Sentencia Civil Nº 273/2011, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 481/2010 de 15 de Septiembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 481/2010

Procediment ordinari núm. 681/2009

Jutjat Primera Instància 4 Lleida (ant.CI-4)

SENTÈNCIA núm. 273/2011

PRESIDENT:

En ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

En ALBERT MONTELL GARCIA

Na ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, quinze de setembre de dos mil onze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 681/2009, del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida (ant.CI-4), en virtut del recurs interposat per ILERPLAC MODULAR, S.L., representada per la procuradoa ARES JENE ZALDUMBIDE i assistida pel lletrat Jose Jaime Rico Iribarne contra sentència de data sis de maig de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 481/2010. MUNIPROM, S.L., representada per la procuradora SUSANA RODRIGO FONTANA i assistida pel lletrat ANTONIO ROSINACH MONTAGUT impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data sis de maig de dos mil deu , és la següent: " FALLO. I.- DESESTIMAR LA DEMANDA interpuesta ILERPLAC MODULAR SL contra MUNIPROM SL, absolviéndola de los pedimentos efectuados en su contra, con expresa imposición de las costas causadas en la demanda a ILERPLAC MODULAR SL.

II.- ESTIMAR PARCIALMENTE LA RECONVENCIÓN interpuesta por MUNIPROM SL contra ILERPLAC MODULAR SL, DECLARANDO un saldo a favor de MUNIPROM SL de dos mil cuatrocientos setenta y nueve euros con ochenta y tres céntimos de euro ( 2.479,83 € ), IVA incluido, CONDENANDO a ILERPLAC MODULAR SL al pago de dicha cantidad. Todo ello sin hacer expresa imposición de las costas causadas en la reconvención a ninguna de las partes. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la demandant, ILERPLAC MODULAR, S.L. va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 13 de setembre de 2011 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. El recurs interposat per la societat demandant té com idea inspiradora el fet que la demandada mai li va efectuar cap mena de reclamació envers els defectes d'execució i l'error de càlcul de la quantitat d'obra facturada, sent el primer cop que en té notícia arran de la reconvenció que interposa en aquest procediment, gairebé dos anys després de l'acabament de l'obra, amb la conseqüència que l'ara recorrent no ha tingut oportunitat d'intervenir en la verificació dels defectes i omissions que motiven la reconvenció. Això fa que, com a primer motiu de recurs, oposa la doctrina dels actes propis i, a més, atès que la mateixa no ha tingut resposta expressa a la sentència de primer grau, li serveix per afirmar que incideix en vici d'incongruència omissiva de l' art. 218 de la LEC . No podem estar d'acord amb aquest raonament. A la sentència apel·lada es recull aquest motiu de defensa de l'ara recorrent, quan es descriuen succintament tots els que va al·legar en primera instància. I si no s'hi diu res més sobre la possible aplicació de la doctrina dels actes propis pel fet de no haver reclamat ni dit res en tot aquell temps, s'ha d'entendre que desestima aquest argument defensiu. No es pot oblidar que la incongruència omissiva es predica de les pretensions articulades per les parts litigants a la fase al·legatòria del procés, i que no estiguin reflectides a la Decisió de la sentència dictada, però no es refereix als arguments desestimatoris de les pretensions de la contrapart que s'hagin pogut al·legar i que, si no es diu res al respecte, s'han d'entendre desestimats, sense que això comporti cap infracció processal ni de cap dret fonamental, atès que el deure de raonar les resolucions judicials no implica ni suposa el que hagin de ser absolutament exhaustives, tal i com reiteradament té declarat la doctrina constitucional.

SEGON. Pel que fa a l'aplicabilitat al cas de la doctrina dels actes propis, la resposta que cal donar-hi és negativa. Efectivament, escau recordar que els actes propis venen definits a l' art. 111-8 del CCCAT que fa: "Ningú no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat si aquesta tenia una significació inequívoca de la qual deriven conseqüències jurídiques incompatibles amb la pretensió actual" . O com indica la jurisprudència del Tribunal Suprem en sentències de 20 de gener i 9 de maig de 2000, i en la de 21 de maig de 2001 , que: "Esta Sala tiene declarado que para la aplicación de la doctrina de los actos propios es preciso que los hechos tengan una significación y eficacia jurídica contraria a la acción ejercitada ( SSTS de 6 de abril y 4 de julio de 1962 ) y como ha señalado la STS de 28 de enero de 2000 "el principio general de derecho que veda ir contra los propios actos (`nemo potest contra proprium actum venire'), como límite al ejercicio de un derecho subjetivo o de una facultad, cuyo apoyo legal se encuentra en el art. 7.1 del Código Civil que acoge la exigencia de la buena fe en el comportamiento jurídico, y con base en el que se impone un deber de coherencia en el tráfico sin que sea dable defraudar la confianza que fundadamente se crea en los demás, precisa para su aplicación la observancia de un comportamiento (hechos, actos) con conciencia de crear, definir, fijar, modificar, extinguir o esclarecer una determinada situación jurídica, para lo cual es insoslayable el carácter concluyente e indubitado, con plena significación inequívoca, del mismo, de tal modo que entre la conducta anterior y la pretensión actual exista una incompatibilidad o contradicción, en el sentido que, de buena fe, hubiera de atribuirse a la conducta anterior, y esta doctrina (recogida en numerosas SSTS como las de 27 de enero i 24 de junio de 1996, 19 de mayo i 23 de julio de 1998, 30 de enero, 3 de febrero, 30 de marzo y 9 de julio de 1999 ) no es de aplicación cuando la significación de los precedentes fácticos que se invocan tienen carácter ambiguo e inconcreto ( SSTS de 23 de julio de 1997 y 9 de julio de 1999 ), o carecen de la trascendencia que se pretende para producir el cambio jurídico". Així doncs, la construcció jurisprudencial respecte els requisits per a que els actes propis vinguin a ser vinculants exigeix que han de realitzar-se amb la finalitat de crear, modificar o extingir algun dret, causant estat i definint unilateralment la situació jurídica del mateix. Per a que tinguin naturalesa de subjecció han de ser concloents i definitius ( SSTS de 16 de febrer de 1988, 25 de gener de 1989, 6 de novembre de 1990, 14 de maig de 1991 i 27 de juny de 1991 ), amb la qual cosa és del tot necessari que l'acte es presenti com solemne, precís, clar, determinant i perfectament delimitat, no ambigu ni inconcret ( SSTS de 22 de setembre i 10 d'octubre de 1988 i 4 de juny de 1992 ). En el supòsit que ara es planteja, no concorren aquests requisits pel simple fet que, segons diu l'ara recorrent, no va rebre cap queixa ni reclamació en gairebé dos anys, atès que la inactivitat, en un període tan curt de temps, no implica de manera ineluctable les conseqüències extintives que ara pretén l'apel·lant.

TERCER. En relació al nombre de metres quadrats realment realitzats, que en són menys que els facturats i pagats, no es tracta d'un problema sorgit perquè l'amidament efectuat al seu dia en la forma reglamentada al contracte d'arrendament d'obra de 5-10-06 que unia a les parts litigants, s'hagués realitzat de forma errònia. No es tracta, doncs, d'un error que només fos detectable o verificable a peu d'obra. Així, tal i com indica la Sra. Jutge de primer grau, s'arriba a la conclusió que la quantitat de metres quadrats facturats és superior als realitzats en base als mateixos documents aportats amb la demanda, en concret, en base al document núm. 11 de la demanda, en el qual, com indica la societat actora a la seva demanda, hi consten manuscrites "las mediciones realizadas en la misma obra entre mi mandante y el jefe de obra a fin de contabilizar los metros de pladur y otros materiales a colocar". Es doncs, la mateixa documentació aportada per la demandant, la que permet a la Sra. Jutge detectar l'error comès, després de repassar la munió de xifres dels deu fulls que integren l'esmentat document núm. 11.

QUART. La segona partida que és objecte de recurs és la referent a la mala execució, circumscrita només, però, a la col·locació en una de les plantes d'una única placa, quan contractualment s'havia pactat la col·locació de dues plaques. Es cert, en aquest cas, que al no haver-se detectat aquest defecte en la fase de recepció provisional de l'obra, o en la fase de recepció definitiva, no li va ser possible a l'ara recorrent donar-hi el seu vist-i-plau, prèvia comprovació. Tanmateix, això no implica que aquesta omissió no pugui ser acreditada per cap mitjà probatori, com en realitat així ha estat. Disposem, en aquest sentit, del document núm. dos de la reconvenció, elaborat per UNAT, on s'hi especifica aquest defecte i, a més, s'hi reflecteix a les fotografies que hi incorpora. També disposem de la factura de l'empresa que va realitzar la rectificació d'aquest defecte i, finalment, la declaració dels testimonis que ho van ratificar a l'acte del judici.

CINQUÈ. La desestimació del recurs comporta la condemna a pagar les costes causades amb el mateix ( arts. 394 i 398 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Ilerplac Modular SL, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 681/09 , que confirmem íntegrament, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes causades en aquesta instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.