Sentencia Civil Nº 250/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 653/2008 de 02 de Abril de 2009

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 250/2009

Barcelona, dos de abril de dos mil nueve

Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze

Magistrats:

Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)

Marta Font Marquina

Aurora Figueras Izquierdo

Rotlle n.: 653/2008

Verbal n.: 1084/2007

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 22 de Barcelona

Objecte del judici: indemnització per danys i perjudicis per treballs defectuosos d'instal·lació de gas, realitzats per empresa autoritzada per la demandada ( art. 1902 C.c .)

Motiu del recurs: manca de legitimació passiva

Apel·lant: Gas Natural Distribución SDG, S.A.

Advocat: Sr. Monte i Gamboa

Procuradora: Sra. Lasala Buxeres

Persona contra la que s'apel·la: Raimundo

Advocat: Sr. Martí i Carrasco

Procurador: Sr. Sans Bascú

Antecedentes

1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dia 16 de novembre de 2007 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es condemni la demandada Gas Natural SDG, S.A., al pagament de 2.476,39 euros, que s'hauran d'incrementar amb el interès legal des de la presentació de la demanda i les costes. Relata que, seguint les indicacions de la demandada, va contractar els serveis d'un instal·lador per a una casa nova, i que aquest va deixar inacabada l'obra. Diu que la demandada va acceptar la inspecció i reclama, amb base en culpa in eligendo, el major cost de contractar a un tercer i de la reparació d'un defecte.

El dia del judici, la part demandada va contestar a la demanda i sosté que l'actor va contractar directament a l'instal·lador i que ella no en té res a veure, essent només una empresa de distribució. Diu que les instal·lacions són privatives del propietari i que no pot controlar que l'instal·lador es presenti com autoritzat per Gas Natural i afegeix que no estem davant d'un cas d'inspecció ordinària quadriennal.

La sentència recorreguda, de data 5 de maig de 2008, considera que la demandada ofereix a través dels seus punts de servei i empreses instal·ladores una presumpció de més garantia en la instal·lació que avala. Per això, la jutgessa estima la demanda i condemna la demandada a abonar a la actora 2.476,39 euros, més els corresponents interessos des de la interpel·lació judicial i l'imposa les costes.

2. QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ

La part recorrent argumenta que no s'ha provat que l'instal·lador desaparegut treballés per a ella i que no autoritza a cap instal·lador.

La part apel·lada s'oposa i diu que Gas Natural no ha provat la manca de relació amb l'instal·lador.

3. TRÀMITS EN LA SALA

L'assumpte s'ha registrat a la Secció el 28 de juliol de 2008. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 26 de març de 2009. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .

Fundamentos

1. LA VALORACIÓ DE LA PROVA

No podem fer una declaració generalitzada sobre el tipus de relació que uneix al recorrent amb els seus instal·ladors, sinó fer una valoració específica segons les proves i les postures de les parts.

El recorrent no rebat, no en general, sino sobre el cas en forma el principal argument de la sentència recorreguda (el fet d'haver generat, Gas Natural, la presumpció de una major garantia en la instal·lació i avalar-la a través d'un intermediari, com a causa de la responsabilitat aquil·lea) i justifica el seu recurs només en la seva suposada manca de relació amb Climagrem.

El demandat no va negar de forma rotunda en l'acte del judici i en tràmit de contestació a la demanda, les seves relacions amb Climagrem, S.L., tot presentant silencis i respostes evasives que permeten tenir-la per provada ( art. 405.2 LEC ). Tampoc ha aclarit el tipus de relació que l'uneix amb un instal·lador com el mencionat.

És notori que alguns empresaris pregonen la seva pertinença a l'estructura de la demandada, amb l'ús de signes i anagrames diversos de l'empresa Gas Natural i en benefici recíproc i és prou conegut que les empreses de gas han cessat en el monopoli directe de la instal·lacío i distribució tot introduint-se en el camp de les instal·lacions a través de pactes del tipus de la franquícia o similar.

En aquest sentit, els documents acompanyats a la demanda demostren que la recorrent inclou en la seva propaganda la referència a "más de 800 Centros Gas Natural", àdhuc amb oferta de regals (f. 23 i girat), que el dit instal·lador Climagrem actuava en el comerç com "contratista de distribución de Gas Natural, SGD, S.A." (f.14) i que la demandada va autoritzar la substitució de la caldera també a través d'un instal·lador acreditat, el Sr. Morós de ICISA (f.16 a 19).

Les declaracions dels testimonis Srs. Pedro Francisco (que diu que ho sap "de oídas") i Rosell (que sosté que la demandada actua a través d'empreses autoritzades) confirmen que l'empresa desapareguda actuava a Piera com a representant de Gas Natural, de forma notòria.

En definitiva, tot i no conèixer el tipus de relació que unia a la demandada amb l'empresa desapareguda ha quedat provat que existia i hi ha base suficient per a construir una culpa in eligendo que no ha estat negada ni rebatuda. No s'ha provat que Gas Natural sigui "només una empresa de distribució". Si més no, va general una aparença de dependència de Climagremi i no va controlar que es presentés com un dels seus instal·ladors.

2. LES COSTES

Les costes del recurs s'han d'imposar al recorrent, d'acord amb les previsions dels arts. 398.1 i 394 LEC .

Fallo

1. Desestimen el recurs d'apel·lació.

2. Imposem les costes del recurs al recorrent.

Un cop notificada aquesta sentència es tornaran les actuacions al Jutjat d'Instància amb testimoni de la mateixa, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, una vegada signada per tots els Magistrats que la han dictada, es dona a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. En dono fe.