Sentencia Civil Nº 245/2015, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 276/2015 de 03 de Noviembre de 2015

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 276/2015

Actuacions: procediment ordinari núm. 288/2011

Jutjat Primera Instància 1 Olot (UPSD Civil 1)

SENTÈNCIA NÚM. 245/15

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRAT

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Girona, tres de novembre de dos mil quinze

He vist el rotlle d'apel·lació núm. 276/2015, en el qual ha estat part apel·lant INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SAU i CORSAN-CORVIAM CONSTRUCCIÓN, S.A. , representades per les Procuradores GEMMA GASULL COSTA i MARIA LLUISA PASCUAL AGUSTÍ i dirigida per la lletrada ANA JUST ZUAZU i XAVIER PARDO YUSTE , i part apel·lada Teodosio i Carlos Francisco , representada per la Procuradora JANINA JUANOLA COROMINA i dirigida pel lletrat MIIQUEL REGALAT ARROYO .

Antecedentes

Primer.El Jutjat Primera Instància 1 Olot (UPSD Civil 1), en les actuacions 288/2011, que se segueixen a instància Teodosio i Carlos Francisco , representat per la Procuradora JANINA JUANOLA COROMINA i dirigida pel lletrat MIIQUEL REGALAT ARROYO, contra INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SAU i CORSAN- CORVIAM CONSTRUCCIÓN, S.A. , representat per les Procuradores GEMMA GASULL COSTA i MARIA LLUISA PASCUAL AGUSTÍ i dirigida per la lletrada ANA JUST ZUAZU i XAVIER PARDO YUSTE , va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així:

'Que ESTIMO INTEGRAMENTE la demanda interpueta por la Procuradora Sra. Juanola Coromina en nombre de D. Teodosio y D. Carlos Francisco , frente a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, S.A. representada por la Procuradora Sra. Gassull, y Corsan Corviam, S.A., representada por la Procuradora Sera. Pascuial Agustí, debo:

1.DECLARAR Y DECLARO la responsabilitat de Infraestructures de la Generalitat de Catalunya,S.A., y CORSAN Corviam,S.A. en el accidente ocurrido el 6 de Noviembre de 2006 en el municipio de Besalú, en la carretera N-260,pk.62,5.

2.CONDENAR Y CONDENO a Infraestructures de la Generalitat S.A. y Corsan Corviam, S.A. a indemnizar conjunta y solidariamente a D. Carlos Francisco en la cantidad de 4.091 euros por los daños y perjuicios ocasionados y a D. Teodosio en la cantidad de 3.821,57 euros por las lesiones sufridas, cantidades que, deberan, ambas ser incrementada con los intereses legales del a. 576 L.E.C. imponièndoles asimismo a ambos de forma conjunta y solidaria las costas causadas en el presente procedimiento'.

Segon.La part Demandada va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.

Tercer.En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, excepte en allò que es dirà.

Segon.En el present litigi la part demandant reclama contra les dues demandades en reclamació per responsabilitat extracontractual derivada d'un accident de trànsit que va tenir lloc en el dia 6.11.06 a les 22h en el PK 62,5 de la carretera N-260 que va de Girona a Olot i en la desviació per anar en direcció a Besalú. Aquest punt quilomètric es trobava en aquells moments en obres.

La sentència d'instància desestima les excepcions de prescripció al legada per les demandades i entrant en el fons de l'assumpte les condemna de manera conjunta i solidària. Contra tal decisió, s'alcen les dues demandades en recursos separats.

Tercer.RECURS INTERPOSAT PER INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA,S.A.U. Interrupció de la prescripció.

El primer motiu del recurs interposat per aquesta societat pública rau en el fet de la prescripció de l'acció contra ella exercitada. El termini de prescripció accepta que és del de tres anys previst en l' article 121.21 d) del Codi Civil de Catalunya però considera que malgrat hi va haver una primera interrupció en data de 17.3.08 no n'hi va haver cap altra que fos eficaç envers ella fins que es va presentar la demanda que va ser en el dia 4.4.11, data en la qual ja havien transcorregut el tres anys de termini.

Nega per tant la recurrent que la suposada reclamació interruptiva de data 3.3.11 arribés mai al seu destinatari i la prova és que la part demandant en cap moment ha presentat l'avís de rebuda de burofax que contenia aquella reclamació. I efectivament de la documentació aportada a les actuacions consta cap mena de rebuda d'aquell burofax (a diferència del tramès a l'altra codemandada). I en la seva oposició al recurs, la part demandant no nega que hi hagi constància de la seva rebuda sinó que afirma que hi va haver un telegrama de 6.3.09 que també va fer la funció d'interrompre la prescripció. Però de nou silencia la part reclamant que hi hagi comprovant de l'avís de rebuda del telegrama (figura al foli 64 com document 16 de la demanda) i efectivament es comprova a les actuacions que tampoc hi ha constància de la recepció del telegrama per part de la destinaria del mateix. I aquest és un element essencial en la interrupció de la prescripció.

Així ho ha vingut proclamant reiteradament la jurisprudència del Tribunal Suprem en la seva darrera sentència de 24 de febrer de 2015 que reitera la de 12.11.07 quan diu: 'En todo caso, el efecto interruptivo no depende únicamente de que se haya utilizado una vía idónea; como señala la última de las resoluciones citadas, ( Sentencia de 1 de febrero de 2006 ), 'para que opere la interrupción de la prescripción es preciso que la voluntad se exteriorice a través de un medio hábil y de forma adecuada', lo que implica que no basta que la exteriorización de esa voluntad conservativa del derecho por parte de su titular se efectúe por un medio eficaz, -lo que es predicable de la diligencia de exhibición y depósito de cosa mueble-, sino que además, deben darse otros dos requisitos:

1º) en primer lugar, que en el acto de exteriorización se identifique con claridad tanto el derecho que se pretende conservar al que se refiere el acto interruptivo, como la persona frente a la que se trata de hacer valer, con el fin de que derecho y persona frente a la que se pretende hacerlo valer, coincidan, respectivamente, con la acción o derecho ejercitado en demanda y con la persona frente a la que se dirige en calidad de demandado.

2º) que dicha voluntad conservativa del concreto derecho llegue a conocimiento del deudor, ya que es doctrina reiterada que la eficacia del acto interruptivo exige 'no sólo la actuación del acreedor, sino que llegue a conocimiento del deudor su realización' ( STS 13 de octubre de 1994 ).'

I aquesta és la qüestió principal que planteja la part recurrent i li assisteix la raó. No ha demostrat la part demandant que hagués arribat a coneixement de la recurrent ni el telegrama de 6.3.09 ni el burofax de 3.3.11 (segurament per una errada en l'adreça) ni tampoc ha fet cap esforç probatori en el procés per intentar que el Servei de Correus ho certifiqués de manera explícita pel cas present.

Aleshores hem d'estimar aquest motiu i ja no es pot entrar en els altres motius del seu recurs. Això comporta la seva absolució tot i que no fem pronunciament de condemna en costes a la part demandant doncs existien serioses dubtes de fet que justifiquen fer ús de la facultat conferida en l' article 394.1 de la LEC .

Quart.RECURS INTERPOSAT PER CORSAN-CORVIAM, CONSTRUCCIÓN , SA

En el seu recurs, la part recurrent impugna la valoració de la prova feta per la jutgessa d'instància a la vegada que també la decisió d'imposar-li les costes atesa l'estimació parcial de la demanda.

Pel que fa al primer motiu, hem de dir que compartim plenament la valoració de la prova que fa la jutgessa d'instància. Així de la prova testifical i documental aportada (fotografies) es comprova i constata que 1) hi havien a la calçada uns blocs de formigó ( conegudes com barreres New Jersey); 2) que la il luminació era escassa sobre l'advertiment del perill i que immediatament després de l'accident el cap de manteniment de l'obra va declarar en el judici i que es va personar en el lloc, va senyalitzar de manera més palesa l'existència de l'obstacle a la via; 3) que era un tram en el qual es variava de manera freqüent el traçat de la calçada degut a les obres que varen precedir a l'enllaç amb la nova autovia que va en direcció Olot; 4) que no consta acreditat que la velocitat del vehicle fos superior a la permesa en aquell tram i que el senyal de limitació era molt abans del lloc on hi havia l'obstacle a la via.

Ateses aquesta circumstàncies acreditades arribem a la conclusió que la valoració de la prova feta per la jutgessa és plenament ajustada adret i que l'aplicació de la doctrina de la creació del risc està perfectament aplicada al cas present doncs la companyia encarregada de fer la senyalització de l'obra -i que es veia beneficiada per la seva contractació- havia d'extremar les precaucions davant de l'obstacle contundent que col locava en la via i que afortunadament a resultes de la col lisió no es va ferir greu ni el conductor ni l'ocupant del vehicle.

en conseqüència, aquest motiu ha de fracassar.

Cinquè.Pel que fa al segon motiu centrat en que la demanda va ser estimada parcialment en ser atesa la petició subsidiària dels danys (el valor venal del vehicle) hem de dir que ja és criteri pacífic la doctrina del Tribunal Suprem la que recull, entre altres, la Sentència de 18 de desembre de 1999 , segons la qual la jurisprudència ha fixat amb tota claredat l'abast i sentit dels conceptes d'alternativitat i subsidiarietat en relació amb les pretensions exercides (S 25-10-1992, 27-11-1993 i 1-6-1994), per decretar correcta la condemna en costes quan s'admet la petició principal i, fins i tot, la formulada en forma alternativa o subsidiària ( STS 1-6-1995 ), per representar acceptació total de la demanda.

En aquest cas la sentència estima íntegrament la petició subsidiària de la demanda en relació al valor venal del vehicle, per la qual cosa la imposició de les costes respon al criteri del venciment objectiu, plasmat en l' article 394.1 de la LEC .

El motiu també ha de fracassar.

Sisè.L'estimació del recurs de la societat INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT,SAU comporta no fer cap pronunciament de condemna respecte la imposició de les costes d' aquesta alçada en aplicació de l' article 398.2 de la LEC .

La desestimació del recurs d'apel lació interposat per CORSAN-CORVIAM, CONSTRUCCION,SA comporta imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada a la part apel lant com a conseqüència del seu recurs en aplicació de l' article 398.1 de la LEC .

Fallo

1. DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de CORSAN-CORVIAM, CONSTRUCCION, S.A.

2. ESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT, S.A.U.

3. REVOQUEM PARCIALMENTla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 1 d'Olot, en les actuacions de Procediment ordinari núm. 288/11 de les quals dimana aquests Rotlle només en el sentit d'absoldre a INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT, S.A.U. de les pretensions deduïdes en la seva contra sense fer pronunciament sobre costes respecte aquesta codemandada. Mantenim la resta del pronunciament.

Imposem el pagament a la part apel lant CORSAN-CORVIAM, CONSTRUCCION, S.A. de les costes causades en aquesta alçada derivades del seu recurs.

No fem especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada derivades del recurs interposat per INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT, S.A.U.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Ordenem la pèrdua del dipòsit de la part CORSAN-CORVIAM, CONSTRUCCION, S.A. en aplicació de la DA 15.9 de la LOPJ .

Procediu a la devolució del dipòsit constituït per la part demandada INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT,SAU. en aplicació de l'apartat 8 de la de la DA 15 de la LOPJ .

Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.

Aquesta és la meva Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronuncio, mano i signo, i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

PUBLICACIÓ. En data d'avui, el magistrat, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.