Sentencia Civil Nº 279/2014, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 157/2014 de 29 de Julio de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL·LACIÓ 157/14

JUDICI VERBAL 1 551/12

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 1 DE REUS

SENTÈNCIA

MAGISTRAT:

GUILLERMO ARIAS BOO

Tarragona, vint-i-nou de juliol de dos mil catorze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Rosa Monné Tost, en representació de la Sra. Paulina i el Sr. Edmundo , defensats per l'advocada Montserrat Tutusaus Lasheras, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, amb data de dinou de febrer de dos mil catorze , en les seves actuacions de judici verbal 1 551/12, en què han estat parts, com a demandant, AG Planning Events, SL, que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocada Ester Girol Palet i amb la representació de la procuradora M. Jesús Muñoz Pérez, i, com a demandats, els mateixos apel· lants.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por la mercantil AG Planning Events, SL, contra Edmundo y Paulina , debo condenar y condeno a dichos demandados a abonar a la demandada la suma de tres mil doscientos noventa y cinco euros con cincuenta y siete céntimos (3.295'57 €) con los intereses legales devengados, así como al pago de las costas del proceso.'

Segon. Els demandats hi van interposar un recurs d'apel·lació pels fonaments que van considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a la demandant, que s'hi va oposar pels motius que li van semblar bé.

Fundamentos

Primer. MATÈRIA DE DEBAT. La sentència de primera instància va condemnar els demandats a pagar els diners que restaven per completar la suma que havien convingut com a preu de l'organització del convit d'una boda, preu que incloïa el lloguer del castell en què s'escaigué l'esdeveniment. Els interpel·lats hi han interposat un recurs d'apel·lació en el qual al·leguen, d'una banda, que la resolució impugnada no és exhaustiva, ja que no explica per què ha donat per bona una factura diferent de la que havia lliurat inicialment l'actora als demandats, i, d'altra banda, que el jutge a quono ha apreciat, en no haver valorat de forma correcta la prova, que hi havia prou fonament per acceptar l'excepció de contracte no complert de forma adequada que havien adduït.

Segon. SOBRE LA MOTIVACIÓ DE LA SENTÈNCIA. El jutge a quosí que ha explicat, malgrat el que diu el recurs, perquè ha acceptat la factura amb què l'actora acompanyava la seva demanda, encara que fos diferent de la que inicialment havia lliurat als seus clients. En la primera factura, hi havia un error, ja que hi calculaven l'IVA dels diversos serveis inclosos amb subjecció a un únic tipus, quan, en incloure prestacions de naturalesa diversa, el servei del convit i el lloguer d'un espai, n'havien d'aplicar un de diferent a cada una.

Tercer. SOBRE EL TIPUS D'INCOMPLIMENT QUE POT JUSTIFICAR UNA EXCEPCIÓ DE CONTRACTE NO COMPLERT DE MANERA ADEQUADA. En els contractes bilaterals amb prestacions recíproques, la causa de l'obligació de cada una de les parts és, com diu l' article 1 274 del Codi civil espanyol, la de la part contrària. Així, si una de les parts no compleix el que li pertoca, l'altra es pot negar a complir la seva part, tal com es desprèn del que disposen els articles 1 100 i 1 124 del mateix Codi. Amb el mateix criteri, si algú no realitza de forma adequada la prestació al compliment de la qual és obligat, i es produeix una diferència substancial entre el que les parts havien pactat i el resultat d'aquest compliment defectuós, resta justificat, també, la suspensió de l'obligació de l'afectat. Això és el que justifica l'excepció de contracte no complert de forma adequada, exceptio non rite adimpleti contractus,en llatí. Ara bé, s'ha de basar en defectes substancials, que determinin una diferència significativa entre el que una de les parts podia esperar en subscriure el contracte i la prestació que rep. En el cas d'aquestes actuacions, la part demandada vol que l'exonerin de pagar una part del preu convingut superior a la cinquena part del total per uns defectes que n'hi ha prou que els enunciem perquè ens adonem que no arriben, ni de bon tros, a la mínima significació requerida per justificar tal pretensió: que un convidat es va quedar sense pastís, com els nuvis sense el seu aperitiu, que una dona gran amb mobilitat reduïda va haver de menester l'ajut d'uns convidats per trobar el servei, i que l'organització, a més d'haver ubicat alguns dels invitats en un lloc que no es corresponia amb les instruccions que els havien donat els seus clients, havia omès un motiu de decoració fet a còpia de pètals blancs. Coses, totes aquestes, que es poden qualificar, sense tenir la més mínima por de caure en una manca de respecte, com a foteses, que ni de bon tros justifiquen una excepció com l'adduïda per la demandada, ni que sigui per deixar de pagar només una part del preu convingut. No cal, doncs, per rebutjar el recurs d'apel·lació, entrar a valorar la prova. Tot i així, hi hauria coses a dir, sobre la qüestió, com ara el fet que, al capdavall, el demandat que va assistir a l'acte de la vista va admetre que, en termes generals, els havien prestat un servei correcte, i que només haurien volgut que els donessin una explicació pels detalls que no havien acabat d'anar bé; o, sobretot, el fet que, més enllà de les manifestacions de la mateixa part demandada i d'uns documents que no ajuden a acreditar la manera en què havia prestat els seus serveis l'actora, la seva activitat probatòria s'havia limitat a la declaració d'un únic testimoni, que, això sí, no només tenia notícia, en haver-ne estat víctimes ell i la seva senyora, de les limitades existències de pastís, sinó que també va haver d'acompanyar una senyora gran al servei.

Quart. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. De conformitat amb el que disposen els articles 398.1 i 394.1 de la LEC , se n'ha de fer càrrec l'apel·lant, en haver estat rebutjat el seu recurs.

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Rosa Monné Tost, en representació de Doña. Paulina i Don. Edmundo , defensats per l'advocada Montserrat Tutusaus Lasheras, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, amb data de dinou de febrer de dos mil catorze , en les seves actuacions de judici verbal 1 551/12,

1) CONFIRMO aquesta sentència,

2) amb imposició a l'apel·lant de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit constituït per la part apel·lant per recórrer contra la resolució de primera instància.

Aquesta és la meva resolució, que mano i signo.