Sentencia Civil Nº 27/2013, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 448/2012 de 18 de Enero de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 448/12

Verbal 1441/11 del Jutjat de 1a Instància 6 de Tarragona

S E N T È N C I A

MAGISTRAT

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Tarragona, 18 de gener de 2013

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per LA ALIANZA ESPAÑOLA S.A. DE SEGUROS, representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Garcia Solsona i defensada pel Lletrat/da Sra. García López, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 de Tarragona de data 26-3-2012 , en procediment Verbal 1441/11, en el que figura com a demandant Silvio i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.-En data 30-4-2012 es va presentar per LA ALIANZA ESPAÑOLA S.A. DE SEGUROS recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: 'Estimo substancialment la demanda interposada per Silvio , i en conseqüència, condemno a l'asseguradora LA ALIANZA ESPAÑOLA S.A. DE SEGUROS a pagar a l'actora en la quantitat de 3.005,06 euros, més els interessos processals des de la present resolució i sense expressa condemna en costes'.

SEGON.- Silvio en data 25-5-2012 es va oposar al recurs.

TERCER.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-S'interposa demanda per l'assegurat contra la seva asseguradora reclamant la indemnització prevista per 'Invalidesa permanent' de la pòlissa existent entre les parts, al haver estat declarat l'actor per la Seguretat Social en situació d'invalidesa permanent total per a la seva ocupació habitual.

Es va oposar la demandada al legant que la pòlissa no cobria la contingència d'invalidesa permanent total sinó l'absoluta, i, subsidiàriament, que s'estimés que hi ha una invalidesa permanent parcial, acceptant pagar 228,38 euros.

La sentència impugnada estima la demanda.

SEGON.-Són fets provats els següents:

I) La pòlissa feta entre les parts l'any 1979 (doc. 1 de la demanda), que s'anomenava 'Seguro contra accidentes causantes de muerte o invalidez poermanente', cobria la mort i la invalidesa permanent, delimitant les seves Condicions generals que cobria tant la invalidesa total com la parcial, i que per invalidesa total s'entenia 'la pérdida de razón o locura incurable, imbecilidad, ceguera completa, pérdida o impotencia funcional de los dos brazos, de las dos manos, de las dos piernas, de los dos pies, y la simultánea de un miembro superior y otro inferior de los quedan enumerados', sent considerades les altres possibles invalideses permanents com a parcials i indemnitzables conforme a la taula que s'establia.

II) L'anterior pòlissa va ser modificada l'any 2008 (doc. 2 de la demanda) en el sentit, pel que aquí interessa, que, segons les seves Condicions generals, cobria tant la invalidesa absoluta com la parcial, i que per invalidesa absoluta s'entenia 'la enajenación mental absoluta incurable, la ceguera total, la parálisis completa y la pérdida o impotencia funcional de los dos brazos, las dos manos, las dos piernas o los dos pies, o la simultánea de un miembro superior y otro inferior de los quedan enumerados', sent considerades les altres possibles invalideses permanents com a parcials i indemnitzables conforme a la taula que s'establia, dient també, com a clàusula de tancament, que 'las invalideces no especificadas en la relación anterior serán indemnitzadas en la proporción a su gravedad, comparándolas con las de los casos que se dejan enumerados'.

III) L'assegurat va patir l'any 2008 un accident laboral, quedant-li com a seqüeles: Inflamació de la cara externa de peu dret; podàlgia residual; limitació de la mobilitat del turmell dret en un 50%; alteració de la marxa (coixeja) i trencament horitzontal posterior en el menisc intern (doc. 13 de la demanda).

IV) L'assegurat va obtenir de la Seguritat Social primer la declaració d'invalidesa parcial i després la d'invalidesa total per a la seva professió habitual.

La sentència impugnada considera que, com la pòlissa no contempla expressament la invalidesa total per a la seva professió habitual s'ha de considerar que equival a la invalidesa absoluta, fent una interpretació favorable a l'assegurat, i que la delimitació objectiva que la pòlissa fa del que considera invalidesa absoluta és desproporcionada conforme la Llei General per a la defensa dels consumidors i usuaris.

TERCER.-Com dèiem a la SAP Tarragona, Secc. 3a, de 30-1-2007 , és doctrina reiterada, com diu la AP Cantabria, sec. 3ª, S 24-10-2002, nº 492/2002 , que 'debemos partir de los principios que, desde hace tiempo, ha asentado la Jurisprudencia sobre la interpretación de los contratos, y en especial de aquéllos de adhesión, como es usualmente el de seguro. La STS de 20-9-2001 recuerda que los artículos 1.285 y 1.288 CC , que se refieren a la interpretación de los contratos, conteniendo el primero de los citados preceptos la disposición referente a una interpretación sistemática, ordenando al respecto que las cláusulas de los contratos han de interpretarse las unas por las otras, atribuyendo a las dudosas el sentido que resulte del conjunto de todas, y el segundo, el artículo 1.288, al disfavor de las cláusulas oscuras, en el sentido de que la interpretación de estas no puede favorecer a la parte que hubiere ocasionado la oscuridad. Ahora bien, para acudir a estas normas interpretativas solo debe hacerse, 'en el caso -como dice la STS de 19-2-1996 - de no ser posible atenerse al sentido literal de las cláusulas del contrato, reconociendo así la preferencia que, en materia interpretativa de los contratos, ha de concederse al criterio gramatical, es decir, al recogido en el artículo 1.281', o la STS de 28-6-1995 , en la que se sostiene a este respecto, que 'las reglas interpretativas que dictan los artículos 1.281 a 1.289 del Código civil conforman un conjunto relacionado entre sí y están subordinadas al párrafo 1° artículo 1.281, que tiene rango preferencial y que no hace preciso indagar la intención de los contratantes ( SsTS de 10-5-1991 , 1-3-1993 y 29-3- 1994)'.

Por lo que se refiere a la interpretación de las cláusulas de los contratos de seguro, tres son los principios básicos dimanados de la jurisprudencia:

1°) Los contratos de seguro pertenecen al género de los denominados de adhesión, en cuanto sus condiciones tanto generales como especialmente las complementarias vienen predeterminadas por las compañías aseguradoras, limitándose la intervención del asegurado a la firma del contrato.

2°) Consecuencia lógico-jurídica de ello es que deba realizarse la exégesis más favorable al asegurado.

3°) Las contradicciones y cláusulas de dudosa interpretación nunca pueden beneficiar al causante de la oscuridad'.

Ara bé, perquè siguin aplicables aquests criteris d'interpretació és necessari que s'hagi d'interpretar la pòlissa, per ser aquesta obscura o de dubtosa interpretació.

En el present cas, la pòlissa és clara pel que fa al risc que cobreix: La invalidesa absoluta, entenent per aquesta 'la enajenación mental absoluta incurable, la ceguera total, la parálisis completa y la pérdida o impotencia funcional de los dos brazos, las dos manos, las dos piernas o los dos pies, o la simultánea de un miembro superior y otro inferior de los quedan enumerados', i la invalidesa parcial les altres possibles invalideses permanents, les quals són relacionades expressament, dient també, com a clàusula de tancament, que 'las invalideces no especificadas en la relación anterior serán indemnitzadas en la proporción a su gravedad, comparándolas con las de los casos que se dejan enumerados'.

Per tant, no es pot dir en absolut que la pòlissa resulti obscura i necessitada de cap mena d'interpretació, al definir perfectament el que cobreix i com ho cobreix, delimitació que fa fins i tot en negreta o en color, sense que obligatòriament les pòlisses privades d'accidents s'hagin d'ajustar a la nomenclatura i condicionants de la legislació laboral. Per això no resulta tal delimitació del que la pòlissa cobreix (o no cobreix) desproporcionada per l'assegurat, el qual pot o no contractar-la.

Per altra banda, la sentència impugnada considera que el que fa la pòlissa quan defineix el que s'entén per invalidesa absoluta i parcial és merament la delimitació del risc -que no la limitació del mateix-, manifestació no impugnada i, per tant, ferma i vinculant per aquest Tribunal. S'ha de recordar que quan les Condicions Generals de la pòlissa es limiten de definir i determinar el risc cobert, a determinar, doncs, l'objecte del contracte, el risc que s'ha contractat i el que no s'ha contractat, parlem de clàusules delimitatives, no limitatives dels drets de l'assegurat. Con diu el Tribunal Suprem, Sala 1a, S 20-4-2011, nº 268/2011: 'La sentencia del Pleno de esta Sala de 11 de septiembre de 2006, sienta una doctrina que, en resumen, considera que las estipulaciones delimitadoras del riesgo son las cláusulas que tienen por finalidad delimitar el objeto del contrato, de modo que se concreten qué riesgos son objeto del contrato de seguro, en qué cuantía, durante qué plazo y en qué ámbito espacial. Las cláusulas limitativas de derechos, válidamente constituidas, van a permitir limitar, condicionar o modificar el derecho del asegurado, y por tanto la indemnización, cuando el riesgo objeto del seguro se hubiera producido. Estas deben cumplir los requisitos formales previstos en el artículo 3 LCS , lo que supone que deben ser destacadas de un modo especial y deben ser expresamente aceptadas por escrito. La solución expuesta por esta Sala parte de considerar que al contrato se llega desde el conocimiento que el asegurado tiene del riesgo cubierto y de la prima, según la delimitación causal del riesgo y la suma asegurada con el que se da satisfacción al interés objetivo perseguido en el contrato por lo que resulta esencial para entender la distinción anterior comprobar si el asegurado tuvo un exacto conocimiento del riesgo cubierto'.

Així doncs, el que s'ha de determinar és on s'encabeix en la pòlissa la invalidesa que pateix l'actor, amb independència de la denominació o nomenclatura que se li hagi donat en les resolucions laborals. És evident que la incapacitat que pateix l'assegurat no pot considerar-se com una invalidesa absoluta, ja que la pòlissa l'entén com 'la enajenación mental absoluta incurable, la ceguera total, la parálisis completa y la pérdida o impotencia funcional de los dos brazos, las dos manos, las dos piernas o los dos pies, o la simultánea de un miembro superior y otro inferior de los quedan enumerados', no havent obtingut ni tant sols la qualificació d'invalidesa absoluta en les resolucions laborals, les quals l'han qualificada merament com a total per a la seva professió habitual. Per tant, la invalidesa que pateix l'actor s'ha d'encabir dins la pòlissa necessàriament com a parcial, no sent, però, cap de les que la pòlissa relaciona expressament. Per aquest motiu s'ha d'aplicar la clàusula de tancament que preveu, i que estableix que 'las invalideces no especificadas en la relación anterior serán indemnitzadas en la proporción a su gravedad, comparándolas con las de los casos que se dejan enumerados'. Partint que l'actor pateix d'inflamació de la cara externa de peu dret; podàlgia residual; limitació de la mobilitat del turmell dret en un 50%; alteració de la marxa (coixeja) i trencament horitzontal posterior en el menisc intern, el grau de discapacitat del 7,6% que fixa el perit de la demandada Dr. Héctor (i que motiva que la recurrent subsidiàriament demani pagar 228,38 euros -el 7,6% del capital 3.005 euros-) ens sembla insuficient, ja que el perit fonamenta el seu dictamen en la discapacitat motriu del turmell quan hi han més deficiències. Considerem que, aplicant comparativament, tal i com exigeix la clàusula de tancament de la pòlissa, la invalidesa que pateix l'actor amb la relació que fixa la pòlissa per a les invalideses parcials, es podria aplicar el 25% que fixa pel cas de 'Fractura no consolidada de una pierna', per la qual cosa li correspondria a l'actor una indemnització de 751 euros (25% del capital 3.005 euros).

Procedeix, en conseqüència, estimar parcialment el recurs i revocar parcialment la sentència impugnada en l'únic sentit de fixar la quantitat a pagar com a principal per la demandada a l'actor en 751 euros.

QUART.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , al estimar-se parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs d'apel lació interposat per LA ALIANZA ESPAÑOLA S.A. DE SEGUROS contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 de Tarragona de data 26-3-2012 , en procediment Verbal 1441/11, que es REVOCA únicament pel que fa a:

1.- Fixar la quantitat a pagar com a principal per la demandada a l'actor en 751 euros.

2.- No es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintinueve de enero de dos mil trece. Doy fe.