Sentencia Civil Nº 256/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 204/2012 de 03 de Mayo de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 204/12

Judici ordinari 1304/2010

Jutjat de 1a. Instància núm. 6 Mataró

S E N T È N C I A N. 256/2013

Magistrat/ades:

Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lm. Sr. ENRIC ALAVEDRA FARRANDO

Barcelona, tres de maig de dos mil tretze

La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 1304/2010, seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Mataró a instàncies de la Sra. Leticia representada per la Procuradora Sra. Carmen Fuentes Millan contra el Sr. Jose Carlos i la Sra. María Milagros representats per la Procuradora Sra. Mª José Blanchar García que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Doña. Leticia contra la sentència dictada el dia 14 d'octubre de 2011 pel Jutjat de 1a . Instància.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'FALLO: Desestimo la demanda formulada por Leticia contra Jose Carlos y María Milagros y absuelvo a la parte demandada de todas las pretensiones deducidas en su contra, con condena a la parte demandante al pago de las costas procesales causadas en esta instancia.

SEGON.-L'actora apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Mataró en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 7 de març d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.-La Sra. Leticia interposa una demanda contra els seus veïns de las casa núm.5 amb la pretensió que s'efectuïn diverses declaracions i condemnes de fer en relació a la contenció de terres i actuacions efectuades a la seva parcel·la que causen humitats al mur de la seva finca. Reclama a més una indemnització pels danys que s'han causat en aquest mur.

Els demandats neguen que carreguin terres sobre el mur dels veïns i qualsevol nexe de causalitat amb les humitats per les que es reclamen.

La sentència desestima la demanda en considerar que la prova practicada ni acredita que les obres efectuades a la finca dels demandats hagi incrementat l'escorrentia de les aigües a la finca veïna i hagi causat els danys al mur ni que s'hagin aportat terres a la zona situada entre el mur de tancament de la finca de l'actora i el de rocalla dels demandats, ni tan sols que el mur de rocalla produeixi pressions sobre el mur dels veïns com ha introduït en el litigi el pèrit judicial.

Contra l'anterior resolució, recorre la demandant que invoca (a) incongruència en la sentència perquè no s'han resolt totes les reclamacions formulades; (b)infracció de la normativa i jurisprudència sobre la càrrega probatòria i (c) errònia valoració de la prova.

SEGON.-Un nou examen de les actuacions, ha de dur, en primer lloc a descartar qualsevol incongruència en la sentència dictada en primera instància.

La incongruència és la relació entre la súplica de la demanda i la part dispositiva de la sentència ( SSTS de 27 de maig de 1996 , 18 de novembre de 1996 , 29 de maig , 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997 , 11 de febrer , 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 , 10 d' abril de 2002 , 28 de juny de 2006 ). Es donarà incongruència ex silentioo omissiva si s'han deixat incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per la part actora i/o els mitjans de defensa de la demandada a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( SSTS 29 de gener i 2 de juny del 2010 ).

En el cas que s'examina, la sentència dictada en la primera instància no ha incorregut en el vici de incongruència que denuncia l'apel·lant perquè, d'acord amb reiterada jurisprudència, els raonaments de les sentències no han d'abastar totes les al×legacions efectuades ni, fins i tot, els fets provats. Al que han de referir-se són als aspectes fàctics que serveixen de base als fonaments jurídics que duen al jutge o tribunal a la seva decisió (sentència de 27 de maig de 1996 ).

En aquest mateix sentit, raona el Tribunal Constitucional que la incongruència ex silentioés l'omissió o falta total de resposta el que no es pot confondre amb resposta detallada a totes i cada una de les qüestions que l' article 24 CE no garanteix. A aquests efectes s'ha de distingir entre les meres al·legacions adduïdes per fonamentar les pretensions, de les pretensions en ella mateixes. Pel que fa a aquestes no es pot apreciar incongruència ' si el ajuste es sustancial y se resuelven, aunque sea genéricamente, las pretensiones, no existe incongruencia, pese a que no haya pronunciamiento respecto a las alegaciones concretas no sustanciales (...]pues sólo la omisión o falta total de respuesta, y no la respuesta genérica y global a la cuestión planteada, entraña una vulneración de la tutela judicial efectiva' ( STC 187/2000, de 10 de juliol ). Per contra i pel que fa a les primeres, és a dir a les no són simples al·legacions instrumentals en el raonament jurídic sinó un al·legat fonamental que conté els fets o arguments jurídics bàsics i fonamentals que nodreixen la pretensió, han de ser tractades de forma expressa o si més no de forma implícita, perquè integren la raó del que es demana ( SSTC 24/2010 de 27 d'abril i 51/2010 de 4 d'octubre ).

La sentència que es recorre ha examinat les qüestions controvertides i ha resolt de forma motivada les pretensions exercides. No es pot apreciar incongruència pel fet que no es refereixi expressament a una declaració que sol·licitava la demandant al primer punt de la súplica de la demanda quan no s'aprecia que es tracti d'una declaració amb entitat i interès sinó lligada a la consegüent petició de condemna que ha estat desestimada.

TERCER.-La primera de les qüestions que plantejava la demandant en primera instància, i que amb major argumentació efectua en el recurs, és la que es refereix a la càrrega de terres que suportaria el mur de tancament que hi ha a la seva parcel·la.

En l'escrit de demanda, adduïa la Sra. Leticia que els seus veïns, si bé havien construït un mur de rocalla per contenir les terres de la seva parcel·la, entre aquest mur i el de tancament de la seva finca ( de la demandant) havien deixat un espai que havien reomplert de terres les quals carregaven directament sobre el seu. Atès que no tenia cap obligació legal de suportar la càrrega d'aquestes terres de farciment, sol· licitava que es condemnés els demandats a alliberar el mur de tancament de la seva finca de la càrrega d'aquestes terres.

La sentència ha desestimat en aquest punt la demanda en base a una valoració de la prova que ha de ser plenament compartida per aquest Tribunal.

El pèrit judicial no va poder precisar quin era el nivell natural del terreny a la finca dels demandats, concretament a l'espai que separa els dos murs i, per tant, que s'hagués reomplert de les terres que la demandant sol.licita que es retirin. No obstant, segons el que va poder veure a la visita, es decantava per considerar que el nivell que hi havia era l'original del terreny.

La pericial de la part demandant no permet tenir-ho per acreditat. El Sr. Norberto afirma en el seu informe que aquesta zona de separació s'ha omplert de terres que carreguen sobre el mur de la finca veïna, però seguidament admet desconèixer la quota de nivell preexistent. A l'acte del judici, si bé insisteix que aquesta franja s'ha reomplert de terra, no li ha estat possible precisar quanta ni des de quin nivell.

Poca informació ha pogut facilitar també el Sr. Jesús Luis . A l'acte del judici, quan se li va preguntar al respecte, si bé va afirmar que la franja de separació s'havia reomplert de terres, va admetre que desconeixia quin era el nivell original de terreny en aquella zona i que no l'havia buscat perquè a ell l'havien contractat perquè informés sobre les causes dels danys que presenta el mur de la demandant.

Cap dels dos tècnics han referit en el seu informe que el mur de tancament de la finca de la demandant presenti altres danys que les humitats que provocaria la modificació de l'escorrentia de l'aigua, qüestió distinta i a la que ens referirem posteriorment. Per tant, tampoc per la via dels danys causats es podria deduir el reompliment de terres a la franja de separació com a causa d'aquells danys, per la sola raó que no se n'han constatat.

Altrament les fotografies aportades no permeten apreciar aquest reompliment de terres que la demandant sol·licita que es retirin perquè carreguen sobre el seu mur. A l'hora d'analitzar les fotografies en aquest punt , no es pot deixat de tenir present que s'ha cedit una part de terreny per vial.

Tampoc la documentació que integra l'expedient administratiu permet acreditar aquell reompliment de terres respecte el nivell original, malgrat els esforços d'argumentació efectuats en el recurs d'apel·lació.

A la part posterior de la finca, fins i tot s'ha rebaixat el nivell del terreny. Ho afirma el pèrit de la demandada i el designat judicialment ho ha ratificat.

En definitiva la valoració de la prova ha de dur a desestimar la demanda en aquest primer punt. De fet a l'acte del judici, els pèrits de la demandant en el que han fet especial esment és en una qüestió distinta com és la pressió que exerceix sobre el mur de tancament el mur de rocalla i les terres que conté. Aquesta qüestió, a la que no s'havien referit en els seus informes, ha estat introduïda pel pèrit judicial.

El Sr. Fabio afirma en el seu informe que tot el terreny reomplert a la part del davant de la finca i que conté el mur de rocalla així com el mateix mur de rocalla, origina unes pressions sobre el mur de tancament de la finca veïna que no pot absorbir la franja que s'ha deixat entre un i altre. Segons aquest pèrit, aquestes pressions estan causant danys en el mur de tancament. Com s'ha dit, ni es van al·legar per la part demandant altres danys que les humitats (que no tenen cap relació de causalitat amb les pressions) ni a la demanda es va dir res sobre les conseqüències que podia provocar el mur de rocalla sobre el mur de tancament més enllà del reompliment de terres de la franja, ni cap relació tenen aquestes suposades pressions amb la petició efectuada que no és altra que la retirada de les terres amb les que s'ha reomplert la franja. Són més que raonables els dubtes que es plantegen en relació a la congruència i la interdicció d'alteració de la causa petendi. Fins i tot, seria difícil encaixar-ho en els termes en què la demandant ha formulat la seva pretensió.

En tot cas, tampoc l'existència pressions sobre el mur de tancament susceptibles de causar danys en aquest element han quedat acreditades. Segons el pèrit judicial, s'hauria d'haver previst una contenció fins a un nivell inferior al mur de tancament per evitar les pressions horitzontals. No obstant, ni s'ha efectuat cap càlcul ni cap prova tècnica que permeti afirmar que es produeixin aquelles pressions perquè la franja o espai de separació que s'ha deixat sigui insuficient per absorbir-les (el pèrit de la demandada que forma part del mateix despatx de l'arquitecte que va dirigir les obres, manté que és suficient).

Els pèrits de la demandant, que com s'ha dit cap referència van fer aquesta qüestió, si bé a l'acte del judici han ratificat que es produeixen aquestes pressions, tampoc han fet cap comprovació al respecte i les seves declaracions no han estat coincidents , ni entre ells ni amb el Sr. Fabio . Don. Norberto ha mantingut que per evitar les pressions s'hauria d'haver deixat una separació entre murs de 2 o 3 metres, si bé admet que s'hauria de calcular. En canvi Don. Jesús Luis entén que seria suficient amb un metre de separació. La franja que s'ha deixat és de 80cm i per tant la diferència és mínima. La declaració d'aquests tècnics sense realització d'una prova tècnica no permet acreditar que es causin pressions sobre el mur de tancament susceptibles de causar danys per aquella raó.

QUART.-En segon lloc, sosté la demandada que el sistema de terrasses amb pedra de rocalla sobre la base de terres de farciment que absorbeixen l'aigua, que és el sistema que s'ha emprat a la finca veïna, provoca filtracions i causa humitats en el mur de tancament. Sol· licita la demandant que es construeixi un sistema de drenatge per evitar aquestes filtracions i humitats.

Els danys causats en el mur a causa de les humitats han quedat acreditats. De fet, no s'han qüestionat. El que discuteix la demandada és que s'hagin d'atribuir a la nova construcció i no a una falta de impermeabilització del mateix mur.

En aquest punt el recurs ha de ser estimat. No és controvertit que el mur de la parcel·la de la demandant no està impermeabilitzat. Diuen els tècnics a l'acte del judici, que , si ho estès, aquest mur no hauria patit danys per humitats i filtracions. Però no n'ha estat aquesta la causa. És el sistema de construcció efectuat a la finca dels demandats (sense mur propi adossat al mur de la finca del costat i sense sistema de drenatge que eviti les filtracions) el que causa els danys per humitats en el mur de tancament que es troba en contacte directe amb les terres de la finca del costat en la qual s'ha modificat l'escorrentia natural de les aigües. Si els demandats optaven per un sistema constructiu com el que s'ha descrit, havien d'haver pres les precaucions necessàries per evitar que les aigües, que ja no transcorren naturalment per la seva finca per la construcció i que es filtren al terra, causessin danys al mur de la parcel·la veïna que es troba en contacte directe amb aquestes terres.

En aquest punt, doncs el recurs haurà de ser estimat i amb ell la demanda en aquest segon punt i en el sentit de condemnar els demandats a instal·lar a la seva parcel·la una canalització o sistema de drenatge que impedeixi les filtracions d'aigua en el mur de la finca de la Sra. Leticia així com a abonar la quantitat de 1.797,20€ en què s'ha valorat la reparació que s'ha de fer. Els interessos que es meritaran són els processals ( articles 576 LEC )perquè la reparació no ha estat efectuada.

CINQUÈ.-No es fa imposició de les costes causades ni en primera instància ni en apel·lació ( articles 394.2 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

I.-Estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Dª Leticia contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 6 de Mataró en data 14 d'octubre de 2011 i revocar en part aquesta resolució.

II.-Estimar en part la demanda interposada per la representació processal de Dª Leticia en l'únic sentit de condemnar D. Jose Carlos i Dª María Milagros a:

a).- abonar a Doña. Leticia la quantitat de 1.797,20€ més els interessos que es meritin des d'aquesta resolució.

b).- a instal·lar una canalització o un sistema de drenatge a la finca de la seva propietat que impedeixi que el mur de tancament de la parcel·la de la Sra. Leticia quedi afectada per les filtracions d'aigua procedents de la finca dels demandats.

II.- No es fa imposició de les costes causades ni en la primera instància ni en apel·lació.

Es retornarà a l'apel·lant el dipòsit constituït per recórrer (apartat 9è DA 15 LOPJ ).

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem i ho signem.

PUBLICACIÓ-En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.