Sentencia Civil Nº 276/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 323/2012 de 16 de Mayo de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 323/12

Judici Ordinari núm. 1462/2010

Jutjat de 1a. Instància núm. 36 de Barcelona

S E N T È N C I A Nº 276/2013

Magistrades:

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lma. Sra. MARTA FONT MARQUINA

Il·lma. Sra. CARME DOMÍNGUEZ NARANJO

Barcelona, setze de maig dos mil tretze

La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 323/2012, seguides pels tràmits del judici ordinari núm. 1462/2010 en el Jutjat de 1a Instància núm. 36 de Barcelona a instàncies de Comunitat de Propietaris del DIRECCION000 núm. NUM000 de Barcelona representada per la Procuradora Sra. Mª. Paz López Lois, contra Lodging Apartaments S.L. i contra el Sr. Aquilino representat pel Procurador Sr. Sergi Bastida Batlle, que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la part codemandada Don. Aquilino contra la sentència dictada el dia 10 de gener de 2012 pel Jutjat de 1a . Instància.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'FALLO: Que estimando la demanda presentada por la Sra. Mari Paz López Lois en representación de la Comunidad de Propietarios de la C/ DIRECCION000 nº NUM000 de Barcelona, asistida por la Sra. Ina Ramón Ros, frente a la entidad Lodging Apartaments S.L., y frente a D. Aquilino , representados por el Sr. Sergi Bastida y asistidos por el Sr. Francesc Delclos:

1.- Declaro que la actividad empresarial llevada a cabo por el demandado en la vivienda de su propiedad sita en el piso NUM001 de la C/ DIRECCION000 nº NUM000 de Barcelona, está prohibida estatutariamente.

2.- Ordeno el cese inmediato de su actividad.

3.- Se imponen las costas a la parte demandada Sr. Aquilino '.

SEGON.-La representació processal de la part codemandada Don. Aquilino apel·là contra la sentència dictada en data 10 de gener de 2012 pel Jutjat de 1a Instància núm. 36 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal l dia 25 d'abril d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.-La comunitat de propietaris ha interposat una demanda contra el propietari d'un dels pisos de l'edifici amb la pretensió que es declari el cessament de l'activitat que aquell propietari, mitjançant la societat codemandada, regenta en el pis per tractar-se d'una activitat prohibida estatutàriament i a més, molesta per la resta de veïns.

La sentència estima la demanda i recorre el Sr. Aquilino . Addueix l'apel·lant que les normes estatutàries van ser establertes per la família llavors propietària de l'immoble; no es van adaptar a la LPH de 1960 i actualment la prohibició és contrària a l' article 535-25.4 CCCat . Afegeix que, en tot cas, la norma estatutària es refereix a conductes contràries a la moral de l'època i no a una activitat com és la d'arrendament turístic.

SEGON.-La comunitat de propietaris, quan es va constituir als anys 50, va aprovar un reglament intern que no fou adaptat ni a la Llei 49/1960 de 21 de juliol sobre propietat horitzontal ni tampoc a les normes d'aquest tipus de propietat del Codi civil de Catalunya.

El fet que aquests normes internes no hagin estat adaptades a les successives legislacions no significa que, per aquest sol fet, tota la reglamentació hagi quedat mancada de valor. La disposició transitòria 1a de la llei 49/1960 el que preveia és que aquestes normes no podien ser aplicades en contradicció amb el que estableix la pròpia llei. Es preveia un termini de dos anys per fer l'adaptació i el seu transcurs, el que permetia és que qualsevol propietari pogués instar judicialment l'adaptació.

De manera similar ho contempla la Disposició Transitòria 6a del CCCat . Així, preveu que a partir de l'entrada en vigor del llibre cinquè del CCCat, aquest règim legal serà aplicable amb preferència a les normes de la comunitat o els estatuts que les regien, sense que sigui necessari cap acte de disposició específica. El que queda al marge, és la facultat dels propietaris de demanar-ne l'adaptació i l'obligació de la comunitat de fer-ho si ho demana una desena part del propietaris, sense perjudici de poder instar judicialment l'adaptació si no s'aconsegueix la majoria necessària.

Estableix l'article 9 del reglament intern en el seu dia aprovat que ' los pisos deberán ser destinados al solo uso de honesta, decorosa y civil habitación o a despachos privados profesionales'. Evidentment, la redacció d'aquest article quan es refereix a 'honesta y decorosa' està recollint una moral que no pot tenir empara en la legislació actual. Ara bé, que no es pugui aplicar una disposició estatutària en el sentit d'exigir ' honesta, decorosa y civil habitación' en els termes i sentit que es va preveure quan es van aprovar aquelles normes (no ho pretén la comunitat de propietaris), no vol dir que no es pugui mantenir la norma en la que fou la seva veritable finalitat: la de preveure que els pisos de l'immoble només es poguessin destinar a habitatge i a despatxos professionals.

L'acord que es va prendre a la junta de 27 de juny de 1972 no és més que una reiteració del que es va preveure reglamentàriament sense menció d'una conceptes morals ja superats (f.117). A la junta de 10 de març de 1994 es recordava als propietaris que els pisos només es podien destinar a habitatge i a despatxos professionals (f.123).

En definitiva, aquesta concreta norma de la reglamentació interna, no adaptada a nova legislació, no podria ser invocada per la comunitat per fonamentar la pretensió que es planteja en el present litigi si resultés contrària a una norma sempre que sigui imperativa. Com raona el TSJCatalunya en resolució de 12 de novembre de 2012 tots els preceptes 'contenidas en el L. V. Tit. III Cap. 3º del CCCat relativo al régimen jurídico de la propiedad horizontal no son todos imperativos ni regidos, en su totalidad, por normas de Derecho necesario, pudiendo ser aplicados los Estatutos en todo aquello que no contradigan lo establecido en la misma, siendo posible que especifiquen, completen y hasta modifiquen ciertos derechos y deberes, siempre que no contravengan las normas de Derecho necesario claramente deducibles de los mismos términos de la Ley, cumpliéndose por estos la función de desarrollar la ordenación legal y adecuada a las concretas circunstancias de los diversos casos y situacions'.

Sosté el Sr. Aquilino que una norma com la que s'examina limita el seu dret de propietat i és contrària a l'article 553-25.4 CCAT perquè, disminuint com es disminueixen les seves facultats d'us i gaudi, cal el seu consentiment.

Un sistema en el que el dret a la propietat està reconegut a la mateixa Constitució i en el que els drets de gaudi tendeixen a atribuir al titular d'un bé les màximes possibilitats d'utilització, impedeix que es puguin posar límits a aquestes possibilitats d'ús. Raona el Tribunal Suprem en sentència de 27 de novembre de 2008 que un sistema com aquest al que obliga és a que les restriccions a les facultats dominicals s'hagin de interpretar limitadament, D'aquesta manera ' la mera descripción del uso y destino del edificio en los Estatutos o en el Título, no supone por sí misma limitación del uso o de las facultades dominicales, pues para ello es necesaria una cláusula o regla precisa y concreta, con obligación para los comuneros de su cumplimiento'.

D'altra banda, en el supòsit que s'examina no es planteja que una comunitat de propietaris hagi adoptat un acord que disminueixi les facultats d'ús i gaudi d'un propietari. El que succeeix és que una norma estatutària o de règim intern aprovada en el seu dia, prohibeix que els pisos es destinin a altres activitats que les previstes entre les quals no es troba la que exerceix el Sr. Aquilino . És en aquesta prohibició estatutària i en l'alteració de la convivència de la comunitat que suposa aquesta activitat en el que fonamenta la comunitat l'acció de cessació que exerceix ( article 553-40 CCCat ).

En definitiva, com bé raona la sentència de 1a instància, l'activitat que exerceix el Sr. Aquilino en el seu pis destinant-lo al lloguer per ús turístic, és contrària a les normes de règim intern i a més altera la convivència normal d'una comunitat de veïns com resulta del que han explicat els que han comparegut com a testimonis.Les mesures que ha pres el Sr. Aquilino davant les queixes rebudes ha permès que el conflicte disminuís però no per això deixa d'alterar la normal convivència de la comunitat. La valoració que fa la sentència de la prova practicada ha de ser plenament compartida per aquest Tribunal i per tant el recurs ha de ser desestimat.

TERCER.-Serà l'apel·lant qui es faci càrrec de les costes que deriven de l'apel·lació ( articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil).

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal Don. Aquilino , contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 36 de Barcelona en data 10 de gener de 2012 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució.

S'imposen a l'apel·lant les costes que deriven de l'apel·lació.

Es decreta la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer (apartat 9è DA 15à LOPJ ).

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal i de cassació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, si es funda, exclusivament o juntament a altres motius, en infracció de norma o normes de Dret civil de Catalunya, per escrit presentat davant aquest Tribunal en el termini de vint dies següents a la seva notificació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem i ho signem.

PUBLICACIÓ.-En el dia d'avui i un cop signada per les Magistrades que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. EN DONO FE.