Sentencia Civil Nº 25/2005, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 105/2004 de 02 de Junio de 2005

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Revisió núm. 105/2004

SENTÈNCIA NÚM. 25

Presidenta:

Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Magistrats:

Il·lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté

Barcelona, 2 de juny de 2005

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que

s'expressen més amunt, ha vist la demanda de revisió núm. 105/2004 contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 del Vendrell en el judici de cognició núm. 110/95 . La Sra.

Julia ha interposat aquesta demanda representada per la procuradora Sra.

Ana Salinas Parra i defensada per la lletrada Sra. Esperanza Ramírez Pimentel. És part contra la

qual es recorre l'ARQUEBISBAT DE TARRAGONA, representat pel procurador Sr. José Joaquín

Pérez Calvo i defensat pel lletrat Sr. Enric Olivella i Jané. Amb la deguda intervenció del Ministeri Fiscal.

Antecedentes

PRIMER.- D'acord amb l' article 511 de la Llei d'enjudiciament civil , la representació de Doña. Julia va interposat una demanda de revisió contra la sentència dictada amb data 1 d'octubre de 1999 pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 del Vendrell .

SEGON.- Per mitjà de provisió d'aquesta Sala de data 11 de novembre de 2004 i de conformitat amb el que disposa l' art. 514 de la Llei d'enjudiciament civil , es va citar la part contrària perquè en el termini de vint dies contestés la demanda. En data 18 de febrer de 2005 el procurador Sr. José Pérez Calvo, en representació de l'Arquebisbat de Tarragona, va presentar l'escrit de contestació a la demanda de revisió.

TERCER.- Per provisió de data 24 de febrer de 2005 es van citar les parts a través de la seva representació processal perquè compareguessin el dia 10 de març de 2005, a les 10.30 hores, per a la celebració de la vista, la qual es va suspendre i es va tornar a assenyalar pel dia 31 de març de 2005, a les 10.30 hores, data en què es va celebrar. En data 17 de maig de 2005 el fiscal va presentar l'informe corresponent.

Ha estat ponent l'Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués.

Fundamentos

PRIMER. La demanda de revisió de la sentència ferma recaiguda en data 1 d'octubre de 1999 i la corresponent d'apel·lació de 3 de juliol de 2001 se sol·licita a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de conformitat amb el que disposa l' article 510 núm. 1 i 4 de la LEC 2000 , és a dir, si després de pronunciada la Sentència 'se recobrasen u obtuvieren documentos decisivos, de los que no hubiere podido disponer por fuerza mayor o por obra de la parte en cuyo favor se hubiere dictado'(supòsit del núm. 1), o bé:'Si se hubiere ganado injustamente en virtud de cohecho, violencia o maquinación fraudulenta' (cas del núm. 4).

S'ha de recordar, en matèria de recurs de revisió, que la doctrina jurisprudencial és summament restrictiva en l'admissió de la revisió, tal com es desprèn de la sentència del Tribunal Suprem de 19-11-04 i les que s'hi esmenten, quan diu:

'Según reiterada doctrina jurisprudencial preciso es repetir que el recurso de revisión 'por su naturaleza de extraordinario y por cuanto vulnera el principio riguroso y casi absoluto de la irrevocabilidad de los fallos que hayan ganado firmeza, requiere que la interpretación de los supuestos que lo integran haya de realizarse con criterio restrictivo, pues lo contrario llevaría a la inseguridad de situaciones reconocidas o derechos declarados en la sentencia, con quebrantamiento del principio de autoridad de la cosa juzgada, sin que sea posible a través de la revisión, examinar o enjuiciar la actuación procesal del Tribunal que dio lugar a la sentencia impugnada' ( sentencias del Tribunal Supremo de 14 de julio de 1986 y 19 de mayo de 1987 , entre otras muchas)'.

També es recorda que quan es tracta de la causa primera de l' art. 510 equivalent a la de l' art. 1796 de la LEC anterior: 'Es exigible que el documento ... hubiese estado detenido por fuerza mayor o por malicioso proceder de la parte favorecida por la sentencia impugnada ( sentencia de 10 de diciembre de 1998 ), esto es, que la hipótesis normativa contemplada en el artículo 1.796 de la Ley de Enjuiciamiento Civil se refiere estrictamente a la 'recuperación' de documentos decisivos después de pronunciada la sentencia que se trata de revisar, que hubieren estado 'detenidos' por fuerza mayor o precisamente por obra de la parte a cuyo favor se haya dictado la sentencia ( sentencia de 3 de noviembre de 1998 )'.

Tanmateix la jurisprudència reclama: 'que los documentos cumplan estos dos requisitos: que sean decisivos, esto es, con valor y eficacia bastante para que el fallo de la sentencia hubiere sido en sentido contrario o diferente al recaído; y segundo, que dichos documentos hayan sido detenidos por fuerza mayor, o por obra de la parte a cuyo favor se hubiese dictado la Sentencia' ( STS 3-2 y 2-10-89 ); sense que escaigui la revisió quan en el procés en el qual es va dictar la sentència puguin acreditar-se els mateixos aspectes que es pretén en l'excepcional recurs de revisió. Sentències 17-4-2001 i 29-4-2004 .

SEGON. Afirmada la doctrina aplicable, escau rebutjar les al·legacions realitzades per la part demandada respecte de la caducitat del recurs de revisió.

S'ha acreditat en l'acte de la vista que la part actora no va obtenir els documents els dies en què va anar a l'Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona, els dies 28-1-2004 i 4-2-2004, sinó que les fotocòpies van ser facilitades al seu advocat uns dies després i ni tan sols aquell dia li van segellar sinó que encara va trigar uns dies més per aconseguir-ho.

Si la sol·licitud de justícia gratuïta es va fer el dia 12 de maig, i de les declaracions dels testimonis el dia de la vista del judici de revisió es pot desprendre que fins i tot poden trigar una setmana a aconseguir les fotocòpies, més els dies necessaris per obtenir el segell, és clar que el lliurament no va tenir lloc abans del dia 12 de febrer, per la qual cosa no es pot dir que l'acció hagi caducat.

S'ha d'afegir també que si l'Arxiu no facilita certificacions amb data de lliurament, la part demandada, de qui depèn l'Arxiu, no pot exigir després que es faci una prova fefaent respecte d'aquest punt.

TERCER. Per esbrinar la concurrència dels dos requisits necessaris perquè l'acció de revisió pugui prosperar s'han de fixar els següents fets:

1r. L'Arquebisbat de Tarragona va presentar una demanda de judici de cognició el dia 20 de març de 1995 contra la Sra. Julia , contra la Sra. Catalina , contra la Sra. Luisa . Demanava:

'A) EL DERECHO DE PROPIEDAD de la IGLESIA CATOLICA, en concreto de L'ARQUEBISBAT DE TARRAGONA sobre L'HORT DEL CAPELLA o PARROQUIAL, sobre la parte de la FINCA REIVINDICADA, que en su totalidad detenta como unico titular Dña. Julia , en base al PLANO APORTADO como DOCUMENTO 22, del Sr. Ángel Jesús .

B) DERECHO DE POSESIÓN de L'ARQUEBISBAT DE TARRAGONA sobre la misma porcion de terreno revindicada.

C) Condenando a la parte demandada, solidariamente a la RECONSTRUCCION del MURO de SEPARACIÓN entre ambos huertos a sus expensas, según se explicita en plano DOCUMENTO 22 Don. Ángel Jesús .

D) En cuando a la compraventa realizada por Dña. Julia , la NULIDAD PARCIAL de la INSCRIPCION de la TOTALIDAD del HUERTO y de la que figura como unica titular la misma, en la parte contradictoria de la titularidad de L'ARQUEBISBAT DE TARRAGONA, en el REGISTRO DE LA PROPIEDAD correspondiente.

E) Las costas del presente JUICIO para la parte demandada'.

2n. El fonament de la demanda era, com es dedueix del petitum, la cessió de l'hort reivindicat, realitzada a l'Església l'any 1858, per uns feligresos que desitjaven tenir un capella per a la cura dels fidels i del culte, i la usucapió que s'hauria produït en posseir la parròquia l'hort a títol d'amo des d'aquella data.

3r. La part demandada compareguda va oposar-se a la demanda adduint que la part actora no tenia legitimació activa, ja que els feligresos que havien adquirit una casa i l'hort ho van fer per donar habitació al capellà que l'Església hi destinés, però sense que en cap moment el capellà o els capellans poguessin al·legar la prescripció a favor seu, encara que l'habitessin per cinquanta, cent o més anys...

Es negava, en conseqüència, que l'hort pogués ser usucapible i es demanava la desestimació de la demanda.

Amb l'escrit de contestació a la demanda es va aportar una fotocòpia que es deia literal de l'escriptura pública, on els 12 feligresos feien la cessió en les condicions esmentades.

S'al·legava en la contesta que la còpia no havia pogut ser trobada en cap dels arxius provincials o notarials.

4t. La part actora en el judici de cognició va fer unes al·legacions prèvies a l'acte de judici on va manifestar: 'negamos la veracidad de tal documento, impugnándolo expresamente, por cuanto ni se conoce su existencia , ni se tiene por el arzobispado, ni ha podido hallarse en cualquier archivo de los citados por la contraria en su contestación, ... documento que además se desconoce e impugna por esta parte'.

5è. A l'acte del judici la part demandada va proposar com a prova que es requerís l'actora perquè aportés una còpia fefaent del document de l'Arxiu de l'Arquebisbat de Tarragona (f. 252). El Jutjat va admetre la prova i va requerir la part demandant en aquest sentit.

6è. En data 27 de juny de 1996 la part esmentada va respondre al Jutjat en el sentit següent:

'La fotocopia de la escritura de cesión de la casa rectoral de Ardenya otorgada por los que figuran como propietarios al sacerdote alli destinado por el reverendisimo prelado fue facilitada a este Arzobispado por el letrado que nos representa a raiz del pleito.

A pesar de las pertinentes consultas al Archivo historico diocesano, al Archivo historico y al Registro de la propiedad no ha podido encontrarse el original del documento requerido' ( f. 338).

7è. Tanmateix, a l'acte de confessió judicial (f. 347 de la segona numeració) el vicari general de l'Arquebisbat va manifestar respecte del document: 'Que ha tenido conocimiento desde hace poco tiempo de esto y que no tiene conocimiento de que en el archivo se encuentre el original que demuestre lo manifestado en la pregunta', referint-se al fet que la cessió ho era en concepte d'habitacionista per al capellà d'Ardenya.

8è. La sentència de primera instància no va considerar el document en qüestió '...al tratarse de una fotocopia y haber sido impugnado el mismo por la actora la cual niega su existencia y ello en aplicación del art. 602 de la Lec . Por tal razón no puede argumentarse que no pueda darse la prescripción adquisitiva a partir de un derecho de habitación inicial, dado que no ha quedado acreditado que este fuera el titulo por el cual se cedió a la Iglesia la casa y el pequeño huerto en controversia'.

La sentència de segona instància va mantenir els mateixos arguments.

9è. El document presentat ara amb el recurs de revisió és una còpia de l'inventari dels béns propietat de l'Església en la parròquia d'Ardanya, en la qual en referència a la casa rectoral i a l'hort es diu:

'En esta feligresia no hay propiamente casa rectoral propiedad el curato, hay una casita que adquirieron 12 feligreses con el fin de proporcionar habitación al sacerdote que el... destinase a Ardenya, lo cual hicieron con escritura pública en poder del Notario de Tarragona ... el día 25 de marzo de 1858, reservándose ellos y sus herederos ... la propiedad de tal ... sin que pueda prescribir nunca...'.

De l'hort rectoral es consignava que: 'debia decirse lo mismo que de la casa porque la adquirieron los mismos propietarios con el mismo fin'.

QUART. En partir dels fets anteriors, és clara, segons el parer de la Sala, la procedència de la demanda de revisió.

A l'Arxiu Històric arxidiocesà s'ha trobat un inventari on es fa referència expressa al document que insistentment la part demandada va reclamar a la part actora i que aquella sempre negà en el judici de cognició.

L'Arxiu depenia i depèn de la part llavors demandant. És cert que l'accés a l'Arxiu esmentat és públic, com també ho és que:

Durant el període probatori, i expressament requerida la part actora pel Jutjat de Primera Instància perquè lliurés el document, l'Arquebisbat va negar tenir-ne notícia, fent referència precisament a l'Arxiu on després s'ha trobat.

Que l'Arxiu no és un registre públic d'on puguin extreure's els documents o obtenir-ne còpies o certificacions, ja que es tracta d'un arxiu històric. En tenir tal caràcter la possibilitat d'aconseguir còpies depèn de l'estat dels documents i, en definitiva, de la decisió de l'arxiver mateix, qui, d'altra banda, no sol segellar-los ni tampoc datar-los, segons va declarar en l'acte de judici.

És per tot això que s'ha de considerar que el document o la referència a aquest que constava en l'Arxiu de l'Arquebisbat, precisament en l'inventari de béns de l'Església de la parròquia d'Ardanya, ha estat retingut amb deslleialtat processal per la part ara demandada.

CINQUÈ. També és clara la concurrència del segon requisit, és a dir, que el document sigui decisiu per resoldre la controvèrsia.

El plet acabat per la sentència ferma que es pretén rescindir no tractava del millor dret a posseir de la part demandant enfront de la demandada -l'actuació de la qual no pot ser objecte d'anàlisi en aquesta sentència- sinó del dret de propietat d'acord amb el qual es reivindicava la possessió de l'hort que deté en l'actualitat la Sra. Julia .

El títol del dret de propietat invocat era la usucapió.

Si certament la prescripció a Catalunya no requereix cap títol ni bona fe, sí que és requisit bàsic que la possessió es detingui a títol d'amo públicament, pacíficament i de forma ininterrompuda durant el termini de 30 anys.

Naturalment el primitiu títol d'adquisició de la possessió és un element fonamental o decisiu per valorar l'existència de la usucapió, per la qual cosa el document s'haurà de tenir en compte per resoldre el litigi.

De fet, cap de les dues sentències diu que el document fos irrellevant, sinó que el que van dir és que havia estat impugnat per la part i que no se n'havia acreditat l'autenticitat.

En conseqüència la demanda de revisió s'estima.

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX:

Estimem procedent la revisió sol·licitada per Sra. Julia , i decretem la rescissió de la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Tarragona -Secció Tercera-, en data 3 de juliol de 2002 , així com la de primera instància dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 del Vendrell en el judici de cognició núm. 110/95 de data 1 d'octubre de 1999.

Lliureu un testimoniatge d'aquesta Sentència a les parts perquè puguin instar allò que al seu dret convingui en el judici corresponent.

Retorneu les actuacions als òrgans judicials d'on provenen, amb un testimoniatge d'aquesta resolució, amb justificant de recepció.

Notifiqueu-ho al Ministeri Fiscal.

Així ho acorda la Sala i signen la presidenta i els magistrats esmentats més amunt.

PUBLICACIÓ. Aquesta Sentència ha estat signada i publicada el mateix dia de la seva data pels magistrats d'aquesta Sala que l'han dictada. En dono fe.