Sentencia Civil Nº 241/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 298/2011 de 07 de Junio de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 298/2011

Procediment ordinari núm. 1244/2009

Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5)

SENTÈNCIA núm. 241/2012

President/a:

SR. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

SR. ALBERT MONTELL GARCIA

SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, set de juny de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 1244/2009, del Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5), en virtut del recurs interposat pel CONSORCIO DE COMPENSACION DE SEGUROS, representat/da pel substitut del lletrat de l'Estat, Miguel -T contra sentència de data disset de febrer de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 298/2011. El codemandat Victorino representat pel procurador RICARDO PALA CALVO i assistit per la lletrada Mª PILAR SÁNCHEZ VILLUENDAS , s'oposa al recurs i impugna la sentència. La codemandada, FIATC, MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA, representat/da pel/per la procurador/a CARMEN GRACIA LARROSA i assistit/da pel/per la lletrat/da JOSEP POL BELLART s'oposa a l'apel·lació. La part apel·lant s'oposa a la impugnació de sentència. És ponent d'aquesta resolució el magistrat Sr. ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data disset de febrer de dos mil onze , és la següent: " FALLO

Que, estimando la demanda interpuesta por la representación procesal de CONSORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROS contra Victorino y desestimándola respecto de FIATC MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA, debo absolver y absuelvo a la aseguradora demandada respecto de las pretensiones deducidas en su contra en el presente procedimiento, condenando a Victorino a abonar a la actora la suma de 12458, 83 euros, cantidad que devengará los intereses correspondientes calculados desde la interposición de la demanda sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 576 de la LEC . Se imponen a Victorino las costas del presente procedimiento, con excepción de las correspondientes a FIATC MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA, que deberán ser abonadas por la actora. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, el CONSORCIO DE COMPENSACION DE SEGUROS va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 7 de juny de 2012 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- Consta acreditat, i no es discuteix, que el Sr. Dimas , era propietari del vehicle Volkswgen, Golf, X-....-X , assegurat amb FIATC per pòlissa amb vigència des del 4-10-07 a 4-10-08. El Sr. Dimas es va comprar una altre vehicle, marca PEUGEOT, matrícula G-....-GV , al qual va transferir la pòlissa concertada amb FIATC i que assegurava el vehicle Golf, X-....-X , acordant una nova pòlissa amb efecte des del dia 29-2-08 fins el 28-2-08. El dia 25-2-08 va vendre el seu antic vehicle Don. Victorino , el qual va patir un accident de circulació el dia 28-3-08. Al FIVA, consta que el vehicle X-....-X estava assegurat amb FIATC des del 4-10-07, però amb baixa de 29-2-08. El Consorci de Compensació d'Assegurances, que ha satisfet les indemnitzacions que pertocaven als perjudicats de l'accident de circulació en què va intervenir el turisme X-....-X conduït pel seu propietari Don. Victorino , es dirigeix contra aquest darrer i contra FIATC. Sosté que la transmissió de la propietat del vehicle assegurat comporta la subrogació de l'adquirent en el contracte d'assegurança, per mandat de l' art. 34 de la LCA , i sense que consti que l'asseguradora hagués notificat per escrit a l'adquirent la seva voluntat de rescindir el contracte ( art. 35 de la LCA ). A l'haver incomplert aquesta obligació, considera que continua vigent la seva obligació d'indemnitzar. Fins i tot, encara que es consideri que va realitzar aquesta notificació resolutòria al nou adquirent, encara continuaria obligada a prestar la cobertura contractada durant un mes, tal i com disposa l'art. 35, per la qual cosa, a l'haver-se produït la compravenda del vehicle el 29-2-08, quan el sinistre és de data 28-3-08, resultaria que encara es troba dintre del termini legal de cobertura. Segons la seva tesi, doncs, atès que l'asseguradora va incomplir la seva obligació de comunicar al comprador la seva voluntat de resoldre la pòlissa, aquesta encara assegurava el vehicle venut en la data en què es va produir l'accident de circulació.

SEGON.- La STS de 30-6-11 , que esmenta la de 13-6-98 , al referir-se a l' art. 34 de la LCA diu: "se trata de un precepto, integrado entre los que regulan la modalidad de seguro contra daños, que consagra una transmisión ex lege [por ministerio de la ley] de la relación aseguradora cuando se transmite el objeto asegurado, sin perjuicio del derecho que se reconoce al asegurador en el artículo siguiente (de rescindir el contrato en los quince días siguientes a tener conocimiento de la transmisión)". Pel que fa al seu fonament, diu la STS de 3-3-06 que: "la transmisión de la cosa a que alude la LCS ( artículo 34 LCS ), que fundamenta la subrogación del adquirente en los derechos del asegurado, equivale, como unánimemente reconoce la doctrina, a la transmisión de interés asegurado y no puede identificarse con cualquier enajenación o transmisión del bien, sino sólo con aquella que tiene lugar en las condiciones adecuadas a la naturaleza del contrato de seguro para que pueda entenderse transmitido dicho interés, derivado de la posición económica del asegurado respecto del bien objeto de transmisión".

Així, doncs, l'esmentat precepte estableix una subrogació d'origen legal en la pòlissa d'assegurança, quan la cosa assegurada es transmesa a un tercer. Ara bé, no es pot confondre aquesta situació amb el supòsit que aquí es produeix, per altra banda habitual en l'àmbit de l'automòbil, on el propietari del vehicle assegurat no es limita només a vendre'l a un tercer, si no que, a més, pacta amb la companyia asseguradora que l'assegurança que tenia sobre el seu vehicle venut es traspassi al nou vehicle que prèvia o simultàniament ha adquirit, que passa a ser el nou bé assegurat amb aquella pòlissa inicial que queda, així, novada ( de fet, diu el Consorci al seu escrit de recurs que " No se discute que el Sr. Dimas haya solicitado el cambio de la póliza de un vehículo a otro, como es lógico y normal por parte de cualquier propietario, al comprar un coche y vender el antiguo"). Es produeix, d'aquesta forma, un canvi en l'objecte assegurat; en la prima (que difícilment serà idèntica); a vegades en les cobertures; i la prima ja pagada de la pòlissa que cobria l'antic vehicle de l'assegurat, s'imputa o compensa parcialment amb la prima corresponent al nou vehicle en la part proporcional que encara falta per a que s'exhaureixi el període de cobertura. Així, no són d'aplicació els arts. 34 i 35 de la LCA quan l'assegurat i la companyia asseguradora han pactat uns efectes o conseqüències jurídiques diferents a les previstes en aquests preceptes. No es produeix la transmissió del vehicle conjuntament amb l'assegurança, si no que el venedor conserva l'assegurança per aplicar-la al vehicle nou que substitueix el què ha venut, de forma que aquest darrer, per la seva banda, queda sense cap tipus de cobertura atès que no queda emparat per cap pòlissa d'assegurança. Com diu la sentència de l'Audiència Provincial de les Balears, Secció 3, d'11-5-06: "El artículo 35 de la Ley de Contrato de Seguro establece una subrogación legal para el caso de que las partes se limiten a transmitir la cosa asegurada y, por tanto, no debe operar en el supuesto de que aseguradora y tomador de seguro, voluntariamente, pacten otra cosa, tal como sucedió en los hechos enjuiciados. De aceptarse que en los supuestos de sustitución del riesgo, es decir, de reemplazo del vehículo inicialmente asegurado por otro, es también de aplicación el precepto, tal como sostienen los apelantes, se produciría enriquecimiento injusto al venir obligada la aseguradora a prestar cobertura durante cuarenta y cinco días a dos vehículos distintos con base en un contrato único".

Per la seva banda, la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció 1, de 15-11-06 , diu: "Ello significa que si bien el legislador presume la transmisión del seguro, no sólo no la impone sino que la somete al cumplimiento de los requisitos formales expresados, por lo que el anterior propietario puede dar de baja el seguro o como ha sucedido en el caso presente, decidir su traspaso a otro vehículo de su propiedad. Este comportamiento conlleva que la transmisión no tenga lugar, razón por la cual no entrará en juego la disposición contenida en el artículo 35 que permite a la compañía de seguros la rescisión del contrato dentro de los quince días siguientes a aquel en que tuvo conocimiento de la transmisión". En el mateix sentit es pronuncien les SSAP de València, Secció 6, de 23-9-10 i 27-2-07 ; Sevilla, Secció 1, de 24-1-06 ; o Toledo, Secció 1, de 21-11-02 .

TERCER.- El codemandat Victorino , impugna la sentència de primera instància perquè considera que en base a les dades que consten a l'atestat policial, no es pot concloure que ell hagi estat el responsable de l'accident, atès que va ser la conductora contraria qui el va envestir i no al rebés. Malgrat els esforços argumentals del recorrent, el cert és que l'accident es va produir al nucli urbà de Tàrrega, i en una intersecció de carrers que no disposa de cap senyalització reguladora de la prioritat de pas. Per tant, són d'aplicació l' art. 21.2 del Text Articulat de la Llei de Tràfic , Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial i l' art. 57.1 del Reglament General de Circulació , que disposen que: "en defecte de senyal que reguli la preferència de pas, el conductor està obligat a cedir-lo als vehicles que s'acostin per la seva dreta". Així, doncs, l'ara recorrent era qui tenia obligació de cedir el pas al vehicle SEAT LEON, atès que circulava per la via situada a la seva dreta. Tan més és així quan l'abast d'aquesta obligació de cedir el pas està recollida a l'art. 24.1 de la Llei i a l'art. 58.1 del Reglament, quan disposen que "el conductor d'un vehicle que hagi de cedir el pas a un altre no ha d'iniciar o continuar la seva marxa o la seva maniobra, ni reemprendre-la, fins haver-se assegurat que amb això no força al conductor del vehicle que té la prioritat a modificar bruscament la trajectòria o velocitat del mateix". Així, doncs, la causa de l'accident és exclusivament atribuïble al conductor del turisme X-....-X , que tenia obligació d'aturar-se, si calia, per a que pogués circular el SEAT LEON, sense ni tan sols entorpir la seva marxa, cosa que no va poder fer, ja sigui perquè anava a una velocitat excessiva, ja sigui per una manca d'atenció.

CUART.- . Atès el que disposen els articles 394 i 398.2 de la LEC , les costes de segona instància han de ser imposades als apel·lants.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem els recursos d'apel·lació interposats per les respectives representacions processals del Consorci de Compensació d'Assegurances i Don. Victorino contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 1244/09, que confirmem, i condemnem els apel·lants a pagar les costes d'aquesta alçada causats amb els seus respectius recursos.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.