Sentencia Civil Nº 246/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 452/2012 de 01 de Julio de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 452/2012

Procediment ordinari núm. 556/2011

Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)

SENTÈNCIA núm. 246/2013

PRESIDENT:

En ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

En ALBERT MONTELL GARCIA

NA ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, u de juliol de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 556/2011, del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida (ant.CI-3), en virtut del recurs interposat per INMOBILIARIA BARNY, S.A., representada per la procuradora CARMEN GRACIA LARROSA i assistida pel lletrat Javier Val Usón contra sentència de data dos de maig de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 452/2012. R.S. AGROTÉCNICA DEL SEGRIÀ, S.L., representada per la procuradora MªJOSÉ ALTISENT CAMARASA i assistida pel lletrat JOSEP MARIA PEIRO RIBES impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data dos de maig de dos mil dotze , és la següent: ' FALLO.Por todo lo expuesto,

DESESTIMOla demanda interpuesta por INMOBILIARIA BARNY S.A. representada por el/la Procurador/a Sr/a. Gracia y asistido/a por el letrado/a Sr/a. Val Uson contra AGROTÉCNICA DEL SEGRIÁ S.L. representado por el/la procurador/a Sr/a. Altisent y asistido por el/la letrado/a Sr/a. Peiró y por ello,

ABSUELVOa AGROTÉCNICA DEL SEGRIÁ S.L. de todas las peticiones de la parte demandante

CONDENOa INMOBILIARIA BARNY S.A. a pagar las costas procesales causadas. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, INMOBILIARIA BARNY, S.A. va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 11 de juny de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.La part actora recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant diversos errors de valoració per part del jutge a quo quan aquell entén que no s'havia pactat cap conseqüència si arribat el dia 30 de desembre de 2006 no s'havia aconseguit extingir el contracte d'arrendament sobre el local quan en realitat sí que se'n havia pactat al paràgraf 2 del contracte de 15 de febrer de 2006 on es deia '.. la cedente se hace responsable directa de cualquier indemnización que se produzca por este concepto'. Així mateix s'equivoca en la valoració que fa de les conseqüències del contracte entre l'actora i Subirats Berenguer Immobiliària, SA atès que segons el contracte la part actora acaba perdent 450.000 € per l'incompliment del demandat d'extingir el contracte dins del termini pactat, i la part demandada n'ha de respondre conforme a la clàusula abans transcrita. La part actora no va interferir en absolut en l'activitat de la demandada i segons havien pactat. Pel demes és també incert que la part actora volés desatendre's dels inquilins i atorgar escriptura de venda amb la demandada amb independència de la situació arrendaticia i amb la finalitat de vendre a la vegada el més rapit possible. Són aquestes conjetures mancades de prova i que han d'interpretar-se de forma contraria ja que la part actora tenia el màxim interès en cobrar els 450.000 € pactats amb Subirats si els inquilins abandonaven el local abans del 30 de desembre de 2006. Tanmateix amb tota l'operació la part demandada ha guanyat 600.000 € i l'actora tan sols 267.166 € sent que els arguments de la demandada són força febles a diferencia del que succeeix amb els de la part actora recolzats en la prova practicada. En definitiva es demana la revocació de la sentència i la íntegra estimació de la demanda.

La part demandada s'oposa la recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Atesos els arguments vessats per la part actora en el seu escrit de recurs d'apel·lació i que pivoten sobre la concurrència de diversos errors de valoració i interpretació dels fets i de la prova practicada en primera instància, val a dir que escau recordar la nostra consolidada doctrina en el sentit que la valoració de l'activitat probatòria desenvolupada al llarg de la primera instància és competència del jutge de primera instància, i aquesta valoració, per la seva neutralitat, ha de ser preferida a la que proposen les parts que estan naturalment interessades a obtenir un pronunciament favorable als seus interessos, fins i tot encara que no sigui l'única possible, de manera que només podrà ser modificada i revocada aquella valoració probatòria si s'acredita que ha estat irracional, il·lògica, absurda o contrària a la llei, o que s'han obviat determinades proves practicades, o que s'ha infringit alguna norma legal, tot pesant sobre qui impugna la valoració la prova d'aquestes circumstàncies en la sentència impugnada.

La part apel·lant fa una lectura esbiaixada, parcial i interessada de la documental acompanyada a les actuacions i n'extreu tot allò que li és favorable prescindint del que no li és. Així transcriu parcialment clàusules contractuals tot extraient-les del context del contracte i demanant-ne una lectura literal. La realitat però és la que és i el cert és que quan en el contracte es fa constar que '...la cedente se hace responsable directa de cualquier indemnización que se produzca por este concepto', no s'està referint a qualsevulla indemnització (àdhuc les derivades de possibles pactes posteriors de la part actora amb tercers, com sembla que es vol entendre) sinó solament a la que sigui conseqüència directa del que la pròpia clàusula preveu, això és la manca de rescissió anticipada del contracte d'arrendament i que doni lloc a que la part actora hagi de desembossar en concepte de indemnització als arrendataris per obtenir així aquella resolució del contracte pagan la indemnització, si escau, a càrrec de la quantitat de 300.000 € que ara es reclamen. Resulta però que en cap cas consta acreditat que la part actora hagi desembossat cap quantitat destinada a pagar als arrendataris per tal de que aquells abandonessin el local, i per tant cap quantitat pot reclamar en aquest concepte.

Pel que fa a la resta, és a dir la reclamació de 450.000 € que com a reclamació principal es formula, no deriva en absolut del contracte pactat entre actora i demandada sinó del que la part actora fa amb un tercer i que lògicament no vincula en absolut a la demandada, com de fet recorda la sentència de primera instància quan fa aplicació del principi de la relativitat dels contractes que s'infereix de l' article 1257 del CC i que en el cas d'autos és plenament aplicable. Més encara si tenim en compte que la venda per part de l'actora a tercer es produeix uns mesos abans de que hagi finalitzat el termini pactat amb la demandada per tal de que aquella rescindís el contracte amb els arrendataris, i sent que a més en el propi clàusula del contracte de data 3 de maig de 2006 ja diu en la clàusula V paràgraf 2on que 'En caso de producirse interferencias demostrables y explicitas por la propiedad (Inmobiliaria Barny SA) antes del 31 de diciembre de 2006 en la negociación de la rescisión anticipada del contrato de arrendamiento referido, RS AGROTECNICA DEL SEGRIA SL se reserva el derecho a desvincularse de todos los pactos aquí referidos.'. Per tant, major interferència que la venda a tercer abans de l'arribada del termini pactat per a la possible rescissió, no és imaginable, i tot plegat no ens pot menar a altra solució que a la que arriba el jutge a quo emprant la interpretació literal ( art 1281 CC ) i a la vista dels actes coetanis i posteriors de les parts (1282 CC) atès que el TS en nombrosíssimes sentències, i citem a tall d'exemple les SSTS 17 mar ç i 23 de maig de 1983 , 25 gener de 1995 , 11 de març de 2003 o 21 d'abril de 2003 , assenyala que ' con relación a los artículos 1281 y 1282 del CC , esta Sala tienen repetido hasta el cansancio, que la interpretación de los contratos es facultad privativa de los tribunales de instancia y tal criterio prevalece, a menos que se demuestre que sea ilógica o absurda'. Com que res d'això succeeix i res s'acredita la solució no pot ser d'altra que la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència de primera instància sense que a tal fet sigui obstacle el que la part actora 'només' hagi pogut guanyar en una operació com la present de caràcter clarament especulatiu la suma de 267.166 €, és a dir quasi 44,5 milions de les antigues pessetes i la part demandada n'hagi guanyat més del doble.

TERCER.Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i a l'haver-se desestimat el recurs s'imposen les costes de la primera instància a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat pel procurador Gracia contra la sentència de data 2 de maig de 2012 del jutjat de primera instància número 3 de Lleida que CONFIRMEMen tots els seus extrems i amb expressa imposició a la part apel·lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.