procediment, va visitar les instal lacions de l'assegurada i va examinar la màquina i en cap moment del seu informe qüestiona que no fos la mateixa màquina ni que no estigués en funcionament i per tant que hagués estat reparada atès que l'existència dels danys mai es van discutir per aquesta litigant. Que no s'hagi aportat la factura de reparació no impedeix que la demanda no hagi de prosperar sobretot quan en aquesta instància ja no es manté l'excepció de pluspetició que el jutjat ha desestimat en no haver-se presentat una valoració alternativa.

QUART.- Costes de l'apel lació

Les costes de l'apel lació són a càrrec de l'apel lant ( article 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Desestimar el recurs d'apel lació interposat per Endesa Distribución Eléctrica, S.L.U. contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 57 de Barcelona en data 14 de maig de 2015 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució.

Les costes de l'apel lació són a càrrec de l'apel lant.

Amb pèrdua del dipòsit consignat.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.