Sentencia Civil Nº 255/2013, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 104/2012 de 05 de Julio de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

ROLLO DE APELACIÓN: 104/2012

PROCEDENCIA: PROCEDIMIENTO ORDINARIO 1109/2010 JUZGADO PRIMERA INSTANCIA 3 AMPOSTA

APELANTE : FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L.

PROCURADOR : MAITE GARCIA SOLSONA

LETRADO : EDUARDO GARCIA MEDINA

APELADO : Hugo

PROCURADOR : ANTONIO ELIAS ARCALIS

LETRADO : XAVIER CALVET VALLESPI

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 5 de juliol de 2013

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. García Solsona i defensada pel Lletrat/da Sr. García Medina, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 d'Amposta de data 14-11-2011 , en procediment Ordinari 1109/10, en el que és part actora Hugo , i part demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.-En la present causa es va interposar per FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L. recurs d'apel lació, en data 19-12-2011, contra Sentència que disposa: 'Estimo íntegrament la demanda interposada per Hugo contra FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L., condemno a la mercantil demandada a pagar a l'actor la quantitat de 498.016 euros. La quantitat objecte de condemna serà incrementada amb l'interès legal previst a l' art. 576.1 LEC des de la data d'aquesta sentència. Imposo a la demandada les costes causades en aquest procediment'.

SEGON.-En data 10-1-2012 Hugo es va oposar al recurs.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es reclama a la demanda el que resta per a pagar d'un contracte de compravenda d'una finca fet l'any 2006.

Es va oposar la demandada al legant que entre les parts va haver un pacte verbal per a determinar que la quantitat que quedava per pagar seria solament de 310.000 euros, quantitat que reconeix deure.

Front a sentència que estima la demanda s'interposa per la demandada recurs al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

Respecte a la prova del pagament del deute, es configura com un fet extintiu i, per tant, la càrrega de la prova correspon a la part demandada. No procedeix alterar la situació probatòria de les parts i carregar a la part actora amb la prova de l'impagament, fet negatiu amb el que no es pot gravar a la part actora quan és el seu revers, el pagament, el fet positiu que ha d'acreditar-se per la part demandada, encara que el Tribunal haurà de tenir sempre present la disponibilitat i facilitat probatòria que correspon a cada una de les parts del litigi segons els cas concret. Però no hi ha dubte que, en general, el pagament d'un deute és més fàcil d'acreditar a qui diu haver realitzat dit pagament que a qui solament pot tenir una actitud passiva i d'espera de la realització de dit pagament pel obligat a fer-lo.

SEGON.-Al lega la part recurrent, en primer lloc, indefensió perquè no es va poder practicar al judici la testifical del Sr. Balbino , prova admesa a l'audiència prèvia, sent denegada la seva pràctica com a diligència final al no haver la part proporcionat, tot i haver estat requerida, les dades per a la localització del testimoni.

Cap indefensió pot haver quan la part apel lant podia haver proposat la pràctica de tal prova en segona instància conforme l' art. 460 LEC , cosa que no ha fet, per la qual cosa a ella seria, en tot cas, imputable que no s'hagi practicat.

TERCER.-Al lega també error en la valoració de la prova del testimoni Sr. Héctor , considerant que en base a les declaracions de tal testimoni s'ha de tenir per provada la reducció del preu a pagar per la finca a 310.000 euros.

El Jutge a quo, amb molt bon criteri, no dóna credibilitat al testimoni per tenir interès manifest en el procediment, no solament perquè té el 15% de la societat demandada segons reconeix al judici (minut 2:50), sinó també perquè va ser qui va fer, com administrador de Castellania d'Amposta S.L. -antiga denominació de la demandada-, el contracte de compravenda origen del deute; i, a més a més, és el pare d'un dels administradors de la demandada, per la qual cosa més interès no pot tenir, com reconeix al judici el propi testimoni.

Per altra banda, difícilment es pot acreditar mai una reducció del preu tant significativa com la que la part demandada pretén mitjançant una prova testifical, més encara quan en el present cas totes les novacions del contracte de compravenda s'han fet mitjançant escriptura notarial.

En definitiva, corresponent a la demandada provar la reducció del preu que oposa, la prova que ha aportat és manifestament insuficient.

Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat per FUTURO CIUDAD AMPOSTA S.L. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 3 d'Amposta de data 14-11-2011 , en procediment Ordinari 1109/10. S'imposen les costes d'aquesta instància a la recurrent. S'acorda la pèrdua del dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día diez de julio de dos mil trece. Doy fe.