Sentencia Civil Nº 240/2015, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 807/2013 de 16 de Julio de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

Secció Catorze

Rotlle 807/2013

SENTÈNCIA Nº 240/2015

ILMS. SRS./AS.

PRESIDENT

AGUSTÍ VIGO MORANCHO

MAGISTRATS SRS.

MARTA FONT MARQUINA

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

En Barcelona, a setze de juliol de dos mil quinze

Antecedentes

PRIMER.- El Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Esplugues de Llobregat en el judici ordinari núm. 54/2012-P promogut per ETC ENGINYERIA, SL, contra PROJECTES GLAMON 2006, SL, va dictar el 16 de setembre de 2013 Sentència en què va desestimar la demanda i va imposar el pagament de les costes a la demandant.

SEGON.- La part actora hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit i impugnat per la demandada. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 9 de juliol de 2015.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

QUART.- Ha estat ponent el Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA, magistrat d'aquesta Secció Catorze.

Fundamentos

PRIMER.- L'objecte del plet:

L'objecte del plet és el projecte bàsic anomenat Ripollet Containers Park confeccionat per ETC Enginyeria, SL, (en endavant ETC) per a la construcció d'un conjunt de naus industrials a Ripollet. La part actora sosté que el projecte li fou encarregat per Valentín actuant com factor mercantil notori de Projectes Glamon 2006, SL, (en endavant GLAMON), mentre que aquesta manté, que és el punt de vista que va assumir la Sentència de primera instància, que el Sr. Valentín va actuar en nom propi, amb la conseqüència que GLAMON no va quedar obligada amb ETC.

En tot cas, no és un fet litigiós l'encàrrec del projecte per part del Sr. Valentín , atès que en l'audiència prèvia la jutge va indicar com únic fet controvertit si l'encàrrec a ETC havia estat efectuat pel Sr. Valentín i el deute amb l'actora ETC havia estat contret pel Sr. Valentín actuant en nom propi o en nom de la societat demandada, sense que la lletrada de GLAMON s'hi oposés. El segon paràgraf del fonament de dret Primer de la Sentència d'instància recull aquesta particular de l'audiència prèvia, que no ha estat impugnat a l'escrit d'oposició a l'apel·lació.

Com tampoc són fets controvertits que ETC realitzés correctament el projecte constitutiu de l'encàrrec ni l'import del preu el pagament del qual reclama, ja que no van ser discutits a la contestació a la demanda.

SEGON.- El factor mercantil notori:

Diu l'art. 286 del Codi de comerç:

Los contratos celebrados por el factor de un establecimiento o empresa fabril o comercial, cuando notoriamente pertenezca a una empresa o sociedad conocidas, se entenderán hechos por cuenta del propietario de dicha empresa o sociedad, aun cuando el factor no lo haya expresado al tiempo de celebrarlos, o se alegue abuso de confianza, transgresión de facultades o apropiación por el factor de los efectos objeto del contrato, siempre que estos contratos recaigan sobre objetos comprendidos en el giro y tráfico del establecimiento, o si, aun siendo de otra naturaleza, resultare que el factor obró con orden de su comitente, o que éste aprobó su gestión en términos expresos o por hechos positivos.

L'anterior precepte regula les notes del que s'anomena 'factor mercantil notori', així com les conseqüències de la seva actuació envers el seu comitent.

Sobre la vinculació de l'empresari a l'actuació del factor mercantil notori, és força il·lustrativa la STS 261/2011 , en la qual es diu:

La tutela de la confianza en la apariencia, especialmente necesaria en el ámbito de la contratación mercantil, es determinante de que en determinadas circunstancias el sistema proteja a los terceros de buena fe que contrataron confiados y atribuya al aparentemente representado las consecuencias del actuar del aparente representante, a cuyo efecto el artículo 286 del Código de Comercio de 1885, siguiendo la estela de los artículos 178 y 182 del Código Sainz de Andino , disponga que ' Los contratos celebrados por el factor de un establecimiento o empresa fabril o comercial, cuando notoriamente pertenezca a una empresa o sociedad conocidas, se entenderán hechos por cuenta del propietario de dicha empresa o sociedad, aun cuando el factor no lo haya expresado al tiempo de celebrarlos, o se alegue abuso de confianza, transgresión de facultades o apropiación por el factor de los efectos objeto del contrato, siempre que estos contratos recaigan sobre objetos comprendidos en el giro y tráfico del establecimiento, o si, aun siendo de otra naturaleza, resultare que el factor obró con orden de su comitente, o que éste aprobó su gestión en términos expresos o por hechos positivos', por lo que para que la regla expuesta despliegue su eficacia es precisa la concurrencia de los siguientes requisitos: 1) Que el contrato sea celebrado por un 'factor ' o mandatario permanente y general subordinado del empresario. 2) Que concurra apariencia o notoriedad de que actúa desde dentro de una determinada empresa o sociedad. 3) Alternativamente: a) Que el contrato recaiga sobre objetos comprendidos en el giro o tráfico del establecimiento; o b) Haya obrado con orden de su comitente; o c) El comitente haya aprobado la gestión del factor en términos expresos o por hechos positivos.

A los anteriores requisitos añade la doctrina: 1) Que el tercero actúe de buena fe en creencia racional de estar contratando con un verdadero apoderado. 2) Que el tráfico sea oneroso.

Como hemos dejado apuntado, nuestro sistema permite diseccionar las relaciones jurídicas complejas a fin de discriminar entre aquellas que siendo ilícitas deben ser expulsadas del negocio y aquellas que siendo lícitas son suficientes como para permitir el mantenimiento de su validez.

La proyección de esta regla a la identificación del ámbito en el que se desarrolla el giro o tráfico del establecimiento, permite diferenciar entre los pactos que deben entenderse forman parte del giro o tráfico de la empresa y que, en consecuencia, suscritos por el factor vinculan al empresario, de aquellos que rebasan el giro o tráfico y que nada más vinculan al mismo si el factor ha obrado con orden del mismo o este ha aprobado su gestión en términos expresos o por hechos positivos...'.

En semblants termes, la STS 266/2004 , que diu:

La amplitud de las facultades concedidas al codemandado Sr. Basilio evidencian que nos encontramos ante la figura del factor mercantil tal como lo caracterizó la sentencia de esta Sala de 30 de septiembre de 1960 (al) decir:

'Los principios sobre los que descansa la figura jurídica del Institutor o factor mercantil, como una forma del mandato permanente y general de comerciante, contenidos en los arts. 281 a 291 de nuestro Código de Comercio , pueden sintetizarse del modo siguiente: a) Capacidad necesaria para obligarse. b) Poderes de representación de su principal, por cuya cuenta y en su nombre haga el tráfico. c) Actuación dentro de los poderes conferidos, expresando en todos los documentos que suscriba que obra con poder y en nombre de sus mandantes (contemplatio domini). d) Vincular a éstos con terceros contratantes cuando obra dentro de los límites de las facultades recibidas. e) Por excepción, y con el fin de proteger a los terceros de buena fe, el factor obliga también al comerciante cuando notoriamente pertenezca a una empresa o sociedad conocidas y los contratos inciden o recaen sobre el giro, tráfico o actividad propia del establecimiento. f) Si actúa a nombre de otra persona, expresándolo así, el factor obliga a ésta, pero no al principal, salvo, en todo caso, ratificaciones en términos contundentes'.

Por otra parte, dice la sentencia de 14 de mayo de 1991 , a la que se remite la de 31 de marzo de 1998 que: 'Si bien es cierto que la figura del factor mercantil requiere, en punto a su actuación correcta en el mundo negocial, de la previa existencia de un apoderamiento escriturado otorgado por su principal, como vienen a reconocer los arts. 281 a 284 del Código de Comercio y 1280.5 del Código Civil , así como acomodar su actividad a las facultades conferidas en el poder o directrices marcadas por su mandante, no lo es menos que en su comportamiento frente a terceros tiene vital importancia la apariencia jurídica que rodea su actuación, de manera que cuando el que hacer que realiza, por su propio contenido transcendente y representativo, transmite al tercero la creencia racional de estar contratando con un verdadero apoderado, la consecuencia que origina es la vinculación entre la empresa y dicho tercero, pues de lo contrario quebraría el principio de seguridad jurídica.'

Dins d'aquesta AP, paga la pena citar també la Sentència 227/2007 de la Secció 17:

El factor mercantil , como ha señalado la mejor doctrina, es un apoderado general que se encuentra al frente del establecimiento mercantil para realizar en nombre y por cuenta del empresario el tráfico o giro propio de aquél -- art. 281 Ccom --, administrando, dirigiendo y contratando sobre las cosas referidas a dicho establecimiento -- art. 283 Ccom .--.

Ahora bien, mientras el factor mercantil con poderes inscritos en el registro quedará obligado dentro de los límites de dicho poder, el factor notorio, es decir, aquel que actúa en nombre y por cuenta de su principal con un consentimiento tácito que se apoya en la notoriedad le resulta aplicable lo dispuesto en el art. 286 Ccom ., es decir, los contratos celebrados por dicho factor notorio obligan al principal incluso cuando se alegue abuso de confianza, trasgresión de facultades o apropiación por el factor de los efectos objeto del contrato, siempre que estos contratos recaigan sobre objetos comprendidos en el giro y tráfico del establecimiento. La razón de la vinculación del principal deriva de la protección de los terceros que actúan confiando en que tiene un poder general no limitado para la realización de las actuaciones propias de su cargo...

I, per últim, la Sentència 620/2007 de la Secció 1ª, també d'aquesta AP:

Conviene recordar en este punto la jurisprudencia al respecto del Tribunal Supremo, acudiendo para ello a la sentencia de 14 de mayo de 1991 , a la que se remite la de 31 de marzo de 1998 , cuando establece: 'Si bien es cierto que la figura del factor mercantil requiere, en punto a su actuación correcta en el mundo negocial, de la previa existencia de un apoderamiento escriturado otorgado por su principal, como vienen a reconocer los arts. 281 a 284 del Código de Comercio y 1280.5 del Código Civil , así como acomodar su actividad a las facultades conferidas en el poder o directrices marcadas por su mandante, no lo es menos que en su comportamiento frente a terceros tiene vital importancia la apariencia jurídica que rodea su actuación, de manera que cuando el que hacer que realiza, por su propio contenido transcendente y representativo, transmite al tercero la creencia racional de estar contratando con un verdadero apoderado, la consecuencia que origina es la vinculación entre la empresa y dicho tercero, pues de lo contrario quebraría el principio de seguridad jurídica.'

TERCER.- Valoració de la prova practicada:

1.- La persona que l'any 2010 va contractar amb ETC la realització per aquesta del projecte bàsic litigiós, Valentín , era administrador conjunt de GLAMON, juntament amb altres dos administradors. Així ha quedat acreditat amb el document nº 1 de la demanda, consistent en informació publicada al RM.

2.- L'objecte de l'encàrrec efectuat pel Sr. Valentín a ETC, consistent en la modificació del projecte bàsic per a la construcció d'un conjunt de naus industrials a Ripollet (documents nº 5 de la demanda) encaixa amb l'objecte social de GLAMON, consistent en la construcció, promoció, explotació, etc. de tota classe d'immobles i la contracció de tot tipus de serveis relacionats amb ells, tràfic immobiliari en el seu sentit més ample (document nº 1 de la demanda).

3.- ETC quan va contractar amb el Sr. Valentín coneixia que aquest era administrador de GLAMON, així com l'activitat de promotora immobiliària d'aquesta. Així ha quedat acreditat amb el document nº 4 de la demanda consistent en un contracte celebrat l'any 2007 entre una companyia del grup empresarial de l'actora (Gestió d'Enderrocs Immobles, SL) amb GLAMON representada pel Sr. Valentín .

4.- Els terrenys on s'havien de construir les naus industrials eren propietat de GLAMON, que així mateix era la promotora de l'obra.

5.- El text dels dos e-mails creuats entre Servial (companyia matriu de l'actora) i el Sr. Valentín els dies 7 i 8 de juliol de 2015 (document nº 7 de la demanda), en què Servial reclama al Sr. Valentín les dades de GLAMON per a preparar el pressupost i la factura, que el Sr. Valentín li facilita, però amb l'afegit que abans de fer la factura li faci arribar primer el pressupost perquè li donin l'ok, evidencien també que l'esmentat Sr. Valentín al contractar amb ETC va actuar en tot moment en nom i representació de GLAMON. Atès que la part demandada ha acceptat com un fet no controvertit que el Sr. Valentín va formalitzar l'encàrrec a ETC, aquest 'ok' al qual es refereix el Sr. Valentín en el seu e-mail al·ludeix només a la confirmació formal a posteriori de l'encàrrec per part de l'òrgan d'administració de la demandada, però no condiciona la validesa del contracte d'encàrrec del projecte bàsic de la promoció immobiliària, que a les dates dels e-mails ja estava perfeccionat entre ETC i el Sr. Valentín com factor mercantil notori de la demandada.

QUART.- Conclusió. Estimació del recurs:

En conclusió, d'acord amb el resultat de la prova practicada, ha quedat acreditat que Valentín va contractar amb ETC com factor mercantil notori de GLAMON ja que, com indica l'últim paràgraf del recurs d'apel·lació:

Don Valentín , quién pertenecía notoriamente a la Sociedad GLAMON, contrató con ETC la realización de un Proyecto Básico sobre parcelas propiedad de GLAMON y con un objeto que entra dentro del propio objeto de promoción inmobiliaria de GLAMON; y lo hizo siempre actuando en nombre y representación de GLAMON. Entender lo contrario iría en contra de la Seguridad del tráfico mercantil y en contra de los propios actos de la demandada.

Amb la qual cosa, GLAMON va quedar vinculada amb ETC en virtut del contracte d'encàrrec subscrit pel Sr. Valentín , i s'ha de fer càrrec de les obligacions que se'n deriven, entre elles, la principal, pagar el preu dels serveis de l'actora.

Així, doncs, s'estima el recurs.

CINQUÈ.- Les costes processals:

D'acord amb l' art. 398 de la LEC , atesa l'estimació del recurs, s'imposen a la part demandada les de la segona instància. I, d'acord amb l'art. 394 del mateix text, atesa l'estimació de la demanda, també les de la primera.

Fallo

ESTIMANT el recurs d'apel·lació interposat per ETC ENGINYERIA, SL, contra la Sentència de 16 de setembre de 2013 del Jutjat de Primera Instància nº 1 d'Esplugues de Llobregat, REVOQUEM la resolució recorreguda i en el seu lloc CONDEMNEM PROJECTES GLAMON 2006, SL, a pagar a ETC ENGINYERIA, SL, 81.000 euros més els interessos de demora de l' art. 5 i següents de la Llei 3/2004, i IMPOSEM a la demandada el pagament de les costes d'ambdues instàncies.

Ordenem la devolució del dipòsit constituït per a recórrer. Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ.-En aquest dia, i una vegada signada per tots els magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les Lleis. EN DONO FE.