Sentencia Civil Nº 264/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 433/2013 de 23 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 433/2013

Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Granollers

Actuacions de procediment ordinari núm. 461/2005

Sentència núm.264/2016

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

María del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 23 de setembre de 2016

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 433/2013 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Entrena i Lloret, en representació de Segismundo , part codemandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que estimando parcialmente la demanda presentada por el procurador D. ramón Daví Navarro, en nombre y representación de FCE Bank Plc Sucursal en España, debo condenar y condeno solidariamente a D. Jesús Ángel y a D. Segismundo al pago de cuatro mil novecientos setenta y dos euros con veintiocho céntimos (4.972,28 euros) más los intereses antedichos y con expresa imposición de las costas a los demandados'

La part dispositiva de l'Acte d'aclariment de 17 de gener de 2007 és la següent: 'PARTE DISPOSITIVA.- Se acuerda la rectificación del fallo de la sentencia de fecha 3-1-2007 en los términos siguientes: donde dice 'que estimando la demanda parcialmente' debe decir 'que estimando la demanda totalmente'

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Entrena i Lloret.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Daví i Navarro.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 14 de setembre de 2016, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part codemandada integrada pl Sr. Segismundo la Sentència d'instància (f. 161 i ss.) pels següents motius:

1er) errònia valoració de la prova: de l'interrogatori de part i testificals es desprèn clarament que aquesta part desconeix totalment la llengua espanyola de forma escrita, i necessita ajuda pwer a la seva comprensió oral. mai va entendre el significat d'incorporar la seva signatura al document del que porta causa aquest litigi; va confiar en el deutor principal Jesús Ángel que li va dir que era merament testimonial

2on) les testificals dels representants del banc no són objectives. Però tant el Sr. Juan Ignacio com el Sr. Carlos Alberto van admetre que es va redactar el document en castellà, que es va formalitzar en menys de 20 minuts, que es va signar sense la presència de cap apoderat de l'entitat capaç d'explicar en què consistia el fiançament i que aquesta part no coneixia el castellà, del que resulta un rerefons de desinformació total. També es desprèn de les declaracions que no hi hagueren entrevistes prèvies i que no es va proporcionar còpia del contracte pwer a poder revocar-lo dintre del termini legal o per a poder cercar assessorament.

S'oposa la part actora (f. 170 i ss.) pels següents motius:

1er) la suposada manca de coneixement del castellà per l'ara recurrent no té cap substància ja que no fou objecte de prova a instància i corresponia a l'ara recurrent acreditar-ho ( art. 217 LEC ). Sosté que sí sabia que intervenia com a avalista i que va signar amb ple coneixement de la seva condició de tal. Porta més de sis anys vivint i treballant a Espanya.

2on) de desinformació, res: hi havia present un representant de Ford, el contracte es va signar a la seu del concessionari (testifical del representant de Comercial Vila-Vila SA) que té la obligació d'informar de tot el concernent al contracte i trametre-ho després a l'apoderat del banc per a la seva aprovació. En tot cas és un fet al·legat i no provat.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) El cas prové del monitori 217/2002 entre les mateixes parts. Es va iniciar per demanda de data 14-5-2002 contra Jesús Ángel -deutor-, Olegario i Segismundo -fiadors solidaris-, tots domiciliats a Granollers. La tesi de l'actora era que el 13-7-2001 es va signar un contracte de finançament de reparació d'un vehicle Ford Focus, de 800.000 pta. de capital, essent l'import total del préstec 985.656 pta. amb venciment 2-8-2003 (contracte aportat com a doc. 1 del monitori) i la reclamació per incompliment parcial del contracte pujava 827.318 pta. (4.972,28 euros); es va acompanyar de la certificació de saldo deutor (doc. 2) i de les reclamacions extrajudicials pertinents (docs. 3-5); el Jutjat va donar tràmit al procediment; Jesús Ángel requerit en persona i informà que Olegario havia marxat i no en coneixia el parador; després ja no se'l va tornar a trobar; la diligència de requeriment fou negativa en el cas de l'ara únic recurrent, Sr. Segismundo a 2-9-2002. Localitzats tant Jesús Ángel com Segismundo per la policia a 10-2-2004, se'ls va requerir personalment el 5-4-2004 ( Segismundo ), el 14- 5-2004 i el 15-11-2004 ( Olegario ); el 27-12-2004 l'actora va demanar l'execució en no haver-se presentat ni oposat els demandats; la representació del Sr. Segismundo s'hi oposà perquè encara el Jutjat no havia donat termini per a oposar-se (el que no va succeir fins 18-1-2005). El 17-2-2005 es va oposar en forma el Sr. Segismundo , manifestant que si va signar el contracte fou en qualitat de testimoni i no pas de fiador, per no tenir bon coneixement de l'espanyol ni saber-lo llegir; també negà cap notificació prèvia a la demanda. L'actora va reiterar el seu escrit demanant l'execució respecte dels altres dos demandats en data 8-3-2005. El mateix 8-3-2005 es va interposar demanda ordinària contra l'ara recurrent. Per provisió de data 9-3-2005 el Jutjat va denegar l'execució respecte de Jesús Ángel i Olegario -per evitar dualitat de processos- i va indicar que s'havia de presentar demanda ordinària contra els tres.

b) L'Acte d'11-4-2005 (f. 1 i ss. peça principal) va donar per concloses les actuacions de judici monitori i va obrir judici ordinari contra Segismundo en base a la demanda presentada.

c) La demanda ordinària reprodueix els termes de la monitòria, per bé que s'adreça solament contra el fiador Segismundo . Insisteix a més en la necessitat de despatxar execució contra els altres dos. Després va demanar ampliació de demanda contra aquests (f. 19 i ss.). La demanda es va admetre a tràmit per Acte de 2-5-2005 (f. 24 i ss.).

d) En contestar la demanda (31-5-2005), el Sr. Segismundo va reproduir també els seus arguments d'oposició al monitori (f. 36 i ss. peça principal - desconeixement de l'idioma, desconeixement de que signava com a fiador, manca d'intervenció per fedatari de la certificació de saldo deutor, manca de notificació del deute i manca de facilitació de còpia al demandat, com a requisit d'exigibilitat-, així com no esment explícit al contracte del caire solidari del fiançament i penosa situació econòmica -certificació de vida laboral al f. 41, situació d'incapacitat permanent absoluta al f. 42, certificat de declaració d'IRPF de l'exercici 2003 al f. 43 i ss. i rebut de lloguer al f. 45- com a nous arguments).

e) Jesús Ángel fou declarat en rebel·lia (28-6-2005, f. 47); es va desistir respecte del demandat Sr. Olegario (f. 55, 6-3-2006), aprovat per Acte de 18-4-2006 (f. 56).

f) L'audiènca prèvia es va celebrar el 18-7-2006 8f. 69 i ss. i DVD); cada part compareguda va mantenir la seva tesi. L'actora va demanar com a prova l'interrogatori dels demandats i la documental per reproduïda; la representació del demandat Sr. Segismundo va demanar l'interrogatori del codemandat Don. Jesús Ángel , documental per reproduïda i testifical del Sr. Olegario , del legal representant de Comercial Vila-Vila SA i Don. Juan Ignacio . No fou possible citar el Sr. Olegario (f. 84)

g) el judici es va celebrar de 4-12-2006 (f. 100 i ss. i DVD). Van comparèixer l'actora i l'ara recurrent. L'actora només va demanar la citació del Sr. Olegario i la seva testifical com a diligència final, que el Jutjat va entendre que s'acordaria si feia falta en acabar el judici.

Van declarar en interrogatori:

1) el Sr. Segismundo (min. 1:10 i ss. DVD) manifesta que el seu germà va comprar un Ford Focus i després van anar a reparar-lo, però ell no hi va anar. El seu germà parlava espanyol i ell també, no molt. No sap si Olegario parlava espanyol. A la gestoria li van dir que havia de signar per resoldre els problemes de residència.

No sabia llegir i escriure espanyol l'any 2001 i entenia poc l'espanyol parlat. Com tenia problemes de residència el seu germà l'acompanyà. No li van explicar res, va formalitzar-se en un quart d'hora. Com que el germà tenia problemes de residència li van dir que signés. No li van donar còpia. No s'assabenta del deute fins la demanda. Ara només té ajuda familiar de 320 e com a ingressos. No sap res del seu germà. No hi té cap relació.

2) el titular del Jutjat entén que no cal fer preguntes a Jesús Ángel

Van declarar com a testimonis:

1) Don. Carlos Alberto , legal representant de Comercial Vila-Vila SA (min. 5:48 i ss. DVD) diu que és habitual finançar les reparacions, només es documenten les operacions en castellà, ell intervé no sempre. Duren uns minuts les signatures d'aquests contractes.

El procediment és que el sol·licitant demana el préstec per a reparació, ells demanen informació i ho passen a Ford Crèdit; aquí no recorda si es va haver de menester avalistes o no. Per suposat que expliquen què és un avalista. Primer s'acorda amb les parts. Faciliten còpia al client.

2) El Sr. Juan Ignacio (min. 9:04 i ss DVD) és empleat de l'actora; a la vista del contracte diu que no recorda si va intervenir en la signatura del contracte, no sempre signa ell com a apoderat del banc. Els clients signen a les concessionàries i ells signen després. Personalment només intervenen en grans contractes que es fan davant notari. Les còpies es lliuren a cada signant. O e fan arribar, millor, al domicili que han designat. La financera no intervé mai explicant el contracte. Ho fa el concessionari. No recorda el cas concret.

El Jutjat va acordar la diligència final demanada i va assenyalar a l'efecte el 19-12-2006.

h) El 19-12-2006 es va aportar l'original del contracte (d'on resulta que tant el recurrent com el Sr. Olegario apareixen com a fiadors -sense més explicitació- a l'anvers i com a fiadors solidaris al revers, condició gral. 2a., essent signat el contracte per les dues cares) i de la certificació del saldo deutor (f. f. 108 i 109), així com la carta històrica de moviments del préstec fins a la seva liquidació (f. 110 i ss.) i els resguards dels burofax de notificació del saldo deutor al demandat i al Sr. Olegario (f. 114 i ss.) així com al Sr. Jesús Ángel (f. 118 i ss.), d'on resulta que el primer fou retornat per destinatari desconegut, el segon degudament lliurat i el tercer també. Només es van poder emetre les conclusions per cada part en no haver pogut ser localitzat el Sr. Olegario .

Tercer.La Sentència d'instància, de data 3 de gener de 2007 (f. 121 i ss.) estima íntegrament la demanda.

Entén que no és creïble la versió del demandat condemnat solidàriament, en tant que avalista solidari, de que hauria signat creient que ho feia com a testimoni i no pas com a fiador, per desconeixement de l'idioma. Es fonamenta la sentència en la doctrina de que l'error o la manca de consentiment han de quedar plenament acreditats per qui ho invoca.

Entén també que no són oposables, ja que estem en seu declarativa, la suposada manca de notificació prèvia del saldo deutor al fiador i la manca d'intervenció per fedatari del certificat de saldo deutor, requisits propis de les execucions de títols no judicials.

Entén també que no és oposable la manca de còpia del contracte ni la situació econòmica, qualificada de penosa, del demandat.

Conseqüentment, condemna solidàriament els demandats a abonar la totalitat de la suma reclamada més interessos legals, i amb costes.

Quart.El primer motiu de recurs insisteix en que el Sr. Segismundo no sabia que estava avalant o fiançant solidàriament per un suposat desconeixement de la llengua espanyola i afegeix ara en alçada que es va fiar de Jesús Ángel que li va dir que signava només com a testimoni formal de l'acte.

No es poden acollir aquests arguments simplement perquè estan totalment orfes de cap prova objectiva.

El Sr. Segismundo amb major o menor dificultat ha declarat en judici i té, per tant, coneixement de la llengua espanyola suficient. cal suposar que el té també per contractar i si el problema és llegir els caràcters llatins sempre podia haver demanat que li llegissin o li aclarissin, per part del financer o del seu propi germà.

No hi ha cap error de prova. El Jutjat copsa que la signatura de l'ara recurrent és al lloc dels fiadors i que no hi ha lloc per a testimonis dels contractes en l'exemplar imprès de contracte. Testimonis contractuals que si bé estan permesos no són gens freqüents a Espanya.

Quant a que es va fiar del seu germà, al marge de que no és atendible per ser unares nova, tot i que fora cert, mai podria ser un motiu d'oposició front de l'entitat creditora l'engany sofert no de la contrapart sinó del codeutor.

oblida en tot cas el recurrent que l'acte es va dur a terme davant fedatari públic que mai hauria autoritzat un contracte com aquest de no quedar-li clar que qui participava com a fiador ho feia amb ple coneixement de la seva qualitat de tal.

Cinquè.El segon motiu de recurs invoca manca de la plena i prèvia informació requerida sobre l'abast de signar com a avalista.

No es pot acollir.

La prova és del banc, certament, tractant-se d'un client consumidor, però la simple negació pel client de tot coneixement dels efectes d'un fiançament bancari - altrament una institució ens atrevirem a dir que estesa per tot el món i, en tot cas, un concepte amb un significat molt estès entre la ciutadania comuna, quins efectes són bàsicament coneguts per tothom (pagar enlloc del fiançat si aquest no ho fa)- no pot servir per a exigir a l'entitat el mateix rigor que li exigim per a d'altres operacions quin coneixement quant al seu abast i efectes està precisament només a l'abast dels entesos en banca. Cal presumir la capacitat de tot client major d'edat que sol·licita un crèdit o intervé en la seva concessió per a contractar amb normalitat. Màxim quan en mans d'aquest està demanar i rebre les degudes explicacions abans de signar.

Donem aquí també per reproduït el dit més amunt quant a la intervenció del fedatari.

A més, consta acreditada la presència del delegat de Ford que en tot cas havia d'informar a tots els presents dels termes del finançament.

Tot el que ens ha de dur a desestimar íntegrament el recurs i a confirmar plenament la sentència d'instància.

Sisè.Les costes s'imposaran a la part apel·lant ( art. 398 LEC ) que ha de veure desestimat íntegrament el recurs i plenament confirmada la sentència d'instància.

Fallo

Desestimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part codemandada integrada pel Sr. Segismundo contra la sentència dictada el 3 de gener de 2007 pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Granollers a les actuacions de procediment ordinari núm. 461/2005 (Rotlle núm. 433/2013) queconfirmem íntegrament, amb imposició de les costes de l'alçada a la part apel·lant.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.- Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel/per la Magistrat/ada Ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.