Sentencia Civil Nº 252/2009, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 717/2008 de 18 de Mayo de 2009

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 717/2008

Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1

de Vic

Actuacions de procediment ordinari núm. 579/2007

Sentència Núm. 252

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Ramón Foncillas Sopena

Maria del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 18 de maig de 2009

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 717/2008 les actuacions de recurs d' apel·lació interposat pel procurador Sr.

Sentias i Torrent, en representació del Sr. Pelayo , part demandada en aquesta litis, contra la sentència dictada el 14 de maig de 2008 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vic a les actuacions de procediment ordinari núm. 579/2007 i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Decido estimar la demanda de juicio ordinario promovida por el procurador de los Tribunales Carlos Arranz Albo, en nombre de Seyde Abogados SL, contra Pelayo . Decido condenar a Pelayo al pago de la cantidad de 3.484,69 euros, más el interés de demora desde la fecha de interposición de la demanda hasta la de la presente sentencia, momento a partir del cual se devengará el interés previsto en el art. 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil . Decido no imponer las costas en el presente procedimiento a Pelayo ".

Segon. La part demandada recurrent va comparèixer en alçada a través del procurador Sr. Preckler Dieste.

La part demandant oponent va comparèixer en alçada a través de la procuradora Sra. García i Girbés.

Es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió del recurs l' audiència del dia 6 de maig d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.

Ha estat vist, i ha sigut ponent el Magistrat Sr. Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. La part demandada recorre la sentència d'instància (f. 140) contra els fonaments de fet (vol dir de Dret) primer i segon i la part dispositiva i (f. 149 i ss.) pels següents motius: 1er) la sentència parteix de que s'exercita l'acció de reclamació de quantitat amb origen a un encàrrec de serveis professionals de defensa jurídica quant a l'assoliment d'una pensió vitalícia mensual; ara bé, es tractava d'un plet laboral per accident de treball ocorregut el 19-2-2003, assessorament vinculat a l'acord de 9-9-2003, sense limitació de procediments; ho ha reconegut el legal representant de l'actora; 2on) al FJ Segon la sentència estableix que li correspon a l'actora acreditar els fets constitutius de la seva pretensió i a la demandada els extintius, impeditius o excloents; l'actora va aportar factura de 3-5- 2006, no impugnada quant a la seva autenticitat, però aquesta part ha acreditat que els treballs que hi consten fets ja van ser degudament pagats a data 21-9- 2004, tal i com van acordar les parts el 9-9-2003; dit acord no estableix un seguiment en dues fases, sinó que allí ja es deia que cas d'haver d'anar a judici es farien totes les gestions judicials que calguessin al millor bon resultat econòmic de l'afer; mai es va dir, per tant, que hi haurien dues fases i dues factures; l'actora deixa clar al seu interrogatori que aquesta seria la segona factura (min. 11:43 DVD); la factura pagada a data 21-9-2004 pel demandat ho fou en concepte d'assessorament professional, judicial i extrajudicial; està tot pagat, per tant; els documents que presenta l'actora són de data posterior, però cap acte processal ho és; així, la sentència va ser dictada el 14-9-2004, la contestació al recurs de suplicació és de data anterior al pagament; cap gestió és posterior a dit pagament; el contracte li obligava a abonar el 20% més IVA de la indemnització obtinguda; de forma que resulta arbitrari sotmetre determinats procediments o actuacions a la quota litis i altres no, com pretén l'actora (min. 11:45 del seu interrogatori) quan no s'ha distingit al pactar aquella. postula la revocació i la desestimació de la demanda.

La part actora s'oposa (f. 157 i ss.) pels següents motius: 1er) la recurrent fonamenta el recurs exclusivament en errònia valoració de la prova; no hi ha cap error; 2on) la prova practicada demostra que el conveni entre les parts establia que la demandada havia de pagar el 20% més IVA del total obtingut, encloent tant indemnitzacions com pensions; per tant, la quantitat reclamada respon a una part dels treballs efectuats per assolir una pensió; s'intenta confondre la sala dient que amb el pagament de la primera factura estava tot pagat; també per la percepció de la pensió vitalícia; el cobrament degut és el percentatge sobre tots els ingressos percebuts; invoca el criteri 6.5 de l'ICAB ap. 1er que recomana aplicar el factor 4 de l'escala 2 prenent com a base tres anualitats de prestació per l'import reclamat. Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Consta que aquest litigi procedeix del monitori 579/2007. La societat actora reclama del demandat la suma de 3.484,69 euros en concepte d'honoraris professionals que entén que encara se li deuen per la defensa d'aquest al llarg del plet seguit davant la jurisdicció social (Jutjat social núm. 10 de Barcelona, actuacions de procediment de responsabilitat de l'empresa per manca de seguretat laboral, núm. 529/2004, contra resolució administrativa de 9-2-2004 (f. 106) de responsabilitat de l'empresa, on aquesta era actora i l'INSS, la TGSS, la mútua d'accidents Mutual Cyclops i el perjudicat -l'ara demandat- figuraven com a part demandada) als efectes d'obtenir una indemnització per accident de treball patit el 19-2-2003; adjunta minuta (f. 117-118) de 3-5-2006 on pel judici dut a terme davant el Jutjat social 10 de Barcelona, impugnació del recurs de suplicació de contrari davant el TSJC i altres diligències davant l'INSS i pel judici amb oposició a demanda de l'empresa davant el Jutjat contenciós núm. 8 de Barcelona es minuten 3.000 euros més 4,04 de despeses de carta certificada -la reclamació extrajudicial de 19-7-2006 (f. 119-123)- més IVA al 16%.

b) Reconeix l'actora que les parts van signar el contracte de data 9-9-2003, de prestació de serveis professionals -no consta adjuntat a la demanda sinó aportat a requeriment de la demandada (f. 72), contracte tipus de remuneració percentual o quota litis aplicable a processos civils, penals o laborals, on es pacta que es contracten els serveis de l'actora consistents en assessorament als efectes d'obtenir la màxima valoració i cobrament de danys corporals, morals i materials que a favor de l'afectat es poguessin atorgar, establint-se que s'arribarà a les millors condicions possibles de negociació extrajudicial, i que seran comunicades, en tot moment, quant a la quantia, per a la seva acceptació o refús, a l'interessat contractant; i, així mateix, per al cas de no ser possible dita solució, es realitzaran totes les gestions judicials precises per al millor bon fi i resultat econòmic de l'afer (clàusula 1), que el preu pactat entre ambdues parts pels serveis contractats és del 20% més IVA del muntant econòmic de la quantitat total obtinguda, essent a compte de l'actora el pagament de minutes de professionals que la mateixa designi en concepte de millor defensa dels drets que existeixin, a efectes de responsabilitat civil derivada del sinistre contemplat, així com l'assistència tècnica concreta que hom precisi en aquells casos en que es consideri viable la reclamació, pels professionals intervinents (clàusula 2) i que per al cas que s'hagués de recórrer a la via judicial i en ella s'usessin perits, procuradors o resultés sentència amb condemna en costes a favor del contrari, tots els conceptes correran de càrrec del demandant (l'aquí demandat); la clàusula 4 és una pena convencional per al cas de desistir de l'encàrrec en el transcurs de la negociació-.

c) Resulta pacífic entre les parts i acreditat documentalment que l'ara actora va realitzar treballs d'assessorament consistents en contestar la demanda (acta de judici al f. 73, sentència absolutòria al f. 74 i ss.) interposada per l'empresa on resultà accidentat el demandat contra la resolució administrativa que va imposar un recàrrec de prestacions, que va impugnar el recurs de suplicació (f. 87 i ss.) de la part contrària davant la Sala Social del TSJC, que va desestimar finalment el recurs (sense més intervenció de les parts, per sentència de 19-5-2006 al f. 111 i ss.); també consten escrits diversos adreçats a l'INSS (4-3-2005, f. 91), demanant informació sobre si s'havia recaptat el recàrrec de prestacions (f. 94, contestació de l'Administració l'11-3-2005) i personament al Jutjat Contenciós- administratiu núm. 8 de Barcelona (f. 95, actuacions de procediment abreujat núm. 340/2005-F) el 6-9-2005, per tal que li fora atorgat al lletrat poder de representació a dit judici.

d) A la contestació, la part demandada reconeix dit contracte, però ressalta que allí es va pactar com a preu total dels serveis un 20% més IVA del muntant econòmic de la quantitat total obtinguda per dit assessorament, menys si, en cas d'haver-se d'anar a judici, s'usessin perits, procuradors o hi hagués condemna en costes a favor del contrari, quines despeses serien de càrrec de l'actor (res d'això se li reclama); admet que el 21-9-2004 va percebre una indemnització de 83.810,44 euros i en compliment del pactat va abonar la factura 056/04 de 19.444,02 euros (f. 65); exactament el 20% més IVA de la suma expressada; invoca, per tant, pagament total.

e) L'audiència prèvia de 4-3-2008 (f. 127 i DVD) es limità al centrat dels fets del debat i a la proposició de prova d'interrogatori de parts i documental.

f) Al judici celebrat el 14-4-2008 (f. 130 i ss. i DVD) va declarar el demandat Sr. Pelayo (min. 0:53 i ss. DVD) diu que ha cobrat una indemnització per lesions, rep una paga mensual per incapacitat total permanent, ha guanyat un recurs de prestacions del 30% de l'empresa; tot ho ha assessorat l'actora; quan va cobrar la indemnització se li va proposar seguir el procediment per obtenir el recàrrec; diu que ja va pagar 19.000 euros; per tot; i creu que ja està bé; perquè li portessin tot el tema; després ha cobrat la incapacitat i la quantia del recàrrec de prestacions; reconeix que li podrien haver cobrat el 20% de tot; considera que 3.000 euros és més del 20%, perquè va cobrar 5.000 euros més la paga de 900 euros al mes; va fer l'encàrrec per tot el que derivés de l'accident; després de pagar el 20% no se li va dir que vindria cap més factura; ha cobrat 64.000 euros (83.000 menys el 20%), els endarrerits de l'empresa i el vitalici del Departament de Treball, 5.000 euros; de pensió cobra 980 euros mensuals; l'advocat explica que la quota del 20% s'hauria d'aplicar sobre la base de tres anys; i van reduir-ho; declara el legal representant de l'actora, Sr. Dimas (min. 9:13 i ss. DVD) que admet que el Sr. Pelayo va signar el document 1; explica que un corredor d'assegurances es va fer càrrec del cas, diu que solen cobrar un 25% i a ell se li va fer el 20%; es va seguir la tramitació laboral fins a obtenir la indemnització; es va passar factura del 20%; per la resta se li va dir que tenia dret a altres percepcions; o bé s'aplicava el contracte o s'aplicava un contracte ajustat sobre la feina feta; va rebre la minuta i creu que va signar la recepció; i mai més se'n va saber res; entén que el contracte era aplicable a tot, però ells van preferir minutar aquesta segona part sobre minuta i normes del col·legi; se li cobra menys, així; s'aclareix, a preguntes del Jutjat, que es va començar el tràmit administratiu i laboral d'aquest procediment complementari posteriorment.

Tercer. La sentència d'instància, de data 14-5-2008 (f. 131 i ss.), estima íntegrament la demanda. Es basa, en realitat, en que la minuta no ha estat impugnada ( art. 326 LEC ). També en que hi ha documents de gestions posteriors davant l'INSS. Fa una al·lusió genèrica a les normes de l'ICAB però tampoc valora si tot o part del minutat estava ja abonat.

No pot prosperar el recurs de la part demandada, quina tesi és que tot està pagat des de 21-9-2004 en basea l pacte de quota litis de 9-9-2003 doncs, quan es paga, solament s'ha obtingut la indemnització per incapacitat i no s'han consolidat encara les pensions -amb l'increment ordenat judicialment-, sinó que tot això fou en dates posteriors i no fou objecte comprès dintre del pagament invocat per l'ara recurrent.

Per bé que hi hagué entre les parts un pacte clar de quota litis, també és clar que no es va aplicar a la totalitat de l'objecte obtingut, com s'havia pactat, sinó que decantant-se ambdues parts, especialment l'advocat, per actes concloents, de dit acord, es va facturar actuacions posteriors en part i resultats finals concrets segons la normativa habitual.

En favor del client, en realitat. S'ha de remarcar que, d'haver-se aplicat el 20% més IVA al total reclamat, s'hauria d'afegir -per tal de trobar la base- a la suma percebuda de 83.810,44 euros, altres 5.000 euros, més la capitalització de la pensió de 980 euros mensuals. Per determinar aquest darrer concepte, o bé s'havia de cercar segons el criteri 6.5 ap. 1, que remet a l'escala 2 i al factor 4, el que determinaria 35.280 euros més de base (en quin cas el 20% hauria estat sobre 124.090,44 euros) o bé segons els criteris acostumats -abans, la LEC de 1881, art. 489.7è, determinava la base multiplicant l'anualitat per 10- del CC o d'Hisenda -en el primer cas la base s'enfila a 137.200 euros-.

Per tant, la minuta està plenament justificada i és menys gravosa per al client que el propi pacte per aquest esgrimit.

El que ens obliga a desestimar íntegrament el recurs i a confirmar plenament la decisió d'instància.

Quart. No es cpot considerar que sigui el present un cas que ofereixi seriosos dubtes de fet ni de Dret, de manera que s'han d'imposar les costes de l'alçada a la part recurrent ( art. 398 LEC ).

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d' apel·lació interposat per la representació de la part demandada contra la Sentència dictada a data 14 de maig de 2008 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vic a les actuacions del procediment ordinari núm. 579/2007 (Rotlle núm. 717/2008) que confirmem íntegrament, amb imposició de les costes de l' alçada al recurrent.

I, un cop ferma aquesta sentència, siguin retornades les actuacions originals al jutjat de la seva procedència, amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.

Així, per aquesta Sentència, jutjant definitivament, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Barcelona, a vint-i-set de maig de dos mil nou; un cop ha estat signada per tots els Magistrats que l' han dictat, es dóna a l' anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les lleis. EN DONO FE.