Sentencia CIVIL Nº 281/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 374/2019 de 02 de Julio de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1718042120188129288

Recurs d'apel lació 374/2019 2

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Santa Coloma de Farners

Procediment d'origen: Divorci contenciós 415/2018

Part recurrent / Sol licitant: Alvaro , Leticia

Procurador/a: MIRIAM VERDAGUER CROUS, SUSANNA RISQUEZ CAMPASOL

Advocat/ada: Monica Martorell Puig, FRANCESC BECERRA RAMIREZ

Part contra la qual s'interposa el recurs:

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 281/2019

Il lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 2 de juliol de 2019

Antecedentes

PRIMER. El 23 de maig de 2019 es van rebre les actuacions de Divorci contenciós 415/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Santa Coloma de Farners, a fi de resoldre els recursos d'apel lació interposats per les procuradores Susanna Risquez Campasol i Miriam Verdaguer Crous, en representació de Alvaro i de Leticia , respectivament, contra sentència de 11 de març de 2019 .

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Se estima parcialmente la demanda formulada por DOÑA Leticia , representada por la Procuradora de los Tribunales Doña Miriam Verdaguer Crous, contra D. Alvaro , representado por la Procuradora de los Tribunales Doña Susanna Rísquez Campasol, y, en consecuencia, declaro la disolución por divorcio del matrimonio constituído por DOÑA Leticia y D. Alvaro , con todos los efectos legales inherentes al mismo.

Se establece una pensión compensatoria a favor de DOÑA Leticia de 500 euros mensuales, por el plazo de 5 años, que deberá satisfacer D. Alvaro en la cuenta que designe la actora.

No se hace expresa condena en costas.'.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 01/07/2019.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.La demandant reclamava en aquest procés que se li reconegués el dret a percebre una prestació compensatòria en forma de pensió per un import mensual de 600 euros per temps indefinit.

SEGON.La sentència de primera instància ha estimat en part la demanda i li ha reconegut el dret a percebre una prestació compensatòria de 500 euros al mes durant cinc anys.

TERCER.Cap dels litigants està d'acord amb aquesta decisió.

Pel que fa al demandat, al lega que en realitat no s'hauria produït cap mena de perjudici arran del trencament de la convivència, perquè tots dos es van repartir per meitats el preu que van obtenir per la venda de la casa que els pertanyia, després de pagar el romanent del préstec amb garantia hipotecària que la gravava.

Per altra banda, ell ara no treballa, només li resten uns 15.000 euros de la part que li va correspondre per la venda de la casa esmentada i té reconeguda una discapacitat d'un vint per cent.

Accepta que va rebre una herència durant el matrimoni, però només en pot obtenir un lloguer de la finca destinada a casa de colònies per un import d'uns 1.380 euros. Les seves despeses pujarien a uns 850 euros al mes.

La Sra. Leticia va invertir una part del preu obtingut per la venda de la casa que va ser el darrer domicili familiar en la compra d'un altre habitatge. No treballa ni busca feina, malgrat que la discapacitat del 45 per cent que té reconeguda no impedeix que pugui treballar.

Per tot això, considera que no és procedent fixar cap prestació compensatòria.

De manera subsidiària, entén que no podria pujar de 200 euros mensuals durant un període màxim de tres anys.

QUART.Al seu torn, el recurs de la Sra. Leticia es basa en una errònia valoració de la prova i en la infracció de la jurisprudència aplicable.

Argumenta que, tot i que és cert que d'acord amb el Codi civil de Catalunya i la jurisprudència del TSJC la durada de la prestació compensatòria normalment ha de ser limitada, no ho és menys que s'accepten excepcions sobre la base circumstàncies que concorrerien en aquest supòsit.

El matrimoni va durar 36 anys, durant els quals es va dedicar a la casa i a la família. No té cap mena de capacitació laboral atès que va deixar de treballar quan va néixer la filla dels litigants.

Té reconeguda una discapacitat del 45 per cent. No té pràcticament diners.

El Sr. Alvaro percep uns 1.200 euros mensuals per la seva feina i uns altres 1.300 derivats del lloguer d'una casa de la seva propietat dedicada a colònies infantils.

Per tot això, considera que no s'ha de fixar cap mena de limitació en la durada de la prestació, sens perjudici de la seva rebaixa o extinció si es modifiquessin les circumstàncies actuals.

Prestació compensatòria.

CINQUÈ.Abans de resoldre les qüestions litigioses plantejades en els respectius recursos, cal definir quin és el criteri de la jurisprudència pel que fa als requisits exigibles per meritar una prestació d'aquesta mena.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'havia ocupat en reiterades ocasions, aplicant la normativa del Codi de Família, de fixar el concepte, finalitat, requisits i durada d'aquesta prestació.

La sentència del TSJC de 22 de setembre de 2.008 deia:

'la pensión compensatoria regulada en el artículo 84 del Código de Familia tiene su fundamento en la debilitación económica que puede sufrir uno de los cónyuges a consecuencia de la disolución matrimonial respecto a la situación o estatus que mantenía constante el vínculo. Así se deduce en forma meridiana de la propia dicción legal en la medida en que concede la pensión al cónyuge que 'vegi més perjudicada la seva situació econòmica' y en la medida en que no puede exceder del 'nivell de vida de que gaudia durant el matrimoni...'.

Per la seva banda, la sentència de 15 d'abril de 2.013 recordava:

'La pensión compensatoria es una institución que prolonga la solidaridad matrimonial después de la ruptura de la convivencia, a fin de equilibrar en la forma más equitativa posible la situación económica en que queda el cónyuge más perjudicado económicamente por la nulidad, separación o divorcio, en relación con la que mantenía constante la relación matrimonial, si bien con una vocación inequívoca de caducidad, en la medida en que así lo indica la fijación legal de una serie de causas que pueden producir su extinción, bien por motivos contemplados al tiempo de su constitución - determinación de un plazo- o bien por causas sobrevenidas relacionadas con su naturaleza y función reequilibradora.

La fijación de una limitación temporal a la pensión compensatoria es potestativa. No se trata de una temporalidad esencial pues permite establecer un término o plazo pero no obliga a su fijación judicial. Por tanto, es una facultad y no una obligación del órgano decisor, el cual deberá atender en cada caso a las circunstancias concretas que inclinen a optar por una u otra solución.

Al respecto, se viene admitiendo la limitación temporal siempre que puedan determinarse al momento todas las circunstancias que se relacionan en el art. 84 CF . En dicho sentido, no hemos apreciado inconveniente en la fijación de un plazo cuando sea asequible la incorporación al mercado laboral del cónyuge acreedor de la pensión o, en general, cuando se pueda apreciar la posibilidad de un desarrollo autónomo que le permita un acceso a los medios económicos que de momento le proporciona la pensión, exigiéndose que, en todo caso, quede plasmado en la correspondiente sentencia un juicio suficientemente ponderado y razonable de previsión de la superación o desaparición del desequilibrio que justificó su concesión'.

El mateix criteri trobem a les sentències de 26 de març de 2.012 , 19 de desembre i 8 de juliol de 2.012 i de 20 de desembre de 2.010 .

SISÈ.El mateix Tribunal, aplicant l'actual llibre segon del Codi civil de Catalunya, articles 233-14 a 233-19 , ambdós inclosos, ha declarat de manera constant la vigència de la seva jurisprudència anterior sobre aquesta institució, que ara ha passat a anomenar-se prestació compensatòria per comptes de pensió compensatòria.

En aquest sentit, la sentència de 16 de març de 2.017 argumenta:

'La finalidad actual de laprestación compensatoriaes la readaptación del cónyuge acreedor a la vida activa como consecuencia de las desmejoras económicas consiguientes a la disolución del matrimonio y a la pérdida de oportunidades experimentada precisamente por éste. No se concibe ya como una garantía de sostenimiento vital por parte del antiguo cónyuge ni como un derecho automático a una prestación económica permanente.

Se presume que cada uno de los cónyuges debe ser capaz de mantenerse por si mismo y que tras la disolución del vínculo el menos favorecido debe actuar en forma proactiva para adquirir bienes propios que permitan su digna sustentación sin quedar sujeto a la permanente dependencia del otro.

La pensión oprestación compensatoriatiende pues a compensar la disparidad en las condiciones de vida entre ambos creadas por el divorcio por el tiempo necesario para que el cónyuge que perdió o disminuyó sus oportunidades laborales pueda volver a adquirirlas y restablecer el desequilibrio que se produce en relación con el nivel de vida del otro y el mantenido durante el matrimonio'.

En el mateix sentit sentències de 14 de febrer de 2.019 i de 7 de novembre , 29 d'octubre i 17 de desembre de 2.015 .

Aquesta prestació implica una comparació entre la situació econòmica de cada cònjuge immediatament anterior al trencament del matrimoni i aquella en la que quedarà arran del cessament de la convivència, de manera que si un dels cònjuges empitjora, tindrà dret a percebre aquesta prestació.

L'element de comparació és la diferència entre la situació de cadascun arran del cessament de la convivència i la que tenia abans.

En aquest sentit és prou clar el primer incís de l'article 233-14.1 quan parla expressament de'el cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada...'.

Per tant, els canvis de fortuna que cadascun pugui experimentar per les raons que sigui amb posterioritat al cessament de la convivència són totalment intranscendents als efectes de fixar una prestació compensatòria.

SETÈ.Pel que fa a la seva durada, en el cas que es reconegui en forma de pensió periòdica i no en forma de capital, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 2 de juny de 2.016 , explica:

'En la actualidad el artículo 233-17.4 CCCat dispone que: laprestación compensatoriaen forma de pensión se otorga por un período limitado, salvo que concurran circunstancias excepcionales que justifiquen fijarla con carácter indefinido.

Tras la entrada en vigor del precepto esta Sala, en las SSTJC de 27-9-2012 y de 27-11-2014 , citadas por el recurrente, ha declarado que siendo laprestación compensatoriaotorgada en forma de pensión esencialmente temporal, tal como indica el Preámbulo de la Ley, sólo podrá establecerse una permanencia de la pensión por tiempo indefinido cuando en el caso concreto concurra una potencialidad real y acreditada de que el beneficiario, como consecuencia de sus circunstancias personales (edad, estado de salud, formación profesional, posibilidades de adquirir ayudas públicas, etc.) y de la ausencia de patrimonio , no podrá alcanzar, en un plazo mayor o menor, aquella autonomía pecuniaria de la que hubiera podido disfrutar de no haber mediado el matrimonio, permitiéndole subvenir a sus necesidades'.

La de 27 de novembre de 2.014 raona:

'De este modo solo podrá establecerse una permanencia de la pensión por tiempo indefinido cuando en el caso concreto concurra una potencialidad real y acreditada de que el beneficiario, como consecuencia de sus circunstancias personales (edad, estado de salud, formación profesional, posibilidades de adquirir ayudas públicas, etc.) y de la ausencia de patrimonio, no podrá alcanzar, en un plazo mayor o menor, aquella autonomía pecuniaria de la que hubiera podido disfrutar de no haber mediado el matrimonio, permitiéndole subvenir a sus necesidades'.

En el mateix sentit, la sentència de 19 de novembre de 2.018 , que afegia:

'la excepción no puede ser interpretada en forma extensiva y la carga de la prueba incumbe a quien invoca o aduce la existencia de la excepcionalidad'.

Per tant, només cal afegir que actualment, d'acord amb el disposa l' article 233-17.4 del Codi civil de Catalunya , el reconeixement d'aquesta prestació en forma de pensió essencialment ha de quedar limitada temporalment, llevat que de les circumstàncies concurrents de caire excepcional justifiquin fixar-la de manera indefinida.

Valoració de la prova.

VUITÈ.El Sr. Alvaro té actualment 59 anys.

No té feina i és sol licitant d'ocupació.

La seva vida laboral es va desenvolupar en el món de la ceràmica. Primer com a treballador i soci de l'empresa familiar. Després com a autònom, en la venda d'aquell producte.

Té reconeguda una discapacitat d'un vint per cent per una limitació funcional tant de les cames com de la columna, en ambdós casos d'origen degeneratiu.

El març de 2.013 va rebre una herència del seu pare que comprenia diverses finques rústiques, la quarta part indivisa d'una nau industrial i una casa de camp.

Les primeres, que sembla que queden integrades en l'explotació de la casa, no tenen cap rendibilitat específica. La nau, que és on es desenvolupa el negoci familiar, tampoc produeix cap rendiment. La darrera, està llogada a un negoci de casa de colònies per una renda mensual d'uns 1.300 euros.

Té en el banc uns 15.000 euros.

NOVÈ.No queda demostrat, més aviat s'acredita el contrari, que a més d'aquest rendiment obtingui uns 1.000 o 1.200 euros per la seva activitat professional, com afirma el recurs de la Sra. Leticia .

Per tant, el seu únic rendiment és el que deriva del lloguer esmentat.

També queda acreditat que les seves despeses en còmput mensual són molt més baixes que les que quantifica el seu recurs, que les situa en una mica més de 854 euros.

Aquest càlcul no ha tingut en compte que suma diversos conceptes sense parar atenció que la seva meritació no necessàriament ha de ser mensual sinó que pot ser bimensual, com succeeix amb els documents acreditatius del pagament d'electricitat i gas que presenta, o fins i tot de períodes superiors, com pot passar amb l'aigua o les assegurances.

Per tant, no justifica una despeses superiors a uns 250 euros al mes.

Per altre banda, segons el seu recurs, viu a casa de la seva actual parella pagant totes aquestes despeses. No ha donat cap mena de raó segons la qual la seva parella no hagi de contribuir en el seu pagament.

Finalment, en la seva contestació a la demanda va fer al lusió a l'existència d'uns deutes, a les quals no ha fet cap menció en el recurs.

DESÈ.La Sra. Leticia està a punt de fer 56 anys.

Els litigants es van casar el març de 1.983 i la relació es va trencar a finals de l'any 2.016.

El matrimoni va durar una mica més de 33 anys.

No té cap feina ni consta que l'estigui buscant. Va deixar de treballar el setembre de 1.985, poc després del naixement de l'única filla dels litigants, que va esdevenir-se el juny de 1.984.

Després d'aquella primera data, la seva incorporació al món laboral ha estat molt escassa. Consta que la darrera extinció d'una relació laboral el març de 1.989.

No percep cap mena d'ingressos.

Té reconeguda una discapacitat d'un 45 per cent a causa de limitacions funcionals a les cames i a les mans.

Amb els diners obtinguts de la venda de la casa que va constituir el darrer domicili familiar, es va comprar un habitatge.

Té en el banc poc més de 3.000 euros.

ONZÈ.A l'hora de determinar la situació econòmica de cadascun en el moment de la finalització de la vida conjugal, no es pot tenir en compte quin és l'estat més o menys actual de les quantitats que recíprocament van rebre arran de la venda de l'habitatge familiar que els pertanyia per meitats indivises.

A les quantitats pràcticament iguals que van rebre, un cop cancel lades les càrregues que la gravaven, cadascú els hi va donar el destí que va considerar oportú. Ella es va comprar una altra vivenda i ell no.

Per això, és completament irrellevant que ell mantingui un compte bancari superior al d'ella.

La diferència fonamental rau en el fet que ell percebi del seu patrimoni (casa llogada) un rendiment periòdic d'uns 1.300 euros.

La resta del patrimoni que té no genera cap benefici.

Sobre la nau industrial en què s'ubica el negoci de ceràmica familiar, només és propietari d'una quarta part indivisa, amb les inherents dificultats per obtindre algun rendiment mitjançant la seva venda o divisió del bé en comú.

Com ja hem vist, les finques rústiques, de la seva exclusiva propietat, no generen cap benefici i almenys en part sembla que s'integren en l'explotació de la casa de colònies.

En definitiva, durant la convivència matrimonial la situació econòmica de la parella es beneficiava dels ingressos que obtenia el Sr. Alvaro pel lloguer de la casa esmentada.

Des del moment en què es va produir el trencament de la relació, la Sra. Leticia va deixar de rebre qualsevol avantatge derivat d'aquesta font d'ingressos, el que va fer que empitjorés la seva situació econòmica respecte de la que tenia durant la convivència.

DOTZÈ.Tots dos tenen reconegudes discapacitats derivats de problemes essencialment degeneratius en les cames i mans (ella) i en les cames i esquena (ell).

No hi ha dubte que poden comprometre la seva capacitat laboral, més en el cas d'ella senzillament perquè la gravetat és superior a la vista dels respectius graus de discapacitat reconeguts administrativament.

La possibilitat de trobar feina encara és més escadussera en el cas de la Sra. Leticia , que des de l'any 1.985 no ha treballat d'una manera continuada.

L'edat de tots dos tampoc és cap element que els pugui ajudar, tot i que en el cas del Sr. Alvaro la seva darrera ocupació com a venedor de ceràmica de forma autònoma, és possible que faciliti una incorporació al mercat laboral en una tasca més o menys similar a la que desenvolupava.

Conclusions

TRETZÈ.Del que acabem d'argumentar considerem demostrat que el cessament de la convivència matrimonial ha produït un perjudici econòmic a la Sra. Leticia , el que fa que tingui dret a rebre una prestació compensatòria d'acord amb el que preveu l' article 233-14.1 del CCCat .

Per tant, en aquest punt la sentència impugnada ha de ser confirmada.

CATORZÈ.Pel que fa a la seva quantificació, ponderant els diferents factors enumerats per l'article 233-15, hem de ponderar que la respectiva situació econòmica dels litigants no és massa bona, sempre partint de la base que la del Sr. Alvaro és millor que la de la Sra. Leticia .

El matrimoni va tenir una durada d'una mica més de 33 anys (no 36 com diu el recurs de la demandant), durant el qual la Sra. Leticia es va dedicar de manera preponderant a la cura de la família.

El Sr. Alvaro ha de procurar-se un habitatge, actualment viu amb la seva parella, el que genera unes obvies despeses. Igualment i també s'haurà de mantenir (menjar, roba, calçat...)

Per tot això, a la vista de la seva situació econòmica, considerem que la determinació d'una prestació en forma de pensió per un import mensual de 500 euros com la que fixa la sentència impugnada, és una mica excessiva en funció de les seves possibilitats, el que fa que s'hagi de reduir a 400 euros mensuals.

QUINZÈ.Pel que fa a la seva durada, l'edat, formació, salut i el temps que fa que la Sra. Leticia no treballa, no fa previsible en absolut una fàcil incorporació al món laboral.

Es tracta d'un supòsit força semblant que els que van resoldre les sentències del TSJC de 19 d'octubre de 2.107 i de 25 de juny de 2.018 , que en tots dos casos va considerar adequat a les circumstàncies concurrents no fixar cap límit temporal a la percepció de la prestació compensatòria en forma de pensió.

Per tot això, considerem que concorre la situació excepcional que preveu l'article 233-17.4 per fixar-la de manera indefinida sense límit temporal, sens perjudici de les modificacions procedents si empitjora la situació econòmica del deutor o millora la de la creditora.

Per tot el que acabem d'exposar, és procedent estimar en part els dos recursos.

Costes.

SETZÈ.De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància derivades de cap dels dos recursos.

Fallo

PRIMER.Estimem en part els recursos d'apel lació presentats en nom de Alvaro i de Leticia ambdós contra la sentencia de primera instància i la revoquem en el sentit de fixar la prestació compensatòria en forma de pensió que haurà de pagar el Sr. Alvaro a la Sra. Leticia en 400 euros mensuals, sense límit temporal.

El pagament s'haurà de fer abans del primer dia de cada mes en el compte que designi la creditora.

SEGON.No imposem les costes de la segona instància a cap dels apel lants.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.2º de la LEC i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.