Sentencia Civil Nº 267/2011, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 217/2011 de 15 de Junio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 217/2011

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 1 LA BISBAL D'EMPORDÀ

Procediment núm. 880/2009

Classe: procediment ordinari

SENTÈNCIA 267 / 2011

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, quinze de juny de dos mil onze

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Cristina , Balbino I Gracia , representada pel procurador JOAQUIM GARCÉS PADROSA els primers I EVA Mª CAMPANON PINTIADO, la segona i defensats pel lletrat JOSEP PUJOL SUREDA el primer I OSCAR APARICIO PEDROSA la segona .

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Cristina i Balbino contra Gracia .

SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: "ESTIMO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por la Sra. Maestro Genover en nombre y representación de Dña. Cristina y D. Balbino , contra Dña. Gracia , representada por el procurador Sr. Vergara Colomer. Declaro el derecho legitimario de Dña. Cristina y D. Balbino en la sucesión de D. Juan Ignacio . Condeno a Dña. Gracia al pago a cada uno de los actores de la cantidad de 33.094,23 euros, más los intereses legales que esa cantidad devengue desde el fallecimiento del causante. No se hace condena en costas.".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 15 de junio de 2011.

CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

PRIMER. El Sr. Juan Ignacio va morir el dia 27 de març de 2.007. Va tenir quatre fills.

En el seu testament va instituir hereva a la seva filla Gracia i va llegar allò que els correspongués com a legítima als seus altres tres fills.

En aquest procés dos dels legitimaris (Srs. Cristina i Balbino ) reclamen a l'hereva el pagament de la legítima.

No ha estat part l'altra filla del causant, la Sra. Juana .

La discussió entre les parts se centra, d'una banda, en la determinació dels béns que han de quedar inclosos dins l'herència i, d'una altra, en la seva valoració.

Els demandants consideren que s'ha d'incloure en la massa hereditària un compte corrent amb titularitat indistinta del Sr. Balbino i la seva filla Juana .

La sentència impugnada ha desestimat aquesta petició perquè no ha considerat provada la propietat dels diners que hi ha en aquest compte.

En el seu recurs d'apel·lació els demandants insisteixen en què aquests diners eren exclusivament propietat del causant, el que fa que hagin de restar inclosos dins la massa hereditària.

SEGON. Aquesta pretensió implica que el tribunal ha d'estudiar a qui correspon la propietat sobre aquests diners.

Aquesta decisió afecta directament a la Sra. Juana , ja que s'hauria de decidir sobre la seva propietat, ni que fos en part, sobre els diners d'aquest compte, quan ella no ha estat part en el procés i no ha pogut fer cap al·legació, si es que vol fer-la, per defensar el que consideri adient.

Per tant, la decisió sobre aquest punt implica que el procés no s'ha constituït correctament per manca del necessari litisconsorci passiu, malgrat que l'hereva demandada no hagi fet aquesta al·legació.

Hem de recordar l'abast i el sentit d'aquesta institució processal i la possibilitat d'apreciar-la d'ofici.

Per exemple a les sentencies de 17 de novembre de 2.010, 11 de gener de 2.008, 17 de maig de 2.004, 24 de setembre de 2.003, 15 d' abril i 7 de març de 2.002 i 13 de desembre, 15 i 14 de març de 2.001 , dèiem que "el llamado litisconsorcio pasivo ha sido desarrollado por la jurisprudencia en una doctrina muy consolidada ya que, con anterioridad a la LEC de 7 de enero de 2.000 , carecía de regulación legal, siendo así que dicha norma ha venido a cubrir esa laguna en sus artículos 12.2 y 416.1.3º y 420 . Este desarrollo jurisprudencial de la figura que nos ocupa, se ha efectuado, por ejemplo, en las sentencias del Tribunal Supremo de 30 de junio de 1998, 18 de septiembre de 1998, 24 de noviembre de 1998, 28 de diciembre de 1998, 4 de enero de 1999, 15 de febrero de 1999, y 28 de julio de 1999 , por citar algunas de las más actuales. La primera de ellas expone tal doctrina, basándose en sentencias anteriores, y ha sido reproducida en posteriores y dice literalmente "la doctrina de esta Sala es muy reiterada y uniforme y la resume la sentencia de 25 de junio de 1997 recordando que es una figura de creación jurisprudencial, que ha sido definida por la doctrina de esta Sala, en las sentencias, entre otras muchas, de 11 de diciembre de 1990, 7 de enero de 1992, 30 de enero de 1993 y 6 de abril de 1996 : la exigencia de traer al proceso a todos los interesados en la relación jurídica litigiosa, con el fin de evitar, por un lado, que puedan resultar afectados por la resolución judicial quienes no fueron oídos y vencidos en el juicio y de impedir, por otro, la posibilidad de sentencias contradictorias. Y la de 12 de marzo de 1997 añade que se evita que a las personas que no han sido parte en el proceso les alcancen los efectos que puedan derivarse de la sentencia que se dicte en el mismo. Con ello, se preserva el principio de audiencia, se proscribe la indefensión y, en definitiva, se respeta el derecho a la tutela judicial efectiva, que proclama el artículo 24 de la Constitución . La sentencia de 12 de abril de 1996 y la citada de 12 de marzo de 1997 , resumen la doctrina jurisprudencial, plasmada en sentencias de 3 de mayo de 1977, 16 de diciembre de 1986, 24 de abril de 1990 y 23 de octubre de 1990 , en los siguientes términos: lo característico del litisconsorcio pasivo necesario, y lo que provoca la extensión de cosa juzgada, es que se trate de la misma relación jurídico material sobre la que se produce la declaración, pues si no es así, si los efectos hacia un tercero se producen con carácter reflejo, por una simple conexión, o porque la relación material sobre la que se produce la declaración le afecta simplemente con carácter perjudicial, su posible intervención en el litigio no es de carácter necesario.

Por lo demás, esta figura procesal es susceptible de ser apreciada de oficio aún cuando no la haya alegado la parte demandada, ya que afecta a una cuestión de orden público, como se desprende de una continua y reiterada jurisprudencia".

TERCER. És inversemblant que la part demandant, que interessa un pronunciament que afecta directament a la titularitat, ni que sigui formal, d'una persona que no és part en el procés, no l'hagi demandat. Com també ho és que la demandada tampoc hagi dit res, ni que la jutgessa de primera instància tampoc ho hagi detectat.

Per tot això, i lamentant profundament que durant un any de tramitació d'aquest procés a la primera instància ningú hagi estat capaç de veure les conseqüències processals de la petició que fan els demandants, que aboquen al fracàs de la tramitació, s'haurà de procedir com disposa l' article 420.3 de la LEC .

Ara bé, en funció de l'actitud processal de la persona a qui s'haurà de notificar la demanda (compareixença o incompareixença), i en el primer cas, atès el que demani (prova, intervenir en la prova de les demés parts, etc.), quedarà a criteri del jutge de primera instància, amb audiència de les parts, la necessitat de repetir o no el judici amb totes les proves que s'hi van practicar, o bé mirar de convalidar tot allò que no afecti al dret a la defensa de la nova demandada ( article 230 de la LEC ).

QUART. De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

Fallo

PRIMER. Apreciem d'ofici la manca de litisconsorci passiu necessari perquè el procés s'ha tramitat sense emplaçar a Doña. Juana .

Revoquem la sentencia de primera instància, retornant el procés al moment previ a l'audiència prèvia, havent d'emplaçar en concepte de demandada a la citada persona perquè pugui intervenir, si li convé, en aquest procés.

SEGON. No imposem les costes de cap de les dues instancies,

Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs extraordinari atès que el procediment s'ha tramitat per raó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.

És procedent retornar a la part apel·lant el dipòsit que va constituir amb la finalitat de recórrer la resolució de primera instància.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.