Última revisión
17/09/2017
Sentencia CIVIL Nº 259/2020, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 887/2018 de 02 de Julio de 2020
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 8 min
Orden: Civil
Fecha: 02 de Julio de 2020
Tribunal: AP - Tarragona
Ponente: GALAN SANCHEZ, MANUEL
Nº de sentencia: 259/2020
Núm. Cendoj: 43148370032020100245
Núm. Ecli: ES:APT:2020:846
Núm. Roj: SAP T 846:2020
Encabezamiento
Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil
Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona
43005 Tarragona
Tel. 977920103
Fax: 977920113
A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat
NIG 4314842120170063321
Recurs d'apel·lació 887/2018 C
Matèria: Judici ordinari per quantia
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona
Procediment d'origen: Procediment ordinari 609/2017
Part recurrent / Sol·licitant: Leopoldo, Lucas
Procurador/a: Gemma Buñuel Gual, Gemma Buñuel Gual
Advocat/ada: Antonio Mora Ruiz
Part contra la qual s'interposa el recurs: GIL AGENTS COMERCIALS S.L., BANCO SABADELL, S.A., DELEGACIONS DE FERRETERIA S.L.
Procurador/a: Elena Medina Cuadros
Advocat/ada: Irene Hortal Monserrat
SENTÈNCIA NÚM. 259/2020
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
JOAN PERARNAU MOYA (President)
MATILDE VICENTE DÍAZ
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 2 de juliol de 2.020.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pels Srs. Lucas i Leopoldorepresentats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Buñuel Gual i defensats pel Lletrat Sr. Mora Ruiz, contra la Sentència de 8 de maig de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona, judici ordinari núm. 609/17, al qual figura com a part demandant BANCO SABADELL, S.A. representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Medina Cuadros i assistit per la Lletrada Sra. Hortal Monserrat, i com a part demandada els apel·lants, així com DELEGACIONS DE FERRETERÍA, S.L. i GIL AGENTS COMERCIALS, S.L..
Antecedentes
Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
'Que, estimando íntegramente la demanda interpuesta por la Procuradora Doña Elena Medina Cuadros, en nombre y representación de BANCO DE SABADELL, S.A, DEBO CONDENAR Y CONDENO a DELEGACIONS DE FERRETERIA, S.L, DON Lucas, DON Leopoldo y GIL AGENTS COMERCIALS, S.L, a pagar, conjunta y solidariamente, a la parte actora la suma de NOVENTA Y SIETE MIL TRESCIENTOS NOVENTA Y SEIS EUROS CON OCHENTA CÉNTIMOS (97.396,80 €). Se imponen a los demandados las costas de la demanda.
Que, desestimando íntegramente la reconvención deducida por la Procuradora Doña Gemma Buñuel Gual, en nombre y representación de DON Lucas y DON Leopoldo, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a BANCO DE SABADELL, S.A, de los pedimentos de la reconvención. Se imponen a los reconvinientes las costas de la reconvención.'
Segon.Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal dels Srs. Lucas i Leopoldo d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.
Tercer.Per la representació processal de la part apel·lada BANCO SABADELL es va presentar escrit d'oposició al recurs.
Fundamentos
Primer.Pronunciaments impugnats.
1. Interposen els Srs. Lucas i Leopoldo el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que, d'una banda, estima íntegrament la demanda formulada per BANCO SABADELL en exercici d'una acció de reclamació de quantitat per impagament de les quotes del préstec mercantil subscrit entre les parts litigants; i d'altra banda, desestima íntegramente la seva demanda reconvencional amb petició de declaració d'abusivitat i nul·litat de les clàusules relatives al fiançament i interessos de demora.
2. Impugna en concret la part recurrent: la no declaració de la falta de legitimació activa de BANCO SABADELL, i la desestimació de la declaració d'abusivitat de la clàusula de renúncia dels beneficis d'ordre, excussió i divisió que la llei atorga als fiadors.
Segon. Motiu: no declaració de la falta de legitimació activa de BANCO SABADELL.
1. Manifesta la part apel·lant que ' el desistimiento realizado por esta parte con relación a la excepción de falta de legitimación activa estuvo viciado de origen por cuanto se realizó en la falsa creencia y convencimiento de que la actora había subsanado su falta de legitimación activa, cuando en realidad ello no era cierto'(foli 159 de les actuacions).
2. El motiu es rebutja: la pròpia part reconeix que va desistir i així es recull a la resolució impugnada (foli 142). Però es que, a més, com també es diu a la sentència, d'una banda, existeix una contradicció evident entre el fet de negar la legitimació a una part i, a continuació, formular demanda reconvencional contra la mateixa; i d'altra banda, la successió universal per part de BANCO SABADELL respecte de BANCO GALLEGO és un fet públic i notori que va ser publicat al BORME de 20-12-2013 ('BORME' núm. 243, pàgines 16887 a 16891).
Tercer. Motiu: desestimació de la declaració d'abusivitat de la clàusula de renúncia dels beneficis d'ordre, excussió i divisió que la llei atorga als fiadors.
1. Assenyalen el recurrents que ' la renuncia integral y en bloque a la totalidad de dichos beneficios sí que supone un quebranto de la buena fe contractual'(foli 160).
2. Hem de partir de la Interlocutòria del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19 de novembre de 2015 que estableix:'en el caso de una persona física que se constituyó en garante de la ejecución de las obligaciones de una sociedad mercantil, corresponde al juez nacional determinar si dicha persona actuó en el marco de su actividad profesional o por razón de los vínculos funcionales que mantiene con dicha sociedad, como la gerencia de la misma o una participación significativa en su capital social, o bien si actuó con fines de carácter privado. Dadas estas circunstancias, procede responder a las cuestiones prejudiciales planteadas que los artículos 1, apartado 1 , y 2, letra b), de la Directiva 93/13 deben interpretarse en el sentido de que dicha Directiva puede aplicarse a un contrato de garantía inmobiliaria o de fianza celebrado entre una persona física y una entidad de crédito para garantizar las obligaciones que una sociedad mercantil ha asumido contractualmente frente a la referida entidad en el marco de un contrato de crédito, cuando esa persona física actúe con un propósito ajeno a su actividad profesional y carezca de vínculos funcionales con la citada sociedad'. Per tant, perquè els fiadors persones físiques tinguin la consideració de consumidors i es puguin beneficiar de la protecció que l'ordenament atorga a aquests és necessari que acreditin que la garantia que han donat té caràcter privat, al ser tals fiadors totalment aliens a l'activitat econòmica a la que va destinada el préstec.
3. En el present cas, com el préstec que garanteixen els fiadors amb la fiança solidària no és per a un consum final sinó per l'activitat econòmica pròpia de la mercantil DELEGACIONS DE FERRETERÍA, S.L., no tenen tampoc la protecció que l'ordenament, europeu i nacional, atorguen als consumidors, ja que no han acreditat que la garantia que han donat tingui caràcter privat, és a dir, que tals fiadors siguin totalment aliens a l'activitat econòmica a la que va destinat el préstec. De fet, consta que el Sr. Leopoldo va actuar com administrador solidari de la prestatària DELEGACIONS DE FERRETERIA, S.L., i el Sr. Lucas com administrador solidari de GIL AGENTS COMERCIALS, S.L..
4. La STS de del 27-01-2020 (ROJ: STS 164/2020) declara: ' 4.4.- Contratos de garantía. Distinto tratamiento según el garante sea o no consumidor (aunque garantice una operación empresarial). La jurisprudencia del TJUE y de esta Sala. /// Como ha declarado reiteradamente esta Sala, el control de incorporación es aplicable a cualquier contrato en que se utilicen condiciones generales de la contratación, en tanto que los controles de transparencia material y abusividad están reservados a los contratos celebrados con consumidores ( sentencias 367/2016, de 3 de junio ; 30/2017, de 18 de enero ; 41/2017, de 20 de enero ; 57/2017, de 30 de enero ; 587/2017, de 2 de noviembre ; 639/2017, de 23 de noviembre ; 8/2018, de 10 de enero ; y 314/2018, de 28 de mayo ). Conforme a esta jurisprudencia, el concepto de abusividad queda circunscrito a los contratos con consumidores'.
5. Per tant, com expressa la sentència impugnada i aquesta Sala comparteix, ' La cláusula de afianzamiento supera los controles de inclusión siendo incluso reiterativa en la expresión clara de la misma idea, esto es, que se trata de una fianza solidaria y que permanece vigente aunque se prorrogue, nove o modifique el contrato de préstamo'(foli 153), essent una clàusula (la 13ª) redactada d'acord amb els criteris de transparència, claredat, concreció i senzillesa. De la mateixa forma i pels mateixos motius, tampoc s'aprecia que la clàusula vagi en contra de la bona fe contractual.
6. Per tot el que s'ha exposat, i considerant la Sala totalment correcta la valoració realitzada pel Magistrat d'instància, el recurs d'apel·lació ha de ser íntegrament desestimat.
Quart. Costes de la segona instància.
Ex. article 398 LEC, la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Fallo
ES DESESTIMA ÍNTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposatpels Srs. Lucas i Leopoldo contra la Sentència de 8 de maig de 2.018 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Tarragona , judici ordinari núm. 609/17 , i, en conseqüència:
1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.
2. S'imposen a la part apel·lant les costes de la segona instància.
S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.
Contra la present resolució les parts legitimades poden interposar recurs de cassació i/o extraordinari per infracció processal, davant d'aquest Tribunal en el termini de vint dies comptats des del següent a la seva notificació, de conformitat amb els criteris legals i jurisprudencials d'aplicació.
Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.
Així ho acordem i signem.

