Sentencia Civil Nº 236/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 599/2008 de 19 de Junio de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 599/2008

Procediment ordinari núm. 1385/2006

Jutjat Primera Instància 2 Lleida (ant.CI-2)

SENTÈNCIA núm. 236/2009

President/a:

D. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

D. ALBERT MONTELL GARCÍA

Dª ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, dinou de juny de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 1385/2006, del Jutjat Primera Instància 2 Lleida (ant.CI-2), en virtut

del recurs interposat pel ESTRUCTURAS BAIX CAMP, S.L, representat/da pel procurador/a MªANTONIA VILA PUYOL i

assistit/da pel/per la lletrat/da CARLOS JARA TRILLA contra sentència de data deu de juliol de dos mil vuit dictada en el procediment esmentat , rotlle de sala núm. 599/2008. La part PREFABRICADOS PESADOS S.A. I LERIDANA DE

ESTRUCTURAS I CUBIERTAS,SOCIEDAD ANONIMA, representat/da pel/per la procurador/a MªCARMEN RULL CASTELLO i

assistit/da pel/per la lletrat/da CARMEN QUEVEDO FARRÚS impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la

magistrat/ada ALBERT MONTELL GARCÍA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data deu de juliol de dos mil vuit , és la següent: "DECISIÓ.- [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, ESTRUCTURAS BAIX CAMP, S.L va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 19 de juny de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- El problema que es planteja amb el recurs interposat per la demandada és exclusivament jurídic, i es centra en la interpretació que cal donar al contracte de fabricació, subministrament i muntatge per a la construcció de cinc naus industrials prefabricades, de data de 24-10-05 que vincula a les parts litigants. La controvèrsia es refereix a la forma en què ha de determinar-se el preu pactat, atès que mentre les dues societats demandants consideren que és el preu fixat al pressupost que figura al propi contracte, a raó d'un preu unitari per cadascuna de les diferents peces prefabricades, mentre que en canvi, la demandada considera que el preu és el resultat d'aplicar el preu pactat per a cada unitat a l'amidament de l'obra conclosa i ja muntada, segons sistema denominat com a "cinta corrida". La demandada, ara apellant, basa la seva tesi en que la clausual primera del contracte estableix que: "Los materiales de este contrato serán fabricados según las características interesadas por el cliente y detalladas al dorso. Si la medición final en obra no se ajustara exactamente a la del proyecto inicial, el importe del presupuesto sería el resultante de multiplicar los metros o unidades servidas por el precio unitario señalado en el presupuesto. Si esta medición variara sustancialmente, el presupuesto quedaría invalidado y se sometería nuevamente a estudio" (textual). També allega la demandada recorrent que entre el seu representant Sr. Teofilo i el comercial de les actores, Sr. Luis Antonio , es va acordar expressament que el preu estaria en funció de l'amidament que es realitzés un cop finalitzada l'obra. La Sra. Jutge de primera instància considera que la voluntat de les parts no va ser la de fixar el preu en funció de l'amidament de l'obra conclosa, si no en base a la quantitat pressupostada al contracte, la qual cosa motiva el recurs de la demandada.

SEGON.- Els contractes han d'interpretar-se conforme a la literalitat de les seves paraules, si els termes són clars i no deixen lloc a dubtes ( art 1281 CC ), sent criteri jurisprudencial reiterat que ha de mantenir-se la interpretació que el jutge a quo en fa, llevat que resulti illògica, arbitrària o irracional, la qual cosa no és aquí el cas, atès que després d'efectuar una detallada valoració del conjunt del material probatori aportat al procés, conclou que allò que van pactar les parts va ser que el preu a pagar per l'ara demandada seria el que es va pressupostar al contracte, sent contrari a la seva intenció que ho fos segons l'amidament de l'obra feta. Certament que la clàusula contractual transcrita, en la seva literalitat, dóna una certa base a la interpretació que en fa l'ara apellant, amb la qual cosa, la seva tesi trobaria suport en el criteri interpretatiu de la literalitat dels pactes, segons la norma anteriorment esmentada. Tanmateix, quan les paraules semblen contràries a la voluntat dels contractants, és quan cal buscar quina era la seva intenció, cosa que es fa atenent als actes dels contractants, tant coetanis com posteriors. Convé recordar que l' art. 1.281 del C.c . està format per dos paràgrafs diferents que estan previstos per supòsits també diferents. Així, el primer paràgraf es refereix estrictament a la interpretació literal de les clàusules del contracte, criteri que és aplicable quan els seus termes són clars i no existeix cap mena de dubte pel que fa a quina és la intenció de les parts contractants. En canvi, per la seva banda, el segon paràgraf fa referència als supòsits on les paraules semblen contràries a la intenció evident dels contractants, en el qual cas ha de prevaldre aquesta voluntat per sobre de la redacció literal emprada.

Tot i que les normes interpretatives establertes als arts. 1.281-2 a 1.289 del C.c . funcionen de forma supletòria o subordinada respecte la norma que estableix la interpretació literal ( art. 1.281-1 del C.c ) i que aquesta norma hermenèutica té caràcter preferencial i prioritari ( SSTS 19-3-1999, 15-3-2001 i 5-10-2002 ), també és veritat que, com senyalen les sentències del Tribunal Suprem de 26 de juny de 2002 i 19 de maig de 2003 , la labor interpretativa no ha de limitar-se al sentit literal de les paraules utilitzades en la redacció dels contractes, si no que ha d'adreçar-se a esbrinar la intenció o voluntat de les parts contractants, de forma que, remetent-se a la sentència de 21 d'abril de 1.993 , assenyalen les esmentades resolucions que: "la interpretación de los contratos y demás actos jurídicos aunque haya de partir de la expresión contenida en las palabras pronunciadas o escritas no puede detenerse en el sentido riguroso o gramatical de las mismas y ha de indagar fundamentalmente la intención de las partes y el espíritu y finalidad que hayan poseído el negocio, infiriéndose de las circunstancias concurrentes y de la total conducta de los interesados, como así viene a sancionarlo el art. 1282 , el cual no excluye los actos anteriores ni las demás circunstancias que puedan contribuir a la acertada investigación de la voluntad de los otorgantes", i per això, seguint la sentència de 8 de juliol de 1996 es manifesta que: "es doctrina de esta Sala ( sentencias de 11 de octubre de 1989 y 16 de julio de 1992 , entre otras muchas) la de que cuando de lo alegado y probado en el proceso surjan dudas fundadas acerca de la verdadera intención de los contratantes, el órgano judicial no puede detenerse en la mera literalidad de los términos del contrato, por claros que éstos puedan parecer, sino que tiene el deber de indagar lo verdaderamente querido o intención evidente de los contratantes, acudiendo para ello a los demás medios exegéticos que le brinda el ordenamiento jurídico, uno de los cuales es atender a los actos coetáneos y posteriores de los contratantes, conforme establece el art. 1282 del Código Civil ". Incidint en la mateixa idea la STS de 30 de novembre de 2005 diu que " el artículo 1281 C.C . recoge y proclama las grandes normas de la hermenéutica contractual, que doctrinalmente se pueden resumir en tres principios esenciales, como son: a) el principio de tomar en cuenta la voluntad común de las partes contratantes; b) el principio de la auto responsabilidad de dichas partes contratantes; y c) el principio de la confianza, buena fe en ellas ( Sentencia del Tribunal Supremo de 6 de febrero de 1998 ). En igual sentido la Sentencia de 3 de julio de 2002 . La interpretación contractual tiene como finalidad la investigación de la verdadera y real voluntad de los contratantes para establecer el alcance y contenido de lo pactado fijando las obligaciones asumidas por cada uno de ellos en la relación contractual. ( Sentencia del Tribunal Supremo de 15 de diciembre de 1992 ). Aunque haya de partirse de las expresiones escritas, la interpretación de la relación creada no puede anclarse en su sentido riguroso o gramatical y ha de indagarse la intencionalidad, es decir, lo que en realidad quisieron las partes al contratar ( Sentencia de 21 de abril de 1993 , que cita las de 20 de abril de 1944 y 14 de enero de 1964 ). La intención común de las partes, de cuya indagación realmente se trata ( artículo 1281 del Código Civil y Sentencia de 2 de febrero de 1975 ), no se puede encontrar en una cláusula aislada de las demás, sino en el todo orgánico que constituye el contrato ( Sentencia de 30 de noviembre de 1964 ), lo que obliga a utilizar otros medios hermenéuticos, como el denominado de la totalidad expresamente reconocido en el artículo 1285 del Código Civil ( Sentencia de 18 de junio de 1992 ). Que el razonar de la instancia se haya apartado de las reglas de la lógica no es confundible con que fuese posible, razonablemente, otra interpretación. Pero la elección, dentro de lo razonable, no es tarea propia de la casación, sino de la instancia ( Sentencia del Tribunal Supremo de 19 de febrero de 2003 )". I, així, tal i com es raona a la sentència de primer grau, hem de tenir en compte que, en aquest cas, la clàusula objecte de controvèrsia és una clàusula impresa que apareix a tots el contractes. I utilitzem el plural perquè, per unes mateixes naus que havien de construir-se, s'arriben a signar fins a tres contractes successiu i un annex, en concret, un primer, el 21-2-05, un segon, el 20-6-05 i, finalment, el tercer de 24-10-05, amb un annex de 8-3-06. En cada contracte posterior es fa constar de forma expressa, en text manuscrit, que "este contrato anula el anterior nº XXX de fecha YYY".

El motiu pel qual es van fer els successius contractes era la introducció de modificacions en el projecte constructiu que determinaven modificacions, al seu torn, de les peces que s'havien de fabricar, subministrar i installar, en funció de l'especial geometria de les naus que s'havien de fer. Cal recordar que les naus no s'havien de construir a peu d'obra, si no que s'havien de fer prefabricades en tots els seus elements;s'havien de transportar totes les peces a fins a la localització de l'obra i, finalment havien de ser-hi muntades. Això suposa un disseny previ acurat i precís, segons uns plànols o projecte constructiu o d'enginyeria, que van ser signats per les parts contractants. I també suposa la fabricació de cada peça, moltes de les quals no s'ajustaven als motllos standard, de manera que havien de fabricar-se de forma expressa. Així, doncs, és lògica la conclusió de la sentència de primer grau quan raona que el preu pactat era el que figurava pressupostat al darrer contracte de 24-10-05, la finalitat del qual no era altra que adaptar les seves previsions a les successives modificacions que s'havien introduït i que havien originat els anteriors contractes. El fet que les naus es construïssin en base a unes peces prèviament fabricades "ex professo", segons un projecte previ, i que han d'encaixar al millímetre quan s'han de muntar en un lloc predeterminat i conegut, fa encara més fàcil que el pressupost pactat al contracte s'ajusti al resultat final obtingut. En cas contrari, no tindria sentit atorgar successius contractes novatoris d'un altre d'anterior, atès que si el preu de l'obra s'hagués de fixar segons amidament "a cinta corrida" només n'hauria calgut un sol contracte. Per altra banda, es declara provat a la sentència de primera instància, i no ha estat desvirtuat en aquesta alçada, que vàries de les peces fabricades, un cop collocades, no són visibles en la seva totalitat o en una part, per la qual cosa no sembla lògic que el preu de l'obra es faci segons amidament realitzat un cop acabada, al suposar l'exclusió de les peces que queden ocultes, tal i com resulta de l'amidament aportat per la demandada.

TERCER.- Pel que fa a la retrocessió del descompte per pagament immediat, és evident que ha de ser aplicat atès que la seva finalitat no és altra que incentivar el pagament puntual del preu convingut, per la qual cosa, vençuts els respectius terminis establerts a les factures, al no haver-se satisfet el preu, queda frustrada la finalitat del descompte pactat i, per tan, no és possible fer-ne aplicació. Tampoc és possible revocar la condemna a pagar els interessos de demora, atès el que disposen els arts. 1100 i 1108 del C.c ., i els arts. 4, 5 i 6 de la Llei 3/04, de 29 de desembre . Finalment, pel que fa a les costes de primera instància, també ha de ser mantingut el pronunciament que es realitza a la sentència apellada, atès el principi objectiu del venciment establert a l' art. 384 de la LEC , i no concórrer cap de les excepcions que s'hi preveuen.

QUART.- La desestimació del recurs comporta que les costes causades hagin de ser imposades a la part apellant ( arts. 398 i 394 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs interposat per la representació processal d'Estructuras Baix Camp SL contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 1385/06 , que confirmem, i condemnem l'apellant a pagar les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.