Sentencia Civil Nº 280/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 149/2008 de 15 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 149/2008

Procediment ordinari núm. 552/2007

Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7)

SENTÈNCIA núm. 280/2008

President/a:

SR. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

SR. ALBERT MONTELL GARCÍA

SR. ANTONI VAQUER ALOY (suplent)

Lleida, quinze de setembre de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 552/2007, del Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7), en virtut del

recurs interposat per la part actora Simón , representat/da pel procurador/a JOSÉ Mª GUARRO CALLIZO i assistit/da

pel/per la lletrat/da Santiago Mas Camí contra sentència de data set de desembre de dos mil set dictada en el procediment

esmentat, rotlle de sala núm. 149/2008. La part demandada ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A.,

representat/da pel/per la procurador/a PAULINA ROURE VALLES i assistit/da pel/per la lletrat/da JOSEP Mª PALAU GENE

s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada Sr. ALBERT MONTELL GARCÍA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data set de desembre de dos mil set , és la següent: FALLO.Que estimando en parte la demanda interpuesta por el Procurador D. JOSE MARIA GUARRO CALLIZO, en nombre y representación de Simón contra ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., debo condenar y condeno a la parte demandada a abonar a la actora la suma de 270,46 euros, con el interés legal de dicha cantidad incrementado en un 50% desde la fecha del siniestro (28 de junio de 2003) hasta el 28 de junio de 2005 y del 20% desde dicha fecha hasta su completo pago y sin hacer expresa imposición de las costas a ninguna de las partes.

SEGON. Contra l'anterior sentència, la representació processal de Simón va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 8 de setembre de 2008 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- La controvèrsia plantejada en aquest procés gira entorn a la interpretació que cal donar a la cobertura d'accidents corporals d'ocupant del vehicle que estava assegurat per la companyia demandada. Estableix la clàusula C) 1. a) 3. de la pòlissa que l'assegurat rebrà una indemnització en cas d'invalidesa física permanent parcial, i diu: "pérdida total de: un brazo, 70 %; una mano, 50 %; una pierna, 60 %; un pie, 40 %; un dedo pulgar, 20 %; otro dedo de la mano, 10 %; un dedo del pie 5%; un ojo, 30 %; el oído, 40 %. Otras lesiones se evaluarán por analogía". Aquesta avaluació analògica és la que motiva la controvèrsia sorgida entre les parts, atès que el demandant arran d'un accident de circulació, ha patit seqüeles consistents en hèrnia cervical C2 i C3 que li dificulta la realització d'activitats que impliquin aixecar pesos o que li provoquin qualsevol sobrecàrrega cervical, la qual ha provocat que l'INSS li reconegués una incapacitat permanent total. El demandant pretén a la seva demanda que la seqüela que pateix sigui equiparada, per analogia, amb la pèrdua d'un braç, el que li donaria dret a percebre un 70 % de la indemnització prevista a la pòlissa. En canvi, la sentència de primera instància, acollint el criteri valoratiu del perit de la demandada, Sr. Juan Antonio , considera que li correspon només un 3 %, per aplicació analògica del Real Decret 1971/99, de 23 de desembre , de procediment pel reconeixement, declaració i qualificació del grau de minusvalia. Finalment, el perit Sr. Lázaro , considera que li correspon un 60 % de la indemnització prevista a la pòlissa per a la pèrdua d'una cama, atès que avaluat el grau de pèrdua de funcionalitat de les dues extremitats superiors, del 31 % per cada braç, dóna una pèrdua total de funcionalitat del 60 %.

SEGON.- La premissa de la qual s'ha de partir per a resoldre el recurs plantejat és que la pòlissa concertada és una assegurança de circulació amb cobertura d'accidents d'ocupants que, en aquest cas, no està subscrita de forma complementària al sistema de previsió de la Seguretat Social, sinó que es tracta d'una autèntica assegurança privada i voluntària que es regeix, per tant, per la LCA i pel principi de l'autonomia de la voluntat dels contractants. Així, ja diu l' art. 100 de la LCA que: "se entiende por accidente la lesión corporal que deriva de una causa violenta, súbita, externa y ajena a la intencionalidad del asegurado, que produzca invalidez temporal o permanente o muerte", però amb l'afegit que: "sin perjuicio de la delimitación del riesgo que las partes efectúen en el contrato". En el mateix sentit, l' art. 1 de la LCA estableix que l'obligació de l'assegurador existeix dintre dels límits pactats, principi que es repeteix a tot el llarg de la LCA per a les diferents modalitats asseguratòries. Es bàsic, així, tenir clar que la prestació de l'assegurador, tan en relació a la garantia del risc assegurat com pel pagament de la prestació compromesa en cas que es produeixi el sinistre, depèn de la delimitació del risc, que, al mateix temps, constitueix la base per al càlcul de la contraprestació de pagament de la prima a càrrec de l'assegurat. Les conclusions que es deriven d'això són, primer, que no és d'aplicació la conceptuació terminològica emprada dintre de l'àmbit de la Seguretat Social, i per tant, que no es poden aplicar de manera mimètica o analògica, com fan la companyia asseguradora demandada, el perit Don. Juan Antonio i, acollint les seves tesis, la sentència apel·lada, els seus conceptes i categories de minusvalia, establerts al Real Decret 1971/99 , sinó que s'ha d'estar al que estableixi la pòlissa. En segon lloc, i tal i com s'acaba de dir, el principi de l'autonomia de la voluntat fa que per a la determinació del risc assegurat s'hagi d'acudir al clausulat de la pòlissa amb exclusió, insistim, de qualsevol altre normativa aliena a la regulació de l'assegurança privada ( sentències del Tribunal Suprem de 8 d'octubre de 1999, 8 de juny i 19 de desembre de 2001 ).

TERCER.- En el cas que s'examina, és objecte de cobertura la invelidesa física permanent parcial, sense realitzar cap definició de què s'ha d'entendre com a tal. L'únic que fa la pòlissa és, primer, establir que sobre la indemnització prevista pel cas d'invalidesa permanent total, que per a l'ocupant són 1.500.000 pessetes, en cas que es produeixi una invalidesa permanent parcial, només correspon un determinat percentatge d'aquella quantitat. En segon lloc, s'enumeren un conjunt d'invalideses físiques provocades totes elles per la pèrdua d'un membre, a cadascuna de les quals s'assigna un percentatge determinat. Alhora de delimitar l'objecte o l'àmbit de la cobertura, i atesa la manca de precisions del redactat de la pòlissa concertada, no es pot perdre de vista alhora d'aplicar-la que no és possible establir interpretacions restrictives que no van ser pactades per les parts contractants i, en qualsevol cas, d'existir dubtes, s'haurà d'estar al principi "contra proferentem", atès que no es pot oblidar que el perjudicat, en la seva condició de simple ocupant del vehicle assegurat, no va tenir cap mena d'intervenció en la contractació de l'assegurança, de forma que la redacció de la pòlissa va correspondre en exclusiva a l'assegurador, per la qual cosa les dificultats interpretatives que puguin aparèixer sobre l'abast de la invalidesa que afecta el demandant, no el poden perjudicar mai a ell i sí, en canvi, a l'assegurador, únic a qui són imputables. Així, si ens atenim al redactat de la pòlissa, atès que parteix de pèrdues de membres que produeixen efectes incapacitants, variant el percentatge establert per a cada membre de l'organisme en funció de la seva repercussió funcional, hem d'estar a la repercussió funcional que produeixi la seqüela del lesionat, tenint en compte la incidència que produeix en l'organisme en general i en el membre afectat en particular. Es per això que la clàusula aplica diferent percentatge a la pèrdua d'un dit de la mà que a la pèrdua d'un braç, d'una cama o d'una mà, atès que per l'orgue afectat produeix un efecte incapacitant d'abast divergent. Així, la pèrdua de funcionalitat que pateix el demandat li comporta que no pugui aixecar cap mena de pes, i el perit Sr. Lázaro l'avalua en un 45 % en cada braç. Aquest perit, després, aplica aquest 45 % al 70 % que preveu la pòlissa pel cas de pèrdua d'un braç. Això seria correcte si aquesta minva de la funcionalitat afectés només a un sol braç, ja que si a la pèrdua total de funcionalitat d'un braç es preveu un 70 % de l'import de la quantia per incapacitat total (i que la pòlissa defineix com a pèrdua completa d'ambdós braços), la limitació del 45 % s'hauria d'aplicar sobre el total previst per a la incapacitat total d'un braç, és a dir, sobre el 70 %. Ara bé, com que la pèrdua de funcionalitat que pateix l'apel·lant li afecta a tots dos braços, i en un 45 % per igual en cadascún, aquesta pèrdua del 45 % no s'ha d'aplicar sobre el 70 % previst pel cas de pèrdua d'un braç, si no que s'ha d'aplicar en relació a la pèrdua de funcionalitat dels dos braços, és a dir, sobre el 100 %. Seguint, així, el sistema establert a la pòlissa, si a la pèrdua dels dos braços (incapacitat total) correspon el 100%, la pèrdua de funcionalitat parcial de tots dos braços, i no d'un, en només un 45 %, s'ha d'aplicar sobre el 100 % de la incapacitat total, i no sobre el 70 % previst per a la pèrdua d'un sol braç. El percentatge que cal aplicar, doncs, és el 45 % i sobre el total contractualment previst de 9.015,18 €, el que fa la quantitat de 4.056,83 €.

QUART.- Atès el que disposen els articles 394 i 398.1 de la LEC no escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada, i tampoc envers les de primera instància atesa l'estimació parcial de la demanda, atès que l'actitud processal adoptada per la demandada en aquest procés no pot ser qualificada de temerària, tot i que extraprocessalment, hagi incidit en mala fe contractual al ocultar l'existència de la cobertura que motiva aquest procediment.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal Don. Simón , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 552/07 , que revoquem, parcialment, en el sentit que la quantitat que la companyia Allianz ha de pagar al demandant és de 4.056,83 €; confirmem la resta dels seus pronunciaments. No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades en aquesta instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.