Sentencia Civil Nº 235/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 288/2008 de 23 de Junio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 288/2008

Judici verbal (desnonament per manca de pagament) núm. 654/2007

Jutjat Primera Instància 6 Lleida

SENTÈNCIA núm. 235/2008

PRESIDENT:

ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

ALBERT MONTELL GARCIA

ANTONI VAQUER ALOY (suplent)

Lleida, vint-i-tres de juny de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de judici verbal (desnonament per manca de pagament) número 654/2007, del Jutjat Primera

Instància 6 Lleida, en virtut del recurs interposat pel demandat, Carlos Antonio , representat per la procuradora NATALIA

PUIGDEMASA DOMENECH i assistit pel lletrat GERARD CANALS TORRENT contra interlocutòria de data onze de gener de

dos mil vuit dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 288/2008. El jutjat d'instància va declarat precluit el termini

d'oposició a la part demandant, Emilia . És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYA I FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la interlocutòria dictada en data onze de gener de dos mil vuit, és la següent: "DECISIÓ.- PRIMERO.- SE DECLARA ENERVADA la acción de desa

SEGUNDO.- Se imponen las costas causadas a la parte demandada.

TERCERO.- Hágase entrega a la parte demandnate de mandamiento de devolución por importe de 1.933,82 EUROS.

CUARTO.- Se declara finalizado el juicio. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, el demandat, Carlos Antonio va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada s'alça contra la sentència de primera instància al entendre que aquella ha prescindit del tràmit assenyalat a la llei atès que la raó de la consignació efectuada no era la d'enervar l'acció de desnonament i el cert és que en cap moment es va demanar ni es va presentar cap escrit en aquest sentit, ja que el que volia la demandada apel·lant era oposar-se a la demanda i al·legar litispendència. Es demana en tot cas que s'estimi el recurs i anul·li la interlocutòria d'enervació tot declarant la litispendència respecte del procediment 717/2007 del Jutjat numero 4 de Lleida o subsidiàriament s'anul·li el procediment i s'imposin les costes a l'actora o també subsidiàriament que s'anul·li el procediment i no es faci imposició de costes per dubtes de fet.

SEGON. El recurs no es limita a denunciar l'existència d'un vici processal, que en aquest cas seria l'haver acordar l'enervació sense que ningú ho demanés, sinó que a més fa una sèrie de al·legacions relatives a una presumpta litispendència d'aquest procediment envers un altre que es tramita en el Jutjat numero 4 de Lleida. Certament que en aquest segon aspecte no hi podem entrar, atès que no és aquí on s'havia d'al·legar aquella litispendència sinó en el moment oportú a primera instància. Així ens mena a tenir que decidir la nul·litat de la interlocutòria recorreguda atès que és el cert que la part apel·lant en cap moment va dir que aquella consignació fós a efectes d'enervació de l'acció de desnonament i de fet l' article 22.4 de la LEC permet aquella consignació ad cautelam i sense que es consideri pagament. Vegis sinó com resol un supòsit semblant l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció 13a en interlocutòries de data 4 i 26 d'abril de 2006. S'hi diu el següent:

El artículo 22.4 de la LEC (al igual que el anterior art. 1563 ALEC ) prevé en el desahucio de finca urbana por falta de pago de las rentas de las cantidades debidas posibilidad de que éste sea enervado por el arrendatario si en algún momento anterior a la celebración de la vista paga al actor o pone a su disposición en el tribunal o notarialmente el importe de las cantidades reclamadas en la demanda y el de las que adeude en el momento de dicho pago enervador del desahucio.

Es doctrina mantenida reiteradamente por esta Sección que cuando proceda la enervación y así se hizo constar en la demanda y en la citación, si el demandado paga o consigna antes del momento preclusivo, podrá dictarse auto (art. 22.4. «terminará») declarando enervada la acción por cuanto que no ha existido discusión de ningún tipo. La consignación no impide la continuación de la vista; en líneas generales, cabe que el procedimiento termine por auto sin ulterior prosecución del trámite si no subsiste controversia alguna entre las partes.

El pago directo al actor o la consignación únicamente darán lugar a la declaración de enervación (mediante auto) sin que sea precisa la continuación del juicio y la resolución del mismo (mediante sentencia) en el caso en que así lo solicite el arrendatario, ya que nada impide que éste realice el pago o la consignación «ad cautelam» en aquellos supuestos que pretende oponerse a la demanda a fin de asegurarse el efecto menor de la enervación para el caso que su oposición sea desestimada. En aquel caso debe darse traslado al actor de la consignación y de tal manifestación por si le interesa proseguir el juicio a efectos de discutir la procedencia de la enervación. Asimismo, y consecuentemente, de ser el arrendador quien pone en conocimiento del Juzgado que el arrendatario ha procedido al pago tras la presentación de la demanda interesando se declare enervada la acción, es preciso dar traslado a éste de la solicitud del actor, a fin de que manifieste su conformidad o bien interese la continuación del juicio para oponerse, ya que de otro modo se infringiría el principio de audiencia, dictándose una resolución judicial sin ser oído el demandado, impidiéndole defenderse, materializar su oposición o formular alegaciones en su defensa, lo que le provocaría una efectiva indefensión y una limitación en sus derechos (téngase en cuenta que la existencia de una declaración de enervación impide al arrendatario hacer uso nuevamente con posterioridad de tal beneficio) que darían lugar a la nulidad de lo actuado.

En definitiva, la enervación provocará la terminación anticipada del procedimiento cuando no exista discusión entre las partes, en otro caso, el juicio debe proseguir terminando por sentencia, declarándose enervada la acción sólo en el supuesto de que, de no existir el pago o la consignación, se hubiera estimado el desahucio.".

En el nostre cas, és clar que ni consta que la demandada hagués manifestat per escrit o per compareixença efectuada al jutjat que consignava a efectes d'enervar, ni s'ha donat cap trasllat a l'altra part, havent-se infringit clarament el principi d'audiència i sent procedent la declaració de nul·litat de la interlocutòria recorreguda.

TERCER. Altra cosa és la declaració que aquí es demana conseqüència de la nul·litat., això és, que es digui expressament que concorre litispendència. És clar que aquesta declaració no és la Sala qui l'ha de fer sinó el jutjat de primera instància prèvia al· legació conforme als articles 410, 412 i 421 de la LEC i en el moment oportú ( 443.2 LEC ). Per altra banda l'estimació de la primera pètita del recurs fa innecessari entrar en l'examen de les pètites subsidiàries.

QUART. Atès el que disposa l' article 394 en relació al 398 de la LEC no escau fer declaració de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Puigdemasa contra la interlocutòria de data 11 de gener de 2008 del Jutjat de Primera Instància número 6 de Lleida que DECLAREM nul·la i tot sense fer expressa declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.