Sentencia Civil Nº 275/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 948/2014 de 26 de Julio de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE BARCELONA

Secció Catorze

Rotllo 948/2014

SENTÈNCIA N. 275/2016

ILMS. SRS./AS.

PRESIDENT

AGUSTÍ VIGO MORANCHO

MAGISTRATS

RAMÓN VIDAL CAROU

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

En Barcelona, a 26 de juliol de 2016

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 948/2014 dimanant de les actuacions de judici verbal seguides amb el nº 330/2012-E pel Jutjat de Primera Instància nº 4 de Manresa a instancia del Sr. Daniel i la Sra. Rosa contra el Sr. Felipe i la Sra. María Consuelo , en virtut del recurs d'apel lació interposat per les parts demandades contra la Sentència dictada el 7 de novembre de 2012 per la jutge de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:

Que debo estimar y estimo la demanda interpuesta por Daniel y Rosa condenando solidariamente a los demandados Felipe y María Consuelo al pago a la parte actora de 12.490,05 euros, con sus correspondientes intereses legales.

Procede la condena en costas de la parte demandada que las satisfará solidariamente.

SEGON.- Les parts demandades hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar als recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 16 de juny de 2016.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA .

Fundamentos

PRIMER.-Antecedents i objecte dels recursos.

Els actors van presentar contra els demandats demanda de judici verbal en reclamació del pagament de 12.490,05 € corresponents a les rendes degudes, així com a un rebut d'aigua i la taxa d'escombraries també deguts, de l'arrendament de l'habitatge del carrer DIRECCION000 , torre NUM000 , pis NUM001 NUM002 , de Manresa, del qual els demandats havien estat arrendataris, més els seus interessos i les costes del plet.

En la vista, a la qual els demandats van comparèixer per separat, la part actora es va ratificar en la demanda; la defensa del Sr. Felipe va al legar l'excepció de litispendència i, quant al fons de l'assumpte, va afegir que el demandat havia deixat l'habitatge el mes de setembre de 2009, la qual cosa havia comunicat a l'actor Sr. Daniel , que s'havia donat per 'enterat'; i la defensa de la Sra. Rosa també va al legar litispendència i, quant al fons de l'assumpte, que l'habitatge havia estat els últims sis mesos sense aigua, llum i gas perquè l'actor els havia deixat de pagar.

La Sentència va desestimar tots les excepcions dels demandats i va estimar íntegrament la demanda.

El recurs d'apel lació del Sr. Daniel al lega la nul litat de les actuacions per inadequació de procediment; la nul litat d'actuacions per prescindir de les normes essencials dl procediment; i torna a reiterar que va deixar l'habitatge, amb l'assabentat de l'actor, abans que es produís el deute. El recurs d'apel lació de la Sra. Rosa sol licita que es declari la nul litat de les actuacions pels mateixos motius i subsidiàriament al lega insuficiència probatòria de l'obligació de pagament dels subministres pels arrendataris.

La part actora s'oposa als motius d'ambdós recursos i sol licita la confirmació de la Sentència de primera instància.

SEGON.- S'accepten els fonaments de dret de la Sentència recorreguda.

TERCER.- Les nul litats d'actuacions invocades per ambdues parts apel lants.

A) Per inadequació de procediment.

Les apel lants al leguen que sent la quantia de la pretensió de la part actora de 1.2490,05 €, el procediment s'hauria d'haver ventilat en primera instància pels tràmits del judici ordinari.

Decisió de la Sala:

L' art. 249.2 de la LEC indica que es decidiran en el judici ordinari les demandes la quantia de les quals excedeixi de 6.000 €, però l'art. 250.1.1r de la mateix Llei precisa que es decidiran en judici verbal, qualsevol que sigui la seva quantia, les demandes que versin sobre reclamació de quantitats per la manca de pagament de rendes.

En conseqüència, desestimem el primer motiu del recurs.

B) Per omissió de les normes essencials del procediment ( art. 225.3 de la LEC ).

Entre les parts va haver un plet anterior de desnonament i de reclamació del pagament de la renda (actuacions nº 4242/10-C del mateix Jutjat), en què els demandats van lliurar extrajudicialment les claus de l'habitatge a la part actora. La part actora va annexar a la demanda iniciadora del present plet còpia de la nota manuscrita del lliurament de les claus i de l'escrit en què va comunicar aquest fet al Jutjat i va sol licitar la continuació del plet per les rendes degudes.

Ambdues parts apel lants al leguen que després que en la vista invoquessin l'excepció de litispendència en relació a aquell plet anterior, l'admissió per la jutge de l'al legació del lletrat de la part actora relativa al fet que el plet de desnonament i de reclamació de rendes s'havia arxivat, així com de l'aportació del decret d'arxiu (per no haver comparegut la part actora a la vista del judici), havia infringit les normes essencials dels procediment i els produïa indefensió.

Decisió de la Sala:

Concorre el requisit d'admissibilitat del motiu establert a l' art. 459 de la LEC perquè els lletrats d'ambdós demandats van protestar la decisió de la jutge en la vista.

L' art. 443.3 de la LEC permet a les parts realitzar en la vista aclariments i fixar els fets sobre els quals hagi contradicció, així com proposar prova quan no hagi conformitat sobre ells. L'art. 426, apartats 1 i 2, del mateix text estableix que els litigants poden efectuar en l'audiència prèvia del judici ordinari al legacions complementàries en relació a allò exposat de contrari, així com aclarir les seves pròpies al legacions, sempre que amb això no impedeixin a la part contrària exercitar el seu dret de defensa en condicions d'igualtat. Les indicacions recollides en l'art. 426, tot i que estigui enquadrat dins de la regulació de la tramitació del judici ordinari, s'han d'entendre que també són aplicables al judici verbal.

Davant del silenci de la demanda respecte de quin havia estat la decisió final sobre l'acció de reclamació del pagament de la renda del plet de desnonament anterior que la part actora va mantenir després que recuperés la possessió de l'habitatge llogat, tot i que la decisió de la jutge de permetre a la part actora que contestés l'excepció de litispendència tot al legant l'arxiu del procediment i que aportés el decret d'arxiu, és discutible, considerem que es va tractar d'una decisió justificada en base als preceptes que hem indicat en el paràgraf anterior, que no va impedir que els demandats exercissin el seu dret de defensa en condicions d'igualtat amb la part actora, i que en tot cas no va infringir cap norma essencial del procediment.

Per tant, també desestimem aquesta excepció.

QUART.- El motiu d'oposició de fons del recurs del Sr. Felipe .

Subsidiàriament, el recurs d'apel lació d'aquest demandat al lega que l'esmentat va comunicar per telèfon als actors de que deixava l'habitatge i que a partir d'aquell moment l'única responsable del contracte d'arrendament seria la codemandada.

Decisió de la Sala:

L'actor Sr. Daniel ha negat en la vista l'esmentada comunicació i tampoc no s'ha practicat cap altra prova al respecte. D'altra banda, d'acord amb reiterada jurisprudència, la novació subjectiva contractual no es pot presumir, sinó que ha de ser expressa i quedar degudament provada.

Per tant, desestimem aquest darrer motiu del recurs d'apel lació del Sr. Felipe , la qual cosa implica que desestimem íntegrament el recurs.

CINQUÈ.- El motiu d'oposició de fons del recurs de la Sra. María Consuelo .

La recurrent al lega que el pagament dels subministraments d'aigua, llum i gas de l'habitatge corresponia a la part arrendadora; que aquests subministraments es van tallar els últims sis mesos que la demandada va romandre a l'habitatge; i que no havent complit els actors amb la seva obligació de prestar els subministraments a l'arrendatària, van perdre els seu dret a reclamar la renda. Amb la testifical de Carmen ha quedat acreditat que, efectivament, els darrers mesos que la Sra. María Consuelo va estar a l'habitatge, aquest no tenia subministraments.

Decisió de la Sala:

L'al legació es desestima. Pels motius següents: a/ Els demandats estaven obligats contractualment a pagar els subministraments de l'habitatge, tal i com es desprèn implícitament de la clàusula 14 del contracte d'arrendament en la qual es va acordar que l'arrendatari procediria a la mateixa data del contracte a efectuar el canvi de domiciliació bancària de tots els rebuts de subministraments (aigua, llum i gas). A manca de majors precisions, si la part arrendatària es va obligar contractualment a domiciliar bancàriament en un compte seu el pagament dels subministraments de l'habitatge, això volia dir que s'obligava a pagar-los. b/ Subsidiàriament, és pacífica la jurisprudència que indica que la manca de prestació per l'arrendador dels serveis de l'objecte arrendat no allibera a l'arrendatari de continuar pagant la renda en tant continuï ocupant i gaudint de la finca arrendada.

Per tant, desestimem aquest darrer motiu del recurs d'apel lació de la Sra. María Consuelo , la qual cosa implica que desestimem íntegrament el recurs.

SISÈ.-Conclusió.

Desestimem ambdós recursos d'apel lació.

SETÈ.-Les costes de segona instància.

D'acord amb l' art. 398.2 de la LEC , atesa la desestimació del recurs, imposem a la part apel lant el pagament de les costes de la segona instància.

Fallo

1.- Desestimem els recursos d'apel lació interposats pel Don . Felipe i Doña. María Consuelo contra la Sentència dictada el 7 de novembre de 2012 pel Jutjat de Primera Instància nº 4 de Manresa , que ratifiquem i confirmem.

2.- Imposem als apel lants el pagament de les costes de segona instància.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació sempre que la resolució del recurs presenti interès cassacional, per escrit presentat davant d'aquest tribunal dintre del termini dels vint dies següents a la seva notificació. Un cop notificada la resolució, les actuacions seran retornades al jutjat d'instància, amb un testimoni seu, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ.-En aquest dia, i una vegada signada per tots els magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la Constitució i les Lleis. EN DONO FE.