Sentencia CIVIL Nº 258/2016, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 633/2015 de 13 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 633/2015

JUDICI ORDINARI Nº 312/2014

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Nº 1 - TORTOSA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 13 de setembre de 2.016.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL·LACIÓ interposat pel Sr. Florentino representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Muñoz Pérez i defensat per la Lletrada Sra. Lucero Amores, contra la Sentència de 31 de juliol de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 1 de Tortosa , judici ordinari núm. 312/2014, al qual figura com a part demandant l'apel·lant, i com a part demandada els Srs. Hilario , Adela i Isidro representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Pascual Vallés i assistits pel Lletrat Sr. Cadenas Cachón.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que ESTIMO parcialmente la demanda interpuesta por Florentino contra Hilario , Adela y Isidro y condeno a éstos de forma solidaria al pago de la cantidad de 23.276,17 euros.

Que ESTIMO íntegramente la demanda interpuesta por Hilario , Adela y Isidro contra Florentino , por lo que declaro el préstamo pactado entre ambos como usurario, debiendo los primeros devolver únicamente, la cantidad verdaderamente entregada, 23.276,17 euros.

No se hace condena en costas, respecto a la acción ejercitada por el Sr. Florentino .

Se condena en costas al Sr. Florentino respecto a la acción ejercitada por los señores Isidro , demandados reconvenientes.'

SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal del Sr. Florentino .

TERCER.Per la representació processal de la part apel·lada es va presentar escrit d'oposició al recurs.

QUART.En data 03-12-2015 es va dictar per aquesta Sala Interlocutòria acordant no admetre la prova proposada en aquesta alçada per la part apel·lant.

Fundamentos

PRIMER. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Florentino el present recurs d'apel·lació contra els pronunciaments de la sentència d'instància que estima parcialment la demanda interposada per ell mateix en exercici d'una acció de reclamació de quantitat (diferència entre la quantitat reclamada a la demanda i la quantitat reconeguda a la resolució d'instància) derivada de la constitució d'un préstec amb garantia hipotecària al qual figura el recurrent com a prestamista, així com impugna també la declaració de nul·litat del contracte de préstec i la seva declaració d'usurari, al·legant error en la valoració de la prova; incongruència de la sentència, i vulneració del dret de defensa per la mala praxis de l'anterior Lletrat del recurrent.

Analitzarem aquests motius si bé en ordre diferent per raons de claredat expositiva.

SEGON. Vulneració del dret de defensa.

Fonamenta la part apel·lant aquest motiu en la negligència de l'anterior Lletrat designat pel torn d'ofici que'dejo pasar el plazo para contestar a la reconvención de contrario, y posteriormente en la vista previa no aporto ni solicito prueba alguna'(foli 217).

El motiu es rebutja i hem de reiterar el que ja vam dir a la nostra Interlocutòria de 3 de desembre de 2.015 acordant no admetre la prova proposada en aquesta alçada per la part apel·lant:'1. la parte solicitante de prueba en esta alzada presentó en fecha 10-02-2015 escrito proponiendo prueba (v. folios 158 y ss.), que fue rechazada por Providencia de 11-02-2015 por no haberse solicitado en el momento procesal oportuno (folio 162), resolución que fue recurrida: este Tribunal está absolutamente conforme con la decisión del Juzgado de instancia ya que la proposición de prueba en el juicio ordinario se hace en el acto de la audiencia previa, artículo 429 de la LEC , no pudiendo olvidar la parte apelante que el cumplimiento de los requisitos procesales es de orden público y de carácter imperativo y por ello indisponible para las partes litigantes y para el propio órgano jurisdiccional;

2. las relaciones personales entre Letrado y cliente pertenecen a la esfera privada de ambos, sin que pueda afectar a terceros ajenos a dicha relación; y

3. en cuanto a la referencia de haberse causado al apelante indefensión, tampoco puede olvidar que los órganos judiciales deben velar por el respeto al derecho fundamental de tutela judicial efectiva de ambas partes litigantes, no sólo de una de ellas.'

TERCER. Incongruència de la sentència d'instància.

Sosté el Sr. Florentino al seu recurs que'esta parte está totalmente en desacuerdo en la declaración del contrato nulo, la parte contraria no ha presentado absolutamente ninguna prueba que ello lo demuestre, todo no son más que conjeturas, aplicadas según convengan para perjudicar claramente a mi representado, omitiendo asimismo el resultado de la testifical realizada con resultado contrario al del fallo, resulta, como digo con el mayor de los respectos, en estrictos términos de defensa manifiestamente incongruente'(foli 216).

Declara la STS de 14-09-2011 (ROJ: STS 6118/2011 ):'Se han distinguido, como tipos de incongruencia, la ultra petitum, cuando la sentencia otorga más de lo pedido, infra o citra petitum, cuando da menos de lo ha admitido y extra petitum, cuando concede cosa distinta a la solicitada por las partes y, como derivación de esta última, la incongruencia omisiva o ex silentio cuando la sentencia omite alguna petición o elemento esencial de la pretensión. Tales conceptos básicos son recogidos por la sentencia del Tribunal Constitucional 194/2005, 18 de julio y la de 1 de junio de 2010 ', afegint que el concepte de congruència implica, en principi, l'adequada relació entre el suplico de la demanda i la decisió de la sentència, però també s'estén al cas de l'anomenadaincongruència internaquan es contradiuen fonaments de dret y decisió, o com un cas insòlit, es contradiuen pronunciaments de la pròpia decisió.

De conformitat amb això, és evident que cap incongruència s'ha produït, i que el que està al·legant l'apel·lant és la seva disconformitat amb la valoració de la prova realitzada per la Jutgessa d'instància.

QUART. Error en la valoració de la prova.

Basa la part recurrent el motiu, bàsicament, en que els demandats van reconèixer i signaren davant de Notari haver rebut l'import de 56.603.- euros, no poden provar que el lliurament dels diners el va fer en efectiu, tractant-se d'una provadiabòlica; que no coneixia el grau d'endeutament dels demandats; que aquests tenien suficient capacitat econòmica per fer front a un pagament de 1.500 euros mensuals durant onze mesos i un final de 43.499,18 euros ja que li van explicar que havien de rebre una herència.

Reexaminada per aquest Tribunal la prova practicada, i partint de que les escriptures públiques donen fe en judici d'aquell que assenyala l' article 319 de la LEC entre lo que no està la veracitat del seu contingut respecte a les manifestacions de les parts (afegint l'apartat 3 del citat precepte que'En materia de usura, los tribunales resolverán en cada caso formando libremente su convicción sin vinculación a lo establecido en el apartado primero de este artículo'), hem de compartir la decisió de la Jutgessa d'instància al sentit de que:

1. cap acreditació aporta la part actora ara apel·lant de que va entregar la quantitat de 56.603 euros, sense que això impliqui per a ell unaprobatio diabolicaja que podia haver acreditat, per exemple, que havia retirat aquests fons, d'una vegada o en vàries, de una entitat bancària;

2. el Sr. Florentino no pot negar que no coneixia el grau d'endeutament dels demandats quan a la pròpia escriptura de préstec, a l'apartat de càrregues de la finca hipotecada ja es fan constar una hipoteca i dos anotacions preventives d'embargament (foli 19 anvers i revers), raó que qüestiona encara més el lliurament de diners sense cap reflex documental a persones amb dificultats econòmiques (això sense perjudici de que efectivament no és condició indispensable indicar el destí dels diners prestats); i

3. per molt que la part recurrent intenti convèncer-nos de que el demandats tenien capacitat econòmica i que anaven a rebre una herència familiar, raó per la qual podien fer front a l'import de 1.500 euros mensuals durant onze mesos i una quota final de 43.499,18 euros, això no queda corroborat per cap prova; els imports són extraordinàriament elevats per aquella situació econòmica.

Tot el que s'ha exposat fa que aquest Tribunal coincideixi amb la Jutgessa d'instància de que resulta acreditat que els demandats van rebre menys quantitat que la indicada a l'escriptura de préstec i que la seva acceptació va venir condicionada per les múltiples deutes que mantenien, es a dir, per la seva precària situació econòmica.

L' article 1 de la Llei de Repressió de la Usura de 1.908 es ben clar quan diu:'Será igualmente nulo el contrato en que se suponga recibida mayor cantidad que la verdaderamente entregada, cualesquiera que sean su entidad y circunstancias', així com l'efecte que preveu l' article 3: 'Declarada con arreglo a esta ley la nulidad de un contrato, el prestatario estará obligado a entregar tan sólo la suma recibida; y si hubiera satisfecho parte de aquélla y los intereses vencidos, el prestamista devolverá al prestatario lo que, tomando en cuenta el total de lo percibido, exceda del capital prestado'.

En definitiva, el recurs d'apel·lació ha de ser íntegrament desestimat.

CINQUÉ. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per pel Sr. Florentino contra la Sentència de 31 de juliol de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 1 de Tortosa , judici ordinari núm. 312/2014

i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veinte de septiembre de dos mil dieciséis. Doy fe.