Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 74/2012
JUDICI VERBAL Nº 266/2011
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 5 - EL VENDRELL
SENTÈNCIA
MAGISTRAT
IL·LM. SR. MANUEL GALÁN SÁNCHEZ
Tarragona, a 19 de juny de 2.012.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el
RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per DÑA.
Alicia
representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Garrido Mata i defensada pel Lletrat Sr. Prat i Altarriba, contra la
sentència de 28 de setembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 del Vendrell, judici verbal núm. 266/2011 , al qual figura com a part demandant FINANCIERA EL CORTE INGLES E.F.C., S.A. representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. R. Elías Arcalís i assistida pel Lletrat Sr. Sánchez-Contador Escudero, i com a part demandada l'ara apel·lant.
Antecedentes
PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"Que se estima la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. José Román Gómez en nombre y representación de la entidad mercantil FINANCIERA EL CORTE INGLES E.F.C., S.A., contra Dª
Alicia , y en consecuencia debo condenar y condeno a la citada demandada a que abone a la actora la cantidad de 5.919,94 , más intereses y todo ello con expresa imposición en costas."
SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de DÑA.
Alicia d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.
TERCER. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.
QUART. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.
Fundamentos
PRIMER. Interposa la representació processal de DÑA.
Alicia el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments relatius als pagaments efectuats per la recurrent, clàusules nul·les i tipus d'interès moratori abusiu.
Ara bé, amb caràcter previ s'ha de significar que interposada petició inicial de procediment monitori per FINANCIERA EL CORTE INGLES, la Sra.
Alicia es va oposar manifestant que formulava oposició a la sol·licitud inicial de judici monitori
"por no hallarse conforme a la misma, impugnando los documentos aportados y el valor probatorio de los mismos" (v. foli 40), al·legació que entén aquest Tribunal que no especifica una concreta causa d'oposició al no donar raons, ni tan sols succintament, de per què no estava conforme amb l'import objecte de reclamació, tenint present l'Acord que, en unificació de criteris, va acordar el 27- 10-2011 la Junta de Magistrats de l'ordre civil de l'Audiència Provincial de Tarragona:
"QUINTO: NECESIDAD DE ALEGACIÓN DE LAS CAUSAS DE OPOSICIÓN EN EL ESCRITO DE OPOSICIÓN AL PROCEDIMIENTO MONITORIO: Se acuerda por unanimidad que la parte demandada debe alegar sucintamente en su escrito de oposición al procedimiento monitorio las razones concretas por las que, a su juicio, no debe la cantidad reclamada" . Això ja havia d'haver donat lloc per part del Jutjat d'instància a no considerar per oposada a la Sra.
Alicia , i haver continuat el procediment monitori pels seus tràmits.
Però es que, a més, no s'haurien d'haver admès causes d'oposició al·legades al judici declaratiu posterior no al·legades al escrit d'oposició al monitori, d'acord amb el criteri reiteradament assenyalat al respecte (v. entre les més recents,
sentències de 17-04- 2012, rotllo 25/2012 ;
10-01-2012, rotllo 293/2011 ;
11-10-2011, rotllo 196/2011 , i
de 07-06-2011, rotllo 54/2011 ):
"debe poner de manifiesto este Tribunal que reiteradamente ha señalado (v. entre las más recientes
sentencias de 16-12-2009, rollo 521/2008
;
de 02-02-2010, rollo 162/09
;
de 22-06-2010, rollo 485/09
;
de 08-03-2011, rollo 351/10
; y
de 12-04-2011, rollo 368/2010
) que alegando la parte demandada en su escrito de oposición al procedimiento monitorio una concreta causa de oposición, no puede posteriormente durante la celebración del juicio correspondiente oponer causas diferentes, ... . En principio, la teoría de los actos propios impediría a la parte demandada oponer, durante la sustanciación del juicio, motivos de oposición diferentes a los alegados en el escrito de oposición a la petición monitoria. Abundando en dicha cuestión, es cierto que el
artículo 818 de la L.E.C . no exige la motivación del escrito de oposición ni indica que deben expresarse las causas de la oposición, pero este precepto no puede desgajarse del contexto del Capítulo ya que el art. 815,1º, al tratar del requerimiento de pago, determina que en los supuestos del apartado 2 del artículo 812, el deudor deberá pagar o comparecer ante el Juzgado y alegar sucintamente, en escrito de oposición, las razones por las que, a su entender, no debe, en todo o en parte, la cantidad reclamada. De esta previsión legal se infiere que se requiere una sucinta motivación del escrito de oposición. Tal exigencia de que se exponga sucintamente esas razones no es gratuita, responde al principio de la buena fe procesal (
art. 11 LOPJ , art. 247.1 LEC ), que impone a las partes el deber de no ocultar a la contraria los fundamentos de su pretensión, de modo que no le es dado reservarse "las razones", sino que debe exponerlas, aunque de manera sucinta" .
En definitiva, tenint present el que s'ha exposat, unit als
"motius d'oposició" al·legats al judici monitori, i els que es van al·legar posteriorment al judici declaratiu subsegüent, i que bàsicament ara reprodueix al present recurs d'apel·lació, resulta improcedent analitzar en aquesta alçada els motius d'oposició que van ser exposats posteriorment per extemporanis.
SEGON. Malgrat lo anterior, i si examinem a efectes merament expositius aquests motius, igualment haurien de ser desestimats. D'una banda, perquè com diu la Jutgessa d'instància, la part demandada no ha acredita els pagaments que manifesta haver realitzat (Fonament Tercer, foli 60); d'altra banda, perquè la part recurrent confon els interessos remuneratoris i els interessos moratoris: com gràficament explica la
STS de 26-10-2011 (ROJ: STS 7741/2011 ),
"Un importante sector de la doctrina científica sostiene que, debido a la distinta naturaleza de los intereses retributivos y los moratorios, a éstos últimos no se les debe aplicar la Ley de Represión de la Usura, pues cuando se habla de intereses se hace referencia a los retributivos, ya que hay que contar con el carácter bilateral de la obligación y la equitativa equivalencia de las prestaciones de los sujetos de una relación jurídica que es bilateral, onerosa y conmutativa y cuando los intereses son moratorios no debe olvidarse que su devengo se produce por una previa conducta del deudor jurídicamente censurable, y que su aplicación tanto sirve para reparar, sin la complicación de una prueba exhaustiva y completa, el daño que el acreedor ha recibido, como para constituir un estímulo que impulse al obligado cumplimiento voluntario ante la gravedad del perjuicio que le produciría el impago o la mora. En definitiva, los intereses de demora no tienen la naturaleza jurídica de intereses reales, sino que se califican como de sanción o pena con el objetivo de indemnizar los perjuicios causados por el retraso del deudor en el cumplimiento de sus obligaciones, lo que hace que no se consideren si exceden o no del interés normal del dinero, ni cabe configurarlos como leoninos, ni encuadrarlos en la Ley de 23 de julio de 1908" .
Igualment, a la nostra
sentència de 08-06-2012 afegíem:
"Este mismo Tribunal
en su
sentencia de 08-11-2011
ya declaró la inaplicación de la Ley de represión de la usura a los intereses moratorios: como tiene establecido la doctrina legal (
STS de 2 de octubre de 2001
y
STS de 4 de junio de 2009
), las prescripciones de la Ley de represión de la usura no son aplicables más que al verdadero interés, que es el remuneratorio, nunca al moratorio, que constituye la sanción del deudor moroso, incumplidor de sus obligaciones, del mismo modo que el juicio de abusividad sólo puede proyectarse sobre el interés moratorio, no sobre el remuneratorio" .
TERCER. De conformitat amb el que disposa l'
article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al desestimar-se el recurs d'apel·lació s'han d'imposar les costes d'aquesta instància a la part recurrent.
Fallo
Que DESESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de DÑA.
Alicia contra la
sentència de 28 de setembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 del Vendrell, judici verbal núm. 266/2011
:
1º) ES CONFIRMA l'esmentada resolució,
2º) amb imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta instància.
Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.
Així ho acordo, mano i signo.
PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diecinueve de junio de dos mil doce. Doy fe.
