Sentencia Civil Nº 237/2010, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 325/2010 de 30 de Junio de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 325/2010

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 2 SANTA COLOMA DE FARNERS

Procediment núm. 26/2010

Classe: Judici verbal.

SENTÈNCIA 237/2010

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 30 de juny de dos mil deu

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Covadonga , representada per la procuradora ROSA MARIA TRIOLA VILA, i defensada per la lletratada ELENA SANTAMARÍA SAGREDO, i com a part contra la qual s'apel·la Laura , representada per

la procuradora CARME PEIX ESPIGOL.

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Laura contra Covadonga .

SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:

"FALLO

ESTIMO la demanda instada por el Procurador de los Tribunales Sr. De Bolós Pi, en nombre y representación de Laura y declaro resuelto el contrato de arrendamiento respecto de la vivienda Carrer DIRECCION000 , número NUM000 , de la localidad de Caldes de Malavella celebrado entre las partes en fecha 1.1.1998 y en consecuencia CONDENO a Covadonga a que en el término que se fije en ejecución de sentencia deje libre, vacua y expedita la finca, reintegrando en la posesión de la misma al actor, con apercibimiento de que si no lo hiciere será lanzado de ella y a su costa, con expresa imposición de las costas causadas en esta instancia a la demandada.".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 30 de juny de 2010.

CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

PRIMER. La part apel·lant impugna la sentència de primera instància només pel que fa a la decisió d'imposar-li les costes.

Defensa que tot i que és cert que la part demandant abans de presentar la demanda la va requerir extra judicialment per desallotjar el pis que posseïa com arrendatària, no és aplicable l' article 395 de la LEC que només s'ha d'aplicar als requeriments per manca de pagament i aquí el motiu del requeriment va ser l'expiració del termini contractual del lloguer.

SEGON. Aquest tribunal ja s'ha pronunciat diferents vegades sobre la imposició de costes al demandat que s'aplana a la demanda abans de contestar-la i després d'haver rebut un requeriment extrajudicial de pagament.

Per exemple a les sentències de 7 d'octubre de 2.009, 19 de desembre i 22 d'octubre de 2.007 i de 27 de setembre de 2.006, ja varem dir que "El artículo 395.1 de la mencionada norma procesal dispone que: "si el demandado se allanare a la demanda antes de contestarla, no procederá la imposición de costas salvo que el tribunal, razonándolo debidamente, aprecie mala fe en el demandado".

El segundo párrafo de dicho número contiene una interpretación auténtica de cuando deberá entenderse que ha existido mala fe por parte del demandado, al decir que "si antes de presentada la demanda se hubiese formulado al demandado requerimiento fehaciente y justificado de pago, o si se hubiera dirigido contra él demanda de conciliación".

En el presente caso, antes de la presentación de la demanda, se requirió al demandado en una ocasión para que desalojase los locales alquilados a la expiración del arrendamiento. Dicho requerimiento se hizo el 26 de febrero del año en curso, siendo así que el plazo contractualmente pactado finalizaba el 31 de marzo.

A pesar de ello el demandado no desalojó los locales sino hasta mayo del corriente año.

En consecuencia, hubo un requerimiento previo, lo que comporta que en la actitud del demandado se aprecie mala fe, ya que ha obligado al demandante a acudir a la vía judicial para poder hacer efectiva su pretensión, allanándose a la demanda una vez presentada.

Dit això, no podem estar d'acord amb l'apel·lant quan diu que l' article 395.1 de la LEC només és aplicable en els casos de manca de pagament i quan hi ha hagut un requeriment previ a la presentació de la demanda perquè el demandat pagui el que deu.

La paraula pagament no s'ha d'entendre en el sentit tan estricte que proposa l'apel·lant sinó en el genèric de compliment d'una obligació, encara que el contingut de la prestació deguda no sigui exactament el lliurament d'una quantitat de diners.

En aquest cas la demandant va requerir a la demanda abans de presentar la demanda perquè li retornés la possessió de l'habitatge que ocupava en règim de lloguer perquè el termini havia expirat. La demandada no ho va fer i en el judici va dir que s'aplanava a la demanda.

La identitat de raó amb el que regula l' article 395.1 de la LEC és total: Ha obligat a la demandant a buscar l'empara dels tribunals, el que li ha produït unes despeses que han de ser rescabalades per la via de la condemna al pagament de les costes.

TERCER. De conformitat amb l' article 398.1 de la LEC imposem les costes de la segona instància a la part apel·lant.

Fallo

PRIMER. Desestimem el recurs d'apel·lació presentat en nom d' Covadonga contra la sentència de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON. Imposem les costes de la segona instància a la part apel·lant.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació d'acord, amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC , i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena. Serà competent per la seva resolució el Tribunal Suprem i s'haurà de preparar davant d'aquesta Secció de l'Audiència.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.