Sentencia CIVIL Nº 261/2020, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 271/2020 de 29 de Julio de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1702342120178116328

Recurs d'apel·lació 271/2020 2

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Blanes

Procediment d'origen: Procediment ordinari 545/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Bruno

Procurador/a: Maria Dolors Soler Riera

Advocat/ada: LÍDIA RUZ GUTIÉRREZ

Part contra la qual s'interposa el recurs: Graciela

Procurador/a: Sheila Cara Martin

Advocat/ada: ANDRES RUIZ VERA

SENTÈNCIA NÚM. 261/2020

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Girona, 29 de juliol de 2020

Antecedentes

PRIMER.El 16 de juny de 2020 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 545/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Blanes, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Maria Dolors Soler Riera en representació de Bruno, contra la sentència de data 28 de novembre de 2019, en què consta com a part apel·lada la procuradora Sheila Cara Martin, en representació de Graciela.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

Desestimo la demanda interpuesta a instancia de D. Bruno contra Dª. Graciela, y Absuelvo a la demandada de las pretensiones contra la misma deducida.

Se imponen las costas a la parte actora'.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 29/07/2020.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.La sentència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Berga, de 23 de març de 2.016, va dissoldre per divorci el matrimoni entre la Sra. Graciela i el Sr. Bruno.

Pel que fa a les mesures aplicables al trencament de la convivència, va aprovar el conveni regulador que van proposar.

SEGON.En el que ara ens interessa, en el pacte setè d'aquest conveni els aleshores cònjuges van estipular que el pagament de les quotes periòdiques del préstec amb garantia hipotecària sobre el pis que va constituir el darrer domicili conjugal, situat a Bagà, correspondrien de manera exclusiva al Sr. Bruno, a qui s'atribuïa l'ús del immoble, propietat per meitats indivises de tots dos.

TERCER.El Sr. Bruno demana que es declari la nul·litat d'aquest pacte per error vici en el consentiment i que s'integri la clàusula nul·la per una altra en què es faci constar que la propietat sobre l'immoble esmentat passa a ser seva de manera exclusiva, amb l'obligació d'assumir el pagament de les quotes del préstec amb garantia hipotecària sobre aquest habitatge.

De manera subsidiària, sol·licitava la integració i modificació del pacte impugnat pel contingut que resulti de la prova que es presentés.

Finalment, i de manera subsidiària a les anteriors pretensions, demanava la nul·litat del pacte avantdit, de manera que la propietat de la vivenda es mantingués conjunta, assumint la Sra. Graciela el pagament de la meitat de les quotes del préstec, incloent-hi les que ja ha pagat el Sr. Bruno des de la data del conveni regulador.

QUART.La pretensió de nul·litat d'aquest concret pacte del conveni regulador es fonamentava en què hauria signat el conveni i l'havia ratificat judicialment després, sense adonar-se'n que la seva estipulació setena feia constar que la propietat sobre l'habitatge continuava sent dels dos per meitats indivises, quan el que s'hauria pactat seria que se li adjudicaria la part de la Sra. Graciela de manera que passaria a ser propietari exclusiu.

CINQUÈ.La sentència de primera instància ha desestimat íntegrament la demanda.

En síntesi, aquesta decisió es basa en què la petició de nul·litat d'un concret pacte del conveni regulador s'hauria d'haver fet en un procediment de modificació de mesures i en què el conveni va ser aprovat judicialment, el que implica el control i la homologació del seu contingut.

SISÈ.El demandant no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs s'estructura sobre diversos motius que a continuació estudiarem de manera separada.

Ho farem, però, en un ordre una mica divers, que considerem preferible per raons lògiques i sistemàtiques.

Infracció de garanties processals. Prova.

SETÈ.Segons el recurs s'hauria infringit el seu dret a la prova, i per extensió a la defensa, perquè malgrat que inicialment es van admetre les proves que va proposar, posteriorment es van denegar.

Aquesta afirmació es fonamenta en què la part ara apel·lant va proposar la pràctica de dues proves:

Primera, l'audició d'unes gravacions de dues converses entre el Sr. Bruno i la Sra. Graciela, i la d'una conversa entre aquest darrer i l'advocat que els va assessorar en el procediment de divorci de mutu acord i que va redactar el conveni regulador.

Segona, la declaració testifical de l'advocat esmentat.

Ambdues proves van ser admeses en l'audiència prèvia.

Davant la petició d'aquest darrer de ser dispensat de la seva obligació de declarar per raons de secret professional, la provisió de 23 d'octubre de 2.019, va decidir deixar sense efecte la pertinència d'ambdues proves.

Aquesta decisió hauria vulnerat el seu dret a un procediment amb totes les garanties i li hauria produït indefensió.

VUITÈ.Com ja vam avançar en la interlocutòria en què vam denegar la prova proposada per la part apel·lant, la seva pretensió principal derivada dels fets litigiosos, nul·litat d'un concret pacte del conveni regulador i no de tot el conveni per error vici en el consentiment, així com les subsidiàries, són jurídicament inviables.

El que acabem de dir fa que aquesta hipotètica indefensió sigui completament intranscendent als efectes de la resolució del litigi.

Dit amb altres paraules, malgrat que s'haguessin practicat les proves sol·licitades i admeses en un primer moment i que haguessin demostrat l'existència del error i el seu caràcter essencial i excusable, mai es podria concedir la nul·litat només parcial del conveni, el que fa que aquest motiu del recurs esdevingui inútil en la pràctica.

NOVÈ.També ho és entrar a valorar l'abast de l'obligació dels advocats de guardar el secret professional i la possibilitat d'aixecar-lo quan són precisament els seus clients els qui demanen que declarin en judici sobre fets relacionats amb la seva intervenció professional.

Procediment adequat.

DESÈ.L'apel·lant defèn que el procediment escaient per demanar la nul·litat d'un pacte del conveni regulador, no és el de modificació de mesures, com diu la sentència impugnada, sinó el declaratiu ordinari.

ONZÈ.El procediment de modificació de mesures té la finalitat de canviar alguna o algunes de les que s'han decidit judicialment en un procediment dels habitualment coneguts com a 'matrimonials' antecedent, quan les circumstàncies de fet que van portar a prendre-les han variat d'una manera substancial ( articles 233-7.1 del Codi Civil de Catalunya i 775.1 de la LEC).

La pretensió del demandant no es basa en un canvi de circumstàncies, sinó en un error vici en el consentiment, el que porta necessàriament a la tramitació d'un procediment declaratiu ordinari, no a un de modificació de mesures.

Per tant, l'afirmació contrària de la sentència impugnada, que en realitat constitueix la raó de la desestimació de la pretensió, no es correcta, tot i que aquesta circumstància sigui irrellevant perquè el recurs haurà de ser igualment desestimat pels motius que exposarem a continuació.

DOTZÈ.El que acabem de dir fa que tampoc tinguin cap eficàcia pràctica els arguments de la sentència sobre les conseqüències que tindria l'aprovació judicial del conveni.

Error vici en el consentiment.

TRETZÈ.Segons l'apel·lant, hauria firmat el conveni regulador del divorci sense pràcticament llegir-lo, ratificant-lo en les mateixes condicions en el Jutjat competent.

Aquesta manera de procedir s'hauria produït per la confiança en què el conveni reflectiria allò que es va pactar sobre el domini del pis que va constituir el darrer domicili conjugal.

El recurs afirma que l'error i el seu caràcter essencial i excusable, haurien quedat demostrats.

CATORZÈ.Per situar adequadament des d'una perspectiva jurídica l'essència de la qüestió litigiosa, hem de recordar quins són els requisits necessaris segons la jurisprudència per poder declarar la nul·litat d'un contracte per l'existència d'un consentiment viciat per error.

La sentència de 20 de gener de 2.014 defineix que és l'error vici en el consentiment:

'Hay error vicio cuando la voluntad del contratante se forma a partir de una creencia inexacta. Es decir, cuando la representación mental que sirve de presupuesto para la realización del contrato es equivocada o errónea.

Es lógico que un elemental respeto a la palabra dada (' pacta sunt servanda') imponga la concurrencia de ciertos requisitos para que el error invalide el contrato y pueda quien lo sufrió quedar desvinculado. Al fin, el contrato constituye el instrumento jurídico por el que quienes lo celebran, en ejercicio de su libertad -autonomía de la voluntad -, deciden crear una relación jurídica entre ellos y someterla a una 'lex privata' (ley privada) cuyo contenido determinan. La seguridad jurídica, asentada en el respeto a lo pactado, impone en esta materia unos criterios razonablemente rigurosos.

En primer término, para que quepa hablar de error vicio es necesario que la representación equivocada merezca esa consideración. Lo que exige que se muestre, para quien afirma haber errado, como suficientemente segura y no como una mera posibilidad dependiente de la concurrencia de inciertas circunstancias...

Por otro lado, el error ha de ser, además de relevante, excusable. La jurisprudencia valora la conducta del ignorante o equivocado, de tal forma que niega protección a quien, con el empleo de la diligencia que era exigible en las circunstancias concurrentes, habría conocido lo que al contratar ignoraba y, en la situación de conflicto, protege a la otra parte contratante, confiada en la apariencia que genera toda declaración negocial seriamente emitida.'

Les sentències del mateix tribunal d'11 de novembre de 1.997, 18 de juliol de 2.000 i 20 de març de 2.006, diuen:

'Como ha señalado la STS. de 14 de febrero de 1.994 , para que el error en el objeto, al que se refiere el párrafo primero del artículo 1.266 del Código Civil , pueda ser determinante de la invalidación del respectivo contrato (en el aspecto de su anulabilidad o nulidad relativa) ha de reunir estos requisitos fundamentales: a) que sea esencial, es decir, que recaiga sobre la propia sustancia de la cosa, o que ésta no tenga alguna de las condiciones que se le atribuyen, y aquella de la que carece sea, precisamente, la que, de manera primordial y básica, atendida la finalidad del contrato, motivó la celebración del mismo; y b) que, aparte de no ser imputable al que lo padece, el referido error no haya podido ser evitado mediante el empleo, por el que lo padeció, de una diligencia media o regular, teniendo en cuenta la condición de las personas, no sólo del que lo invoca, sino de la otra parte contratante, cuando el error pueda ser debido a la confianza provocada por las afirmaciones o la conducta de ésta ( STS. de 6 de junio de 1.953 , 27 de octubre de 1.964 y 4 de enero de 1.982 ), es decir, que el error sea excusable, entendida esa excusabilidad en el sentido ya dicho de inevitabilidad del mismo por parte del que lo padeció, requisito que el Código Civil no menciona expresamente, pero que se deduce de los llamados principios de auto responsabilidad y buena fe ( artículo 7 del Código Civil )'.

Nul·litat d'una clàusula del contracte.

QUINZÈ.Definits els requisits imprescindibles per poder anular un contracte per l'existència d'un vici en el consentiment d'algun dels contractants (essencial i excusable), és procedent valorar segons la jurisprudència la possibilitat que l'error determini exclusivament la nul·litat del concret pacte sobre el qual s'ha produït l'error. o si contràriament, el que procedeix és la nul·litat de tot el contracte.

SETZÈ.El Tribunal Suprem també s'ha pronunciat de manera reiterada sobre aquesta qüestió.

En la sentència de 3 de juliol de 2.018 argumenta:

'4.También resulta improcedente la acción de nulidadpor errorvicio del consentimiento.La acción ejercitada tenía por objeto la nulidadde una cláusula aislada (la cláusula suelo), no de la totalidad del contrato. Lo que permite anular una concreta cláusula de un contrato predispuesto es la acción de nulidadpor abusividad propia de la normativa sobre condiciones generales de la contratación, pero no una acción de anulabilidad por errorvicio del consentimiento, que solo podía determinar la anulación del contrato en su totalidad ( sentencias 380/2016, de 3 de junio ; 450/2016, de 1 de julio ; 66/2017, de 2 de febrero ; y 104/2017, de 17 de febrero ; entre otras muchas)'.

La darrera de les sentències citades pel Tribunal Suprem deia:

'En la sentencia 66/2017, de 2 de febrero , declaramos que 'la nulidadpor este vicio del consentimiento (errorvicio) debía conllevar la ineficacia de la totalidad del contrato y no sólo de la cláusula que contiene un derivado implícito'. En esta sentencia nos remitíamos a otra sentencia anterior, la sentencia 450/2016, de 1 de julio , en la con mayor detalle exponíamos esta doctrina:

'Como hemos recordado recientemente con motivo de un recurso en el que se había pretendido lanulidadpor errorvicio de las cláusulas relativas al derivado financiero de un contrato de préstamo, no cabía la nulidadparcial de una cláusula basada en el errorvicio ( Sentencia 380/2016, de 3 de junio). Si el errores sustancial y relevante, y además inexcusable, podría viciar la totalidad del contrato, pero no declararse por este motivo la nulidadde una parte con la subsistencia del resto del contrato'.

DISSETÈ.Que aquestes sentències hagin resolt peticions de nul·litat de concrets pactes inserits en contractes financers, no amaga que estan fent aplicació de la doctrina del Tribunal Suprem sobre l'error vici en el consentiment i la seva conseqüència de produir la nul·litat del contracte en què s'hagi produït l'error centrat en algun de les seves estipulacions essencials.

Per tant, són totalment aplicables al cas que ens ocupa.

DIVUITÈ.De la relació de fets de la demanda, de la seva fonamentació jurídica, de la seva petició final, així com del recurs d'apel·lació, no hi ha cap dubte que la pretensió del demandant no és la d'aconseguir una declaració de nul·litat de tot el conveni regulador, sinó només de la part de la clàusula setena en allò relatiu a la propietat de l'immoble que va ser el darrer domicili conjugal.

Per tant, està reclamant un efecte jurídic derivat del presumpte error vici en el consentiment inadmissible perquè no es correspon amb el que preveuen els articles 1.300 i següents del Codi civil espanyol.

Aquesta improcedència es projecta sobre totes i cadascuna de les pretensions, principals o accessòries, del demandant perquè totes parteixen de la base de la declaració de nul·litat només d'una part d'una concreta clàusula del conveni.

Per altra banda, per raons de congruència amb les respectives peticions de les parts ( article 218.1 de la LEC), fins i tot si s'hagués demostrat l'existència de l'error essencial i excusable, esdevindria impossible que aquest tribunal pogués decidir la nul·litat de tot el conveni.

Això implicaria atorgar molt més del que se'ns demana.

DINOVÈ.Al que acabem d'argumentar, que ja implicaria la desestimació íntegra d'aquest motiu del recurs, hem d'afegir que de manera sistemàtica i permanent el demandant ha passat per alt que el conveni regulador d'un divorci, que no deixa de ser un contracte en matèria de família, implica l'existència d'un seguit de pactes i d'obligacions que són fruit d'una negociació conjunta. No es pot aïllar algun o algun d'ells de la resta, de manera que se'n pugui prescindir mantenint intactes els demés.

De la lectura del conveni resulta evident que moltes de les estipulacions que s'hi inclouen tenen una transcendència econòmica directa o indirecta.

Es fa difícil pensar que la determinació del domini sobre l'únic immoble de la família es pugui separar de l'equilibri entre els singulars pactes que configuren el conveni.

En el mateix sentit, sentència de la Secció Segona de l'Audiència de Lleida de 19 de desembre de 2.018.

Error excusable.

VINTÈ.Si d'una manera hipotètica prescindim del que acabem d'argumentar i acceptéssim la possibilitat de declarar la nul·litat per error vici en el consentiment d'un concret pacte del conveni mantenint intacte la resta del contracte, ens trobaríem amb un altre obstacle que faria impossible concedir l'efecte reclamat pel demandant.

Com hem vist més amunt, de manera reiterada la jurisprudència exigeix com un dels requisits de la nul·litat per error en el consentiment que l'equivocació sigui excusable.

Això implica fer una valoració de quin seria el comportament exigible al ciutadà mig en les mateixes circumstàncies.

De les explicacions del demandant, tant en la demanda con en el recurs, queda clar que va signar el conveni i el va anar a ratificar al Jutjat sense llegir-se'l, o fent una lectura molt ràpida o superficial.

Que una persona que es divorcia de mutu acord no pari una mica d'atenció al contingut del conveni regulador que signa, la finalitat del qual és la de regular les mesures que s'aplicaran a la nova situació de cessament de la convivència, no sembla massa excusable.

Que segons la seva tesi, no se n'adoni del règim de propietat sobre el pis de Bagà no es correspondria amb allò que es va convenir, encara ho és menys.

De la lectura de la clàusula, o de la part d'ella que es vol anular, resulta que el seu contingut no és gens fosc, ambigu o que pugui generar dubtes sobre la propietat a qualsevol persona que hi pari una mica d'atenció.

En definitiva, difícilment es podria acceptar que el seu error sigui excusable. Contràriament, només seria imputable a la seva manca de diligència.

Costes.

VINT-I-UNÈ.Tot i la desestimació del recurs, no podem passar per alt que els arguments jurídics que van portar a la desestimació de la demanda han estat expressament rebutjats per aquesta Sala.

És a dir, els motius de la desestimació de la demanda i del recurs són completament diferents, el que fa aconsellable no imposar les costes d'aquesta segona instància malgrat la desestimació del recurs.

VINT-I-DOSÈ.De conformitat amb l' article 394-1 de la LEC, imposem les costes d ela primera instància al demandant.

Fallo

PRIMER.Desestimem el recurs d'apel·lació presentat en nom de Bruno, contra la sentència de primera instància i la confirmem íntegrament.

SEGON.No Imposem les costes de la segona instància.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Suprem i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).