Última revisión
06/01/2017
Sentencia Civil Nº 253/2016, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 113/2016 de 27 de Septiembre de 2016
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 19 min
Orden: Civil
Fecha: 27 de Septiembre de 2016
Tribunal: AP - Girona
Ponente: CRUZ MORATONES, CARLES
Nº de sentencia: 253/2016
Núm. Cendoj: 17079370012016100257
Núm. Ecli: ES:APGI:2016:989
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ PRIMERA
GIRONA
APEL·LACIÓ CIVIL
Rotlle núm. 113/2016
Actuacions: Procediment ordinari núm. 619/2014
Jutjat Primera Instància 1 Girona (ant.CI-1)
SENTÈNCIA NÚM. 253/16
PRESIDENT
Fernando Ferrero Hidalgo
MAGISTRATS
Carles Cruz Moratones
Núria Lefort Ruiz de Aguiar
Girona, vint-i-set de setembre de dos mil setze
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 113/2016, en el qual ha estat part apel·lant Teodoro i Rosaura , representada per la procuradora CARME PEIX ESPIGOL i dirigida pel lletrat Daniel Fernandez Ibarzo, i part apel·lada CATALUNYA BANC SA, representada per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER i dirigida pel lletrat IGNASI FERNANDEZ DE SENESPLEDA. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.
Antecedentes
Primer.El Jutjat Primera Instància 1 Girona (ant.CI-1), en les actuacions 619/2014, que se segueixen a instància Teodoro i Rosaura , representats per la procuradora Carme Peix Espigol i defensat pel lletrat Daniel Fernandez Ibarzo, contra CATALUNYA BANC SA, representat per la procuradora Mercè Canal Piferrer, i defensat pel lletrat Ignasi Fernandez De Senespleda, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: ' DECISIÓ
Estimo parcialment la demanda interposada per Teodoro I Rosaura contra CATALUNYA BANC, SA, per la qual cosa declaro la nul litat del contracte de subscripció de 10 títols de deute subordinat i condemno les parts a restituir-se les prestacions del contracte esmentat, amb interessos legals, de conformitat amb el que he establert en el fonament de dret dotzè d'aquesta resolució.
Cada part assumirà les costes causades a instància seva i les comunes per meitats.
Contra aquesta resolució es podrà presentar recurs d'apel lació en aquest jutjat en un termini de vint dies, el qual -si s'interposa en forma- es resoldrà per l'Audiència Provincial de Girona.'.
Segon.La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.
Tercer.En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
Fundamentos
Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.
Segon.La part demandant, els Srs. Teodoro i Rosaura , pagesos de professió, amb estudis obligatoris i sense cap d'experiència en el sector financer, reclamen el pagament dels danys i perjudicis soferts com a conseqüència de la nul litat derivada de d'incompliment de les obligacions informatives prèvies (error vici en el consentiment) a) del contracte d'ordre de compra de participacions preferents sèrie B en 15 de gener de 2004 per import nominal de 12.000 € i amb l'Entitat financera demandada Caixa de Catalunya a traves de la seva oficina de Llagostera, actualment CATALUNYA BANC,SA.. En el mateix dia (15.1.04) va signar el matrimoni el contracte de compte de valors; i b) també de la compra en data 28.1.05 de deute subordinat 7ena Emissió de la filial de Catalunya Caixa denominada Caixa Catalunya Preferential Iussance Limited ubicada en les Illes Caiman per un total de 14 títols de 1.500€ cadascun (en total 21.000€), obligacions garantides per Caixa Catalunya. Tot i que a requeriment de la part demandant, la part demandada no ha aportat la còpia del contracte (o contractes) referits al Deute Subordinat, en el seu escrit d'oposició concreta que la primera compra va tenir lloc en data 28.1.05 (10 títols) i la segona en 22.11.07 (4 títols).
La sentència d'instància estima parcialment la demanda i condemna la part demandada al reintegrament per la demandada només respecte del Deute Subordinat de 10 títols més els interessos legals des de la data del contracte, prèvia deducció de les quantitats percebudes pels demandants en concepte de rendiments abonats per la demandada més els interessos legals des del moment de la seva percepció i sense imposició de les costes causades en la instància a cap de les parts. Contra tal decisió, s'alça la part demandant.
Tercer.Compartim plenament amb la sentència d'instància en que la legislació aplicable era la Llei del Mercat de Valors de 1988 així com el RD 629/1993 i que les obligacions en ells contingudes respecte el deure d'informar de les entitats bancàries als seus clients van resultar incomplertes per Caixa Catalunya.
Però no podem compartir la seva conclusió de que l'acció de nul litat per error vici en el consentiment ha caducat tant respecte les participacions preferents com la compra dels 4 títols que varen tenir lloc en el mes de novembre de 2007. En ambdós casos es d'aplicació la nostra doctrina -transcrita per la mateixa sentència impugnada- continguda en la nostra sentència de 12 de juny de 2014 . I això és així perquè l'emissió tant d'un producte com l'altra procedia o bé de Catalunya Caixa (Deute subordinat) o bé d'una filial d'ella (participacions preferents) i en aquest darrer cas, garantida l'emissió per la pròpia Caixa de Catalunya. Així doncs la nostra doctrina era plenament aplicable per considerar que ja ha tingut aquesta Audiència ocasió de resoldre la qüestió idèntica que se suscita en nombrosos casos de contractació d'accions preferents i de deute subordinat. Es tracta d'interpretar i aplicar l' article 1301 del CC quan diu que en el casos d'error el termini de quatre anys per demanar la nul litat començarà des de 'la consumació del contracte'. Aquesta expressió en els casos de contractes de tracte successiu l'hem interpretat en el sentit que els dies a quo cal fixar-lo en el moment de la venda dels títols o les participacions o la seva amortització. Així podem esmentar la nostra sentència de 12.6.14 (secció 1ª) que ja es fa ressò de la de la mateixa secció de 14.1.14 i de la de la Secció 2ª de 18.12.13. Dèiem :
".... la recurrente insiste en el transcurso del plazo de caducidad de los cuatro años previsto en el artículo 1.301 del Código civil que establece que la acción de nulidad sólo durará cuatro años y que tal plazo empezará a correr en los supuesto de error, o dolo, o falsedad de la causa desde la consumación del contrato. Argumenta la recurrente que la consumación de los contratos de compraventa de las participaciones preferentes y deuda subordinada, desde el momento en que se pagó el precio y se adquirieron las participaciones, sin que a partir de tal momento existieran obligaciones pendiente de cumplimiento, negando que exista un negocio de tracto sucesivo, dado que el pago de los dividendos nació como consecuencia de la naturaleza del título valor y su comercialización en el mercado y no de la compraventa del título. A continuación basa su alegato en diversas sentencias de Audiencias Provinciales y de Juzgados.
Efectivamente, existe doctrina de las Audiencias que sostienen el criterio de la recurrente, pero también existe otra doctrina que mantienen el criterio jurídico del Juzgador de Instancia, entre éstas, la propia Audiencia Provincial de Girona, sección segunda, siendo parte también CATALUNYA BANC, S.A., que en sentencia de 18 de diciembre del 2013 razonó lo siguiente:
'......El precepte que acabem d'esmentar disposa que en els casos d'error en el consentiment el termini de quatre anys comença en el moment de la consumació del contracte.
Partint d'aquesta premissa, escau examinar si la consumació del contracte d'adquisició de participacions preferents es produeix en el mateix moment en què es perfecciona (concurrència de voluntats sobre la cosa i el preu), com defensa l'apel lant, o bé en un altre posterior, criteri assumit per la sentència impugnada.
Aquesta segona tesi ens porta a determinar quan s'ha d'entendre produïda la consumació d'aquests contractes.
La sentència del Tribunal suprem d'11 de juny de 2.003 explica:
'En orden a cuando se produce la consumación del contrato (...), es de tener en cuenta que aunque ciertamente el cómputo para el posible ejercicio de la acción de nulidad del contrato de compraventa, con más precisión por anulabilidad pretendida por intimidación, dolo o error se produce a partir de la consumación del contrato, o sea, hasta la realización de todas las obligaciones (...) Este momento de la consumación no puede confundirse con el de la perfección del contrato, sino que sólo tiene lugar, cuando están completamente cumplidas las prestaciones de ambas partes (...) Así en supuestos concretos de contratos de tracto sucesivo se ha manifestado la jurisprudencia de esta Sala, afirmando que el término para impugnar el consentimiento prestado por error en liquidaciones parciales de un préstamo no empieza a correr hasta que aquél ha sido satisfecho por completo (...) y la acción para pedir la nulidad por dolo de un contrato de sociedad no comienza a contarse hasta que transcurra el plazo durante el cual se concertó'.
La sentència de la Secció Primera de l'Audiència de Salamanca de 19 de juny de 2.013 , s'ocupa específicament d'aquestes qüestions en relació amb la compra de participacions preferents:
'es irrebatible que en el día de la perfección de los contratos de adquisición de participaciones preferentes, éstos no quedaron consumados, por la elemental razón de que en dicho día o días... ni por asomo podían haber quedado cumplidas completamente las prestaciones u obligaciones asumidas en los mismos, por ambas partes contratantes... porque dicha entidad financiera no se limita, en este supuesto, a realizar o materializar una labor de mera intermediación que viniera agotada en unas órdenes de compra de valores o títulos que le verifica el cliente, a modo de contrato de mandato o comisión mercantil (bursátil, se llega a decir), ex arts. 1726 del CC y 244 , 255 y 264 del Código de Comercio .
No es posible desconocer o ignorar que la relación contractual entre una y otra parte no quedó agotada, ni menos consumada, en sus efectos con la ejecución de ése, repetimos, mandato del cliente, pues no se trata de una vinculación aislada y esporádica para contratar con un tercero, sino que, como esas participaciones preferentes, esos valores objeto de compra, no lo eran de un tercero ajeno a esta relación... tras la ejecución del mandato de compra de tales valores por el Banco, este, de modo simultáneo e inescindible, asumió frente a la contraparte una serie de prestaciones y obligaciones, a cumplir en el tiempo (en mucho tiempo, a priori, pues se destaca su carácter de valores perpetuos), con carácter indefinido, algunas de las cuales lo eran las de la remuneración por la tenencia de este producto financiero y las de su devolución pasados todos los años que uno quiera imaginarse en este momento...
Justamente, hasta que no se devuelve el capital invertido al inversor... o bien hasta que el actor hubiera decidido vender las preferentes adquiridas, es decir, ejercitar su derecho de amortización sobre las mismas, la totalidad de las prestaciones recíprocas pactadas por los contratantes no habrían quedado completamente cumplidas.
En este sentido... estamos en presencia de un contrato de compraventa con efectos de futuro y no de simple comisión o intermediación mercantil y, en especial, a que la consumación del contrato no se produciría hasta el vencimiento del ejercicio del derecho de amortización de la inversión'.
El mateix criteri podem trobar, interpretant-la 'a contrario sensu', a la sentència de la Secció Setena de l'Audiència d'Astúries de 29 de juliol de 2.013 .
SISÈ.Coincidim totalment amb les resolucions que acabem d'esmentar i amb el criteri de la sentència apel lada.
En el nostre cas, els demandants van comprar a la demandada participacions preferents que havia emès, ja sigui directament o a través d'una seva societat filial. És a dir, compraven preferents de la pròpia demandada.
Les obligacions a càrrec de la demandada no finalitzaven amb la transmissió als adquirents de les participacions, sinó que també restava obligada a fer-los partícips dels corresponents beneficis (si n'hi havia).
El cert és que la demandada s'ha ocupat de demostrar amb la documentació que ha presentat que va estar pagant el que anomena interessos o cupons fins el desembre de 2.011.
Per tant, és contradictori al legar que les seves obligacions derivades de la venta de les preferents que havia emès finien en el mateix moment de la venda, atès que durant bastants anys després de cadascuna, va anar pagant quantitats als compradors derivades dels drets que havien adquirit en virtut d'aquelles compres.
SETÈ.No podem passar per alt que la majoria de les sentències citades per la demandada amb la finalitat de donar suport jurídic a la seva tesi, no resolen casos de venda de preferents emeses per la pròpia venedora, sinó de supòsits en què el contracte que lligava a una societat financera amb els compradors de preferents no era de venda, sinó de gestió o intermediació d'una cartera.
És a dir un contracte de mandat o de comissió mercantil, en virtut del qual l'entitat bancària es limitava a gestionar per compte d'un client l'adquisició de preferents emeses per terceres societats, de manera que la seves obligacions s'entenia que acabaven i es consumaven quan s'havia produït la venda ja que la seva tasca intermediadora havia finalitzat.
Res a veure, doncs, amb el cas que ara ens ocupa.
A tot això afegirem que fins i tot en aquests casos no són poques les sentències que consideren que el dia inicial de còmput dels quatre anys no és el del dia de la venda, sinó aquell en què l'adquirent ha pogut tenir coneixement de l'existència del seu error, quan l'entitat emissora de les preferents ha deixat d'actuar com esperava el client del producte que creia que havia contractat: Pagant les quantitats corresponents que aquest darrer pensava que responien a interessos.
En aquest sentit, per exemple, la sentència de la Secció Tercera de l'Audiència de Còrdova de 12 de juliol de 2.013 ................................................................'
En principio parecería que el contrato de adquisición de las participaciones preferentes se consumaría con el pago del precio y la transmisión de las mismas y su incorporación al patrimonio del comprador, y a partir de dicho momento, la entidad vendedora queda desligada del comprador, y que sus obligaciones con éste no derivarían del contrato de compraventa, sino de la propiedad del titulo, especialmente cuando no es la emisora del mismo.
Pero no puede obviarse las características y naturaleza de las mismas, sobre todo cuando el vendedor es el propio emisor de la participación o participaciones preferente o de la deuda subordinada.
Decíamos en la sentencia de 14 de enero del 2014 que 'Se denomina 'Participaciones Preferentes' a aquellos títulos emitidos a perpetuidad por una sociedad con una rentabilidad generalmente variable y no garantizada y que no confieren a su poseedor, ni participación en el capital, ni derecho a voto, ni derecho de suscripción preferente.
El rendimiento de las participaciones preferentes suele ser fijo durante el primer período, mientras que en el resto de períodos suele ser variable y el rendimiento a percibir por el inversor está condicionado a que la sociedad emisora obtenga beneficios distribuibles. Si la entidad no tuviera beneficios distribuibles, el tenedor de la participación preferente no percibe la remuneración de ese período...
Característica de las participaciones preferentes es que tienen carácter perpetuo, aunque el emisor puede acordar la amortización anticipada a partir del quinto año desde su fecha de desembolso, previa autorización del Banco de España, que sólo la concederá si no se ve afectada la situación financiera ni la solvencia de la entidad de crédito, o de su grupo o subgrupo consolidable. También se establece que el Banco de España puede condicionar su autorización a que la entidad sustituya las participaciones preferentes amortizadas por elementos de capital computables de igual o superior calidad.
Estas emisiones por parte de entidades de crédito, buscan mejorar los coeficientes de cobertura de recursos propios y lo cierto es que conforme a la Ley 13/1985 de 13 de mayo forman parte de los recursos propios de la entidad, según el artículo 7 de la misma. Ello supone que, aunque el participe no es accionista de la entidad, ni tiene los derechos políticos de los accionistas, no se limita su derecho a ser mero propietario de unos títulos valores y a percibir un dividendo por ellos, sino que mantienen una cierta vinculación con la entidad emisora de las participaciones, como se desprende de los folletos informativos de emisión de la participaciones acompañadas con la demanda. El propio nombre de 'participaciones preferentes' ya nos indica que el titular participa de la entidad emisora de forma preferente, aunque realmente, tal preferencia no es más que un concepto engañoso como veremos, y ello se confirma por la previsión legal de que las participaciones preferentes forman parte de los recursos propios de la entidad. Y si se analizan los derechos que otorgan la participaciones preferentes, a parte de obtener un dividendo en atención a los beneficios o pérdidas de la entidad, existen en determinadas circunstancias determinados derechos políticos en situaciones concretas, como el derecho de convocatoria, asistencia y voto en la Juntas Generales de Accionistas, y facultades de nombramiento de administración, cuando existe falta de pago íntegro de cuatro dividendos consecutivos, modificación de estatutos perjudiciales para los participes, acuerdos de liquidación o disolución. Además pueden ser amortizadas a partir del quinto año. Y en el caso de liquidación o disolución del emisor se sitúan en una determinada posición a efectos del orden de prelación de créditos.
La deuda subordinada son también títulos valores de renta fija con rendimiento explícito, emitidos habitualmente por entidades de crédito y grandes sociedades, en los que el cobro de los intereses puede estar condicionado a la existencia de un determinado nivel de beneficios. La estructura económica de las obligaciones subordinadas es idéntica a de las obligaciones simples; la diferencia reside en su situación jurídica en caso de quiebra o procedimiento concursal del emisor. Aunque son títulos valores diferentes a las participaciones preferentes, coinciden en varias características, así en el caso de las entidades financieras que son emisores habituales de este deuda subordinada, este tipo de deuda computa como recursos propios en el capital de la entidad emisora, por esta razón y también porque cumple ciertos requisitos que lo asemejan parcialmente al capital social de las entidades de crédito, la deuda subordinada es considerada, junto con las participaciones preferentes, como un híbrido de capital.
Por lo tanto, a la vistas de la naturaleza y características tanto de las participaciones preferentes como de la deuda subordinada, no puede decirse sin más que se trata de títulos valores abstractos, cuyo titular es propietarios de los mismos y que lo único que le produce es la obtención de un dividendo superior o inferior en atención a unos beneficios, sino que existe una vinculación jurídica continuada entre su titular y el emisor, que sólo se extingue cuando el titular procede a su venta o el emisor los amortiza, lo mismo que un accionista cuando adquiere una o varias acciones, no es sólo propietario de un título valor, sino que participa de forma continuada en la sociedad, dejando de serlo cuando transmite la acción o la sociedad se disuelve.
Por lo tanto, la compra de participaciones preferentes o deuda subordinada de una entidad mercantil que está autorizada a su emisión conlleva una serie de derechos y obligaciones respecto a dicha entidad que sólo finalizan cuando se venden dichos títulos, se amortizan los títulos o se liquida la sociedad, por lo que el contrato sólo se consuma cuando ocurre alguno de dichos supuestos. Y ello concretamente cuando el vendedor es la propia entidad emisora o quien intermedia en la venta es una sociedad del grupo del emisor, como ocurre en el presente caso.
Por lo tanto, no cabe más que confirmar la decisión de la sentencia de instancia al rechazar la caducidad de la acción de anulabilidad ejercitada.....".
En aplicació del mateix criteri al present cas, en haver-se produït la venda al FGD dels productes esmentats, després de la seva transformació en accions, per import de 20.285,39€ en data 19.7.13, és a partir d'aquesta data que començaria el còmput del termini de quatre anys, cosa que impedeix considerar caduca l'acció pretesa en la demanda.
En conclusió, doncs, l'acció respecte als altres dos productes no estava caducada i la pretensió de la part demandant ha de prosperar com a prosperat la dels 10 títols de Deute Subordinat que ha estimat la sentència i que no han estat impugnats per la part demandada.
Vuitè.Quant a les conseqüències de la declaració de nul litat dels dos contractes exclosos en la sentència d'instància ha de ser la mateixa (aplicació de l' article 1303 del Codi Civil ) que respecte l'única pretensió estimada: la de la recíproca restitució de les prestacions rebudes i els interessos legals des del moment de la seva percepció amb descompte de les sumes rebudes per la part demandant (inclosa la suma rebuda del FROB), a fi d'evitar cap mena d'enriquiment injust per part de ningú i que caldrà determinar en execució de sentència.
Novè. La imposició de les costes a la instància.
Finalment, la part recurrent demana la imposició de les costes de la instància perquè es deriva de l'estimació íntegra de la demanda en aplicació de l' article 398.1 de la LEC . Però es que , com argument de reforç, de les argumentacions ofertes en la instància per la mateixa demandada es comprova la manca de consistència jurídica d'una situació clarament abusiva envers una feble clientela que va interposar la seva demanda en l'any 2014 quan ja es coneixia perfectament el resultat clamorós d'aquestes actuacions de l'entitat, justifica plenament que els demandants i perjudicats no hagin de suportar els costos del procés.
Desè.L'estimació del recurs comporta no fer cap pronunciament de les costes d'aquesta alçada, en aplicació de l' article 398.2 de la LEC .
Fallo
1. ESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per la procuradora CARME PEIX ESPIGOL.
2. REVOQUEMla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Girona, en les actuacions de judici de Procediment Ordinari 619/14 de les quals dimana aquests Rotlle i amb estimació íntegra de la demanda declarem la nul litat dels contractes subscrits entre les parts d'adquisició de participacions preferents i de Deute Subordinat (7ena emissió) i condemnem a restituir-se recíprocament les prestacions obtingudes des de cada contracte més els interessos legals des de cada percepció amb imposició de les costes de la instància a la part demandada.
No fem pronunciament de condemna de les costes causades en aquesta alçada.
Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Suprem, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .
També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .
Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.
Expediu testimoniatges d'aquesta resolució, uniu-los al rotlle corresponent i trameteu-los al Jutjat de procedència, juntament amb les actuacions originals.
Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.
PUBLICACIÓ.En data d'avui, el magistrat ponent, Carles Cruz Moratones, ha llegit i publicat la Sentència anterior en audiència pública. En dono fe.
