Sentencia CIVIL Nº 277/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 578/2016 de 25 de Julio de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 578/2016

JUDICI ORDINARI Núm. 42/2015

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Núm. 2 - AMPOSTA

SENTÈNCIA núm. 277/2017

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 25 de juliol de 2.017.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Pascual representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Amposta Matheu i defensat pel Lletrat Sr. Fibla Valls, contra la Sentència de 17 de juny de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Amposta , judici ordinari núm. 42/2015, al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a parts demandades el Sr. Carlos María representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. García Díaz i assistit pel Lletrat Sr. Fernández Povill, així com el Sr. Arturo representat pel Procurador dels Tribunals Sr. Farré Lerín i assistit per la Lletrada Sra. Castells Escurriola.

Antecedentes

Primer.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Se desestima la demanda interpuesta por la Procuradora Sra. Isabel Escobar Juan, en nombre y representación del Sr. Pascual contra el Sr. Carlos María y contra el Sr. Arturo , representados por el Procurador Sr. Jesús Escolano Cladelles, y, en su virtud, se absuelve a los demandados de las pretensiones contra ellos deducidas en la expresada demanda, imponiendo a la actora las costas del procedimiento.'

Segon.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Pascual .

Tercer.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per les seves representacions processals es van presentar escrits d'oposició al mateix.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Pascual el present recurs d'apel lació contra els pronunciaments de la sentència d'instància que desestima la seva demanda en exercici d'una acció de reclamació de quantitat per danys i perjudicis en accident de circulació.

Al lega el recurrent: nul litat de la sentència (foli 283); error en l'apreciació de la prova (foli 284); falta de motivació i raonament (foli 288); vulneració a la pràctica de la prova amb indefensió (foli 289).

Examinarem aquests motius pel seu ordre lògic si bé amb caràcter previ ens referirem al que manifesta la part apel lant al motiu tercer, paràgraf final, del seu escrit d'interposició del recurs, quan diu: 'Cal afegir, que el Lletrat sotasignant, no ha pogut visualitzar integrament el vídeo de la vista, ja que a partir del minut 32 del mateix, desapareix l'imatge i el so, fet que podría ser motiu de nul litat de la mateixa, al no poder ser revisable pels Magistrats en tràmit d'apel lació' (foli 288). Dos coses direm al respecte:

1ª) aquest Tribunal no ha tingut cap problema per visionar la gravació del judici (i pel que es diu a l'escrit d'oposició presentat pel Sr. Arturo , la seva defensa tampoc, foli 306); i

2ª) si reialment fos com diu l'apel lant, no s'entén perquè no ho va denunciar al Jutjat, presumint-se aquest silenci com que cap indefensió se li ha ocasionat i, per tant, cap nul litat per aquest motiu afecta a la resolució impugnada, essent reiterada doctrina del Tribunal Constitucional la que assenyala que'......., estando excluida del ámbito protector del art. 24 CE la indefensión debida a la pasividad, desinterés, negligencia, error técnico o impericia de la parte o de los profesionales que la representen o defiendan'(per totes, STC del 03-11-2014 -ROJ: STC 179/2014 - ECLI:ES:TC:2014:179-).

Segon. Nul litat de la sentència.

Fonamenta el recurrent el motiu afirmant que la sentència d'instància no s'ha pronunciat'SOBRE L'ELEMENT ESENCIAL OBJECTE DE JUDICI, L'IL.LICIT INICIAL EFECTUAT PEL SR. Carlos María '(foli 284). Sense perjudici de que posteriorment tractarem el tema del suposat il lícit penal, direm ara que el motiu ha de ser necessàriament rebutjat atès que la part apel lant està confonent la nul litat d'actuacions amb la seva disconformitat amb la valoració de la prova efectuada per la Jutgessa d'instància, que són coses molt diferents, com així resulta del propi contingut del motiu primer del recurs, fins al punt que finalitza dient:'RECONEIX LA PARTICIPACIÓ EN LA CAUSACIÓ DEL SINISTRE, I EN CONSEQÜÈNCIA EN EL SEU PETITUM SOL LICITA LA 'CULPA COMPARTIDA', REDUÏNT EN UN 50% LA SEVA PETICIÓ D'INDEMNITZACIÓ. LA SENTÈNCIA OBVIÀ TAMBÉ AQUEST FET'foli 284). Finalment, respecte a aquesta darrera frase, hem de dir que si el que està denunciant la part és unaincongruència omissivaper no haver dir res la resolució impugnada sobre una qüestió plantejada oportunament, aquest Tribunal sosté el criteri de que estant la part degudament assessorada per professionals del dret, si considerava que reialment havia existit unaincongruència omissivaen la resolució, havia d'haver instat el seu complement (ex. article 215, 2º de la L.E.C .), la qual cosa no ha fet. En aquest sentit es va pronunciar la Junta de Magistrats de les Seccions Primera i Tercera, ordre civil, de l'Audiència Provincial de Tarragona en la seva sessió de 18 de juny de 2.009, assenyalant:'es preceptivo agotar el trámite previsto en el indicado artículo 215, 2º de la L.E.C . (complemento de resoluciones) con carácter previo a denunciar, a través del recurso de apelación, el vicio de incongruencia omisiva respecto de una pretensión que hubiera sido oportunamente deducida y no resuelta por la resolución de primera instancia, de conformidad con lo establecido en el artículo 459 de la Ley Procesal que exige que el apelante acredite que denunció oportunamente la infracción, si hubiere tenido oportunidad procesal para ello'. [I en aquesta mateixa línia es pronuncia el Tribunal Suprem, Interlocutòria de 08-enero-2013 (ROJ: ATS 194/2013 ):'Es doctrina de la Sala que para que pueda ser planteada la incongruencia omisiva mediante el recurso extraordinario por infracción procesal es preciso que se haya intentado ante el Tribunal que dictó la resolución la subsanación del defecto de conformidad con lo previsto en el art. 215 LEC , solicitando la aclaración o complemento de la Sentencia, de tal modo que no cabe suscitar en el recurso extraordinario lo que se pudo corregir con anterioridad al mismo, subsanación que en el presente caso no fue intentada por la parte ahora recurrente, con lo que ninguna incongruencia omisiva puede producirse ( STS de fecha 5 de mayo de 2009, RC nº 786/2004 ). ....... La inobservancia de este requisito excluye la indefensión, por cuanto ésta no concurre si la parte ha incurrido en ella por su propia actuación ( STC 57/1984, de 8 de mayo )'.]

Tercer. Vulneració a la pràctica de la prova amb indefensió.

Manifesta el recurrent que es va acordar com a diligència final lliurar ofici a l'asseguradora REALE, figurant al foli 262 la contestació al mateix, quedant a continuació les actuacions per dictar sentència segons la diligència d'ordenació de 09-03-2016 (foli 263), notificada a la representació processal de l'actor el dia 15-03-2016 (foli 265), sol licitant-se el 22-03-2016 un aclariment per part del Sr. Pascual (foli 268). Ara bé, no consta que el citat presentés cap recurs contra la diligència de 09-03-2016, com hagués estat lo procedent. I en qualsevol cas, la part podia a l'empara de l' article 460 de la LEC haver demanat la seva pràctica en aquesta alçada, i tampoc ho ha fet. El motiu, per tant, es rebutja.

Quart. Falta de motivació.

Assenyala l'apel lant que'La Sentència que impugnem, té moltes mancances en el seu raonament, en primer lloc, i la mes important és l'omissió per part del Jutge, de l'existència d'una Sentència condemnatòria del demandat, En Carlos María , PER CONDUIR UN VEHICLE A MOTOR, HAVENT PERDUT LA VIGÈNCIA DEL SEU CARNET DE CONDUIR PER LA PÈRDUA TOTAL DE PUNTS'(foli 288).

S'ha de rebutjar la denúncia de falta de motivació de la sentència que realitza l'apel lant atès que és doctrina jurisprudencial (v. per totes STS del 23 de març de 2012 -ROJ: STS 1680/2012 - ECLI:ES:TS:2012:1680 -) que«no es necesario un razonamiento exhaustivo y pormenorizado sobre todas las alegaciones y opiniones de las partes, ni todos los aspectos y perspectivas que las mismas puedan tener de la cuestión que se decide (SS.......), pues resulta suficiente que se exprese la razón causal del fallo, consistente en el proceso lógico-jurídico que sirve de soporte a la decisión (SS.......), lo que no es obstáculo a la parquedad o brevedad de los razonamientos (SS.......) si permiten conocer cuáles han sido los criterios jurídicos esenciales fundamentadores de la decisión (SS.......)'»; en conseqüència, sorprèn a aquest Tribunal que s'al legui aquest motiu ja que la resolució impugnada es troba suficientment motivada, i prova d'això és el contingut del recurs que s'interposa contra la mateixa, essent cosa molt diferent i comprensible que el recurrent no estigui d'acord amb la decisió final del plet.

Cinquè. Error en l'apreciació de la prova.

Reitera l'apel lant en diferents ocasions al seu escrit d'interposició del recurs una idea fixa com és que'Estem davant una reclamació per danys derivada d'un il lícit penal, que és la conducció d'un vehicle a motor amb la pèrdua de vigència del permís de conduir per falta de punts'(foli 283), afegint que'ES DE LÒGICA, QUE SI EL VEHICLE NO L'HAGUÉS CONDUIT UNA PERSONA QUE TENIA PROBIBIDA AQUESTA CONDUCCIÓ, ..., L'ACCIDENT NO S'HAGUÉS OCASIONAT'(foli 284).

El motiu ha de ser també rebutjat per les raons següents:

1ª.- No és cert de cap de les maneres que estiguem davant d'una reclamació per danys derivada d'un il lícit penal, per molt que la part insisteixi en aquesta idea: és cert que el codemandat Sr. Carlos María va ser condemnat per sentència de 16-05-2014 del Jutjat d'Instrucció núm. 1 d'Amposta com autor d'un delicte contra l seguretat vial de l' article 384.1 del CP (folis 26 i ss.), mentre que aquí el que s'està analitzant és la responsabilitat per un accident de trànsit succeït el dia 31-10-2014. El que diu la part recurrent seria correcte si a conseqüència dels fets pels quals va ser condemnat penalment hagués ocasionat uns danys derivant-se una responsabilitat civil, però clarament no és aquest el supòsit que tractem. I d'altra banda, si el Sr. Carlos María conduïa el dia 31-10-2014 sense poder fer-ho estaria incorrent en la corresponent responsabilitat penal o administrativa, però sense influència en la civil.

2º.- No té cap sentit mantenir'QUE SI EL VEHICLE NO L'HAGUÉS CONDUIT UNA PERSONA QUE TENIA PROBIBIDA AQUESTA CONDUCCIÓ, ..., L'ACCIDENT NO S'HAGUÉS OCASIONAT', màxim quan l'actor Sr. Pascual no tenia prohibida la conducció de vehicles a motor i ell mateix parla d'una culpa compartida al 50%, es a dir, que ell també va ser responsable de l'accident (v. folis 7 i 284).

3r.- Finalment, com assenyala la sentència d'instància 'la culpabilidad del siniestro debe imputarse al Sr. Pascual ' (foli 277); en aquest punt és clau l'atestat dels Mossos d'Esquadra que conclou dient:'QUE ES CONSIDERA COM A CAUSA PRINCIPAL DE L'ACCIDENT LA POSSIBLE MANCA D'ATENCIÓ A LA CONDUCCIÓ O DISTRACCIÓ DEL CONDUCTOR DE 'A' EN EL MOMENT DE NO CALCULAR CORRECTAMENT LA DISTÀNCIA ENTRE EL SEU VEHICLE I EL QUE EL PRECEDIA I/O LA POSSIBILITAT D'AVANÇAR A L'ESMENTAT TRACTOR'(foli 17), màxim quan l'accident s produeix en un tram de via recte, amb bona visibilitat i de dia, amb bones condicions climatològiques i amb la superfície seca i neta i en bon estat de conservació.

Per tot el que s'ha exposat, i compartint aquest Tribunal la valoració de la prova realitzada per la Jutgessa d'instància, el recurs d'apel lació ha de ser íntegrament desestimat.

Sisè. Costes de la segona instància.

Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

ES DESESTIMA ÍNTEGRAMENT EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Pascual contra la Sentència de 17 de juny de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 d'Amposta , judici ordinari núm. 42/2015 i, en conseqüència:

1. Es confirma íntegrament la resolució recorreguda.

2. S'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.