Sentencia Civil Nº 249/2008, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 594/2007 de 20 de Junio de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

SECCIÓ PRIMERA

GIRONA

APEL·LACIÓ CIVIL

Rotlle núm. 594/2007

Actuacions: procediment ordinari núm. 86/2007

Jutjat Mercantil 1 Girona

SENTÈNCIA NÚM. 249/08

PRESIDENT

Fernando Lacaba Sánchez

MAGISTRATS

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Girona, vint de juny de dos mil vuit

Aquesta sala ha vist l'incident d'impugnació per indeguts, formulat per Claudio , representat/ada pel

procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS i dirigit pel lletrat HUBERT JANSSEN CASES, relatiu a la taxació de costes

instada per GARDEVALL S.L., representat pel procurador JOAQUIM GARCÉS PADROSA i dirigit pel lletrat ANGEL ZURITA

DOBLADO, i dicta aquesta sentència sobre la base dels següents

Antecedentes

Primer. CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS va presentar un escrit que impugnava la taxació de les costes practicada en el Rotlle a dalt indicat per considerar indegudes diverses partides del/de la procurador JOAQUIM GARCÉS PADROSA.

Segon. Mitjançant provisió de data 22.05.08, es va requerir a les dues parts perquè, en el termini de cinc dies, manifestesin si consideraven necessària la celebració de vista. Presentats el corresponents escrits, l'incident va continuar mitjançant el tràmit d'al·legacions per escrit.

Fundamentos

Primer. El motiu de la impugnació per indeguts dels drets del procurador rau en considerar que ha pres com a base una quantia que, a judici de la part impugnant, és errònia. Considera la part impugnant que la quantia no pot "indeterminada" sinó que en tractar-se de la dissolució d'una societat ha d'estar-se a l'import del seu capital social. La part minutant s'oposa a la impugnació

Segon. En la nostra interlocutòria de 4.3.05 dèiem el següent: Dice con claridad la sentencia de la Audiencia de Barcelona de 1 de junio de 2.004 que "La seguridad jurídica que debe asistir a las partes, proporcionándoles al inicio del proceso y durante su tramitación el alcance del riesgo que asumen con su prosecución, en orden a la distribución de los costes, determina que el valor o la cuantía del procedimiento que debe tomarse en consideración, a los efectos de cálculo de honorarios y derechos incluibles en la tasación de costas, es la que ha quedado fijada y firme en la fase de alegaciones del proceso. De modo que, si la cuantía fijada en la demanda, conforme a la exigencia del art. 490 de la LEC de aplicación, no es combatida eficaz y oportunamente por la parte demandada, quedará fijado, firme y consentido este dato procesal, que ya será inmodificable a lo largo de todo el pleito, sus incidentes e instancias, como apunta la STC 33/1993, de 22 de marzo (en el mismo sentido ha afirmado el TS que la cuantía de un procedimiento, si no existe controversia entre las partes, queda definitivamente concretada en los escritos de demanda y contestación, en virtud del principio de la perpetuatio jurisdiccionis - S.T.S. de 27 de julio de 1992 y AA. T.S. de 24 de junio y 18 y 25 de noviembre de 1993 -).". También ha sido mantenido tal criterio por el Tribunal Supremo en sentencias de 24 de marzo de 2.004 y 5 de octubre de 2.001 y por esta Sala en sentencia de 24 de febrero de 2.004 .

No cabe duda que tal criterio es el que debe mantenerse en esta resolución, por lo que sí en la demanda se fijó la cuantía del proceso en indeterminada, sin que la demandada al contestar la demanda impugnar dicha cuantía, ni tampoco se planteó cuestión alguna en la comparecencia del artículo 691 de la L.E.C. de 1881 , tal cuantía quedó definitivamente fijada, sin que ahora pueda suscitarse cuestión alguna sobre la misma, aunque se constate que la cuantía era otra, pues si la demandada no estaba conforme con la cuantía fijada, lo debió alegar en el momento procesal oportuno. Debe observarse que la fijación de una cuantía incorrecta puede beneficiar o perjudicar a las partes en atención al resultado del pleito, por lo que ambas partes deben ser diligentes al momento de fijar la cuantía y sí no lo son, deben pechar con las consecuencias............................................"

I aquesta mateixa doctrina és aplicable al cas present. Si la impugnant que és la demandant no va precisar la quantia del plet en el seu escrit de demanda ni las part demandada en va fer oposició al llarg del procediment, la quantia ja va quedar definitivament fixada després de la contestació i, per tant, ha de calcular-se com de quantia indeterminada, com ha fet la part minutant. Així doncs és procedent desestimar la impugnació de la nota de drets del procurador.

Tercer. És procedent imposar les costes a la part vençuda en l'incident.

Quart. Atès que aquest és un procés incidental resolt en primera instància per aquesta Audiència, el Tribunal Suprem ja ha tingut ocasió de manifestar (entre d'altres en les interlocutòries de 26.6.61 i 5.2.02 ) que totes aquelles resolucions que no posin fi al procés principal perquè resolen qüestions incidentals ni aquelles altres dictades en primera instància per les Audiències provincials no entren dins el concepte de sentències definitives dictades en segona instància que preveu l' article 477.2 de la LEC com les úniques susceptibles de ser recurribles en cassació. Aleshores, la conseqüència és que contra aquesta Sentència no hi cap recurs ordinari de cap classe ni l'extraordinari per infracció processal.

Fallo

DESESTIMEM la impugnació per indeguda dels drets del Procurador JOAQUIM GARCÉS PADROSA i mantenim en el seus termes la taxació efectuada pel secretari de la sala en el dia 03.03.08. Imposem les costes de l'incident a la part vençuda.

Aquesta és la nostra sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.

Contra aquesta sentència no hi cap recurs ordinari de cap classe ni l'extraordinari per infracció processal.

PUBLICACIÓ. En data d'avui, l'Im. Sr. Carles Cruz Moratones, magistrat ponent, ha llegit i publicat la sentència anterior en audiència pública. En dono fe.