Sentencia Civil Nº 282/20...io de 2011

Última revisión
10/01/2013

Sentencia Civil Nº 282/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 537/2010 de 28 de Junio de 2011

Relacionados:

Tiempo de lectura: 8 min

Orden: Civil

Fecha: 28 de Junio de 2011

Tribunal: AP - Tarragona

Ponente: PERARNAU MOYA, JOAN

Nº de sentencia: 282/2011

Núm. Cendoj: 43148370032011100273


Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 537/10

Ordinari 267/09 del Jutjat de 1a Instància 6 del Vendrell

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 28 de juny de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Marisa , representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Pascual Vallés i defensat pel Lletrat/da Sra. Peñafiel Conejos, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 del Vendrell de data 7-6-2010, en procediment Ordinari 267/09 , en el que figura com a demandant Gas Natural Servicios SDG S.A., i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER .- En data 27-7-2010 es va presentar per Marisa recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposa: "Estimo la demanda presentada per Gas Natural Servicios SDG S.A., condemno Marisa a pagar a la actora la quantitat de 6.088,20 euros, més els interessos de l' art. 576 LEC , així com el pagament de les costes causades".

SEGON.- Gas Natural Servicios SDG S.A. en data 24-11-2010 es va oposar al recurs.

TERCER.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.- Front a sentència que estima la demanda, interposa recurs la part demandada al·legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel·lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il·lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al·legui ( STS de 15 de febrer de 1985 ).

SEGON.- En el present cas, de les proves practicades al judici, òbviament les úniques que es poden tenir en compte a l'hora de dictar la sentència i en base a les quals aquesta s'ha de dictar, no s'aprecia error en la sentència impugnada.

Reclama la actora el subministrament d'electricitat fet al bar-restaurant de la demandada situat al c/ Recasens, 19, baixos, de Vilafranca; va oposar la demandada al monitori previ -i ara reitera al recurs- que ni va contractar amb l'actora ni va consumir, ja que va abandonar el local a l'agost de 2004.

I) Al·lega al seu recurs, en primer lloc, que com no va anar al judici el legal representant de l'actora s'hauria d'aplicar l' art. 304 LEC i tenir per reconeguts els fets oposats per la demandada.

Com hem reiterat, per exemple a nostra sentència de 22-1-2007 , " en relación con la operatividad del art. 304 LEC , debe recordarse que son requisitos para poder tener por reconocidos los hechos:

a) Que la parte haya sido debidamente citada y con las prevenciones establecidas, debiendo así hacerse constar en la citación el apercibimiento de que la incomparecencia injustificada producirá el indicado efecto ( art. 304-2 LEC ).

b) Que se trate de hechos en los que el incompareciente hubiere intervenido personalmente, por lo que la determinación de estos hechos exigirá alguna concreción adicional, ya que como el interrogatorio oral no llegará a practicarse ni a formularse, la parte que lo hubiera solicitado deberá indicar y dejar constancia de las preguntas que sobre ellos se proponía formular, a fin de posibilitar su eventual fijación como ciertos por el Tribunal.

c) Que la fijación de tales hechos como ciertos le sea enteramente perjudicial. Ello supone que el Tribunal tan sólo podrá tenerlos como tales en su sentencia en lo que le sean perjudiciales y en cuanto sólo le sean perjudiciales a él.

Y su consecuencia es que, del propio tenor del artículo 304 LEC cuando dice que el Juez "podrá" considerar reconocidos los hechos, supone ello que, si bien faculta al órgano judicial a tener por reconocidos los hechos, no por ello comporta un mandato imperativo de que así sea, habida cuenta que ha de efectuar una valoración conjunta del material probatorio que permita formar libremente la convicción del juzgador en uno u otro sentido".

En el present cas, cap operativitat pot tenir l' art. 304 LEC quan la demandada, a la vista de la inassistència al judici del legal representant de l'actora, ni tant sols va fer constar al judici les preguntes sobre els fets que el Tribunal podria tenir per a certs, a més de, com diem, no ser obligatori pel Tribunal tenir-los per certs.

II) Al·lega, en segon lloc, que ni va contractar el subministrament ni va consumir.

Aporta l'actora el contracte de subministrament de data 5-3-2004 signat pel fill de la demandada Sr. Mateo i amb el segell del negoci (doc. 1 de la demanda), manifestant la demandada al judici que el seu fill li va comunicar el fet, així com l'autorització a Gas Natural Servicios SDG S.A. per rescindir l'anterior contracte que tenia la demandada amb Fecsa-Endesa (doc. 2 bis de la demanda), on es diu " les comunico que he suscrito contrato de suministro de energía eléctrica con la empresa comercializadora Gas Natural Servicios SDG S.A. (...) La presente carta sirve como comunicación de la volutad de rescisión del contrato a tarifa de suministro suscrito con Ustedes ", contractes de subministrament doncs perfectament clars. Igualment aporta l'actora les factures amb lectures reals dels consums que reclama, i al judici la demandada va reconèixer que no va donar de baixa el subministrament ni es va retirar el comptador, per la qual cosa, al no resoldre el contracte de subministrament que tenia amb la subministradora, és la deutora del consum que s'hagi fet en tal local. Per contra, cap prova ha aportat la demandada acreditadora de la seva oposició, més enllà de la seva declaració al judici i la del seu fill, els quals tenen un evident interès en el plet, no aportant ni tant sols els rebuts que diu va pagar del període reclamat a Fecsa-Endesa.

Es desestima en conseqüència el recurs.

TERCER.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al desestimar el recurs, s'imposen les costes del mateix a la recurrent.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per Marisa , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 del Vendrell de data 7-6-2010, en procediment Ordinari 267/09 . S'imposen les costes del mateix a la recurrent.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.