Sentencia CIVIL Nº 238/2017, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 181/2017 de 30 de Mayo de 2017

Encabezamiento

UDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 181/2017

Modificació mesures supòsit contenciós núm. 216/2016

Jutjat Primera Instància 1 DIRECCION000

SENTÈNCIA núm. 238/2017

PRESIDENT:

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS:

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Mª CARMEN BERNAT ÁLVAREZ

Lleida, trenta de maig de dos mil disset

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel lació, les actuacions de modificació mesures supòsit contenciós número 216/2016, del Jutjat Primera Instància 1 DIRECCION000 , en virtut del recurs interposat per Angelica , representada per la procuradora ROSA MARIA SIMO ARBOS i assistida pel lletrat Hug Sierra Vazquez contra sentència de data set de febrer de dos mil disset dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 181/2017. Juan Miguel , representat pel procurador ANTONIO TRILLA OROMI i assistit pel lletrat FRANCISCO JOSE TRILLA PLANA s'oposa a l'apel lació. És part el Ministeri Fiscal i s'oposa al recurs d'apel lació.

És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYÀ I FOIX.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data set de febrer de dos mil disset , és la següent:

'FALLO

Se estima parcialmente la demanda de modificación de medidas definitivas, por alteración de las circunstancias, promovida por el Procurador Sr. Antonio Trilla en nombre y representación de D. Juan Miguel contra Dª Angelica representada por la Procuradora Sra. Rosa Simo.

Ha lugar a la modificación de las medidas acordadas en la Sentencia de modificación de medidas de 20 de noviembre de 2014, acordada de mutuo acuerdo entre los progenitores, las cuales deben ser modificadas en su integridad.

.- Se atribuye la guarda y custodia del hijo Eugenio al padre Sr Juan Miguel . Siendo la patria potestad compartida por ambos progenitores.

.- Por lo respecta al régimen de visitas y comunicación del hijo menor con su madre será un régimen flexible teniendo en cuenta, los criterios y voluntad el hijo, dada la edad que tiene.

.- En concepto de pensión de alimentos y cargas económicas del hijo menor Eugenio , deberá abonar la madre, Sra. Angelica , la cantidad de 90 euros mensuales, pensión pagadera los cinco días primeros de cada mes, en la cuenta designada al efecto por el Sr Juan Miguel .

En materia de costas procesales, debe cada parte abonar las costas causadas a su instancia y las comunes por la mitad. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Angelica va interposar un recurs d'apel lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 30 de maig de 2017 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa solament en l'extrem relatiu a la pensió d'aliments fixada de 90 € mensuals i que entén que ha de ser suspesa temporalment ja que no disposa de mitjans per fer-hi front.

La part apel lada s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència de primera instància.

Així mateix el ministeri fiscal entén que escau la confirmació de la sentència i que la pensió fixada inclús esta per davall del que seria un mínim vital.

SEGON. Ateses aquestes consideracions, no pot ser admès el recurs interposat doncs a ningú pot escapar que amb 90 € al mes amb prou feines es pot mantenir un menor d'edat durant un mes. Es tracta d'una quantitat que considerem molt ponderada i que, si més no, permet satisfer les necessitats més bàsiques del menor, és a dir, un mínim vital que permeti la seva subsistència. Es té en compte també que el deutor dels aliments no queda en una situació de total necessitat econòmica, de pobresa o, fins i tot, d'indigència, que, evidentment impediria el compliment d'aquesta obligació i, en canvi, el constituiria, fins i tot, al seu torn, en creditor d'aliments. I és que consta acreditat que, si més no, ha treballat de netejadora percebent no menys de 300 € mensuals, i per bé que ara digui que viu solament de la prestació que cobra de 209 €, no és creïble atès que diu satisfer una hipoteca de 350 € al mes i fer front al seu propi manteniment i al d'un nou fill que té amb la nova parella, que a dir de l'apel lant té així mateix uns ingressos força minsos. Dèiem que no és creïble, atès que no està en absolut acreditada la situació en la que el propi TS entén que escau la suspensió temporal del pagament de la pensió d'aliments. Recordem així com el TS fa a la seva sentència de 25-4-16 :

'En la sentencia de 12 de febrero de 2015 se decía que se ha de predicar un tratamiento diferente «según sean los hijos menores de edad, o no, pues al ser menores más que una obligación propiamente alimenticia lo que existen son deberes insoslayables inherentes a la filiación, que resultan incondicionales de inicio con independencia de la mayor o menor dificultad que se tenga para darle cumplimiento o del grado de reprochabilidad en su falta de atención». Se añadía que: «ante una situación de dificultad económica habrá de examinarse el caso concreto y revisar la Sala si se ha conculcado el juicio de proporcionalidad del artículo 146 del CC ( STS 16 de diciembre de 2014, Rc. 24 19/2013 )... lo normal será fijar siempre en supuestos de esta naturaleza un mínimo que contribuya a cubrir los gastos repercutibles más imprescindibles para la atención y cuidado del menor, y admitir sólo con carácter muy excepcional, con criterio restrictivo y temporal, la suspensión de la obligación, pues ante la más mínima presunción de ingresos, cualquiera que sea su origen y circunstancias, se habría de acudir a la solución que se predica como normal, aún a costa de una gran sacrificio del progenitor alimentante». Insistía en ello la sentencia de 2 de marzo de 2015 .

2.- Si se aplica la citada doctrina al presente caso se aprecia que la sentencia recurrida no la ha conculcado, pues, aun partiendo de la precariedad económica de los progenitores y del equilibrio de intereses, siempre difícil, que se debe buscar, se acoge al criterio de que, «ante la más mínima presunción de ingresos cualesquiera que sea su origen y circunstancias», se ha de fijar un mínimo que contribuya a cubrir los gastos repercutirles más imprescindibles para la atención y cuidado del menor, aún a costa de un gran sacrificio del progenitor alimentarte. Es cierto que esta Sala (SSTS de 2 marzo de 2015 y 10 de julio de 2015 ) declara que la falta de medios determina otro mínimo vital, que es el del alimentante, con soluciones a decidir acudiendo a aquellas personas que por disposición legal están obligadas a prestar alimentos ( artículo 142 y siguientes CC ) o a servicios sociales de las Administraciones públicas, pero, sin embargo, ello no es el supuesto aquí enjuiciado en el que el Tribunal de apelación acude a la presunción de ganancias a la hora de fijar el juicio de proporcionalidad'.

I és així que en aquest cas no consta acreditada aquella situació d'insuficiència total d'ingressos ni que la Sra. Angelica (que s'ha de recordar que ha tingut durant temps la custodia d'aquest fill i l'ha alimentat), estigui ara en una situació com la que descriu el TS i que àdhuc la faci a ella tributaria de rebre aliments, raó per la que escau la desestimació del recurs.

TERCER.Atès la matèria sobre la que versa el procediment no és procedent fer declaració de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat pel procurador Simo contra la sentència de data 7 de febrer de 2017 del jutjat de primera instància i instrucció número 1 de DIRECCION000 queCONFIRMEMi sense fer declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució caben els recursos extraordinaris de cassació i d'infracció processal si es donen els requisits que estableixen els articles 466 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, havent d'acompanyar amb l'escrit d'interposició els dipòsits (mitjançant ingrés en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest Tribunal) i taxes corresponents, en el supòsit d'estar obligat a això.

PUBLICACIÓ.El magistra ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.