Última revisión
16/12/2013
Sentencia Civil Nº 263/2013, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 708/2012 de 16 de Julio de 2013
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 18 min
Orden: Civil
Fecha: 16 de Julio de 2013
Tribunal: AP - Tarragona
Ponente: GALAN SANCHEZ, MANUEL
Nº de sentencia: 263/2013
Núm. Cendoj: 43148370032013100208
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROLLO DE APELACIÓN: 708/2012
PROCEDENCIA: PROCEDIMIENTO ORDINARIO 672/2010 JUZGADO PRIMERA INSTANCIA 2 TORTOSA
APELANTE : Marcelina Y Luis Pedro
PROCURADOR : Mª JOSEPA MARTINEZ BASTIDA
LETRADO : JOSE MARIA DUEÑAS VALLEJO
APELADO : MARINA SANT JORDI, SL
PROCURADOR : IMMACULADA AMELA RAFALES
LETRADO : IGNES CAMIL BOSCH
SENTÈNCIA
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 16 de juliol de 2.013.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per DÑA. Marcelina i D. Luis Pedro representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Martínez Bastida i assistits pel Lletrat Sr. Dueñas Vallejo, contra la Sentència de 17 de juliol de 2.012 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Tortosa , judici ordinari núm. 672/2010, al qual figura com a part demandant els ara apel·lants, i com a part demandada MARINA SANT JORDI, S.L. representada per la Procuradora de los Tribunales Sra. Amela Rafales i defensada pel Lletrat Sr. Bosch i Ignés.
Antecedentes
PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
'Se DESESTIMA la demanda interpuesta por Marcelina y Luis Pedro contra MARINA SANT JORDI, S.L. absolviendo a dicha demandada de todas las pretensiones formuladas de contrario, con imposición de costas a la actora.'
SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de DÑA. Marcelina i D. Luis Pedro .
TERCER.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.
QUART.En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.
Fundamentos
PRIMER.Interposa la representació processal de DÑA. Marcelina i D. Luis Pedro el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments de la resolució recorreguda mitjançant els quals es desestima íntegrament la demanda interposada pels mateixos reclamant, d'una banda, la declaració de resolució del contracte privat de compravenda subscrit entre les parts (fet que no és objecte de recurs), i d'altra banda, que la indemnització que pel seu propi incompliment contractual han de pagar a l'adversa MARINA SANT JORDI sigui de 14.932,48.-€ (i subsidiàriament de 17.091,88.- €), de tal manera que es condemni a la demandada a retornar als actors ara apel·lants la diferència entre aquelles quantitats i la de 63.700.-€ lliurada per ells. Fonamenten els recurrents el seu recurs contra el pronunciament relatiu a la indemnització de danys i perjudicis fixada per la resolució recorreguda (100% de la quantitat lliurada) en la infracció dels articles 216 , 217 i 218 LEC 'relativos a la carga de prueba y la necesidad de congruencia en las sentencias'(foli 163 de les actuacions), així com infracció dels articles 1.105 , 1.108 i 1.124 CC , considerant que no ha quedat acreditat el perjudici patit per la demandada MARINA SANT JORDI, i que es va produir l'acomiadament de l'actor Sr. Luis Pedro (i la conseqüent reducció de la seva capacitat econòmica) i això constitueix una circumstància de força major, raó per la que considera infringit l' article 1.105 CC , unit al fet de que li va ser denegat pel Banc Sabadell el préstec per l'adquisició de l'immoble (v. foli 3 de les actuacions, Fet Tercer de la demanda, on la part ara recurrent assenyala les dos raons fonamentals que van determinar 'la imposibilidad de suscribir la referida escritura pública').
Respecte a l'al·legació de manca de congruència de la sentència d'instància, cap explicació ofereix la part recurrent de perquè existeix incongruència i, per tant, entenem que el que realment està al·legant és una errònia valoració de la prova practicada, que és cosa molt diferent.
Pel que fa a si han quedat o no acreditats els perjudicis a la part demandada MARINA SANT JORDI, resulta evident, per molt que la part apel·lant en l'exercici del seu legítim dret de defensa digui que no, que sí s'han ocasionats perjudicis: les parts van subscriure un contracte privat de compravenda d'immoble al mes de març de l'any 2.007 per un preu de 318.500,00.-€ sense I.V.A. (document nº 2 de la demanda, folis 10 i ss.), havent estat la conducta incomplidora dels actors la que ha determinat que el contracte no hagi arribat a bon fi, fet que resulta de la pròpia demanda en la que reconeixen que han d'indemnitzar a l'adversa i fins i tot ofereixen dos possibles indemnitzacions. D'acord amb l'informe pericial realitzat per una societat de taxació (folis 95 i ss.), el valor de l'immoble a l'any 2.010 és de 236.496,74.-€, assenyalant en quant a la evolució de la demanda que 'El Mercado Inmobiliario, lleva presentando desde hace varios meses, síntomas muy graves de agotamiento, con BAJADAS de los precios. Las ventas están experimentando una ralentización muy fuerte, con períodos muy prolongados de las mismas desde su salida a mercado. La tendencia es a continuar en este sentido'(foli 101). Es inqüestionable, doncs, que d'haver complert les seves obligacions contractuals la part compradora dins dels terminis establerts (pagament del preu pactat i compareixença per a l'atorgament de l'escriptura pública quan va ser requerida per la part venedora (document nº 4 de la demanda, foli 20), cap perjudici s'hagués ocasionat a la part venedora, ni tampoc s'hagués frustrat la fi del negoci.
Hem d'analitzar a continuació si l'acomiadament del Sr. Luis Pedro (document nº 6 de la demanda, folis 22 i 23) es pot considerar com un supòsit de força major, i en cas afirmatiu, aplicar l' article 1.105 CC que disposa que 'Fuera de los casos expresamente mencionados en la ley, y de los en que así lo declare la obligación, nadie responderá de aquellos sucesos que no hubieran podido preverse, o que, previstos, fueran inevitables'.
Tal i com vam posar de manifest a la nostra Sentència de 19-06-2009 (ROJ: SAP T 1047/2009 ), 'es doctrina jurisprudencial constante la que afirma que para que se pueda aplicar el artículo 1.105 del Código Civil , se requiere que se trate de un hecho que no hubiere podido preverse o que previsto fuera inevitable; la concurrencia de los requisitos para la aplicación del art. 1.105 CC , es decir, la imprevisibilidad y la inevitabilidad exige una prueba cumplida y satisfactiva ( Sentencias 28 de diciembre de 1.997 y 2 de marzo de 2.001 ), incumbiendo la carga de la prueba a quien alega la existencia del caso fortuito o la fuerza mayor ( SS. 31 de mayo de 1.985 ; 11 de octubre de 1.991 ; 31 de julio de 1.996 ; 29 de diciembre de 1.998 ; 8 de noviembre de 1.999 ; 8 de febrero de 2.000 ; 10 de octubre de 2.002 ); que la fuerza mayor ha de entenderse constituida por un acontecimiento surgido 'a posteriori' de la convención que hace inútil todo esfuerzo diligente puesto en la consecución de lo contratado (S. 24 de diciembre de 1.999), debiendo concurrir en dicho acontecimiento -hecho determinante- la cualidad de ajenidad, en el sentido de que ha de ser del todo independiente de quien lo alega ( SS. 19 de mayo de 1.960 , 28 de diciembre de 1.997 , 13 de julio y 24 de diciembre de 1.999 y 2 de marzo de 2.001 ), sin que pueda confundirse la ajenidad con aquellas circunstancias que tienen que ser asumidas y previstas por la parte contratante de quien depende el cumplimiento (S. 22 de febrero de 2.005); y asimismo debe haber una total ausencia de culpa ( SS. 31 de marzo de 1.995 , 31 de mayo de 1.997 , 18 de abril de 2.000 , 23 de noviembre de 2.004 ), porque la culpa es incompatible con la fuerza mayor y el caso fortuito (S. 2 de enero de 2.006); la ' fuerza mayor' ha de consistir en una fuerza superior a todo control y previsión (S. 20 de julio de 2.000), y para ponderar su concurrencia habrá de estarse a la normal y razonable previsión que las circunstancias exijan adoptar en cada supuesto concreto, o inevitabilidad en una posibilidad de orden práctico (S. 4 de julio de 1.983, reiterada en las de 31 de marzo de 1.995, 31 de mayo de 1.997, 20 de julio de 2.000 y 15 de febrero de 2.006): la jurisprudencia, en su versión casuística, insiste en la exigencia de haber obrado con la diligencia exigible por las circunstancias de cada caso (atención y cuidados requeridos -S. 16 de febrero de 1.988 -; diligencia razonable -S. 5 de diciembre de 1.992 -; adecuada -S. 5 de febrero de 1.991 y 2 de enero de 2.006 -; precisa -S. 31 de marzo de 1.995 -; debida - SS. 28 de marzo de 1.994 y 31 de mayo de 1.997 -; necesaria -S. 8 de noviembre de 1.999 -), pues la fuerza mayor , como el caso fortuito, no procede ante un comportamiento negligente con suficiente aportación causal (vid. por todas, STS de 18-12-2006 )'. D'acord amb això, compartint els raonaments de la Jutgessa d'instància al sentit de no resultar d'aplicació el precepte que analitzen ja que corresponia a la part actora compradora efectuar una previsió de la seva capacitat econòmica per tal de fer front al pagament del preu pactat de l'immoble adquirit, màxim si estava a prop de complir els 65 anys i jubilar-se.
D'altra banda, i seguint la SAP de Castelló, secció 3, de 31-07-2009 (ROJ: SAP CS 627/2009 ), cas d'entendre que l'acomiadament es podria considerar com un fet previsible però no evitable, tampoc podria donar lloc a l'estimació de la demanda al no haver-se acreditat el pressupost necessari consistent 'en que pueda considerarse un supuesto de fuerza mayor que determinó que se denegara la financiación por el Banco xxx, no quedando acreditada la causa de dicha denegación a través del documento nº 19 aportado con la demanda, en el que no se dice el motivo por el que se denegó la concesión del préstamo hipotecario solicitado por los compradores, por lo que estimamos que no queda probado que no pudieran acceder a la financiación solicitada por este motivo'. Al present supòsit, els actors únicament aporten com a document nº 7 de la demanda (folis 24 i 25) la sol·licitud de préstec hipotecari, assenyalant que li va ser denegat si bé això no és corroborat per cap altra prova. A més, tampoc han acreditat una impossibilitat absoluta per fer el pagament del preu pactat.
Finalment, la suposada denegació de la financiació xoca no només amb la relació de bens manifestada pels recurrents (folis 24 i 25), sinó també amb els ingressos declarats a efectes d'I.R.P.F.: 122.413,92.- € de rendiments del treball a l'exercici 2.007 (foli 30).
Únicament afegir, a efectes expositius, que tampoc seria d'aplicació la clàusula rebus sic stantibus, respecte de la que s'ha pronunciat recentment el Tribunal Suprem a la seva Sentència de 17-01-2013 (ROJ: STS 1013/2013 ) declarant: '4ª) La cláusula o regla rebus sic stantibus [estando así las cosas] trata de solucionar los problemas derivados de una alteración sobrevenida de la situación existente o circunstancias concurrentes al tiempo de la celebración del contrato, cuando la alteración sea tan acusada que aumente extraordinariamente la onerosidad o coste de las prestaciones de una de las partes o bien acabe frustrando el propio fin del contrato. Reconocida dicha regla por la jurisprudencia, esta se ha mostrado siempre, sin embargo, muy cautelosa en su aplicación, dado el principio general, contenido en el art. 1091 CC , de que los contratos deben ser cumplidos (p. ej. SSTS 10-12-90 , 6-11-92 y 15-11-00 ). Más excepcional aún se ha considerado su posible aplicación a los contratos de tracto único como es la compraventa ( SSTS 10-2-97 , 15-11-00 , 22-4-04 y 1-3-07 ), y por regla general se ha rechazado su aplicación a los casos de dificultades de financiación del deudor de una prestación dineraria ( SSTS 20-5-97 y 23-6-97 ). Más concretamente, en relación con compradores de viviendas que debían pagar el precio en tiempo más o menos próximo al inicio de la todavía subsistente crisis económica, la sentencia nº 597/2012, de 8 de octubre , ha rechazado tanto la nulidad por vicio del consentimiento como la resolución por incumplimiento solicitadas por una compañía mercantil que había comprado tres viviendas de una misma promoción inmobiliaria y alegaba que la vendedora se había comprometido a obtener la subrogación de la compradora como deudora hipotecaria, razonándose en la sentencia de esta Sala que el deudor debe prever las fluctuaciones del mercado, .......
5ª) Lo anteriormente razonado no significa, sin embargo, que la regla rebus sic stantibus haya de quedar descartada en todos los casos de imposibilidad de obtener financiación por parte de los compradores de inmuebles. Antes bien, una recesión económica como la actual, de efectos profundos y prolongados, puede calificarse, si el contrato se hubiera celebrado antes de la manifestación externa de la crisis, como una alteración extraordinaria de las circunstancias, capaz de originar, siempre que concurran en cada caso concreto otros requisitos como aquellos a los que más adelante se hará referencia, una desproporción exorbitante y fuera de todo cálculo entre las correspectivas prestaciones de las partes, elementos que la jurisprudencia considera imprescindibles para la aplicación de dicha regla ( SSTS 27-6-84 , 17-5-86 , 21-2-90 y 1-3-07 ). Por otra parte, en la actualidad es clara una tendencia a que la regla se incorpore a propuestas o proyectos de textos internacionales ( art. 6.2.2 de los principios UNIDROIT), de Derecho de la Unión Europea ( art. 6.111 de los Principios de Derecho Europeo de la Contratación, PECL) y nacionales ( art. 1213 del CC en la Propuesta para la modernización del Derecho de obligaciones y contratos preparada por la Comisión General de Codificación). Así, en el último trabajo citado se propone para el art. 1213 CC el siguiente texto, inspirado tanto en la idea de la causa negocial como en la de la asignación de riesgos: 'Si las circunstancias que sirvieron de base al contrato hubieren cambiado de forma extraordinaria e imprevisible durante su ejecución de manera que ésta se haya hecho excesivamente onerosa para una de las partes o se haya frustrado el fin del contrato, el contratante al que, atendidas las circunstancias del caso y especialmente la distribución contractual o legal de riesgos, no le sea razonablemente exigible que permanezca sujeto al contrato, podrá pretender su revisión, y si esta no es posible o no puede imponerse a una de las partes, podrá aquél pedir su resolución. La pretensión de resolución solo podrá ser estimada cuando no quepa obtener de la propuesta o propuestas de revisión ofrecidas por cada una de las partes una solución que restaure la reciprocidad de intereses del contrato' .
6ª) Ahora bien, que la regla rebus sic stantibus pueda aplicarse a determinados casos de imposibilidad de financiación absolutamente imprevisible al tiempo de perfeccionarse la compraventa de una vivienda no significa que la crisis económica, por sí sola, permita al comprador desistir del contrato, pues en tal caso se produciría un manifiesto desequilibrio en contra del vendedor, se propiciarían los incumplimientos meramente oportunistas, favoreciendo a quien en verdad siguiera interesado en comprar pero por un precio inferior, y, en definitiva, se desvirtuaría el verdadero sentido de una determinada solución jurídica hasta el punto de convertirla en un incentivo para el incumplimiento. .......
8ª) En suma, la posible aplicación de la regla rebus sic stantibus a compraventas de viviendas afectadas por la crisis económica no puede fundarse en el solo hecho de la crisis y las consiguientes dificultades de financiación, sino que requerirá valorar un conjunto de factores, necesitados de prueba, tales como el destino de la casa comprada a vivienda habitual o, por el contrario, a segunda residencia o a su venta antes o después del otorgamiento de la escritura pública; la asignación contractual del riesgo de no obtener financiación y el grado de colaboración prometido por el vendedor para obtenerla, distinguiendo entre contratantes que sean profesionales del sector inmobiliario y los que no lo sean; la situación económica del comprador al tiempo de la perfección del contrato y al tiempo de tener que pagar la parte pendiente del precio que esperaba poder financiar; el grado real de imposibilidad de financiación y sus causas concretas añadidas a la crisis económica general, debiéndose valorar también, en su caso, las condiciones impuestas por las entidades de crédito para conceder financiación; o en fin, las posibilidades de negociación de las condiciones de pago con el vendedor y, por tanto, de mantener el contrato como alternativa preferible a su ineficacia'.
Al present cas, s'ha de suposar que l'immoble es va adquirir per a segona residència; consta a les condicions generals del crèdit o préstec hipotecari que la part venedora es limitaria a comunicar a la part compradora l'entitat financera i oficina que hagi concedit l'hipoteca, essent ja la relació de l'entitat directament amb el comprador (foli 19); la situació econòmica de la part compradora ja ha quedat reflectida abans; no consta realment el grau real d'impossibilitat de financiació ni les seves causes concretes atès el que ha acreditat de manera absolutament insuficient la part recurrent; i la no acceptació pels actors (que no s'ha d'oblidar que han sigut els incomplidors contractuals) de l'arrendament amb opció de compra (v. folis 39 i ss.), manifestant el Sr. Luis Pedro que 'En principio, esta propuesta no nos resulta interesante para Marcelina y para mí' .
Per últim, hem de tractar l'import de l'indemnització. Analitzades les circumstàncies concretes concurrents, i tenint present tot el que s'ha exposat fins ara a la present resolució, coincidim amb la Jutgessa a quoen que, de conformitat amb el preu de l'immoble a la data de subscripció del contracte i el seu valor posterior, 'la cantidad en que habría resultado perjudicada la demandada en base al incumplimiento ascendería a 67.003,26 euros, cantidad cercana y superior a la que se había satisfecho a cuenta del precio, 63.700 euros'(foli 157), quantitat que suposa un 20% del preu total pactat al contracte privat de compravenda, així com que va tenir que suportar les corresponents quotes hipotecàries posteriors a la frustració del negoci i resta de despeses.
En definitiva, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació.
SEGON.Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
De conformitat amb els articles de pertinent aplicació,
Fallo
DESESTIMEM INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per DÑA. Marcelina i D. Luis Pedro contra la Sentència de 17 de juliol de 2.012 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Tortosa , judici ordinari núm. 672/2010i, en conseqüència:
1. CONFIRMEM íntegrament la resolució recorreguda.
2. Imposem a la part apel·lant i a la part impugnant les costes de la segona instància ocasionades per les seves respectives actuacions processals.
S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.
Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.
Així ho acordem, manem y signem.
PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día dieciocho de julio de dos mil trece. Doy fe.

