Sentencia CIVIL Nº 266/2019, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 495/2018 de 30 de Julio de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4314842120170036440

Recurs d'apel·lació 495/2018 C

Matèria: Judici ordinari per quantia

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 195/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Belinda

Procurador/a: Merce Pallach Olive

Advocat/ada: Jordi Carrasco Urtiaga

Part contra la qual s'interposa el recurs: MIRCOBO, S.L. (DORSIA CLINICAS), Isidoro

Procurador/a: Mireia Espejo Iglesias, Angel R. Fabregat Ornaque

Advocat/ada: DOLORS CLOS MASO, Carlos Miguel Fornes Vivas

SENTÈNCIA NÚM. 266/2019

PRESIDENT

Il·lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. Joan Perarnau Moya (Ponent)

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 30 de juliol de 2019

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Belinda , gaudint del benefici de justícia gratuïta, representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Pallach Olivé i defensada pel Lletrat/da Sr. Carrasco Urtiaga, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona de data 9-3-2018 , en procedimentOrdinari 195/17, en el que figura com a demandant la recurrent, i com a demandats Isidoro i Mircobo S.L.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Desestimo la demanda presentada per Belinda contra Isidoro i Mircobo S.L., i absolc als demandats de totes les peticions deduïdes contra ells. Es condemna a la part actora al pagament de les costes'.

SEGON.-Es va presentar per Belinda recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Isidoro es va oposar al recurs presentat.

Mircobo S.L. es va oposar al recurs presentat.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda demanant una indemnització de 35.782,58 euros, així com el cost indeterminat d'una nova operació quirúrgica per corregir la negligència mèdica que imputa als demandats, els quals varen fer a l'actora el 11-8-2014 un recanvi de pròtesis mamàries (traient les que portava des de feia 8 anys i posant unes de majors mides) i una liposucció a les cames; posteriorment, el 10-1-2015 es va retocar la liposucció feta i es va fer reducció de les aureoles dels mugrons i recol·locació d'aquests (mastopexia periareolar).

La sentència impugnada desestima la demanda.

SEGON.-Interposa recurs la demandant al·legant error en la valoració de la prova.

I) Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il· lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al·legui.

II) Pel que fa a la responsabilitat mèdica en intervencions quirúrgiques de caràcter estètic, actualment es considera que no comporten una garantia de resultat, tret que efectivament s'hagi garantit tal resultat al pacient. El que és necessari és (i) que el pacient hagi estat informat convenientment dels riscos i possibles efectes de la intervenció; i (ii) que l'actuació del metge s'hagi ajustat a lalex artis.

És cert que fins fa uns anys existia en la jurisprudència una marcada distinció entre obligació de mitjans i de resultats, així com entre medicina voluntària (satisfactiva o estètica) i curativa, el que implicava una tendència a exigir resultats en la cirurgia satisfactiva-estètica. Actualment aquesta línia ha estat superada pel Tribunal Suprem. Així es recull, entre altres, en la sentència del Suprem del 13 d'abril de 2016 , que assenyala el següent:'La responsabilidad del profesional médico es de medios y como tal no puede garantizar un resultado concreto. Obligación suya es poner a disposición del paciente los medios adecuados comprometiéndose no solo a cumplimentar las técnicas previstas para la patología en cuestión, con arreglo a la ciencia médica adecuada a una buena praxis, sino a aplicar estas técnicas con el cuidado y precisión exigible de acuerdo con las circunstancias y los riesgos inherentes a cada intervención, y, en particular, a proporcionar al paciente la información necesaria que le permita consentir o rechazar una determinada intervención. Los médicos actúan sobre personas, con o sin alteraciones de la salud, y la intervención médica está sujeta, como todas, al componente aleatorio propio de la misma, por lo que los riesgos o complicaciones que se pueden derivar de las distintas técnicas de cirugía utilizadas son similares en todos los casos y el fracaso de la intervención puede no estar tanto en una mala praxis cuanto en las simples alteraciones biológicas. Lo contrario supondría prescindir de la idea subjetiva de culpa, propia de nuestro sistema, para poner a su cargo una responsabilidad de naturaleza objetiva derivada del simple resultado alcanzado en la realización del acto médico, al margen de cualquier otra valoración sobre culpabilidad y relación de causalidad y de la prueba de una actuación médica ajustada a la lex artis, cuando está reconocido científicamente que la seguridad de un resultado no es posible pues no todos los individuos reaccionan de igual manera ante los tratamientos de que dispone la medicina actual ( SSTS 12 de marzo 2008 ; 30 de junio 2009 ).

Es asimismo doctrina reiterada de esta Sala que los actos de medicina voluntaria o satisfactiva no comportan por sí la garantía del resultado perseguido, por lo que sólo se tomará en consideración la existencia de un aseguramiento del resultado por el médico a la paciente cuando resulte de la narración fáctica de la resolución recurrida.

Estamos ante un supuesto de medicina satisfactiva o voluntaria en el que se acentúa la obligación de informar sobre los riesgos y pormenores de una intervención que permita al interesado conocer los eventuales riesgos para poderlos valorar y con base en tal información prestar su consentimiento o desistir de la operación, habida cuenta la innecesidad de la misma, y ello, sin duda, como precisa la Sentencia de 21 de octubre de 2005 , obliga a mantener un criterio más riguroso a la hora de valorar la información, más que la que se ofrece en la medicina asistencial, porque la relatividad de la necesidad podría dar lugar en algunos casos a un silenciamiento de los riesgos excepcionales a fin de evitar una retracción de los pacientes a someterse a la intervención, y esta información no fue proporcionada debidamente.

La cirugía estética o plástica no conlleva la garantía del resultado y si bien es cierto que su obtención es el principal objetivo de toda intervención médica, voluntaria o no, y la que la demandante esperaba, el fracaso no es imputable al facultativo por el simple resultado, como aquí se ha hecho, prescindiendo de la idea subjetiva de culpa, a la que no atiende la sentencia que pone a cargo del profesional médico una responsabilidad objetiva contraría a la jurisprudencia de esta Sala'.

TERCER.-En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada, la qual està plenament motivada.

Estem en un plet on les pericials mèdiques són fonamentals, donada la matèria objecte del mateix. Tenim dues pericials: a) El perit de l'actora, Dr. Agustín , considera que les dues intervencions varen ser negligents, al haver quedat a l'actora, pel que fa als pits, una asimetria mamària, amb major mida de la dreta, desviació dels mugrons cap a fora i cicatrius, i pel que fa a les cames, 'bultomas' on es va fer la liposucció i insuficiència vascular en les cames; b) El perit del demandat, Dr. Apolonio considera que, pel que fa a la intervenció dels pits, 'la técnica quirúrgica empleada es correcta (...) el resultado del cambio de prótesis es totalmente aceptable, apreciando la aureola derecha algo mayor que la izquierda debido a la plastia areolar realizada posteriormente. La distancia del complejo areolar a la clávicula es totalmente simétrico'; i pel que fa a la liposucció 'las técnicas quirúrgicas empleadas es correcta (...) el resultado obtenido es totalmente aceptable. Después de la liposucción es prácticamente imposible que no aparezcan pequeñas depresiones en las zonas intervenidas. La paciente ha aumentado de peso después de la intervención. Cuando existe un aumento de peso la grasa normalmente se diposita en el mismo lugar donde se extirpó (...) es muy importante el hecho del aumento de peso'.

Queda acreditat que (i) no es va assegurar a la pacient -aquí actora i apel·lant- un resultat concret sinó que, segons consta als consentiments informats, convenientment signats per ella, se li va advertir dels riscos de les operacions i dels possibles efectes secundaris adversos de les mateixes, entre ells els aquí produïts i també la possibilitat d'haver de sotmetre's a nova operació; (ii) la pacient va ser informada convenientment dels riscos i possibles efectes de la intervenció, no havent qüestionat tal informació; (iii) no queda acreditat en absolut que l'actuació del metge no s'hagi ajustat a lalex artis, ja que el perit de l'actora, Dr. Agustín , considera que les dues intervencions varen ser negligents atenent exclusivament al resultat final de les mateixes sense, però, assenyalar mai quina infracció de lalex artisva incórrer el metge, mentre que el perit del demandat, Dr. Apolonio , considera que 'la técnica quirúrgica empleada es correcta',per tant, que el metge va seguir sempre lalex artis; i (iv) finalment, atenent al resultats, no són aquests en absolut aberrants, sent habituals les asimetries mamàries, sense que s'aprecien cicatrius anormals, havent influït en els efectes de la liposucció l'increment notable de pes per part de la pacient després de l'operació, i no quedant acreditada que la insuficiència vascular en les cames que aprecia el perit de l'actora sigui conseqüència de la operació.

Es desestima, en conseqüència, el recurs.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , en desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la recurrent.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat per Belinda contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 1 de Tarragona de data 9-3-2018 , en procedimentOrdinari 195/17. S'imposen les costes del mateix a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.