Sentencia CIVIL Nº 242/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 754/2017 de 25 de Abril de 2019

Encabezamiento

SENTÈNCIA NÚM 242/2019

Secció Catorze

Rotllo núm. 754/2017

Il lustres senyors magistrats:

Agustín Vigo Morancho

Esteve Hosta Soldevila

Montserrat Sal Sal

Barcelona, a 25 d'abril de 2019

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 754/2017 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 601/2015- 1G pel Jutjat de Primera Instància nº 25 de Barcelona a instancia del Sr. Florian contra el Sr. Gaspar i la Sra. Angustia , en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 6 d'abril de 2017 pel magistrat de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

Que estimando la demanda promovida por la Procuradora de los Tribunales Dª Marta Trillas Morera, en nombre y representación de D. Florian , contra D. Gaspar y contra Dª Angustia , debo:

a) declarar injusta la desheredación establecida en la cláusula primera del testamento otorgado con fecha 4 de noviembre de 2010 por Doña Clara , ante el Notario de Barcelona D. Enrique Hernández Gajate, protocolo nº 2.259;

b) declarar el derecho del actor D. Florian a suceder a su madre, Dª Clara , como legitimario en la tercera parte de los bienes que constituyen la legítima de la herencia habida al fallecimiento de la causante, y que en este caso la conforman una cuarta parte del total de bienes y derechos que integran el caudal relicto;

c) declarar el derecho del actor a recibir la parte que como legitimario le corresponde en la herencia de su madre.

Se imponen a los demandados las costas causadas en esta instancia.

SEGON.- La part demandada hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 14 de febrer de 2009.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC .

VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.

Fundamentos

PREVI.- Els dos escrits d'oposició de la part actora al recurs d'apel lació de la part demandada.

Entenem que el bo és el presentat per via telemàtica el 24 de juliol de 2017 per la procuradora Sra. Trillas amb la signatura del lletrat Sr. Fernández Girón, conforme a la diligència d'ordenació del Jutjat de 25 de juliol de 2017, no impugnada per cap de les parts.

PRIMER.- Antecedents.

Clara (nascuda el NUM000 de 1930) va traspassar a la ciutat de Barcelona el 4 de febrer de 2014 amb l'últim testament atorgat el 4 de novembre de 2010 davant notari, en què va desheretar el seu fill Florian 'por ausencia manifiesta y continuada de relación familiar entre la testadora y su hijo, por voluntad de éste y haber incurrido por ello en la causa de desheredación prevista en el artículo 451-17 , 2, e., de la Ley 10/2008, de 10 de julio, del libro cuarto del Código civil de Cataluña , relativo a las sucesiones';va llegar a la seva filla Angustia un pis; va instituir hereu universal al seu fill Gaspar , amb substitució vulgar i preventiva de residu en favor de la germana d'aquest, Angustia , i amb substitució vulgar d'aquesta en favor de les seves filles Mercedes i Sabina , netes de la causant, per parts iguals; i va nomenar tutora i administradora dels béns que rebés el seu fill Gaspar , la germana d'aquest, Angustia , i en el seu defecte les seves filles, netes de la causant.

No és un fet controvertit que l'hereu Gaspar està incapacitat judicialment i que la seva tutora legal és la seva germana Angustia .

Florian va presentar demanda contra els seus dos germans (l'hereu testamentari Gaspar i l'hereva per substitució vulgar i de residu, Angustia ) en la pètita de la qual va sol licitar que és declarés nul la la clàusula testamentària de desheretament amb totes les conseqüències legals inherents, inclòs el dret de l'actor a percebre la part que li correspongués com a legitimari en l'herència de la causant.

La Sentència de primera instància, després d'examinar la concurrència dels requisits de la causa de desheretament per manca de relació familiar a tenor del resultat de la prova practicada, va concloure que mancava el tercer requisit consistent que la causa fos imputable exclusivament al legitimari, i va estimar la demanda.

Hi va interposar recurs d'apel lació la part demandada (la Sra. Angustia i el Sr. Gaspar ) fonamentat en una errònia valoració de la prova.

La part actora es va oposar al recurs i va sol licitar la seva desestimació.

SEGON.- La fonamentació jurídica de la Sentència d'instància.

S'accepta i comparteix la fonamentació jurídica de la Sentència d'aquesta Sala de 30 d'abril de 2014 (ponent el magistrat Sr. Vigo), a la qual ens remetem, sobre els requisits de la causa de desheretament de l' art. 451-17.2 e) del CCCat relatiu a'[l]'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari', reproduïda en el fonament de dret segon de la Sentència d'instància, però no s'accepten les conclusions probatòries a les qual arriba aquesta respecte a la concurrència dels requisits primer i segon de la causa de desheretament.

TERCER.- Els requisits de la causa de desheretament invocada al testament notarial de la causant.

Són tres: 1.- la manca de relació familiar entre el causant i el legitimari; 2.- que aquesta manca de relació familiar sigui continuada i manifesta; i 3.- que sigui imputable exclusivament al legitimari.

Conforme a l' art. 451-20, apartats 1 i 2, del CCCat , si el legitimari desheretat impugna el desheretament, la prova de l'existència de la causa correspon a l'hereu, mentre que la prova de la reconciliació o perdó correspon al desheretat.

QUART.- El primer requisit de la causa de desheretament de l' art. 451-17.2 e) del CCCat .

És la manca de relació familiar entre el causant i el legitimari desheretat.

Quant a la doctrina legal, ens tornem a remetre a la fonamentació de la nostra Sentència de 30 d'abril de 2014 . Tanmateix, considerem que amb el resultat de la prova practicada, aquesta manca de relació familiar entre la causant, mare de l'actor, i aquest no ha quedat acreditada, conforme raonem a continuació:

1.- La testifical de la part demandada de la farmacèutica Coro (a partir del minut 16 del tercer DVD de la vista del judici), només acredita que l'actor Sr. Florian no acompanyava la seva mare Sra. Clara a la farmàcia de la testimoni, la qual cosa lliga amb el fet que amb el resultat de la prova practicada ha quedat acreditat que qui tenia cura de la mare era la filla Sra. Angustia , però sense que permeti presumir una manca de relació familiar entre la causant i el Sr. Florian .

2.- La testifical de la part demandada del doctor Juan (a partir del minut 20 del tercer DVD de la vista), germà de la farmacèutica, que era el metge de capçalera de la Sra. Clara , només ha quedat acreditat que quan aquesta acudia a la consulta on el doctor la visitava (únic lloc on la visitava, segon la declaració escrita del doctor que és el document 7 de la contestació) el Sr. Florian no l'acompanyava, la qual cosa torna a lligar amb el fet que amb el resultat de la prova practicada ha quedat acreditat que qui tenia cura de la mare era la filla Sra. Angustia , però sense que permeti presumir una manca de relació familiar entre la causant i el Sr. Florian .

3.- La testifical de la part demandada de l'assistenta Remedios (a partir del minut 26 del tercer DVD de la vista), que ha manifestat que va treballar a casa de la causant des de l'any 2007 fins que va morir, amb un horari de 9 del matí a 4,30/5 de la tarda, i que ha declarat que no sabia que la Sra. Clara tenia un fill, ja que mai no li ho va comentar, tampoc no permet afirmar el trencament de la relació familiar entre la causant i el Sr. Florian , ja que ha resultat contradita per altres proves.

4.- Les testificals de la part demandada d' Marí Juana , portera de la finca del carrer Àvila on el Sr. Florian era titular d'un obrador de pa en un local que tenia arrendat a la seva mare, usufructuària del local per herència del seu marit premort, i del marit de la portera, Anselmo (a partir dels minuts 6 i 1 respectivament del primer DVD de la vista), que han manifestat que l'any 2013 van veure junts en actitud cordial la Sra. Clara i el Sr. Florian , han acreditat que mare i fill un any abans de la mort d'aquesta tornaven a tenir una relació familiar (val a dir, si algun cop l'havien trencat).

5.- Les testificals de la part demandada d' Hortensia i la seva mare Juliana (a partir dels minuts 26 i 32 respectivament del segon DVD de la vista), respectivament neboda i cosina germana de la Sra. Clara , que han manifestat que aquesta i el seu fill Sr. Florian s'havien enemistat, però que creien que després tot s'havia arreglat, així com que havien vist a l'actor a l'hospital on va estar ingressada la causant en la seva última malaltia, també recolzen la tesi de la part actora-apel lada sobre la inexistència de trencament del contacte familiar entre mare i fill.

6.- La testifical de la paret actora del gestor-administrador de la causant, Gregorio (a partir del minut 9 del tercer DVD de la vista), tot i que acredita que la relació mare-fill respecte al contracte d'arrendament del local de l'obrador era 'algo turbulenta' -en paraules del testimoni-, també permet presumir a sens contrari que la relació familiar, com l'arrendatícia, no es va arribar a trencar mai.

7.- El full 4 del recurs d'apel lació fa esment al testament d'un fill, Millán , que va premorir a la causant, com la causa del distanciament entre la Sra. Clara i el Sr. Florian , però de manera molt vaga i imprecisa, ja que no concreta la data que va morir el Sr. Millán , ni el contingut del testament -que la part no aporta-, sobre el que afirma impròpiament que va desheretar l'actor, quan el cert és que els germans no són legitimaris els uns dels altres i, per tant, entre ells el desheretament, que consisteix en la privació al legitimari del seu dret a la llegítima, no té cap sentit.

8.- El mateix full 4 del recurs d'apel lació esmenta que l'actor no va convidar la seva mare al casament d'una filla ni tampoc al bateig d'un net, però de nou la part recurrent no concreta dates i la manca d'assistència de la Sra. Clara al casament de la seva neta va poder obeir a moltes causes, com per exemple l'edat avançada de l'àvia o un desencontre puntual entre la mare i el fill, però per si sol tampoc no constitueix una dada suficient per a afirmar el trencament de la relació familiar entre els dos. I el mateix es pot concloure respecte del suposat bateig del net, ja que a més no hi ha cap prova que aquesta cerimònia religiosa es celebrés, com nega el full 4 de l'oposició al recurs.

9.- Finalment, l'exhaustiva testifical de la part actora -consistent en catorze testimonis-, també ha acreditat la bona i constant relació en el temps entre la causant i l'actor, sens perjudici que els últims anys de vida de la Sra. Clara poguessin tenir les seves desavinences i un cert distanciament, però que en tot cas mai no van tallar la relació familiar.

10.- Per últim, amb el resultat de la prova practicada la nostra conclusió és que el veritable trencament de la relació familiar es devia produir entre l'actor i la seva germana Sra. Angustia , beneficiaria en darrera instància del testament de la causant (ja que el Sr. Gaspar és incapaç), que no pas entre el Sr. Florian i la seva mare.

CINQUÈ.- Decisió de la Sala. Desestimació del recurs.

A tenor de la valoració del resultat de la prova que hem efectuat en el fonament de dret anterior, no tenim per acreditada la manca de relació familiar entre l'actor i la seva mare, que constitueix el primer requisit de la causa de desheretament invocada per la causant al seu testament.

Amb més motiu, en relació al segon requisit de la causa de desheretament, en tot cas la manca de relació familiar entre la causant i el seu fill desheretat -en la hipòtesi negada que algun cop s'hagués produït- ni hauria estat continuada, això és, perllongada sense interrupció al llarg del temps; ni tampoc manifesta, que segons el Diccionari de l'IEC vol dir clara i evident; això és, coneguda per terceres persones pròximes a l'ambient familiar, que, com ha quedat acreditat, no és el cas.

Com que conforme a l' art. 451-20.1 del CCCat la prova de l'existència de la causa de desheretament pesava sobre els demandats, hereus de la Sra. Clara , la conseqüència d'aquesta manca de prova és que la causa de desheretament no ha quedat acreditada. Motiu pel qual hem de desestimar el recurs d'apel lació de la part demandada i confirmar la part dispositiva de la Sentència d'instància, estimatòria de la demanda del Sr. Florian .

SISÈ.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa la desestimació del recurs, s'imposa a la part apel lant el pagament de les costes de la segona instància.

Fallo

Desestimant el recurs d'apel lació interposat pel Sr. Gaspar i la Sra. Angustia contra la Sentència dictada el 6 d'abril de 2017 pel Jutjat de Primera Instància nº 25 de Barcelona , confirmem la resolució recorreguda i imposem el pagament de les costes de segona instància a la part apel lant.

Es declara la pèrdua per la part apel lant del dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si es funda, exclusivament o juntament a altres motius, en infracció de norma o normes de Dret civil de Catalunya, per escrit presentat davant aquest tribunal en el termini de vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.