Sentencia CIVIL Nº 259/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 885/2018 de 09 de Octubre de 2020

Encabezamiento

SENTÈNCIA núm 259/2020

Secció Catorze

Rotllo núm. 885/2018

Il·lustres senyors magistrats:

Agustín Vigo Morancho

Esteve Hosta Soldevila

Sergio Fernández Iglesias

Barcelona, 9 dŽoctubre de 2020

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo núm. 885/2018 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el núm. 498/2016-B pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Sant Boi de Llobregat a instancia de la Sra. Coro contra la Sra. Elena , en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 19 de maig de 2018 per la jutgessa de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada és del tenor literal següent:

Que DEBO ACORDAR Y ACUERDO ESTIMAR PARCIALMENTE la demanda formulada por Coro, representada por el/la Procurador/a Dª. Esther González García, contra Elena, representada por el/la Procurador/a D. Oscar Bagan Catalan, y debo DECLARAR a la actora LEGITIMARIA de los derechos hereditarios que traen causa del fallecimiento de su padre D. Narciso y se declara el valor de los derechos legitimarios en la cantidad de 18.571,95 euros, cantidad que se condena su pago a la demandada a favor de la actora en tal concepto con los intereses establecidos en el Fundamento Jurídico Tercero de esta resolución.

No procede la imposición de las costas procesales a ninguno de los litigantes.

SEGON.- La part demandada hi va interposar recurs d'apel·lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 1 d'octubre de 2020.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

PRIMER.- Resum d'antecedents.

Coro va presentar demanda de judici ordinari contra Elena en reclamació del pagament de la llegítima del seu pare Narciso. L'actora és filla del causant, que va traspassar a L'Hospitalet de Llobregat l'1 de setembre de 2011 amb testament notarial atorgat el 4 de març de 1999, en què va designar hereva universal la seva segona esposa Inocencia, que va manifestar i acceptar l'herència el 4 d'octubre de 2012 i va traspassar el 24 de desembre de 2013 sota testament notarial atorgat també el 4 de març de 1999 en què va designar hereva única universal la seva filla Elena, nascuda en un matrimoni anterior.

La Sentència d'instància va estimar parcialment la demanda: va tenir per acreditat que el valor del caudal relicte era de 74.287,78 € i va establir la llegítima de l'actora en 18.571,95 €, al pagament dels quals, més els interessos legals produïts des de la mort del causant, va condemnar la demandada, sense imposar el pagament de les costes a cap de les parts.

Contra la Sentència interposa recurs d'apel·lació la part demandada que en un recargolat escrit al·lega vulneració de les normes sobre la prova més uns motius de fons que som incapaços de seguir. Sembla que la part apel·lant no està d'acord amb la valoració del bé més important del caudal relicte de l'herència del causant, consistent en la meitat indivisa d'un pis a Sant Boi de Llobregat.

La part actora s'oposa al recurs tot sol·licitant la confirmació de la Sentència.

SEGON.- La llegítima.

La institució està regulada actualment al llibre quart, títol V, capítol I del Codi Civil de Catalunya (CCCat), des de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, d'aplicació, donat que el causant Sr. Narciso va traspassar l'any 2011.

És aquella part de l'herència sobre la qual tenen dret determinats hereus designats per la llei, sobre la qual el testador no té llibertat de disposició.

Conforme a l' art. 451-1 del CCCat, la llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra. Pel que aquí ens interessa, a tenor de l' art. 451-3 del CCCat són legitimaris tots els fills del causant per parts iguals.

A tenor de l'art. 451-5 el valor de la llegítima és la quarta part del que hom podria anomenar el cabdal relicte líquid de l'herència al qual s'arriba aplicant les regles que a continuació relaciona el mateix precepte: hom parteix del valor que els béns de l'herència tenen en el moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses de darrera malaltia, enterrament o incineració, i al valor líquid resultant s'ha d'afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, amb el valor que tenien a la data de la mort del causant, excloses les liberalitats d'ús, però inclòs en tot cas el valor dels béns que hagin estat objecte de donacions imputables a la llegítima, amb independència de la data de la donació.

El valor final obtingut es divideix per part iguals entre tots els legitimaris per a establir la seva llegítima individual, en la que, a tenor de l' art. 451-8 del CCCat, són imputables les donacions entre vius atorgades pel causant amb pacte exprés d'imputació o fetes en pagament o a compte de la llegítima, sempre que el caràcter imputable de la donació s'hagi fet constar expressament en el moment en què s'atorga.

En forma més extensa, com vam indicar a la Sentència que vam dictar l'11 de febrer de 2020 al rotllo núm. 256/2018 (ponent Sr. Vigo):

Al respecto debe indicarse que para el cálculo de la legítima deben tenerse en cuenta las reglas de los artículos 451-1 y siguientes del Codi Civil de Catalunya , pues debe calcularse el quantum general legitimario y determinar la legítima individual que corresponde a cada uno. Para la determinación de ésta, cuando concurre más de un legitimario, cada uno de ellos adquiere una cuota parte alícuota que resulta de dividir la cuantía global por el número de legitimarios concurrentes, pues conforme el artículo 451-5 del CCC todos los legitimarios detraen la legítima de una única cuarta parte, que se divide por partes iguales entre ellos. No obstante, la forma de efectuar la computación se regula claramente en el artículo 451-5 del Texto Legal citado , donde se distinguen los siguientes supuestos: A) Relictum o Computación del caudal hereditario, en el que se parte del valor que los bienes de la herencia tenían al tiempo de la muerte del causante. No forman de la herencia, por lo que no se deberán computar, los derechos que se extinguen con la muerte del titular, como el usufructo, la renta vitalicia, el uso, la habitación, etc.; los bienes que tienen una destinación sucesoria prefijada, como los bienes sujetos a fideicomiso; y tampoco los derechos dimanantes de relaciones contractuales personalísimas. En todo caso, la valoración del caudal hereditario se efectuará en el momento de la muerte del causante (artículo 451-5, regla c), si bien el criterio que debe seguirse es el del valor en venta, ya que este sistema es el único objetivo para obtener una valoración correcta ( Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 22 de noviembre de 1993 y Sentencias del Tribunal Supremo de 20 de marzo de 1890 y 12 de octubre de 1897 ). B) Deducción del caudal hereditario, operación en la que, según el art. 455-1, regla a) se deducen las deudas del causante y los gastos de su última enfermedad, entierro y funeral. C) Agregación del donatum, consistente en que se han de computar también todas las donaciones, con independencia de quien sea el donatario, de tal modo que se crea un sistema de computación sin imputación, ya que, junto a la necesidad de computar todas las donaciones ( artículos 451-5, regla d , y artículo 451-8 CCC ), sólo se obliga al legitimario al imputar algunas (artículo 451-8, números 2 y 5) . No obstante, no son imputables los gastos de alimentos, educación y aprendizaje, ni los gastos de enfermedad y equipo ordinario, en cuanto se trata de deberes derivados de la patria potestad, ni los regalos de costumbre, como tampoco aquellas instituciones paradotales como el esponsalicio o escreix y la soldada, propias de determinadas comarcas de Cataluña. Una vez, aplicadas estas reglas y las demás previstas en los artículos 451-5 a 451-15, sobre cuya particularidad no podemos extendernos, se puede imputar la legítima y determinar la legítima individual de cada legitimario.

Respecto la institución de la legítima y su forma de pago en el Derecho civil de Cataluña, la Sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 23/2017, de 8 de mayo declaro: "La legítima es una atribución de contenido patrimonial que la ley reserva en una sucesión a determinadas personas por su relación familiar con el causante. La participación, sobre todo de los hijos, en la riqueza creada por los padres ha sido una constante en el derecho civil catalán como en otros de nuestro entorno. En Cataluña, no sin ciertas oscilaciones, vino a consagrarse el sistema de cuarta del derecho justinianeo, pudiendo pagarla el heredero en dinero, aunque no lo haya en la herencia o en bienes hereditarios (desde la Constitució Zelant de conservació de cases familiars de 1585).

La Compilación del derecho civil de Catalunya de 21-7-1960 ya regulaba la institución reiterando la Exposición de motivos del Código de Sucesiones por causa de muerte en el derecho civil de Cataluña (CS) aprobado por Ley 40/1991, de 30 de diciembre, el carácter de la legítima como aquella institución que atribuye a determinadas personas el derecho a exigir de los herederos un valor patrimonial a título de institución hereditaria, legado, donación o de cualquier otra manera.

También ha sido una constante en nuestro derecho el progresivo debilitamiento de la institución pues recogida en la Compilación del derecho civil de Cataluña como un derecho cuasi real, legitimario contra el heredero, al desaparecer la mención legitimaria, manteniéndose en esta misma forma en el Código de Sucesiones aprobado por Ley 40/1991, aplicable a nuestro caso, en el que también se reguló la desheredación. Con la promulgación del Libro IV del CCCat, sigue conservándose la institución -pese a la polémica doctrinal surgida pues parte de la misma abogaba por su supresión- aunque con algunas variaciones en la línea de restricción de estos derechos iniciada con la modificación del año 1990.

Con todo, como explicamos en la STSJCat de 13 de junio de 2016, la legítima estricta sigue siendo '... una 'institució de dret necessari' ( STSJCat 26/1993 de 22 nov . FD3), en el actual momento normativo y también en el inmediatamente precedente confiere ex lege a los descendientes del causante -en su defecto, a sus progenitores- un derecho subjetivo de crédito (pars valoris) que lesfaculta para obtener desde la apertura de la sucesión un valor patrimonial mínimo en la herencia que el causante está obligado a respetar, so pena de ineficacia ( art. 360.1 in fine CS ; art. 451-9.1 in fine CCCat ) o de inoficiosidad de sus disposiciones testamentarias ( art. 373.1 y 2 CS ; art. 451-22.1 y 2 CCat) o, incluso, de ciertas donaciones inter vivos ( art. 373.3 CS ; art. 451- 22.3 CCCat ), así como también lo está su heredero, al que se responsabiliza personalmente de su pago ( art. 366.1 CS ; art. 451-15.1 CCCat ). Y es que, aunque la legítima haya perdido su antigua naturaleza de derecho de afección real sobre los bienes de la herencia ( art. 140 CDCC, antes de ser reformado por la Llei 8/1990), el legislador catalán sigue garantizando, frente a la libertad de testar del causante, el derecho de crédito a la correspondiente cuota estricta ( arts. 355 y 356 CS ; arts. 451-5 y 451-6 CCCat ) de los descendientes ( arts. 352 y 353 CS ; art. 451-3 CCat ) no desheredados por causa justa ( art. 368.1CS ; art. 451-17.1 CCCat ),asegurando su intangibilidad, de manera que no se pueda imponer condiciones, plazos o modos sobre las atribuciones hechas en tal concepto o imputables al mismo, ni tampoco gravarlas con usufructos u otras cargas, ni sujetarlas tampoco a fideicomiso ( art. 360 CS; art. 451-9 ).'

La legítima continua, pues, configurándose como un derecho sucesorio de carácter personal y necesario que causa una obligación en el causante de atribuirla a determinadas personas en su sucesión, bien sea en forma de legado simple de legítima (lo que por legítima le corresponda, como en el supuesto de autos) bien en una suma en metálico, aunque no la haya en la herencia, o en bienes de exclusiva, plena y libre propiedad del causante, (art. 358 del CS) sin que pueda ser interpretada restrictivamente".

TERCER.- L'import de la llegítima que pertoca a l'actora. Desestimació del recurs.

Establertes en el fonament de dret anterior la naturalesa de la institució i les regles que són d'aplicació per al càlcul de la llegítima, passem a fixar l'import de la que pertoca a l'actora Sra. Coro, en el ben entès que la part demandada no discuteix la seva condició de legitimària i que sent legitimària única (el fet primer de la demanda esmenta que el causant Sr. Narciso va tenir un altre fill del primer matrimoni, però que el va premorir sense descendents), li correspon una quarta part del cabdal líquid de l'herència del causant.

A) El valor del cabdal líquid:

Està compost de les partides següents:

1.- 82.500 € del valor a la data de la mort del causant de la meitat indivisa del pis del carrer DIRECCION000 núm. NUM000 de Sant Boi de Llobregat del qual el Sr. Narciso era propietari, . La propietària de l'altra meitat indivisa era la seva esposa i hereva universal la Sra. Inocencia, (vídua del causant i mare de la demandada), conforme a la valoració efectuada per aquesta a l'escriptura de manifestació i acceptació de l'herència, que va atorgar el 4 d'octubre de 2012.

Estant d'acord en el valor de la meitat indivisa de la finca l'hereva Sra. Inocencia (com resulta de la seva escriptura de manifestació i acceptació d'herència) i la legitimària Sra. Coro (com expressa la demanda), en contra del que pretén la part apel·lant no s'ha d'acudir a altres fórmules de valoració de la meitat indivisa com el valor cadastral de la finca o un peritatge, ni tampoc al preu de 72.000 € pel qual la demandada Sra. Elena va vendre tot el pis el 12 de juny de 2015, quatre anys després de la defunció del causant.

2.- 246,04 € de la tercera part del saldo d'un compte a la Caixa.

Aquesta partida de l'herència no és controvertida.

3.- El deute de 8.458,26 € corresponent a la tercera part del saldo pendent d'amortitzar d'un préstec també amb la Caixa.

Aquesta partida tampoc no és controvertida.

4.- No afegim el 3% de l'aixovar perquè la jutgessa d'instància va desestimar aquesta pretensió i la part actora no ha recorregut aquest pronunciament. Tampoc no incloem despeses de darrera malaltia o enterrament perquè l'hereva Sra. Inocencia no en va indicar cap a l'escriptura de manifestació i acceptació d'herència.

La suma de les partides anteriors és 18.571,94 €, que és el valor líquid de l'herència.

B) El valor total de la llegítima.

És una quarta part dels 18.571,95 €, que al seu torn, com que l'actora és l'única legitimària del causant (ja que la demandada és filla d'un matrimoni anterior de la vídua Sra. Inocencia) és l'import de la llegítima individual de l'actora, al qual cal afegir l'interès legal produït des de la mort del causant establert a l' art. 451-14.2 del CCCat.

C) Conclusió.

Atès que la nostra liquidació de la llegítima de l'actora coincideix amb la de la Sentència d'instància, desestimem el recurs.

QUART.- Les costes d'aquesta alçada.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC, atesa la desestimació del recurs, imposem a la part apel·lant el pagament de les costes de la segona instància.

Fallo

Desestimant el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Elena contra la Sentència dictada el 19 de maig de 2018 pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Sant Boi de Llobregat, confirmem la resolució recorreguda i imposem el pagament de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Es declara la pèrdua per la part apel·lant del dipòsit constituït per a recórrer.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal o de cassació per interès cassacional en el termini de vint dies des de la seva notificació, a resoldre pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Un cop notificada la Sentència a les parts, i un cop sigui ferma, torneu les actuacions al jutjat d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.

Així ho pronunciem, manem i firmem.