Sentencia Civil Nº 262/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 503/2010 de 28 de Julio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció Segona

Rotlle d'apel·lació núm. 503/2010 Recurs d'apel·lació

NIG : 25120 - 42 - 1 - 2009 - 8123024

SENTÈNCIA NÚM. 262/2011

Lleida, a vint-i-vuit de juliol de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Albert Montell García, Magistrat de la Secció Segona he vist, en grau d'apel·lació constituït en tribunal unipersonal, les actuacions de Judici verbal núm.: 1898/2009 del Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida (ant.CI-3 ) i del qual dimana el rotlle de sala núm. 503/2010

Han estat parts, en qualitat d'apel·lant, Elias , representat pel procurador MARIA ANTONIA VILA PUJOL i defensat pel lletrat MARIA DOMINGUEZ DIAZ, i en qualitat d'apel·lat CAFES NOVELL, SA, representada per la procuradora NATALIA PUIGDEMASA DOMENECH i defensada per la lletrada MARIA DOMINGUEZ DIAZ

Antecedentes

PRIMER. El Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3) va dictar sentència que, en la seva part dispositiva, establia: " FALLO . Por todo lo expuesto,

ESTIMO la demanda interpuesta por CAFES NOVELL S.A. representada por el/la Procurador/a Sr/a. Puigdemasa y asistido/a por el letrado/a Sr/a. Rossell contra Elias representado por el/la procurador/a Sr/a. Puyol y asistido por el/la letrado/a SR/a. Domínguez y por ello,

DECLARO resuelto el contrato firmado entre las partes el 31 de marzo de 2005.

CONDENO a Elias a pagar a CAFES NOVELL S.A. la cantidad de 2.208'81 euros más el interés legal desde el 9 de julio de 2009.

CONDENO a la parte demandada al pago de las costas procesales causadas.

Notifíquese esta resolución a las partes. [...]"

SEGON. Contra la sentència esmentada es va interposar un recurs d'apel·lació mitjançant un escrit, del qual es va donar trasllat a les parts contràries per tal que s'hi oposessin o impugnessin la sentència.

TERCER. Seguidament es van elevar les actuacions a aquesta Audiència Provincial Secció Segona, que va acordar formar rotlle i designar el magistrat competent per conèixer del recurs, al qual es van passar les actuacions per dictar la resolució corresponent.

Fundamentos

PRIMER. S'accepten els fets declarats provats a la sentència de primera instància. Al recurs interposat pel demandat s'addueixen com arguments revocatoris que no va poder signar el contracte de subministrament en exclusiva aportat amb la demanda atès que en aquelles dates es trobava al seu país d'origen, en concret, al Marroc. També al·lega que estava en la convicció que la societat demandant li efectuava els subministraments en continuació del mateix servei que prestava a l'anterior titular del negoci de restauració. Finalment, afirma que no es pot presumir que existia un contracte de subministrament de cafè en exclusiva.

SEGON. Els termes del recurs permeten establir que el mateix es basa en una errònia valoració de la prova practicada per part del Sr. Jutge de primera instància, i que hauria comès en relació a la valoració de la prova documental aportada al procés, amb una aplicació errònia de la prova de presumpcions. Tanmateix, malgrat els esforços argumentals de l'apel·lant, entenem que no són suficients per a la finalitat revocatòria pretesa, atès que tal i com hem indicat reiteradament, quan el recurs d'apel·lació es basa en un eventual error d'apreciació de la prova comès pel Jutjador de primera instància, només pot prosperar en cas que les conclusions obtingudes en aquesta valoració siguin absurdes o il·lògiques, atesos els resultats de la prova practicada, o quan s'hagi deixat de considerar alguna prova objectiva. Aquest no és aquí el cas, ja que la conclusió obtinguda pel Sr. Jutge d'instància a la vista de les proves al efecte practicades, s'evidencia llur absoluta correcció, raó per la qual les al·legacions de l'apel·lant representen una visió parcial i subjectiva, que si bé és admissible en defensa dels interessos legítims que representen, no pot substituir l'objectiva i imparcial conclusió del Jutjador a quo, a la qual la Sala s'hi ha de remetre en evitació de reiteracions innecessàries. Així, l'afirmada absència d'Espanya del demandat no fa més que donar suport a la tesi que n'està vinculat malgrat que la signatura del contracte que fonamenta la demanda no sigui seva, atès que el seu viatge al Marroc no va implicar el tancament del seu negoci de restauració, que van continuar portant familiars i empleats. El cert és que el demandat va rebre sense queixa ni objecció, durant gairebé tres anys, els subministraments que li realitzava l'actora i també és cert que al contracte figuren les seves dades personals, inclòs el seu NIE. Per tan, la prova de presumpcions ha estat correctament aplicada, així com també és correcta la fonamentació jurídica recollida a la resolució apel·lada pel que fa a la relació de mandat entre el demandat i la persona que, en la seva absència, va quedar al front del seu negoci, la qual va actuar com a factor notori seu, atès que encara que no consti que tingués cap apoderament general, sí que actuava en el tràfic jurídic en nom i benefici del demandat, com a empresari mercantil seu, i dintre d'un àmbit d'actuació de la pròpia activitat empresarial del seu principal. El mandant queda obligat, i són vàlids els actes i contractes executats pel factor respecte del seu poderdant, segons disposa l' art. 286 del C. de c ., fins que no sigui revocat el seu apoderament ( arts. 290 i 291 del C. de c .). Així, en relació al factor notori, diu la STS de 28-9-07 que: "La Sentencia de 30 de septiembre de 1960 lo consideraba como una forma de mandato permanente y general del comerciante, y viene a decir que aún cuando no exprese que contrata para el comitente, o incida en extralimitación de facultades, en incumplimiento de las Instrucciones o de las directrices recibidas, o se apropie del negocio mismo, la apariencia jurídica que rodea su actuación, en cuanto transmite al tercero la creencia racional de estar contratando con un verdadero apoderado, origina la consecuencia de la vinculación entre la empresa y dicho tercero ( sentencias de 14 de mayo de 1991, 31 de marzo de 1998, 2 de abril de 2004 , etc.). La apariencia jurídica creada con su comportamiento frente a terceros de buena fe explica también la vinculación del comitente con los terceros de buena fe en otras decisiones, que constituyen una línea jurisprudencial bien consolidada ( sentencias de 22 de junio de 1989, 13 de mayo de 1992, 18 de noviembre de 1996, 27 de diciembre de 1999, 7 de noviembre de 2005, 7 de noviembre de 2005, 6 de marzo de 2006, 27 de marzo de 2007 ".

TERCER. . Atès el que disposen els articles 394 i 398.1 de la LEC les costes han d'imposar-se a la part apel·lant.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimo el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Elias , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Lleida, en procediment de judici verbal núm. 1898/09 , que confirmo íntegrament, amb imposició a l'apel·lant de les costes causades en aquesta instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ. En el dia de la data i en audiència pública, el/la magistrat/ada ponent Sr. Albert Montell García ha llegit i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.