Sentencia Civil Nº 240/2007, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 17/2007 de 05 de Julio de 2007

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 17/2007

Procediment ordinari núm. 159/2006

Jutjat Primera Instància 6 Lleida

SENTÈNCIA NÚM. 240/2007

IL·LMS. SRS.:

PRESIDENT

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS

ALBERT MONTELL GARCIA

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, cinc de juliol de dos mil set

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 159/2006, del Jutjat Primera Instància 6 Lleida, en virtut del recurs

interposat per la codemandada FINCAS FINANCO, S.A., representat/da pel procurador/a ANA MARIA SUILS ARCON i

assistit/da pel/per la lletrat/da CARMEN SOLE CORTI contra sentència de data nou d'octubre de dos mil sis dictada en el

procediment esmentat, rotlle de sala núm. 17/2007. La part actora Paulino , representat/da pel/per la

procurador/a ISIDRO GENESCA LLENES i assistit/da pel/per la lletrat/da SEBASTIÀ JOVE ROMERO impugna l'apel·lació. Les

parts codemandades CONSTRUCCIONES RULIN SL i Luis Alberto representats per la procuradora MªJOSÉ

ALTISENT CAMARASA i Luisa i assistides pels lletrats PAU SIMARRO DORADO i FRANCISCO SAPENA

GRAU respectivamente, tots i que es personen davant d'aquest Tribunal no apel·lant ni s'oposan al recurs. És ponent d'aquesta

resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYÀ I FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data nou d'octubre de dos mil sis, és la següent:

"ESTIMO parcialmetn al demanda presentada per Paulino , contra FINCAS FINANCO S.A., CONSTRUCCIONES RULINS S.L i Luis Alberto , i en conseqüència, condemno a FINCAS FINANCO S.A. i CONSTRUCCIONES RULIN S.L. a indemnitzar de forma solidaria a l'actora en la quantitat de 7.689,56 €"

SEGON. Contra l'anterior sentència, FINCAS FINANCO, S.A. va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 26 de juny de 2006 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. Recorre la sentència de primera instància la codemandada Fincas Financo SA i ho fa tot posant de manifest que no cap condemna a la promotora per la via de l' article 1591 del codi civil sinó i en tot cas per la via del contracte de compravenda ex article 1464 i concordants, essent que en aquest cas no s'exercita cap acció en aquell sentit; així mateix es posa en dubte que els vicis o defectes observats en la casa de l'agent puguin qualificar-se de vicis ruïnogens i per tant de ruïna funcional; afegeix que no hi cap la responsabilitat solidaria quan és clar que la causa dels danys és solament imputable a la constructora i en tot cas a l'aparellador; per últim al·lega que nomes s'ha pres en consideració a efectes de valoració, la pericial de la part actora però res es diu de l'informe aportat per l'apel·lant i en que es valoren els desperfectes en 2352 €. Es demana ne definitiva l'estimació del recurs i la revocació de la sentència i en tot cas la fixació de l'import dels danys en 2352 € i sense imposició de costes del recurs. L'agent es va oposar al recurs tot demanat la íntegra confirmació de la sentència de primera instancia. Les codemandades Construcciones Rullin SL i Luis Alberto no varen contestar el recurs.

SEGON. Doncs bé, analitzant separadament cadascun dels motius de recurs fets valer per la codemandada, cal recordar que en primer lloc, l'apel·lant qüestiona el fet de que l'acció que exercita l'agent és exclusivament la de l' article 1591 del codi civil i que en tot cas en el supòsit d'autos la sentencia clarament entén que el causant dels danys és la mala praxis del constructor. Efectivament és cert que hi ha un pronunciament de la sentència pel qual s'estima la demanda envers el promotor malgrat que aquell no va intervenir en l'execució material de l'obra, atès que la mateixa va ser realitzada per un tercer, en concret, per la constructora Construcciones Rullin SL. Doncs bé, convé recordar que l' art. 1591 del C.c . no preveu totes les figures que poden arribar a participar en el procés constructiu i que han anat apareixen al llarg del temps i, així, només contempla la figura del contractista però no la del promotor. Ha calgut perfilar la seva responsabilitat especialment pels supòsits d'insolvència o desaparició de les entitats contractades pel promotor per a la realització i execució material del projecte quan els vicis de la construcció es manifesten un cop transcorregut una part més o menys significativa del període de garantia de deu anys que estableix l' art. 1591 del C.c ., i que col·loquen al consumidor comprador en situacions d'absoluta desprotecció al no poder dirigir- se contra el constructor. D'aquesta forma s'ha produït una equiparació de la figura del promotor amb la del constructor però sense que això suposi que només hagi de respondre quan ho fa el constructor atès que això suposaria excloure la responsabilitat del promotor que no és a la vegada el constructor, especialment, quan els vicis detectats siguin imputables als tècnics intervinents i existeixi culpa "in eligendo" en la seva elecció per part del promotor que els contracta. Quan, com és ara, el promotor és a la vegada venedor està obligat a lliurar la cosa venuda, els pisos o locals, en condicions per a l'ús al qual se la destina en base al contracte de compravenda i a l' art. 1591 del C.c ., atès que com a venedor està obligat al compliment exacte de la seva obligació de lliurar allò que per a ell han construït els professionals que ha contractat, és a dir, sense que tingui cap vici, atès que fa seu el resultat dels treballs aliens realitzats per les persones que ha triat i contractat amb la finalitat de vendre'l al consumidor. Quan existeixen els vicis que originen el règim de responsabilitat de l' art. 1591 del C.c . hi ha un compliment irregular o defectuós de la seva obligació de lliurament sense que pugui quedar alliberat de responsabilitat al·legant que correspon als tercers als quals ell mateix ha contractat. Si és realitza l'obra és precisament en benefici i per lucre del promotor atès que està adreçada a introduir-la dintre del tràfic jurídic procedint a la seva venda a tercers els quals, precisament, si contracten amb ell és perquè confien en el seu prestigi comercial, sense que es pugui bandejar, com ja s'ha indicat, que és ell qui tria i contracte l'execució de l'obra amb un contractista i uns tècnics concrets i determinats. Només estarà exempt de responsabilitat en el supòsit en el qual el promotor és simple mediador, és a dir, quan la seva intervenció no és amb ànim de lucre. Així, doncs, no fa desaparèixer la responsabilitat del promotor el fet que també n'hi hagi dels tècnics intervinents atès que la seva responsabilitat sorgeix d'un incompliment contractual al no tenir els habitatges o locals les condicions necessàries per a la finalitat que els és pròpia, de forma que en aquests supòsits apareix una relació de solidaritat sense perjudici, és clar, que el promotor pugui repetir contra els altres responsables (sentències del Tribunal Suprem de 23 de setembre i 10 d'octubre de 1999 i 12 de febrer de 2000). Així, aquest motiu de recurs ha de ser desestimat.

TERCER. Pel que fa al segon motiu de recurs i centrat en l'examen del requisit de ruïna: entén l'apel·lant que no concorre el requisit de ruïna, atès que el vici denunciat, a parer seu, no compromet l'habitabilitat de l'habitatge i, com a molt, seria motiu d'incompliment contractual, però no de la responsabilitat prevista a l' art. 1591 del C.c ., que és per la qual s'interposa la demanda. És cert que per poder ser aplicat el precepte esmentat cal que, com a requisit objectiu, existeixi un defecte de construcció, un dany ruïnogen, que ha de ser greu, i aquesta gravetat existirà quan la seva presència, per la seva naturalesa o per la part o element de l'obra a la que afecti, determini la seva pèrdua física, total o parcial, o quan malgrat no estar compromesa la seva subsistència, solidesa o estabilitat, comporti la impropietat de l'edificació per a servir al seu destí, al minvar, dificultar o impedir extraordinàriament el seu ús normal. Aquest és el concepte de ruïna funcional (sentències del Tribunal Suprem de 7 de juny de 1986, 23 de gener, 30 de setembre i 3 de desembre de 1991, de 3 de desembre de 1992, 16 de març de 1995 i 19 d'octubre de 1998), pel qual es consideren com a vicis ruïnogens els que fan inútil o com a mínim greument irritant o molest l'ús de l'habitatge segons el seu destí per naturalesa, que, a més, s'ha de relacionar amb el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat establert a l' art. 47 de la CE . Així, es tracta que hagi defectes constructius que vagin més enllà de les simples imperfeccions o deficiències lleus, per la qual cosa han de comportar una potencial ruïna per la seva pèrdua o per la seva inutilitat segons la finalitat o dedicació per a la qual es va fer la construcció. En el supòsit objecte d'apel·lació no es pot considerar que les deficiències existents a l'immoble siguin simples defectes o imperfeccions, si no que van molt més enllà i constitueixen un autèntic estat de ruïna funcional atès que impedeixen el seu ús normal. Es tracta de la presència no puntual i estesa, d'aixecament del paviment de rajoles ceràmiques en l'espai d'entrada de la sala fent impracticable el seu transit normal per damunt d'aquest, així com el despreniment de la capa d'esmaltat de les rajoles ceràmiques en altres estances de la casa (habitació al costat de la cuina o rebedor) segons es pot apreciar a les fotografies unides a l'informe pericial de l'arquitecte Carlos Miguel (folis 50 i ss), que per la seva gravetat ha de fer extraordinàriament incòmode l'ús de l'habitatge i que sens dubte es poden qualificar de vicis ruïnogens. El motiu de recurs també ha de ser desestimat.

QUART. Pel que fa al darrer dels motius de recurs i relatiu a l'error en la valoració de la prova pericial, s'ha de recordar la reiterada doctrina jurisprudencial sobre valoració de la prova pericial, recollida entre altres en la sentencia del Tribunal Suprem de 19 de juliol de 2004 que, seguin el criteri de la sentencia de 8 d'octubre de 2003 i amb cita de moltes altres resolucions en el mateix sentit, diu que la prova pericial és de lliure apreciació pel Jutge, no vinculant al Jutge o Tribunal d'instància l'informe del perit, de forma que tal prova no està sotmesa al control cassacional, excepte quan s'apreciï que resulta il·lògica u omet dades i conceptes que figuren a l'informe, i tan sols podrà revisar-se tal valoració quan l'òrgan d'instància tergiversi les conclusions de forma ostensible o falsegi arbitràriament els seus dictats o n'extregui conclusions absurdes o il·lògiques, altrament el procés deductiu del jutjador «a quo» no pot topar de manera evident i manifesta amb el raonament humà, les seves apreciacions han de guardar coherència entre si, no pot vulnerar-se la sana critica, establint-se conceptes fàctics diferents dels que realment s'han volgut portar a les actuacions o provocant alteracions que impliquin canvis en la causa petendi, no existint normes legals sobre la sana crítica (Sentencies, entre altres de 10 de juny de 1.992 o 10 de novembre de 1.994. En el cas d'autos, examinant la prova pericial amb paràmetres de racionalitat, no pot negar-se valor probatori a la prova pericial de la part actora ni tampoc al de la part demandada, per be que, la sala, no pot considerar que l'opció del jutge a quo de partir de les valoracions fetes per la pericial de l'agent, estigui fora de la racionalitat o condueix a conclusions absurdes, més quan es troba perfectament motivada aquella opció i ja es diu que el perit de la part actora a més de ser coneixedor in situ de la problemàtica al haver visitat l'habitatge, cosa que no ha fet el perit de la demandada, pren com a base de càlcul la substitució de tot l'enrajolat i la possible evolució, ateses les característiques del mal, a diferencia del perit de la demandada que nomes considera adequat la substitució del de la sala, quan en realitat els danys van més enllà d'aquella estança, raó per la que considerem que la prova ha estat ben valorada.

CINQUÈ. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC les costes han d'imposar-se a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Suils contra la sentencia de data 9 d'octubre de 2006 del Jutjat de Primera Instancia num. 6 de Lleida i que CONFIRMEM en tots els seus extrems amb expressa imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.