Sentencia Civil Nº 262/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 141/2012 de 26 de Junio de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL·LACIÓ 141/12

PROCEDIMENT ORDINARI 19/2009

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 3 DE TORTOSA

SENTÈNCIA

MAGISTRATS:

IL·LMS. SRS.:

GUILLERMO ARIAS BOO (president)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, vint-i-sis de juny de dos mil dotze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Josep Martínez Bastida, en representació de la Sra. Paulina , defensada per l'advocat Xavier Faura Sanmartín, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Tortosa, amb data de dos de novembre de dos mil onze , a les seves actuacions 19/09, en què han estat parts, com a demandants, la Sra. Tania , el Sr. Rosendo , i la Sra. María Virtudes , i, com a demandats, la pròpia apel·lant, Bismel Procon, SA, que ha romàs rebel durant tot aquest procediment, i el Sr. Alexis .

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Estimar parcialmente la demanda presentada por el procurador de los tribunales, doña Anna Sagristà González, en nombre y representación de doña Tania , don Rosendo y doña María Virtudes contra don Alexis , doña Paulina y contra Bísmel Procon, SA, y declaro la responsabilidad solidaria de doña Paulina , representada por el procurador de los tribunales don Ricardo Balart Altés, y de Bismel Procon, SA, declarada en concurso, (siendo los administradores concursales don Efrain , Ezequias y Construcciones Camats, SA) en situación de rebeldía procesal, por los daños que presenta(n) el almacén, la vivienda de la planta NUM000 y la vivienda de la planta NUM001 de la CALLE000 , núm. NUM002 , de Deltebre, y, en consecuencia:

Condeno solidariamente a doña Paulina y a Bismel Procon, SA, a efectuar las reparaciones necesarias y pertinentes en el almacén, la vivienda de la planta NUM000 y la vivienda de la planta NUM001 de la CALLE000 , núm. NUM002 , de Deltebre, propiedad de los actores, de forma que dejen en perfecto estado la vivienda de los actores, empleando en la reparación materiales de la misma calidad que los existentes, y todo ello bajo proyecto y dirección técnica si fuera necesario, así como a pagar todos los gastos necesarios para la ejecución de la reparación, los honorarios de los técnicos del proyecto de reparación si intervinieren, licencias de obra necesarias para la reparación, tomando como base el informe pericial del Sr. Sabino que acompaña a la demanda, con las siguientes modificaciones:

En el apartado de 9.1 elementos comunes: nº1) 170'00 m2 Demolición de solera de hormigón existente se sustituye por 113'00 m2.

En el apartado 9.3 Vivienda NUM001 piso, se excluye el nº 36) 4'80 m2 suministro y colocación mosquiteras.

Todo ello con condena de doña Paulina y de Bismel Procon, SA, al pago de sus costas y las causadas a instancia de la actora.

Absuelvo a don Alexis de la demanda debiendo abonar las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad."

Segon. La demandada compareguda condemnada en primera instància hi va interposar un recurs d'apel·lació, pels motius que va trobar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a les altres parts comparegudes, i la demandant s'hi va oposar pels motius que li van semblar adequats al cas.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. BREU HISTÒRIA DEL PLET. L'any dos mil set, Bismel Procon, SA, va promoure la construcció d'un edifici al solar del núm. NUM003 - NUM004 del CALLE000 , a Deltebre. En componien la direcció facultativa l'arquitecta superior Paulina , i l'arquitecte tècnic Alexis . En ocasió de l'execució d'aquesta obra, van aparèixer esquerdes als edificis veïns. Entre aquests, hi havia el del núm. NUM002 del mateix carrer, el magatzem i el pis de la NUM000 planta del qual pertanyen a Rosendo i a María Virtudes per meitats indivises, i l'habitatge de la NUM001 planta del qual és propietat de l'altra demandant, Tania . Aquests tres propietaris van interposar una demanda contra l'arquitecta superior, l'arquitecte tècnic i la promotora (i constructora) de l'edificació del solar veí, perquè fossin condemnats a reparar els mals que havien aparegut a les seves propietats, que atribuïen a una mala praxi en l'actuació constructiva dels demandats. La jutge de primera instància va considerar, després d'una acurada valoració de la prova, que hi havia hagut dues manifestacions de mala praxi constructiva: primera, la decisió d'utilitzar a l'obra un sistema de tablestacat, consistent a ancorar grans planxes de ferro, amb les conseqüents vibracions, la qual cosa, en vista de la naturalesa del terreny, era una solució que generava un risc per a les edificacions veïnes; segona, posats a utilitzar-hi aquest sistema, no adoptar les mesures necessàries per prevenir aquest risc, i, un cop es van produir els primers danys, per evitar-ne de nous. En va atribuir la responsabilitat, d'aquesta mala praxi, d'una banda, a l'arquitecta superior, com a encarregada, segons les prescripcions de l' article 12.3 de la Llei d'Ordenació de l'edificació , de verificar l'adequació de la cimentació i de l'estructura projectades a les característiques geotècniques del terreny, així com de resoldre les contingències que se'n derivessin; d'altra banda, a la promotora, per culpa in eligendo o in vigilando, de conformitat amb el que disposa l' article 1 903 del Codi civil espanyol. En va exonerar de tot tipus de responsabilitat, en canvi, l'arquitecte tècnic. Així, va dictar una sentència en què va estimar de forma parcial les pretensions de l'actora, en el sentit que les dues responsables havien de reparar els mals causats a l'edifici dels demandants, segons el programa establert pel perit de la pròpia part actora, amb lleugeríssimes modificacions. L'arquitecta superior hi ha interposat un recurs d'apel·lació, contra aquesta sentència, en què al·lega que ha vulnerat les normes processals relatives a la qualificació dels perits, que ha omès el precedent judicial derivat del plet promogut per uns altres veïns afectats -d'un altre dels edificis que afrontava amb el solar on s'havia executat l'obra que és objecte d'aquestes actuacions-, que la jutge de primera instància no ha valorat de forma correcta la prova practicada, amb la conseqüència que ha establert una mena de responsabilitat objectiva, que no ha avaluat de manera adequada l'import de la reparació, i que no era procedent la condemna a costes de la pròpia arquitecta superior.

Segon. INEXISTÈNCIA DE VULNERACIÓ DE LES NORMES PROCESSALS SOBRE QUALIFICACIÓ DELS PERITS. L'apel·lant explica que el fet de condemnar l'arquitecta superior en la seva qualitat de responsable de prendre la decisió de projectar una cimentació i una estructura adequada a les característiques geotècniques del terreny és contradictori amb el fet d'haver acceptat com a perita, per valorar-ne la correcció, d'aquesta decisió, una persona, una arquitecta tècnica, que no té la qualificació professional necessària per prendre una decisió d'aquest tipus. Ara bé, una cosa és tenir la titulació que capacita per assumir la responsabilitat derivada de l'adopció de determinades decisions tècniques i una altra de ben diferent posseir els coneixements suficients per valorar, a posteriori, si aquestes decisions han estat, o no, correctes. És, portada a l'extrem, la diferència que hi ha entre cuinar un plat i valorar-ne la qualitat. Podem considerar més fiables, en atenció a l'especial qualificació professional de qui els emet, uns dictàmens que uns altres. Però no ens hem de privar pas de l'ajut que ens puguin proporcionar els dels perits que en tinguin una altra de diferent, de qualificació.

Tercer. MANCA D'EFECTE VINCULANT DEL PRONUNCIAMENT NO FERM D'UN PLET PRECEDENT. La part apel·lant esmenta un precedent judicial que, segons el que diu, en primera instància ha estat resolt de forma favorable als seus interessos. Una resolució que no és ferma no pot vincular aquest Tribunal -que en coneix l'existència, a més, per una mera al· legació de la part apel·lant-

Quart. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. L'apel·lant afirma que la decisió de fer servir el tablestacat va ser condicionada per l'estudi geotècnic precedent, que recomanava aquest sistema, i que la causa dels mals que van afectar les construccions veïnes no va ser la decisió mateixa d'utilitzar-lo, sinó la seva execució deficient, amb una percussió excessiva. Hi hem d'objectar que l'estudi geotècnic no només emparava l'adopció de sistemes alternatius, sinó que, a més, i per al cas d'optar pel tablestacat, remarcava la necessitat de prendre les mesures de prevenció adequades a la naturalesa del terreny, que l'arquitecta superior no va adoptar. Pel que fa a l'execució del sistema, no hi ha cap prova que fos incorrecta. Ans al contrari, hi ha constància que l'execució va discórrer dins els marges previstos pel càlcul que recull l'annex de la memòria constructiva. Al capdavall, la percussió sobre el terreny és, quan s'hi han d'ancorar grans planxes metàl·liques, inevitable. En qualsevol cas, hem de reiterar que la jutge de primera instància no atribueix pas a l'arquitecta superior una responsabilitat de tipus objectiu -pel mer fet que s'hagi produït un dany- sinó que li imputa, de manera específica, una mala praxi en el desenvolupament de la seva comesa, i no només per la decisió de fer servir el tablestacat, sinó també per no prendre les mesures necessàries per conjurar els riscos que se'n derivaven. Aquest Tribunal comparteix la seva valoració dels fets pel que fa a la imputació de responsabilitat a l'apel·lant.

Cinquè. SOBRE L'AVALUACIÓ DELS DANYS. Si partim de la base que la jutge condemna l'arquitecta tècnica i la promotora a reparar in natura els mals produïts, i no a pagar els diners en què s'avaluen, la discussió que puguem entaular sobre quin dels perits n'ha fet una estimació pecuniària més ajustada és del tot baldera. El motiu d'apel·lació que es basa en aquesta qüestió ha de ser rebutjat.

Sisè. SOBRE LES COSTES DE LA PRIMERA INSTÀNCIA. En haver estat mínima la rellevància econòmica de les matisacions introduïdes per la jutge de primera instància sobre l'objecte de les reparacions, això no impedeix que considerem que hi hagut una estimació substancial de les pretensions que els demandants han formulat contra les dues demandades condemnades. S'ha de mantenir, doncs, de conformitat amb el criteri del venciment objectiu, regla general de l' article 394 de la LEC , la condemna a costes en primera instància de l'arquitecta superior.

Setè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. De conformitat amb el que disposen els articles 394.1 i 398.1 de la LEC , són a càrrec de l'apel·lant.

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Josep Martínez Bastida, en representació de Doña. Paulina , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Tortosa, amb data de dos de novembre de dos mil onze , a les seves actuacions 19/09,

1) CONFIRMEM aquesta sentència,

2) amb imposició a l'apel·lant de les costes derivades del seu recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit constituït per l'apel·lant per recórrer contra la sentència.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintiocho de junio de dos mil doce. Doy fe.